Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Biscuter ciència 2. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Biscuter ciència 2. Mostrar tots els missatges

19 de desembre del 2013

BISCUTER CIÈNCIA 2

Alumnat i professorat de Ciències i Tecnologia
Autors i editors de la revista Biscuter Ciència

Dedicatòria

El professorat de Ciències i Tecnologia que impulsem aquesta revista i l'alumnat que la fa possible volem dedicar aquest número 2 al ministre Wert, amb el desig que gaudeixi de la seva lectura i valori el que es perdrà implantant la “seva” llei d’Educació.

L'ERIBULINA, UNA CURA CONTRA EL CÀNCER

Sara Cutillas
Laura Izquierdo
1r Batxillerat

El càncer apareix quan els mecanismes que indiquen a la cèl·lula quan començar a dividir-se s’alteren i les cèl·lules comencen a dividir-se de forma incontrolada, llavors amb el temps és quan es formen els tumors. Quan aquestes cèl·lules, a més de créixer sense control, adquireixen la facultat d’envair altres teixits i òrgans del voltant, i de traslladar-se i proliferar en altres parts dels organismes (metàstasi), es denomina tumor maligne, que és el que anomenem càncer. En concret, el càncer de mama és el creixement anormal de cèl·lules tumorals dolentes en el teixit mamari.

Esponja de mar Halichondria Okadai

Des de fa un temps s’ha descobert un nou i eficaç medicament (1) contra el càncer de mama que pot millorar l'esperança de vida de les dones que han patit la malaltia. Es tracta d’un medicament anomenat Docetaxel que conté com a principi actiu (2) l’eribulina.

Aquest fàrmac sorgeix del fons marí i s’obté de l’esponja de mar (Halichondria Okadai), la qual és tòxica i molt freqüent a la costa japonesa del Pacífic.

La importància de l’eribulina es deu a què des de feia deu anys no havia aparegut un nou medicament, que sense necessitat de combinar-se, tingués aquest gran impacte en la supervivència de les pacients de càncer de mama.

El Grup Espanyol d’Investigació en Càncer de Mama (GEICAM) proposa utilitzar Docetaxel durant l’operació i el tractament de quimioteràpia. Amb aquest fàrmac es redueix la probabilitat de recaiguda. Un nombre significatiu de pacients no han patit recaigudes en els darrers sis anys.

El medicament es va provar íntegrament a Espanya, en mig centenar d’hospitals i amb mil pacients. Així, amb l’aprovació del fàrmac, Espanya se suma a la resta de països europeus que ja en tenen accés.


(1) Medicament: conjunt d’element extra del fàrmac.
(2) Fàrmac: principi actiu del medicament, és a dir, l’ingredient que actua amb finalitat terapèutica.



L'AUTISME

Nerea Giménez
Sara Carcía
Arturo Cuello
Sara Serra 
1r Batxillerat

L’autisme és una de les alteracions del desenvolupament més freqüents en la infància, apareix abans dels 3 anys d'edat i afecta severament el desenvolupament social, el llenguatge, la imaginació, la conducta i amb això la vida familiar.



Característiques que presenta
Moltes peculiaritats que caracteritzen l’autisme , però podem agrupar les més comunes en tres blocs:
  • En l’àrea de comunicació i imaginació, no desenvolupar una comunicació verbal, no tenir una expressió facial clara i presentar regressió en el llenguatge. 
  • En l’àrea de socialització, actituds d’aïllar -se , no relacionar-se amb nens de la seva edat i no demostrar una reciprocitat en moltes accions. 
  • En l’àrea conductual, resistir-se a canviar de rutina, tenir interessos son molt limitats i poc comuns, presentar enrabiades molt freqüents i de difícil gestió, passar d'un estat d'ànim a un altre sobtadament, presentar un riure incontenible sense motiu aparent i auto lesionar-se o agredir els altres.


Quines són les causes?
Segons els avenços científics, s’ha detectat que potser un dels causants de l’autisme és l’alteració d’un cromosoma. Segons les observacions que s’han fet, hi ha possibilitats de que sigui una alteració en el cromosoma 7, 15 o 16.

El cromosoma 7 . Els investigadors han trobat un vincle molt fort entre aquest cromosoma i l'autisme. Hi ha evidència que una regió del cromosoma 7 està també relacionada amb els trastorns de la parla i del llenguatge.

El cromosoma 15. Investigacions del genoma sencer i estudis citogenètics mostren que part d'aquest cromosoma pot tenir un paper en l'autisme. Mutacions en aquest cromosoma causen el síndrome d'Angelman (retard en el desenvolupament, capacitat lingüística reduïda..) i el síndrome de Prader-Willi (discapacitat intel·lectual, retard en l’aprenentatge...) .

El cromosoma 16. Els gens trobats en el cromosoma 16 controlen una gran varietat de funcions que si s'interrompen, causen problemes semblants o relacionats als símptomes de l'autisme. Per tant, hi ha regions en aquest cromosoma que poden ser responsables de certs aspectes conductuals.

Siguin quines siguin les causes tots estem a l’espera de que hi hagi una cura 

També recomanem el llibre “ EL CURIOSO INCIDENTE DEL PERRO A MEDIA NOCHE” de Mark Haddon que ens descobreix a través del protagonista la forma de vida que te un nen adolescent autista que pateix autisme on ens mostra les seves característiques i problemes d’una persona que pateix autisme i l’actitud que te sobre la persona que te aquesta peculiaritat.

El llibre narra, en primera persona, un període de la vida de Christopher que és un nen autista. El protagonista té greus problemes de relació amb el món i amb les persones (excepte amb les més properes) i una gran intel·ligència que s'aplica fonamentalment a la seva afició per la matemàtica i el raonament lògic.



Retorn al sumari

LES FÒBIES

Saray Acedo
Mònica Pérez
Judith Martínez
Laia Céspedes
1r Batxillerat.

Amb aquest article pretenem introduir el terme fòbia i explicar algunes curiositats sobre elles. A més a més, pretenem estudiar el seu origen , que pot ser genètic o bé a causa d’algun fenomen rellevant i molt traumàtic a la teva vida.

QUÈ ÉS UNA FÒBIA?

A la nostra societat existeixen uns trastorns anomenats “fòbies” que poden arribar a esdevenir perillosos en alguns dels casos. Una fòbia és una por intensa i específica, que pot acabar tornant-se una obsessió, a objectes i situacions concretes, com ara als espais (agorafòbia) o als llocs tancats (claustrofòbia). Quan la persona s'enfronta a aquest objecte o situació experimenta ansietat intensa de forma immediata, es considera que una por passa a ser una fòbia quan la persona evita aquest objecte i, aquest, passa a interferir a la seva vida quotidiana.


PER QUÈ ÉS PRODUEIXEN?
L’origen de les fòbies pot trobar-se en diversos aspectes, per exemple, els genètics , és a dir, algunes persones estan més predisposades a aquestes que d’altres per què aquest trastorn pot heretar-se a través dels gens humans. Un altre procedència podria ser una experiència traumàtica deguda a un incident greu que fa que la por perduri durant mesos o , fins i tot, anys. Moltes d’aquestes acostumen a originar-se durant la infància o adolescència i , sovint, desapareixen o es minimitzen amb el pas dels anys.


COM ES TRACTEN?
L'eliminació de la por no consisteix a esborrar de la memòria els estímuls que la desencadenen, sinó crear nous traços de memòria.

Els trastorns d'ansietat es poden tractar mitjançant teràpia conductual, consisteix en la exposició als estímuls que dóna lloc a la por en un ambient segur.

A nivell neuronal, es sospita que els circuits cerebrals responsables de la supressió de la por són els mateixos que intervenen en la reaparició de la mateixa.

D'altra banda, les estructures cerebrals responsables de l'aprenentatge i de l'eliminació de la por s'han desenvolupat en una etapa evolutiva primerenca, això dóna lloc a que per aquest motiu es pot experimentar amb animals, com les rates.

En un estudi recent realitzat per la Dra.Ewelina Knapsack amb una raça de rates genèticament modificades es pot observar les connexions entre neurones dels animals en experimentar la por.

Gràcies a això, els científics podran orientar la recerca d'agents farmacològics. Això suposaria un avenç en el tractament de les fòbies, ja que els compostos creats fins ara afecten el conjunt de les estructures cerebrals i amb aquesta nova manera només afectaria a una part i per tant només esborrarien traços de memòria controlats.


QUINS SÓN ELS SEUS SÍMPTOMES?
Les fòbies fan que aquesta persona pateixi, a més de la por intensa, mareig, nàusees , angoixa, palpitacions, taquicàrdia, sudoració i, en general, un estat d’acceleració.


FÒBIES COMUNES:
Aracnofòbia: Es tracta de la por a les aranyes.

Claustrofòbia: Al contrari que la agorafòbia, aquest trastorn implica el temor a quedar atrapat a espais tancats. Aquestes persones solen evitar els ascensors, el metro, els túnels, les habitacions petites, fins a les portes giratòries els poden presentar dificultats, així com també l'ús d'equips per a tècniques de diagnòstic mèdic com el TAC.

Nomofòbia: Por irracional a sortir de casa sense el telèfon mòbil. El 53% dels espanyols pateix ansietat si es descuida el telèfon mòbil a casa.


FÒBIES ESTRANYES:
Hipopotomonstrosesquipedaliofòbia: Por irracional a la lectura o pronunciació de paraules llargues i complicades. Es caracteritza per una aversió o un especial nerviosisme al moment d'entrar en discussions en les quals s'utilitzin paraules llargues o d'ús poc comú.

Medortofòbia: Por a les ereccions, a tenir el penis erecte. Pot presentar-se tant als homes, com a les dones quan estan a punt de tenir relacions sexuals.

Anatidaefòbia: Por irracional a que en algun moment determinat i des de algun lloc, un ànec t’estigui observant.


Lupolipafobia: Aquest tipus de fòbia es defineix com la por a ser perseguit per un home-llop al voltant d’una taula mentre es camina en mitjons i el terra està encerat.

Retorn al sumari

L'ALZHEIMER

Núria Serrano
Cristina Meseguer
1r Batxillerat

Què és?:
L'Alzheimer és una malaltia cerebral que causa problemes amb la memòria, la forma de pensar i el caràcter o manera d'actuar. És irreversible i progressiva.

Quina és la seva evolució?:
L'Alzheimer empitjora amb el pas del temps. La seva evolució és molt variable. Mentre que en uns casos és molt ràpida (menys d'un any), en altres el deteriorament de les funcions intel·lectuals es perllonga més de 15 anys. Els pacients viuen, de mitjana, aproximadament vuit anys després del diagnòstic.

Quins són els seus símptomes?:
-Canvis de memòria que dificulten la vida quotidiana.

-Dificultat a l'hora de planificar o resoldre problemes.

-Dificultats per exercir tasques habituals a la casa, a la feina o en el temps lliure.

-Desorientació de temps o lloc.

-Dificultat per comprendre imatges visuals.

-Nous problemes amb l'ús de paraules en la parla o l'escrit.

-Col·locació d'objectes fora de lloc i falta d'habilitat.

-Disminució o falta del bon judici.

-Pèrdua d'iniciativa per prendre part en el treball o en les activitats socials.

-Canvis en l'humor o en la personalitat.



A quina edat afecta més?
La majoria de persones afectades per aquesta malaltia comencen a presentar alguns símptomes després dels 60 anys.

Quins són els seus mètodes de prevenció?:
-Tractaments farmacològics: medicaments antiinflamatoris no esteroides, antioxidants i teràpia de substitució d'estrògens.

-Exercicis físics i dieta: l'exercici físic pot beneficiar les cèl·lules del cervell gràcies a l'augment del flux d'oxigen que es produeix en realitzar-lo.

-Connexions socials i activitats Intel·lectuals: mantenir forts vincles socials i una vida mentalment activa pot reduir el risc de patir d'Alzheimer.

-Tractaments alternatius: cada vegada és més freqüent l'ús d'herbes medicinals, vitamines i altres suplements dietètics per potenciar la memòria o tractaments per a retardar o prevenir la malaltia de l'Alzheimer .

Quins són els tractaments quan la malaltia ja està avançada?:
-Medicaments per a la pèrdua de memòria: hi ha 5 medicaments aprovats per la FDA (Food and Drug Administration) que pal·lien la pèrdua i la confusió de la memòria, els problemes amb el pensament i el raonament derivats de la malaltia.

-Tractaments per al comportament: un dels canvis més comuns deguts a l'Alzheimer és el comportament del malalt. Això es dóna pel deteriorament progressiu de les cèl·lules cerebrals.

-Tractaments per als canvis del son: sovint, nombrosos malalts d'Alzheimer tenen problemes relacionats amb el son: problemes per dormir o amb canvis en el seu horari. Quan això sorgeix sempre se sol acudir en primer lloc a tractaments no farmacològics per afrontar aquests problemes.

Què pot afavorir l'aparició de l'Alzheimer?
-Les persones que han patit d’atacs de cor i/o de traumatismes cranials tenen un risc major de patir d’Alzheimer, per tant és important que es facin les proves per a veure si ho pateixen.

Retorn al sumari

LA TEORIA DE LES CORDES

Marc Belmonte Martínez
Loli Robellat Germán
1r Batxillerat

L’ésser humà sempre ha estat curiós, i sempre ha volgut saber una mica més del que sap, quan descobreix alguna cosa, ja vol saber el perquè d’aquest nou descobriment.

Després d’aquesta petita introducció, s’explicarà ara l’anomenada “Teoria de les cordes”, d’una manera que es pugui entendre sense tenir cap coneixement de física quàntica.

En l’univers, hi actuen quatre forces al mateix temps: la gravetat( que és la intensitat amb la qual s’atrauen els cossos), l’electromagnetisme ( que és el que uneix els nombrosos àtoms del món ), la força nuclear dèbil, encarregada de la radioactivitat i de la creació d’algunes partícules subatòmiques, i la força nuclear forta que manté estable el nucli atòmic. El nucli de l’àtom, està format per protons (amb càrrega positiva) i neutrons (sense càrrega), la força nuclear forta s’encarrega d’unir els protons ( que al tenir una igual càrrega haurien de repel·lir-se). Sabent això, els científics van voler unificar totes aquestes forces en una mateixa força que formés totes les altres, i així va néixer la Teoria de les Cordes.

Les cordes són allò del que estan formats els àtoms en la seva capa més petita. Són cordes petites que, segons vibrin d’una forma o una altre, poden generar qualsevol partícula (electrons, protons, neutrons....)

Per explicar aquestes “cordes”, s’ha de tenir en compte que existeixen en 11 dimensions diferents, de les quals en parlarem de les conegudes:

- La dimensió Cero- Aquesta dimensió es només un punt, que no te on moure’s ni temps per moure’s, només un punt en un paper.

- La primera dimensió- Per que aquest punt pugui ser alguna cosa, necessita que li afegim “temps”, per que tingui un espai per fer alguna cosa. Per exemple, un punt vermell pot tornar-se blau, però només si té “temps” per fer-ho.

- La segona dimensió- En aquesta dimensió hi afegim un moviment, es a dir, la capacitat de que es pugui desplaçar d’un punt A a un punt B, però només en 2 dimensions, imagineu un videojoc en el que només pots anar de dreta a esquerra, aquest videojoc representaria la segona dimensió.
Mario 1- En aquest moment, el personatge nomès pot desplaçar-se en horitzontal

- La tercera dimensió- En aquesta dimensió, donem al punt una mica més de llibertat, fent que pugui moure’s en dos vectors, el vector x(horitzontalment, com en la segona) i el vector y (verticalment, com si el personatge del videojoc saltés. 
Mario 2- En aquest moment, el personatge pot desplaçar-se verticalment

- La quarta dimensió- En aquesta dimensió, afegim el factor “profunditat”(vector z), es a dir, la capacitat per que l’objecte pugui passar d’una profunditat a una altre. Per fer-ho més senzill, imagineu al mateix personatge d’abans, però que ara pot moure’s en un entorn tridimensional, cap a qualsevol costat, això representaria la 4 dimensió. I ara us preguntareu, l’efecte 3D es basa en la profunditat, llavors perquè no es diu 4D? La resposta es perquè de les dimensions citades tenim una dimensió “temporal” i 3 Dimensions Espacials ( de lloc, “x”, “y”,”z”.)
Mario 3- En aquest moment, el personatge pot desplaçar-se en totes direccions, és a dir, en 4D

- La cinquena dimensió - En aquesta, el que nosaltres percebem com a punts, en realitat són punts diferents d'una supercorda. És a dir, punts que formen un objecte, que per tant vist des de fora, es podria apreciar un Univers amb forma de línia. Per apreciar millor això, ho explicarem amb el mateix exemple d’abans: Totes les zones mostrades a les imatges anteriors són “nivells” d’un videojoc( que correspondrien als punts de les supercordes), el conjunt d’aquests nivells forma un “mapa” on podem seleccionar el nivell on volem jugar. Aquest mapa seria una supercorda formada per diversos punts.


Mario 4- Els diferents nivells(mostrats en el joc amb un número) formen un mapa, com els diferents punts formen una supercorda.

- La sisena dimensió – Com que sense temps, qualsevol objecte no es pot moure, a la supercorda de la cinquena dimensió se li ha afegit temps. Per a que així pogués vibrar. Podem dir llavors que és el temps que mou la “supercorda”. Per entendre-ho millor, en aquest mapa anterior, ara el personatge podria moure’s, però només d’una forma.

- La setena dimensió- Suposadament, en aquesta dimensió, la supercorda mencionada abans, només pot vibrar en una direcció creant un superplà, anomenat supermembrana tipus 1 (BRANA-1).

- La octava dimensió- En aquesta dimensió, es planteja que: si a l'univers hi ha infinitat de diferents partícules, per tant ha d'aver-hi moltes altres supercordes. Fent així una mena de teixit de supercordes. Aquest és anomenat supermembrana tipus 2 (BRANA-2).Per entendre-ho millor, si una supercorda s’assembla a un mapa d’un joc la BRANA-2 seria un entramat d’aquestes supercordes, per exemple, una pantalla per escollir el “mapa” on volem anar.

- La novena, desena i onzena dimensió- Com en els altres casos, aquesta BRANA-2 per a poder moure's necessitarà temps, per tant aquesta es troba dins d'un superespai. Per tant, hi ha partícules que es manifestan con energia i altres com matèria, llavors, hauríen d'existir tres dimensions més per a que hi hagi una vibració possible, per a cada manifestació visible.

Per tant, en total hi ha 11 dimensions. Encara que les set últimes són meres suposicions, j a que no es poden demostrar.
En arribar aquí, podem explicar la teoria de les cordes gràcies a aquestes dimensions, però actualment no hi ha cap mètode per poder justificar aquesta teoria, i encara que moltes comunitats científiques hi estiguin d’acord gràcies a la seva lògica i a que expliqui plausiblement coses de l’univers que avui dia desconeixem, li queda molt per arribar a ser una “llei”, i l’única pregunta a la que no podrem donar resposta en aquest article és, arribarà a ser una explicació correcta d’un dels majors misteris del nostre univers com és de que està format tot més enllà del àtom? O serà un conjunt de falses hipòtesis que no arribarà a res en la comunitat científica? Aquesta és una cosa que haurem de veure amb el temps.

HISTÒRIA DE LA TAULA PERIÒDICA

Judith Villalobos
Oscar Melendo
Gorka Martínez 
1r Batxillerat

Fa molts anys, els homes pensaven que tots els elements provenien del foc, de la terra i de l’aigua. Al cap del temps i gràcies a les tècniques d'experimentació, ens vam adonar que la matèria és en realitat més complexa del que pensem. Aquesta complexitat, va estimular la curiositat que sempre ha tingut l’home i es va començar a investigar i a intentar classificar els elements descoberts. Tal i com expliquem més endavant, la primera manera, va ser la de classificar-los per masses atòmiques (nombre de protons d’un àtom) però, com tot en aquesta vida, el criteri de classificació va anar evolucionant fins arribar a la taula periòdica que tenim avui.

-Döbereiner:
Va ser un químic alemany que va fer un dels primers intents de classificació dels elements en 1817. Es va basar en la coincidència de les masses atòmiques entre els elements, després es va adonar que els elements que tenien masses atòmiques similars tenien característiques semblants i els va afegir dins un grup, al que va anomenar “triades”. Un exemple de triada és el brom, el clor i el iode.
 

-Newlands i Chancourtois:
Chancourtois va ser un geòleg francès que va posar en evidència una certa periodicitat entre els elements de la taula. En 1864 Chancourtois i Newlands, químic anglès, anuncien la Llei de les octaves: les propietats es repeteixen cada vuit elements. Però aquesta llei no pot aplicar-se als elements més enllà del Calci.
 

-Meyer:
Va ser un químic alemany que, al 1869, es va fixar en el volum atòmic. Els elements similars tenen un volum atòmic semblant en relació amb els altres elements del mateix grup. Els metalls alcalins tenen per exemple un volum atòmic gran.


-Mendeleïev:
Va ser un químic rus que va presentar una primera versió de la seva taula periòdica en 1869. Aquesta taula va ser la primera presentació coherent de les semblances dels elements. Es va adonar que en classificant els elements segons les seves masses atòmiques apareixien certes propietats de manera periòdica. La primera taula contenia 63 elements.

CUVIER I LES SEVES CATÀSTROFES: UNA TEORIA PER EXPLICAR ELS CANVIS

Santiago Machicote
Tadeo Paiva
Nidal Boutiar
1r Batxillerat

Georges Léopold Chrétien Frédéric Dagobert Cuvier, va nèixer el 23 d' agost 1769 a París (França), i va morir el 13 de maig de 1832. Va ser un gran naturalista.

Va ser el primer entre els grans de l'anatomia comparada i de la paleontologia. Cuvier va tenir molta importància després de la restauració dels Borbons.

Va ser nomenat professor d'anatomia comparada del Museu Nacional d' Història Natural de França.

Utilitzant el seu principi de correlació va aconseguir reconstruir diversos esquelets d'animals fòssils.

Cuvier va fer una història natural explicada a partir de revolucions i catàstrofes. Al llarg de la història de la Terra s’ha produït l’extinció de moltes espècies i la seva substitució per altres. Aquestes noves espècies procedirien d'altres regions del planeta on s'haurien salvat de la catàstrofe. Aquesta defensa de la constància de les espècies va enfrontar a Cuvier amb el corrent transformista iniciat per Buffon i desenvolupat àmpliament per Lamarck.

Se’l considera el fundador de la paleontologia dels vertebrats. Era expert en anatomia i zoologia, i com hem dit abans, va aplicar els seus coneixements d’anatomia d’animals actuals a l'estudi dels animals fòssils i va ser capaç de fer deduccions brillants sobre la forma d'un animal complet a partir d'uns pocs fòssils de fragments ossis.

Va observar que les roques antigues contenien fòssils de formes de vida més simples. Però no va interpretar aquestes evidències en el sentit que les formes més complexes haguessin sorgit de les formes més simples per una mena de progressió.

Cuvier considerava que les espècies havien estat creades de forma simultània per un acte sobrenatural i que, un cop creades , es van mantenir immutables. Això es coneix com “fixisme” i era predominant en els naturalistes de l'època.

Cuvier va resumir les seves idees en 1812, segons ell una sèrie de catàstrofes (moviments de la terra, inundacions) havien eliminat totalment algunes espècies i modelat la superfície terrestre. Després de cada catàstrofe (per ell la més recent era el diluvi) noves espècies ocupaven els llocs vacants.

Cuvier

Teoria Cuvier




DOROTEA BUCCA, PRIMERA CATEDRÀTICA ITALIANA DE MEDICINA

Eva Padró
Sandra Brito 
1r Batxillerat

Dorotea Bucca o Dorothe Bocci, metgessa italiana, que va viure a Bolonya al S.XV. Era filla de Giovanni Bocchi, que des del 1390 al 1436 va ser professor de Filosofia Moral i Medicina Pràctica a Bolonya. Bucca va obtenir el doctorat i al 1436 una càtedra a la Universitat.

Dorotea Bucca o Bocchi (1360-1436) va ser una dona italiana que va aconseguir entrar a la universitat, on es va doctorar en Medicina i Filosofia Moral, i una de les primeres en accedir a una càtedra. Com el seu pare va ser filòsof i metge, tal i com hem dit a la introducció, Dorotea va estudiar la ciència des dels seus inicis, i amb 30 anys, va ser proclamada doctora al 1390.

Va substituir el seu pare en les tasques de magisteri a la famosa Universitat italiana de Bolonya; quan va aconseguir el títol en va ocupar la càtedra i, encara que no es coneix cap treball signat per ella, va ser una de les responsables de l'educació de la joventut d'Europa que es matriculava a Bolonya. Aquest centre universitari es va caracteritzar per permetre l'accés a les dones des del seu començament.

Universitat de Bolonya, Itàlia.(Imatge de Google Imatges)

A més d'ocupar la seva càtedra durant 40 anys, testimonis de l'època expliquen que Dorotea va arribar a guanyar cent lliures pel seu treball, el que significa una quantitat realment important per a la seva època, dada que aporta, encara que sigui tangencialment, un valor significatiu al seu treball d'ensenyament.

No se la pot considerar com a la primera catedràtica de Medicina, però si la primera que va tenir un lloc reconegut en una institució famosa. Dorotea Bucca va ser la catedràtica amb més anys d'activitat a la universitat. Va tenir la sort de viure en una època i en un lloc on es va produir un esclat de l’activitat intel·lectual i, en particular de la científica.

Universitat de Bolonya, entrada.(Imatge de Google Imatges)
L'actitud cap a l'educació de les dones en els camps de la medicina a Itàlia sembla haver estat més liberal que a Anglaterra abans del segle XIX. A més, l'art de curar estava estretament vinculat als encanteris, es considerava generalment com un art màgic i més propi de dones.

Actualment, trobar més dones que homes a les aules universitàries és una cosa natural. Encara que no s’ha arribat a superar el nombre de professores, catedràtiques o investigadores en vers els seus col·legues masculins. I tot això en ple segle XXI, després d’haver aconseguit tot el que es té per a la dona. Ara bé, si mirem enrere en la història, la presència de dones a les facultats, com ara Dorotea, era admirable.

Per això mereix especial menció Bucca, que va aconseguir el que es va proposar, tot i que estudiar i formar-se per a les dones era una tasca silenciada per l’estatus masculí, excepte comptades excepcions.

I el mèrit de Dorotea és de ressenyar. Se la pot considerar una autèntica rara avis (au desconeguda i estranya), expressió llatina que s’aplica a una persona o cosa que és considerada poc comuna per tenir alguna característica diferent als de la seva mateixa espècie, ja que tot i viure en ple Renaixement, una època on es va produir un augment de l’activitat intel·lectual i científica en particular, la ciència estava pràcticament vedada a les dones.

Dorotea, en definitiva, va ser una dona que realment es mereix un lloc amb majúscules en la nostra història i al nostre present.

ADA LOVELANCE: LA PRIMERA PROGRAMADORA DEL S. XIX

Erwin Montejo
Tyrone Delgado 
1r Batxillerat

Al llarg de la nostra vida hem pogut observar un tram de l’evolució de la informàtica, moltes vegades les persones no s’adonen que al llarg d’aquesta història hi ha hagut grans genis, com la primera programadora de la història, Ada Lovelance.


Ada Lovelance neix a Londres, el 10 de Desembre de 1813 i mort el 27 de Novembre de 1852 degut a un càncer que probablement va tenir complicacions per causes mèdiques.

Mai va conèixer el seu pare, el gran poeta anglès Lord Byron. Als disset anys va ser presentada a Charles Babbage, pare de les computadores; el qual es va quedar impressionat per la seva capacitat analítica en el camp de les matemàtiques. Al 1836 Ada es va casar amb William King que la fer condessa de Lovelance l’any 1838, va tenir tres fills en el seu matrimoni. La seva fama prové de ser considerada la primera programadora de la història, ja que va afegir un conjunt de prestacions a la màquina analítica, un nou tipus de màquina de càlcul, que representa un pas endavant en la història dels ordinadors. Ada va ser la primera persona del món que va descriure el llenguatge de programació a l’interpretar les idees de Charles Babbage, i fins i tot millor, que ell mateix. I tot això Ada ho va fer a través d’un treball molt ben planificat que va escriure.

Fent una conclusió la condessa Lady Ada Lovelance va ser un gran geni que va marcar un punt de la història tecnològica.


LISE MEITNER, LA FÍSICA QUE ES VA QUEDAR SENSE EL NOBEL PER SER DONA

Tamara Domínguez
Maria Carrillo
1r Batxillerat

Lise Meitner va ser la dona que va establir les bases de la teoria per a l'obtenció de l'energia atòmica. Va detectar la fissió de l’àtom d'urani en dos nuclis atòmics amb la mateixa massa: el de bari i el de criptó. Aquest descobriment va ajudar a l’obtenció de l'energia atòmica, que més tard va servir per construir la primera bomba atòmica.

Finalment, però, no va col·laborar en el projecte de la bomba atòmica. Gràcies al seu descobriment del bari i del criptó, es va merèixer guanyar el premi Nobel, encara que després no el va guanyar per ser una dona.

Lisa Meitner va néixer a Viena el 17 de novembre de 1878. Provenia d'una família jueva que després es va convertir al cristianisme.


Va estudiar a la universitat de Viena, i es va doctorar en 1907. Més tard, va ingressar a una universitat de Berlín per seguir les classes de Max Planck i va treballar amb Otto Hahn en una recerca que va durar més de trenta anys, amb ell va descobrir el protactini en 1918.

Amb el suport de Meitner, Otto Hahn i Fritz Strassmann van aconseguir el primer exemple de la fissió nuclear.

Encara que ella és coneguda per la seva recerca sobre la teoria atòmica i la radioactivitat, no va guanyar el Nobel de Química per ser jueva i per ser una dona.

Encara que per la seva aportació a la física, li van donar el premi Enrico Fermi a Estats Units.


Retorn al sumari

TRÒTULA, UNA ITALIANA PIONERA EN MEDICINA

Julia Rodríguez
Nerea Gistau
Kaoutar Matrouzi
Marc Molina
1r Batxillerat

Des del principi la humanitat ha patit diverses malalties. Després d'un llarg camí, la medicina ha evolucionat molt, gràcies a moltes persones com la Tròtula.

Tròtula de Salerno va viure al segle XI, encara que no se sap la data exacta. Va ser una doctora italiana que va escriure diversos tractats de medicina femenina. El més important d'ells va ser Passionibus mulierum curandorum, també conegut com “Tròtula major”.

Poc se sap sobre la vida de Tròtula. Es pensa que va ser professora de medicina de l'Escola Mèdica Salernitana (que va ser el primer centre mèdic que no va dependre de l'església). Els seus llibres se centren en els problemes mèdics de les dones, incloent la menstruació i el part.

Els seus escrits van reflectir idees molt avançades per al seu temps, per exemple recomanava que es subministressin opiacis a les dones durant el part per mitigar el dolor, una pràctica que llavors era perseguida per les autoritats. Els opiacis s'utilitzaven antigament per a disminuir els dolors del part.

També afirmava que els impediments a la concepció podien ser deguts tant a les dones com als homes. Ja que antigament, es creia que quan una parella no podia tenir fills, era sempre culpa de la dona, i es deia que era infèrtil. Però Tròtula, va dir que quan es donava una situació com aquesta, la culpa no només havia de ser de la dona, sinó que també podia ser de l'home.

El seu treball també estava influït per les idees de la seva època: sostenia que a causa del pecat original provocat per Eva, les dones eren per naturalesa més susceptibles d'emmalaltir, i per això necessitaven una major atenció mèdica.

Encara que es pensa que va morir a la seva ciutat de naixement, no es coneix amb exactitud res sobre la mort de Tròtula.

Alguns estudiosos han dubtat que fos una dona, i altres són de l'opinió que era un personatge fictici, pel que al llarg de la història les seves obres s'han atribuït a altres autors.

Fos una dona, o un home, el més important és que va existir, i que va aportar molts avenços en el camp de la medicina.

Retorn al sumari

ARMA QUÍMICA AMB GAS SERÍN

Christian Gallardo Lérida
Sergio Navarro Daunés
Miquel Escuder Durán
1r Batxillerat

Tots hem jugat alguna vegada amb els nostres amics a pistoles, o a videojocs, on mates al teu enemic amb armes de foc. Veritat que és emocionant veure com cauen davant de la teva pistola? Doncs, saps que hi ha una arma que no és de foc ni és nuclear, sinó que és química, i és tan dolenta o pitjor que les anteriors?

La guerra química és la guerra en la qual s'utilitzen les propietats tòxiques de substàncies químiques per matar, ferir o incapacitar l'enemic. Les conseqüències d'aquesta guerra poden se desastroses, ja que poden provocar malformacions, problemes respiratoris, asfixia i atacar el sistema nerviós.

Un arma química és aquella que s'utilitza per infringir la mort o danys en els éssers humans. Actualment el seu ús està condemnat en diversos tractats internacionals.

Els agents químics letals són extremadament volàtils i constitueixen una classe d'armes químiques perilloses que s'emmagatzemen per part de molts estats. Els més perillosos són els agents nerviosos i els agents vesicants, un compost químic que causa irritació i dolor greu en la pell, els ulls i la mucosa.

El serín o GB és un compost organofosforat. És incolor i inodor, s'utilitza com arma química a causa de la seva extrema potència com agent nerviós. Va ser classificat com a arma de destrucció massiva en la resolució 687 de 1993 on el classifica com una substància de llista 1. La denominació d'aquest gas prové dels noms d'aquests científics: Schrader, Ambros, Rüdiger i Van der Linde.

El serín va ser desenvolupat com pesticida al 1939 a Alemanya. És curiosa la capacitat que té l'ésser humà de convertir una cosa positiva en una de tan negativa que arriba a ser mortífera.

Aquest gas es pot convertir en vapor i es pot propagar pel medi ambient.

El serín i altres agents nerviosos han estat utilitzats en la confrontació química que va tenir lloc durant la guerra Iran-Irak en la dècada dels 80. També va ser utilitzat en dos atacs terroristes al Japó al 1994 i al 1995. Finalment la comunitat internacional va afirmar que va ser utilitzat durant els atacs a Síria el 21 d'agost de 2013. Aquestes dades van ser confirmades posteriorment per l'ONU.


(Màscara de gas guerra química)

OBJECTES INVISIBLES... ÉS POSSIBLE?


Lídia Martínez
David Martínez
Carlos Fructuoso
Óscar Chicharro
1er de Batxillerat

Tots hem somiat alguna vegada de petits en fer-nos invisibles. Sobretot quan vèiem les pel·lícules de Harry Potter que desapareixia amb la seva capa màgica. Però això que semblava només possible en pel·lícules de ciència-ficció, ara és possible a la vida real gràcies als metamaterials.

-Els metamaterials i els seus resultats

Els metamaterials són materials creats artificialment per l'humà, fets a partir de substàncies com coure, plata, fibra de vidre o altres components metàl·lics, que tenen com a objectiu modificar el comportament de la llum que incideix sobre un objecte i que el fa visible perquè deixi de ser-ho.
En aquesta imatge es pot veure com a partir de metamaterials varia el comportament de la llum. En concret, es passa d’un índex de refracció positiu a un de negatiu quan s’utilitza un metamaterial.

Gràcies a aquests metamaterials creats de forma artificial, al 2006, un nord-americà, David Smith, va aconseguir que un objecte es fes invisible per a la visió humana, desviant una certa part de la llum cap una altra direció.

L'any passat, un grup de científic nord-americans de la Universitat de Duke, van arribar més lluny encara que David Smith, aconseguint que un objecte cilíndric fos invisible per a la visió humana, no deixant cap reflex per on es pogués veure que l'objecte estava allà.

Aquest és un exemple on un cos cilíndric, en entrar en contacte amb el metamaterial, és fa invisible però una part de la llum, degut a la refracció negativa, és desviada cap a una altra direcció.

-Encobriment plasmònic

És un mètode en el qual, a partir de metamaterials plasmònics, s'ha aconseguit emmascarar objectes en tres dimensions a l'aire lliure i des de qualsevol angle. Com ja hem dit, aquests metamaterials són un tipus de materials que anul·len la capacitat de la llum per ser reflectida a l'ull humà variant la seva direcció de propagació natural. Tenen una gran força i això fa que puguin modificar la percepció i simulin la desaparició d’un objecte a l'aire lliure.

En aquesta imatge podem veure el resultat de l'encobriment plasmònic, on un objecte en tres dimensions, a l'aire lliure i des de qualsevol angle “desapareix”.

ELS AVENÇOS DE VERTIGEN DE LA TELEFONIA MÒBIL

Fran García
Nicolás Llanes
Nerea Duque
1r Batxillerat B

En l’època actual és molt difícil anar pel carrer i no trobar a algú amb el seu mòbil, ja sigui parlant per via WhatsApp, o mirant vídeos, o fent qualsevol altre cosa. Però, els mòbils sempre han estat així?



L’any 1980: apareix la telefonia mòbil. Més endavant, apareix la telefonia de “prepago” (és a dir, amb targetes). A continuació, apareixen els primers smartphones, amb serveis d’SMS i també s’afegeixen les càmeres. Seguidament, s’afegeixen serveis de ràdio i Internet, i ja es poden enviar missatges multimèdia. Els últims avenços, afegits als telèfons mòbils, han estat els serveis de televisió.

Els primers mòbils pesaven 780g, ara aproximadament pesen uns 94 g. Abans només s’utilitzaven per fer trucades i rebre-les, ara hi ha mòbils amb connexió a Internet, amb wifi, jocs, pantalla tàctil, MP3, càmera, etc. Antigament la pantalla era blanca i negra, ara són tàctils més nítides i de colors, es va disminuir la mida de la bateria i la seva durada.

Els últims avenços en el telèfon mòbil faran que es converteixi en una eina indispensable en la vida moderna. El mercat de telèfons està creixent tant que està eliminant els assistents personals digitals.
Avui en dia el mòbil serveix per moltes coses, buscar informació, parlar amb els teus amics o famílies, fer fotografies, vídeos,etc. Però també té els seus inconvenients com la contaminació electromagnètica, que és una contaminació provocada per les radicacions de l’espectre electromagnètic, també ens trobem amb el seu cost ja que són molts cars. Un altre problema també és que són causa de distraccions, ja que amb l’aparició del mòbil moltes persones es distrauen alhora de conduir i cada vegada hi ha més accidents per això. Segons alguns professionals el mòbil pot causar mals de cap, problemes amb el son i pèrdua de memòria.

Un problema molt greu es va posar de manifest gràcies a un estudi de Common Sense Media (EE.UU). Segons aquest estudi un 38% dels menors de dos anys ja tenen accés a un aparell electrònic. Molts nens i nenes utilitzen las tablets o els mòbils des de molt petits, fins i tot abans de parlar, ho fan únicament per divertir-se, i això a la llarga produirà greus problemes. Podem observar els anuncis de MoviStar on utilitzen nens petits per promocionar les tarifes, això produeix que ja des de petits els pares estiguin ensenyant els seus fills a utilitzar mòbils.

En conclusió els mòbils han fet la vida molt més fàcil, però porten amb sí molts problemes que hem d’evitar.

Retorn al sumari

EL PRIMER CAIXER AUTOMÀTIC, UNA IMITACIÓ DE LES MÀQUINES EXPENEDORES DE XOCOLATINES

Nicole Somarriba
Giannina Jazmín
Sara Benhalima

Jhon Shepherd-Barron , fa 45 anys, no va poder treure diners del seu banc de Londres perquè va arribar un minut tard a l'oficina .Llavors va començar a preguntar-se com treure diners del seu compte bancari , sense ser atès per una persona.


Creació del primer caixer automàtic
Llavors Jhon va tenir un pensament a la seva banyera... i la primera idea que li va vindre al cap va ser el de una màquina expenedora de xocolatines

-I va decidir crear una màquina expenedora que , en lloc d'expendre llaminadures donés diners. Va crear el caixer automàtic actual.

L'invent el va inagurar Shepherd-Barron el 27 de juny de 1967 a Londres. I la sucursal de Barclays Bank, va ser la primera a rebre el que es considera el primer caixer automàtic del món. En aquella època, com no hi havia targetes amb banda magnètica, s'utilitzaven uns xecs per al caixer. El client introduïa el xec, marcava un codi de 4 números i el caixer li subministrava 10 lliures.

A Espanya, l'invent va trigar uns anys a arribar, el primer caixer no va funcionar fins al 1974, a una sucursal de Banco Popular de Toledo.Aquell mateix any van aparèixer els caixers automàtics connectats a una xarxa.

Però hi havia un petit inconvenient: Que només autoritzava a treballar amb targetes de crèdit.

Avui dia hi han milers de caixers per tot el món!!!
Retorn al sumari

APROFITAMENT TÈRMIC DE L'ENERGIA SOLAR

Ismael Estévez
1r Batxillerat

A l’actualitat l’aprofitament de l’energia solar consisteix basicament en utilitzar l’energia del Sol per escalfar aigua. Aigua que es destinarà al consum domèstic, ja sigui per dutxar-nos, per cuinar, per escalfar-nos, etc. També s’utilitza per a la producció d’energia mecànica, i a partir d’ella obtenir energia elèctrica.

Sistema solar tèrmic i components

La base d’aquest projecte són els captadors solars, aquests s’encarreguen de recollir l’energia radiada del sol i transformar-la en energia tèrmica. Aquests dispositius es classifiquen en tres grups: captadors de baixa, mitjana i alta temperatura

-Captadors de baixa temperatura: bàsicament s’utilitzen per escalfar aigua, ja sigui de la dutxa o de la piscina. També s'utilitza per assecar productes agrícoles mitjançant l'escalfament d'aire i per destil·lar aigua en comunitats rurals. Els més importants són els captadors solars plans que es divideixen en dos grups:


  • Captador pla protegit, amb un vidre que limita les pèrdues de calor.
  • Captador pla no protegit, sistema més econòmic i de baix rendiment, utilitzat essencialment per a climatització de piscines.


-Captador de mitjana temperatura: s’utilitza per destil·lar aigua on no és potable, per assecar fusta i aliments. Aquest captador s’utilitza, també, per a les cuines solars.
Forn solar
-Captadors solars d’alta temperatura: és el grup més variat de captadors i més utilitat:

1.Concentrador solar: el fluid s'escalfa a alta temperatura mitjançant miralls parabòlics.

Captador solar amb disseny parabòlic.

2.Miralls plans o lents Fresnel lineals, amb idèntica funció que els concentradors solars lineals.

3.Miralls d’una central tèrmica solar, que reflecteixen la radiació solar i la concentren en un únic punt situat en una torre, on es genera vapor d'aigua per produir electricitat.

4.Miralls en un forn solar, variant on s'utilitzen miralls plans i posteriorment miralls parabòlics per obtenir molt altes temperatures.

El forn solar situat en Odeillo als Pirineus Orientals Francesos.

ÚLTIMES NOTÍCIES DES DE MART: CONNEXIÓ AMB EL CURIOSITY

Rocío Torrico
Raquel Novella
Tamara Mayorgas
1r Batxillerat

Com ja es va explicar en un article de Bíscuter Ciència 0, el Curiosity és una sonda que té la finalitat de buscar trets destacables de Mart que siguin d'interès. Aquest robot consta de 17 càmeres, un làser d'infrarojos, un microscòpic i un espectròmetre de raigs X.


Aquest giny explorador va trigar més del previst a arribar a Mart, el pitjor moment del seu aterratge al cràter Galè, van ser els anomenats “set minuts de terror”, culminant així un viatge de 567 milions de quilòmetres i començant una missió prevista per dos anys, encara que el Curiosity està construït per estar en actiu molt més temps.

Aquest robot d’exploració és el més sofisticat que s’ha enviat a un altre planeta, i per això ha creat moltes expectatives a nivell mundial. Obté la seva energia d’una bateria nuclear amb una autonomia de deu anys.

La missió del robot, anomenada “Mars Science Laboratory” té com a finalitat estudiar el present i el passat de Mart, tot i que el seu objectiu no és trobar vida, sinó analitzar les opcions de que aquesta existeixi o hagi existit a partir de proves enviades per satèl·lits artificials.

Una de les últimes noticies que ens ha arribat és que van trobar una roca, d’una forma molt curiosa, que s’assembla bastant a un tipus de roca terrestre trobada a illes i a zones de ruptura continental, aquesta roca pot revelar la presència d’aigües profundes sota la superfície de Mart.

En un altre estudi, els científics van examinar la diversitat del terra i del cràter Galè, utilitzant un làser. Van trobar hidrogen, la qual cosa suggereix la presència d’aigua i sulfat. A partir d’aquest descobriment es va arribar a la conclusió de que Mart ha pogut passar per tres fases.

Una primera fase amb aigua abundant. Una segona fase amb un procés de forta evaporació, l’aigua va desaparèixer deixant sals de sulfat. En la tercera fase la superfície del planeta es va assecar i oxidar, deixant el característic color vermellós de Mart, per això també se l’anomena “el planeta vermell”.

Retorn al sumari

QUAN NO ES TÉ EN COMPTE EL SOL: UN FORN SOLAR AL CENTRE DE LONDRES

Beiyan Lin
Luming Chen
1r Batxillerat

El Walkie-Talkie és un edifici al centre de Londres. És un edifici que té les façanes de vidre i amb un disseny en corva, això fa que el vidre actui com un enorme mirall còncau. La llum del Sol és reflectida a la vorera enfront de l'edifici en determinats moments del dia, creant-se com un forn solar, que provocà diversos problemes.


Alguns exemples:
  • Un senyor va aparcar el seu cotxe al costat del Walkie-Talkie i, quan va tornar, es va trobar que el mirall retrovisor i altres accessoris s'havien fos.
  • Ralph Guernsey, veí de White Chapel, va fer una demostració de com fregir un ou al mig del carrer. ( imatge)
  • Un restaurant i una perruqueria propers per tal d’evitar que el raig solar cremes algunes coses, han hagut de protegir-se amb una bastida i diverses lones.

El que passa és que la façana de vidre reuneix els raig de llum solar, es produeix una gran quantitat de calor, i els objectes es poden encendre o fondre.

El Walkie Talkie és un edifici "culpable", perquè la seva estructura de vidre reflecteix intensament la llum als carrers veïns.

Els responsables del gratacel han decidit clausurar diverses places d'aparcament i, els dissenyadors de l'edifici estan buscant solucions per acabar amb aquest problema.

Retorn al sumari

LES CENTRALS NUCLEARS

Sergio Blanco Sola
Christian Ravetllat
1r Batchillerat

Una central nuclear és una instal·lació dissenyada per a produir energia elèctrica a partir de l'energia calorífica que proporciona un reactor nuclear, on es produeixen reaccions en cadena de fissió nuclear controlada d'urani natural, o bé enriquit amb una proporció de l'isòtop urani-235 més alta que la natural. A més del reactor, una central nuclear consta sempre d'una turbina de vapor, un alternador, dos o tres circuits -primari, secundari i terciari- i una o diverses torres de refrigeració del fluid condensador, que sol ser aigua. L'eficiència total és d'entre el 30% i el 40%.

En l’ any 1847 comença a conjecturar-se el principi de conservació de l'energia, els astrònoms no creien que en tots els anys que té el Sol (4.500 milions d’anys) pogués contenir tanta matèria i crear tanta energia, per tant hauria d’existir alguna altre font d’energia inadvertida fins aleshores per la humanitat.

En només mig segle, des de l’inesperat descobriment dels raigs X per part de Wilhelm Roetgen en 1895, la ciència es va interessar pels misteriosos fenòmens radioactius. El 1876, l'experiment d'Henri Becquerel provà que certes substàncies, com les sals d’urani, generen raigs penetrants d’origen misteriós. Les investigacions de Marie i Pierre Curie amb mineral d’urani portaren al descobriment d’altres substàncies fins al moment desconegudes i encara més radioactives, entre elles el radio.

Després d'aconseguir el primer bombardeig de neutrons d’urani en 1932 per part d'Enrico Fermi, el resultat va ser la fissió nuclear, la divisió d’un àtom en parts més petites. Leo Szilard va descobrir que els àtoms d’urani eren capaços de reaccionar en cadena. Amb l’ objectiu d’ estudiar aquest efecte de manera més eficient, tant Fermi com Szilard van emigrar als Estats Units i van ajudar a crear el primer reactor nuclear, Chicago Pile-1. El 2 de desembre de 1942, el reactor s’ activa, començant un nou nivell de la investigació en el projecte Manhattan i essencialment en la creació de la primera central nuclear del món.

Les centrals nuclears existeixen des de 1951. Segons l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica de les Nacions Unides, OIEA, a finals de l'any 1997 existien al món 430 centrals nuclears en funcionament, sumant una potència elèctrica total neta de 362.817 MWe. Se sol considerar el temps de vida d'una central nuclear en uns trenta anys. El problema major que presenten és que no se sap que fer amb els residus radioactius que generen.

Les principals parts de les centrals nuclears són les mateixes que en una central tèrmica, amb la diferència que tenen un reactor en comptes d’un cremador. A més no tenen xemeneies ja que no expulsen gasos a l’atmosfera.

- Reactor: És la part de la central on es produeix la fissió dels àtoms d’urani, ràdio o plutoni. Com en aquest procés s’allibera molta calor, es podria considerar el reactor com l’encarregat de provocar l’evaporació de l’aigua.

- Turbines: Les turbines poden considerar-se com la part més important de la central, ja que són les encarregades de moure el generador per a produir l’electricitat. Les turbines estan dissenyades per suportar una temperatura d’uns 600 º C i una pressió d’uns 350 bars. Les turbines estan formades per unes sèrie d’àleps de diferents mides que aprofiten la pressió del vapor d’aigua per fer girar la turbina.

- Generador: És l’encarregat de produir l’electricitat.

- Condensador: És l’encarregat de condensar el vapor que s’encarrega de moure la turbina perquè pugui tornar a ser utilitzat.

- Torres de refrigeració: S’encarreguen de mantenir baixa la temperatura del condensador, garantint el correcte funcionament de la central. L’aigua que refrigera el condensador és refredada en les torres de refredament en entrar en contacte amb l’aire fred que circula a través d’elles.

Parts d’una central tèrmica.