Marc Belmonte Martínez
Loli Robellat Germán
1r Batxillerat
L’ésser humà sempre ha estat curiós, i sempre ha volgut saber una mica més del que sap, quan descobreix alguna cosa, ja vol saber el perquè d’aquest nou descobriment.
Després d’aquesta petita introducció, s’explicarà ara l’anomenada “Teoria de les cordes”, d’una manera que es pugui entendre sense tenir cap coneixement de física quàntica.
En l’univers, hi actuen quatre forces al mateix temps: la gravetat( que és la intensitat amb la qual s’atrauen els cossos), l’electromagnetisme ( que és el que uneix els nombrosos àtoms del món ), la força nuclear dèbil, encarregada de la radioactivitat i de la creació d’algunes partícules subatòmiques, i la força nuclear forta que manté estable el nucli atòmic. El nucli de l’àtom, està format per protons (amb càrrega positiva) i neutrons (sense càrrega), la força nuclear forta s’encarrega d’unir els protons ( que al tenir una igual càrrega haurien de repel·lir-se). Sabent això, els científics van voler unificar totes aquestes forces en una mateixa força que formés totes les altres, i així va néixer la Teoria de les Cordes.
Les cordes són allò del que estan formats els àtoms en la seva capa més petita. Són cordes petites que, segons vibrin d’una forma o una altre, poden generar qualsevol partícula (electrons, protons, neutrons....)
Per explicar aquestes “cordes”, s’ha de tenir en compte que existeixen en 11 dimensions diferents, de les quals en parlarem de les conegudes:
-
La dimensió Cero- Aquesta dimensió es només un punt, que no te on moure’s ni temps per moure’s, només un punt en un paper.
-
La primera dimensió- Per que aquest punt pugui ser alguna cosa, necessita que li afegim “temps”, per que tingui un espai per fer alguna cosa. Per exemple, un punt vermell pot tornar-se blau, però només si té “temps” per fer-ho.
- La segona dimensió- En aquesta dimensió hi afegim un moviment, es a dir, la capacitat de que es pugui desplaçar d’un punt A a un punt B, però només en 2 dimensions, imagineu un videojoc en el que només pots anar de dreta a esquerra, aquest videojoc representaria la segona dimensió.
Mario 1- En aquest moment, el personatge nomès pot desplaçar-se en horitzontal
- La tercera dimensió- En aquesta dimensió, donem al punt una mica més de llibertat, fent que pugui moure’s en dos vectors, el vector x(horitzontalment, com en la segona) i el vector y (verticalment, com si el personatge del videojoc saltés.
Mario 2- En aquest moment, el personatge pot desplaçar-se verticalment
-
La quarta dimensió- En aquesta dimensió, afegim el factor “profunditat”(vector z), es a dir, la capacitat per que l’objecte pugui passar d’una profunditat a una altre. Per fer-ho més senzill, imagineu al mateix personatge d’abans, però que ara pot moure’s en un entorn tridimensional, cap a qualsevol costat, això representaria la 4 dimensió. I ara us preguntareu, l’efecte 3D es basa en la profunditat, llavors perquè no es diu 4D? La resposta es perquè de les dimensions citades tenim una dimensió “temporal” i 3 Dimensions Espacials ( de lloc, “x”, “y”,”z”.)
Mario 3- En aquest moment, el personatge pot desplaçar-se en totes direccions, és a dir, en 4D
-
La cinquena dimensió - En aquesta, el que nosaltres percebem com a punts, en realitat són punts diferents d'una supercorda. És a dir, punts que formen un objecte, que per tant vist des de fora, es podria apreciar un Univers amb forma de línia. Per apreciar millor això, ho explicarem amb el mateix exemple d’abans: Totes les zones mostrades a les imatges anteriors són “nivells” d’un videojoc( que correspondrien als punts de les supercordes), el conjunt d’aquests nivells forma un “mapa” on podem seleccionar el nivell on volem jugar. Aquest mapa seria una supercorda formada per diversos punts.
Mario 4- Els diferents nivells(mostrats en el joc amb un número) formen un mapa, com els diferents punts formen una supercorda.
-
La sisena dimensió – Com que sense temps, qualsevol objecte no es pot moure, a la supercorda de la cinquena dimensió se li ha afegit temps. Per a que així pogués vibrar. Podem dir llavors que és el temps que mou la “supercorda”. Per entendre-ho millor, en aquest mapa anterior, ara el personatge podria moure’s, però només d’una forma.
-
La setena dimensió- Suposadament, en aquesta dimensió, la supercorda mencionada abans, només pot vibrar en una direcció creant un superplà, anomenat supermembrana tipus 1 (BRANA-1).
-
La octava dimensió- En aquesta dimensió, es planteja que: si a l'univers hi ha infinitat de diferents partícules, per tant ha d'aver-hi moltes altres supercordes. Fent així una mena de teixit de supercordes. Aquest és anomenat supermembrana tipus 2 (BRANA-2).Per entendre-ho millor, si una supercorda s’assembla a un mapa d’un joc la BRANA-2 seria un entramat d’aquestes supercordes, per exemple, una pantalla per escollir el “mapa” on volem anar.
-
La novena, desena i onzena dimensió- Com en els altres casos, aquesta BRANA-2 per a poder moure's necessitarà temps, per tant aquesta es troba dins d'un superespai. Per tant, hi ha partícules que es manifestan con energia i altres com matèria, llavors, hauríen d'existir tres dimensions més per a que hi hagi una vibració possible, per a cada manifestació visible.
Per tant, en total hi ha 11 dimensions. Encara que les set últimes són meres suposicions, j a que no es poden demostrar.
En arribar aquí, podem explicar la teoria de les cordes gràcies a aquestes dimensions, però actualment no hi ha cap mètode per poder justificar aquesta teoria, i encara que moltes comunitats científiques hi estiguin d’acord gràcies a la seva lògica i a que expliqui plausiblement coses de l’univers que avui dia desconeixem, li queda molt per arribar a ser una “llei”, i l’única pregunta a la que no podrem donar resposta en aquest article és, arribarà a ser una explicació correcta d’un dels majors misteris del nostre univers com és de que està format tot més enllà del àtom? O serà un conjunt de falses hipòtesis que no arribarà a res en la comunitat científica? Aquesta és una cosa que haurem de veure amb el temps.
Entrades
