SÍ, UNA BONA COMUNITAT I UN BON INSTITUT!!!

Cèsar Caparrós

Director

Al MVM hem suat la samarreta

Tots i totes ens anem trobant amb noves situacions a la vida. Aquest curs 2017-2018, laboralment a mi m’ha tocat assumir la direcció d’un centre educatiu.

No porto gaire temps de director però m’ha estat suficient per adonar-me de certes coses que us vull compartir.

Un institut és una gran maquinària on hi cal conjugar moltes coses. Allò més important són les persones, no ho hem d’oblidar mai. Però a banda de les persones, també cal tenir en compte les demandes del Departament d’Ensenyament, els objectius i les esperances vitals de cadascú, les instal·lacions del centre, els recursos econòmics disponibles i moltes altres coses.

Aquesta conjugació, com tots sabem, no sempre és fàcil. Malgrat aquesta complicació, he de dir que estic molt satisfet dels fruits recollits en aquests tres mesos de feina.

Aquests fruits han anat creixent des de fa molt de temps i ara, gràcies a la bona feina de la gent que forma la comunitat educativa del Manuel Vázquez Montalbán, els estem recollint.

A nivell de reconeixement extern, podem dir que el nostre institiut ha estat seleccionat com un dels 26 centres públics de tota Catalunya per entrar al programa experimental de suport a la certificació dels coneixements de llengües estrangeres (anglès i francès) per obtenir el nivell intermedi (B1) i avançat (B2) de les Escoles Oficials d’Idiomes.

A més d’aquest reconeixement, l’institut també ha estat seleccionat dins del projecte d’innovació “Tecnologies Digitals per a l’Aprenentatge”. En aquest projecte el centre detallarà un pla específic, de com a mínim dos anys, per utilitzar i fer servir aquestes eines per a la millora de les competències de l’alumnat.

Un altre dels tràmits iniciats durant aquests tres mesos és la signatura de diversos convenis per tal de poder iniciar un projecte de mobilitat europea a Cicles Formatius de Grau Mitjà i que estem buscant la forma d’estendre’l a Batxillerat.

En un terreny més intern, vull destacar l’inici del Projecte de Lectura a les aules. Aquest projecte, que implica que l’alumnat fa un mínim de trenta minuts de lectura individual i voluntària a l’aula, va iniciar-se, com tantes altres coses, a partir d’una pluja d’idees i d’hores extres de dedicació. Avui, allò que era un projecte de futur, és una activitat consolidada al centre.

Igualment, un altre dels motius per estar satisfets és el projecte de Servei Comunitari, on l’alumnat de 3r d'ESO va deu hores, en horari extraescolar, a ajudar entitats socials del municipi i serveis de l’Ajuntament.

I sí, moltes altres coses us han de fer-vos sentir orgullosos. No totes les podem explicar però, algunes d’elles les podeu veure i ampliar al nostre web i a les nostres xarxes socials. Esperem poder continuar treballant i gaudint d’una feina apassionant que requereix, perquè funcioni correctament, de temps de descans. Aprofitem-lo per descansar, divagar, divertir-nos, somiar..., que segur que tots, alumnat inclòs, ens ho hem guanyat.

Ens veiem amb el nou any.

Bones Festes i Feliç 2018.

UNA EXPERIÈNCIA A LA UNIVERSITAT

Rosalia Delgado

Professora de Llengua castellana i literatura

Aquest trimestre una representació dels nostres alumnes de 2n d’ESO han estat protagonistes per un dia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Van assistir a una classe del màster de Secundària per explicar com s'estudien les llengües als primers cursos a l’institut. Podem gaudir d’aquesta experiència des del punt de vista d’una de les alumnes i d’una professora de la UAB.

Una pàgina del meu diari (Resmy Estrada, alumna de 2n A)

M’he aixecat a les 7:00 h del matí com qualsevol dia, però diferent, ja que amb bona companyia anàvem ha fer una petita “excursió” INOBLIDABLE. Anàvem a la Universitat.

Dies enrere ens ho havíem estat currant i treballant amb moltes ganes i nervis. Quan m’ho van proposar vaig pensar que seria una bogeria, jo parlant davant un munt de gent, però que seria una bona oportunitat per superar la meva vergonya i d’aprendre. I així ha estat.

A les 8:15 h hem anat al tren: St. Adrià del Besós, Plaça Catalunya, L6, Universitat Autònoma de Barcelona.

Hem arribat!! Per fi. Hem estat estudiant el que hem de dir. Quins nervis!! L’Ángela i jo havíem d’explicar el projecte de Madrid de l’any passat, la Rosalia anava lligant els diferents temes que havien de sortir. Nosaltres hem començat a exposar-los. No sabia què fer, on mirar, eren molts ulls mirant-me. Ha estat incòmode, però no se m’ha trabat la llengua. Quan he acabat he estat orgullosa de mi mateixa, perquè tot esforç té la seva recompensa (aplaudiments, somriures, etc.).

Al finalitzar tot ens han donat les gràcies per fer l’explicació.

M’ha fet molta gràcia un noi universitari perquè es reia per tot. També hi havia un escriptor que no me’n recordo com es deia, però era llatí, de Xile, i de lluny no ho semblava. M’he quedat sorpresa.

Hem anat a la cafeteria de la UAB, hem menjat i hem begut Cacaolat, hem estat xerrant sobre el que ens ha semblat. Tots volem repetir-ho un altre cop.

Ha arribat l’hora de marxar. Tenia unes ganes increïbles de comentar-li tot a la meva família...

A les 13:10 h hem arribat a l’institut. Quan hem entrat tots tres (Martí, Dani i jo), tots aplaudien i preguntaven com ens havia anat. NO HI HA PARAULES PER EXPRESSAR-HO, ÉS INCREÏBLE!!!

A la meva família els ha semblat espectacular, diuen que he de fer més activitats d’aquestes, perquè et fan triomfar, ja que són importants i et serviran per un futur.

Alumnes d’ESO al màster de Secundària (Ana María Margallo González, professora del Departament de Didàctica de la Llengua i de la Literatura de la UAB)

El passat 10 de novembre nou alumnes de 2n d'ESO de l'Institut MVM (Daniel Endrino, Resmy Estrada, Martí Fleta, Sara Herrero, Iker Sanz, Ángela Vico, Marc Corderroure, Lúa Delgado y Anna Millán) van visitar una classe del Màster de secundària de la UAB amb la professora Rosalía Delgado per explicar als futurs professors de català i castellà la seva experiència a les assignatures de llengua catalana i castellana de 1r. Així, per un dia, es van invertir els papers i els alumnes d'ESO van fer de professors dels alumnes que ara fan el màster. L'experiència va ser un èxit i els futurs docents van quedar impressionats per la claredat de les exposicions, pel rigor dels continguts i pel domini oral dels alumnes del Vázquez Montalbán.

Per als alumnes del màster va ser una sorpresa descobrir que es pot treballar sense llibre de text amb tan bons resultats. La maduresa dels alumnes de 2n, la seva consciència dels aprenentatges realitzats i la creativitat i solidesa dels projectes que van presentar van convèncer els futurs docents que els alumnes se senten més lliures i més implicats amb la matèria quan treballen les competències de lectura i escriptura a través de projectes.

CAMINADA SOLIDÀRIA MAGIC LINE

Núria Riera

Professora d'Educació Física

Des de l’Associació Esportiva del centre, de la que soc presidenta, estic organitzant la participació a la Caminada Magic Line 2018 que tindrà lloc a Barcelona, el 25 de febrer del 2018. Els grups que hi poden participar són 1r i 2n de Batxillerat i exalumnes.

Hem format tres equips:

• Montalbán 1: 1r de Batxillerat  
• Montalbán 2: 2n de Batxillerat
• Les Wonders: professors/res del centre 

A hores d’ara, hi ha 38 inscrits i esperem arribar als 60 participants, que és el màxim. 

La inscripció està subvencionada per l’associació esportiva i cada participant fa una aportació solidària de 10€, quantitat que va destinada íntegrament a les persones que es troben en situació vulnerable. És un projecte desenvolupat per l’Hospital Sant Joan de Déu.

Imatge escollida per identificar els equips del centre.

Recorregut de la caminada.

LOS SERES HUMANOS, INDIVIDUOS LINGÜÍSTICOS

Pol Verdugo
Alumne de 1r de Batxillerat B

En el mundo hay, aproximadamente, unas 7.000 lenguas, pero la capacidad del lenguaje es una sola y se debe a la excepcionalidad del cerebro humano. Desde esta perspectiva, podemos decir que todos los seres humanos hablamos un lenguaje común: el humano, y esta es la idea principal que quiere transmitir «Talking Brains», la exposición a la que asistimos.

El pasado 26 de octubre, los alumnos de primero de bachillerato fuimos de excursión al CosmoCaixa. Allí visitamos «Talking Brains», una exposición que muestra nuestra capacidad comunicativa y la aborda desde diferentes campos. Cómo se produce en nuestro cerebro la capacidad de aprender a hablar, cuáles son las conexiones que hacen posible el habla en los humanos (una capacidad que nos diferencia del resto de los seres vivos), cuál es el origen de las diferentes lenguas o cómo ha evolucionado el lenguaje en nuestros antepasados fueron algunas de las preguntas que la exposición planteó.

Como previamente hemos mencionado, la muestra abarcaba diversos campos. Esa fue la razón por la que nos acompañaron Rosalia Delgado (Castellano), Marta García (Biología) y Javier Diaz (CMC) como representantes del centro. La mañana transcurrió de manera típica. Como en cualquier otra excursión fuimos al centro como punto de reunión y cogimos una serie de trenes y ferrocarriles para llegar al CosmoCaixa. Tuvimos un par de minutos para organizarnos, repartirnos y empezar. Era una visita guiada, así que tuvimos que cablearnos cual ciborgs en una gasolinera. Era importante comprobar y ponerse los auriculares bien para así evitar molestias en la exposición.

Nada más entrar, nos encontramos con una pared con unas cuarenta pantallas de plasma donde se podía ver a personas de diferentes partes del mundo comunicarse. Empleaban desde lenguas cercanas como inglés, francés, italiano.. a lenguas lejanas como el japonés, hindú o guaraní, pasando por lenguas muertas como el kiliwa, ocuilteco, matlatzinca, y sin olvidarnos de lenguajes de signos. Toda una emotiva demostración de la gran amalgama y diversidad que tenemos los humanos para comunicarnos. A todos nos han explicado alguna vez que el castellano, el catalán o el portugués tienen algo en común, ¡el origen!, y es que ese trío, junto a unos cuantos idiomas más, proceden del latín. Pero... ¿y el latín?, ¿de dónde procede el latín? En la siguiente parada de la exposición pudimos resolver esa duda. En este apartado observamos las lenguas como un gran árbol, un árbol que ha ido creciendo con el paso de los años y que por ende se ha multirramificado. Este árbol tendría el nombre de “Human” y cada una de las ramas serían las diversas familias y lenguas que tenemos en el mundo.

Fuimos avanzando entre las diferentes salas y departamentos: que si el lenguaje en la evolución homínida, que si los fetos escuchan hablar a sus madres, representaciones de enfermedades que afectan al lenguaje... hasta que llegamos a la que para la gran mayoría fue la joya de la corona: una maqueta de un cerebro de tamaño gigantesco donde se reproducía un pequeño cortometraje en realidad virtual. ¡La experiencia fue fabulosa! Los alumnos salimos maravillados tanto del contenido como del realismo de aquel producto audiovisual. Hay que decir que para muchos de los alumnos fue su primera experiencia con esta tecnología, que a pesar de su aún primitivo desarrollo, parece que es el futuro.

Otra zona que levantó curiosidad entre la gente fue una especie de prueba/experimento/investigación neuropsicológica que estaban realizando los trabajadores de la fundación y en la cual podíamos participar. Fueron varios los alumnos del centro que colaboraron. En este punto, la guía se despidió, no sin antes invitarnos a seguir explorando en profundidad cada una de las zonas, pero desapareció.

Y como no todo podía ser bueno, ahora vamos con lo malo, porque precisamente la guía lo fue. La mayoría del alumnado coincidimos: una explicación floja y simple que hizo de algo que podría haber sido muy lúdico y reflexivo, en algo que al final resultó un poco pobre.

Pero no arruinó la experiencia. La excursión resultó ser un gran día lleno de diversión, aprendizaje y sobre todo ¡cohesión! Porque en este curso, igual que en todos los inicios de ciclos, hay mucha gente nueva, y estas actividades favorecen conocerse los unos a los otros de una forma mejor.

COMPETIR O COOPERAR?

Àngels Serrano
Professora d'Economia

El dilluns 13 de novembre, els alumnes de 1r  i 2n de SMIX i ASIX i els alumnes d’Empresa de 1r de Batxillerat van gaudir de la xerrada impartida pel Sr. Pau Nadal de l’associació Economia Social Aracoop i soci de la cooperativa Doble Via, entitat dedicada a la dinamització sociocultural.

El Sr. Nadal va fer reflexionar als alumnes sobre la importància de tenir coneixements d’economia atès que, des que ens aixequem al matí fins que anem a dormir, estem en permanent contacte amb empreses que formen l’economia d’un país i, amb la globalització, a més a més, també amb les empreses d’altres països, del món sencer.

Va repassar conceptes com el PIB (valor monetari dels béns i serveis produïts en un país durant un temps determinat, normalment un any). Segons aquest concepte, un país és més ric quan té un PIB més gran. Però ens hauríem de preguntar si és un bon indicador del benestar de la societat, ja que aquest augmenta quan es produeix un accident, quan hi ha una guerra...  Els països que produeixen armes per a altres països que estan en guerra veuen augmentar el seu PIB (amb la compra-venda d’armes, amb la reconstrucció dels països, etc.). És a dir, les guerres són un negoci. Sembla contradictori.

A les universitats s’estudia l’economia mercantil capitalista que no té valors. En aquest tipus d’economia tot val i allò important és el capital (amb moltes desigualtats, amb feines mal pagades, amb dures condicions ...), en contraposició a l’economia social, cooperativa, amb valors, on les persones són importants, on la cura del medi ambient és important.

Moltes empreses s’estableixen a països com Romania, una decisió freda que sols mira pels beneficis de l'empresa i provoca atur als treballadors. Això entra en contradicció amb el principi de les cooperatives, on no són tan importants els beneficis i sí ho són les persones. No hi ha res que justifiqui que una persona cobri deu vegades més que una altra fent les mateixes funcions, com passa en l’economia capitalista.

A les regions on predominen les empreses cooperatives, la distribució de la renda és més equitativa. Això es pot observar al País Basc que, amb gran tradició de cooperatives, té la millor distribució de la riquesa per habitant de tota Europa.

El dilema és: què volem? Hem de decidir si volem una ECONOMIA AMB VALORS o una  ECONOMIA SENSE VALORS. Hem de tenir en compte el medi ambient a l’hora de produir? I la qualitat de vida dels treballadors? Hi ha d’haver guerres perquè s’activi l’economia?

L’economia l’hem de fer entre tots. És molt important tenir conceptes bàsics d’economia. Quan l’economia la fan sols els experts, malament...

Hem d’exigir que l’economia torni a tenir valors.

LUCHA DE ROBOTS

Piero Gavilán

Alumno de 4º B ESO

El día 14 de noviembre de 2017 los alumnos de Tecnología de 4º de ESO fuimos a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Hicimos un taller de robótica con dos estudiantes universitarios (David García y Jiaqiang Ye) pero, antes de eso, dimos un paseo por las instalaciones.

Al empezar el taller, nos dividimos en dos grupos: uno de 7 personas y otro de 8. En cada grupo se dividieron los participantes según las funciones a realizar: unos eran programadores y otros montaban la estructura del robot. La tecnología utilizada fue la de "LEGO" y la programación ser realizó mediante "bloques".

El reto era que los robots de los dos equipos se enfrentaran en una lucha des "SUMO". El robot que se saliera de la zona de las cuatro mesas, perdía. Al final ganó el robot que tenia el sensor de movimiento.

Para mí, la actividad fue muy divertida y aprendimos mucho sobre los robots.

"NO ES NORMAL"

Roger Hoyos
Professor de Tecnologia

Com cada any, el nostre centre s'adhereix al dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones celebrant un acte de sensibilització protagonitzat pel propi alumnat i obert a tota la comunitat educativa.

Llegiu la opinió que li mereix a Ainoa Ferreres de 3r d'ESO que n'ha deixat constància al seu blog personal "Mi vida en un blog".

ELS CARRERS DE SANT ADRIÀ, EN PARAULES

Aquest 1r trimestre, a Llengua catalana i literatura, els alumnes de 3r d'ESO C han treballat la descripció d'espais. Un dels exercicis consistia a redactar una descripció subjectiva del seu carrer.

Així és com la Marlene Flor i l'Àngel Gibernau veuen el carrer Olímpic i l'Avinguda de les Corts Catalanes de Sant Adrià.

Un lloc que m'agrada (Marlene Flor)

El carrer Olímpic de Sant Adrià

El carrer on visc es diu carrer Olímpic. Està situat al davant del riu Besòs, és ample i llarg, com el rastre d'una fosca estrella fugaç. Té dos carrils i espai d’aparcament als dos costats. A l’esquerra del carrer es poden observar arbres grans i petits, el toc de tardor el fa encara més bonic amb aquestes fulles caigudes que complementen a la perfecció el cel al capvespre, com un joc de colors en un quadre de Van Gogh. A la dreta es troba un parc amb palmeres altes, uns jocs per a nens que semblen divertits i una vista del riu i les seves aigües que flueixen tranquil·les com les notes d'una cançó de bressol. Més lluny es veu un edifici acabant de ser construït, amb les finestres no gaire grosses i llargs balcons. I altres més amples amb els seus balcons plens de plantes com si d'autèntics jardins es tractessin. També hi ha uns bancs de fusta confortables i es poden veure els enllumenats públics, que a la nit il·luminen amb nitidesa la vorera. El sòl del parc, amb pastura verda, tocs de groc i taronja pàl·lid, transmet una sensació d'enyorança, que em recorda als colors del jardí de la meva vella casa. Aquest carrer té un avantatge, ja que em condueix directament a l'institut. D'anada puc fixar-me en cada detall d'ell, en les seves ratlles blanques, en el seu color grisenc i en aquest vent fred que mou les fulles com dirigint-les a la llibertat.

L'Avinguda de les Corts Catalanes (Àngel Gibernau)

L'Avinguda de les Corts Catalanes de Sant Adrià

El meu carrer és l'Avinguda de les Corts Catalanes. Antigament va ser una via romana i donava accés a la ciutat de Barcelona.

És una avinguda molt ample; mireu com és d'ample que l'autopista que ve des del Maresme hi passa pel mig. Per tant, també és un carrer molt sorollós com el brunzit d'un rusc d'abelles. A casa, però, ja ens hem acostumat al soroll que fan els milers de cotxes que passen per davant del nostre balcó.

A sota de l'autopista, aprofitant l'espai que quedava, s'ha fet un pàrquing que sempre està ple de gom a gom. Els dimarts fan treure els cotxes que hi ha aparcats i posen un mercat on pots comprar bastantes coses diferents. El mercat s'estén per tota l'autopista, és bastant animat ja que esta ple de gent que compra coses i gent que les venen. Dona molta vida al barri.També, a sota de l'autopista, passa un tramvia que delimita el pàrquing i sembla una serp quan creua Sant Adrià. A algunes columnes de l'autopista han dibuixat un munt d'imatges i han pintat graffitis molt colorits, originals i diferents com si fos una petita galeria d'art.

El meu edifici està situat paral·lelament al mar. Des de el meu balcó es pot veure l'autopista amb tots els cotxes i també es poden veure les tres torres de Sant Adrià. A mi m'agrada on està situada la meva casa ja que he viscut tota la meva vida aquí, al meu carrer. El meu barri és on jo em sento a gust.

TOTS PODEM NECESSITAR-HO ALGUNA VEGADA

Alumnes de l'optativa d'Emprenedoria de 3r d'ESO

Som el grup d'optativa d'Emprenedoria de 3r d'ESO del primer trimestre i hem organitzat la campanya solidària de recollida d'aliments per al Nadal amb un clar objectiu: ajudar famílies necessitades col·laborant amb la Creu Roja.

El nostre projecte va començar fa uns mesos amb l'elecció d'un nom per a l'equip, J.YEA, i l'eslògan, «la solidaritat hauria de ser l'idioma del món». Vam buscar informació sobre aliments amb data de caducitat molt llunyana que podrien portar els alumnes i el col·lectiu de professors de l'institut. També vam crear un cartell per fer publicitat de la campanya amb cartolina i retoladors, així com petitets cartells per a cadascuna de les classes. Ens vam distribuir per parelles per passar classe per classe per a explicar en què consistia la nostra campanya i demanar la col·laboració de tothom.

El resultat ha estat positiu, la gent ha col·laborat en la mesura de les seves

possibilitats i hem aconseguit ajudar els més necessitats de manera solidària.

Des de la nostra matèria volem donar les gràcies a tots els que s'han solidaritzat i han col·laborat amb la nostra causa.

Un fort agraïment de part dels alumnes de l'equip solidari J.YEA.

VISITA A LA SUCURSAL DEL BANC D'ESPANYA

Cesc Soriano i Maribel Sánchez
Alumnes de 1r de Batxillerat d’Economia i Empresa

El dijous 16 de novembre els alumnes d'Economia i Empresa de 1r de Batxillerat, acompanyats de les professores Yolanda Navarro i Àngels Serrano, vam tenir l'oportunitat de visitar la sucursal del Banc d'Espanya a Barcelona per rebre una xerrada relacionada amb l'economia i el mateix banc.

Vam arribar i ens van conduir a la sala on tindria lloc la xerrada. Allà vam rebre una bossa amb regals i documents i vam seure per a començar la xerrada que el director del banc i un dels seus empleats ens van preparar. L'explicació va començar amb la introducció de conceptes com l'origen dels diners i l'estabilitat dels preus.

Primer de tot ens van mostrar l'origen dels diners, que van sorgir de la necessitat de substituir el sistema d'intercanvis. A continuació, l'empleat del banc ens va parlar sobre la importància de l'estabilitat de preus. Ens van explicar que l'IPC (índex del preu de consum) podia pujar però sempre menys d'un 2%, i que tant una gran inflació (pujada de preus ) com una deflació (baixada de preus) eren amenaces per a l'economia. Per tal d'evitar aquests fenòmens negatius s'han creat mecanismes de control de l'IPC, que es basen en la fabricació/destrucció de bitllets i en la modificació dels interessos. D'aquesta feina s'encarrega el banc central europeu (BCE), que en unes reunions quinzenals decideix les accions que s'han de dur a terme. En aquestes reunions es troben els representants del BCE i els bancs nacionals dels països europeus que formen l'eurosistema. Entre les funcions comunes més importants dels bancs de l'eurosistema trobem la de fer la política monetària, promoure el bon funcionament del sistema de pagament de la zona euro, produir bitllets legals i gestionar les reserves de divises i operacions d'intercanvi.

El Banc d'Espanya, però, a part de les funcions comunes amb els bancs centrals s'encarrega de moltes altres feines. Per exemple, s'encarrega de posar en circulació les monedes metàl·liques, posseeix i gestiona la reserva de metalls preciosos, assessora el govern, realitza estudis i informes financers a més d'elaborar i publicar estadístiques econòmiques i actua com a tresorer guardant els diners de les institucions bancàries i de les administracions públiques.També ens va explicar una de les funcions més importants del Banc d'Espanya: la de controlar el cicle de vida d'un bitllet.

La producció de diners a cada país es decideix anualment. El bitllet és creat per la fàbrica de Moneda y Timbre i és recollit per les empreses especialistes en transport de diners. Els bitllets es porten al Banc Central d'Espanya i aquest els dona a les entitats bancàries, que els posen en circulació. Un cop els bitllets tornen al Banc d'Espanya, es comprova si estan deteriorats o no i, en cas que si que ho estiguin, es canvien.

Per últim, ens van explicar mètodes per saber si un bitllet és legítim o no. Mitjançant el mètode "toqui, miri, giri", basat en la inspecció de les parts del bitllet, ens van mostrar com, per exemple, el retrat que es troba als bitllets ha de ser translúcid per ser legal. En cas que ens trobem amb un bitllet fals aquest no té cap valor, per tant perdríem l'import.

Els alumnes assistents estem d'acord en el fet que tot i que va ser una xerrada força extensa, el seu contingut va ser molt interessant i educatiu.

¿QUÉ ES PARA MI LA FELICIDAD?

En Lengua castellana y literatura, los alumnos de 3º de la ESO han escrito sobre qué es para ellos la felicidad, un concepto que todos conocemos pero que, a veces, nos resulta difícil expresar en palabras.

Los textos de María Rodríguez y Maria Pardo son una pequeña muestra de las bonitas reflexiones que los estudiantes han plasmado en el papel.

María Rodríguez 

Podría decir y nombrar miles de motivos, situaciones y objetos de felicidad, pero decir que la felicidad se define con eso sería incierto y por otra parte egoísta, agarrarse, aferrarse a cosas como a un flotador para salvarte del mar, que es la tristeza que a veces se derrama, se desmorona.

Por otra parte, existen muchos modelos de felicidad, entre ellos, la felicidad pura y la felicidad falsa. La felicidad pura es la de, por ejemplo, un niño cuando se despierta el día de Reyes. Y la falsa es, como dice ya la palabra, fingida, no verdadera. Es esa sonrisa que pones en tus labios para decir estoy bien, aunque no lo estás.

Hay puntos en la vida en que te encuentras en la cima de la felicidad y otros en los que estás agotado y triste porque todo se marchó, se esfumó y parece que no volverás a ver la chispa, la luz de la felicidad. Hay veces que piensas en buscarla, pero no caemos en que nosotros tenemos la clave para encontrarla. Solo hemos de rescatarla del agujero: que lo rebosemos de lágrimas hasta que esta se vaya hundiendo poco a poco haciendo su desaparición más dolorosa.

Maria Pardo

La felicidad, un tema difícil del que hablar. Para mí, lo más importante de esta vida y lo que más hace falta. ¿Qué es la felicidad? Una pregunta difícil, cuya respuesta será aún más difícil de explicar. Pero bueno, lo intentaré.

Primero de todo, la persona que más quiero en el mundo, la persona que me hace más feliz del universo. Ella es mi hermana, ese pequeño bicho que corre por la casa haciendo tonterías para que le hagas caso; esa pequeña personita de ojos verdes que te mira de una manera adorable para conseguir las cosas; esa persona que crece conmigo pase lo que pase y que con un simple "hola" te hace feliz. Por su manera de vivir, de pensar, de reír, de transmitir felicidad, gracias a eso soy un poco más feliz.

En segundo lugar, quiero hablaros de mi familia y mis amigos, esas personas que casi siempre consiguen dibujarme una sonrisa en la cara. Esas personas que me apoyan aunque no estén de acuerdo con lo que pienso. Esas personas en las que puedo confiar en todo momento. Esas personas a las que quiero sin importar lo que piensen. Gracias a ellas y a ellos, soy una persona un poquito más feliz. Gracias a sus abrazos, a sus besos, a sus tonterías, a sus charlas. Gracias a que formen parte de mi vida.

El tercer motivo de mi felicidad es la música. Sí, la música. A algunos os parecerá una tontería, pero la música es muy importante para mí: me ha acompañado en momentos difíciles de mi vida. Me ha hecho llorar, pero, sobre todo, reír; me ha hecho recordar momentos felices. Me ha hecho ser feliz.

Por último, pero no por eso menos importante, mi infancia. Recordar mi infancia me ayuda mucho a ser feliz, porque pienso en aquella época en que nuestros únicos problemas eran no salirnos de la raya mientras contábamos, o colar la pelota en el tejado. Me hace pensar que éramos felices sin importar lo que los demás dijeran. Nosotros simplemente éramos felices pasara lo que pasara.

Gracias a mi hermana, a mi familia y a mis amigos. Gracias a la música y a mi infancia por hacer de mí una mejor persona, ¡POR HACERME FELIZ!

SANT ADRIÀ, POLIGLOTA?

Joana Fuentes

Professora de Francès

Una ciutat viva i plena d'inquietuds. A prop de la metròpoli. Enganxadeta al mar... i al riu. A més del català i del castellà, quants dels seus habitants poden parlar en un anglès fluid? Quants en francès?

Els professors i els alumnes de l'INS Manuel Vázquez Montalbán estem ficats en un projecte que pot canviar la fisonomia d'aquesta bulliciosa ciutat. Estem convençuts que les llengües sumen, no resten i, per això, preparem els alumnes pel B1 d’anglès i pel DELF de francès.

Sabem que l'anglès, ara per ara, és ja una llengua franca i vehicular. Sabem que el francès, al costat de l'anglès, pot ser secundari, però és que estem tan a prop de França...

Per què no ens hi posem de debò, ens traiem les vergonyes i ens llancem a l'aventura d'aprendre altres llengües, d'obrir les nostres ments i de despullar-nos dels nostres prejudicis? Potser una solució seria poder establir uns campaments d'estiu d'anglès / francès per a adolescents d’entre 15 i 18 anys… Potser l'Ajuntament podria habilitar algun local com a alberg i, fins i tot, cedir algunes instal·lacions.

Quina bona premsa per a una ciutat seria el fet que els seus habitants poguessin comunicar-se en l'idioma del convidat. Barcelona està molt congestionada i, de vegades, el turista el que busca és ser acollit i "recollit" en un ambient de descans, agradable i de confiança, sense renunciar per això a viure la cultura de les ciutats. Podem explicar-li la història de les tres xemeneies, la important vida laboral d'aquesta ciutat, els seus refugis antiaeris, el seu passat històric i les seves tradicions... en la seva llengua.

Moltes més coses es podrien fer: des de facilitar l’aprenentatge gratuït per a les persones que tenen negocis fins a tenir escoles bressol amb professors nadius d’anglès i francès.

Les grans batalles es guanyen amb bones estratègies i les llengües són una inversió de futur, d'un futur que ja és aquí, trepitjant-nos els talons.

PROYECTO DE LECTURA DIARIA EN EL INS MVM

Anna Millán

Alumna de 2n d'ESO C

Alumnes de 2n d'ESO B

La última semana de octubre ha comenzado en el instituto un proyecto de lectura. Consiste en hacer cada día media hora de lectura del libro, revista, cómic, manga, etc. que quieras. Esta media hora va alternando cada semana, para que así no sea una sola asignatura la que se vea afectada. Este proyecto desde mi punto de vista enriquecerá a todos los alumnos y profesores que participan, ya que leer fomenta la creatividad, descubrir vocabulario, divertirse...

El primer día que empezó la gente estaba entusiasmada. Al principio, por parte de los alumnos, porque se saltaban media hora de una de sus clases. Pero eso ha ido cambiando a medida que ha ido pasando el tiempo. La gente le ha cogido el gusto y lee por placer. Y para aclararlo he preguntado a otros alumnos qué les ha parecido o les está pareciendo este proyecto, cómo lo viven. Estas son algunas respuestas:

"Sirve para coger más soltura y aprovechar más el tiempo. Me gusta porque es una manera de aprender cosas y no cambiaría nada, pero me gustaría que la gente guardase más silencio porque así sería más fácil". (Sandra Meseguer Luque, 2ºB)

"Me parece muy buena idea porque hay gente a la que le gusta leer, pero no tiene tiempo o no tiene el hábito. Creo que sirve para fomentar la lectura, la creatividad y para que la gente coja el hábito". (Alba Gómez Fernández, 2ºC)

"La media hora de lectura sirve para poder (realmente) aficionarnos a la lectura, aprender cultura literaria y mejorar nuestra comprensión lectora. Además, también nos sirve para conseguir ese hábito de la la lectura que todos necesitamos". (Daniel Endrino, 2ºA)

A mí, la verdad es que me ha gustado muchísimo este proyecto, porque la lectura es algo que me gusta hacer, pero no puedo dedicarle el tiempo que me gustaría y este proyecto me da la oportunidad de aprovechar y sacar tiempo de clase para hacer algo que de verdad me gusta. Yo me he leído ya unos cuantos libros y algún que otro manga.

Relacionado con el tema de la lectura con este proyecto, en la planta baja del instituto se ha puesto un panel donde la gente puede dejar un fragmento de un libro que le haya gustado, que lo describa... o también se puede hacer una nota de recomendación de una obra. Esto ha sido una muy buena iniciativa a mi parecer, ya que si alguien no tiene ninguna otra idea de algún libro que leer, pues va al panel e investiga hasta encontrar algo que le guste. Aquí van algunas de las citas:

«Es mucho más difícil juzgarse a sí mismo que juzgar a los demás. Si logras juzgarte bien a ti mismo eres un verdadero sabio». El principito (Paula Díaz, 2ºC)

«Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Viure, bo i mort, nomes en la mirada». 

Miquel Martí Pol (Raquel Vallejo, profesora de Tecnología y Matemáticas)

Espero que se disfrute, se aproveche y se investigue en el panel, porque la lectura es algo muy importante que nos puede abrir a muchas oportunidades pasándolo bien.

RECORRIENDO LAS CALLES DE CERVANTES EN BARCELONA

Cirstina Puig
Professora de Llengua castellana i literatura

El viernes 24 de noviembre los alumnos de 4º de ESO recorrieron las calles del Born descubriendo algunos de los puntos más significativos de las dos estancias de Cervantes en Barcelona.

Empezamos en Puerta Ferrisa, con su mural histórico de cerámica y su palacio frontal. Seguimos por Petrixol, con la chocolatería Dulcinea; Plaça del Pi, con su iglesia medieval, las heráldicas de la época y el antiguo Palau Maldà; la callejuela de Perot lo Lladre, bandolero histórico en el que Cervantes se inspira para uno de sus personajes del Quijote; el “Carrer del Call” nº 14-16, donde estuvo la imprenta de Sesbatián Comellas que aparece en el Quijote y que en su época era una de las mejores de Europa (ahora es una tienda llamada Dulcinea); la calle Cervantes; y el “Carrer Ample”, donde el escritor ubicó la residencia de Antonio Moreno, el anfitrión de Don Quijote en Barcelona. Finalmente, acabamos la ruta en la casa de Cervantes: Pº Colón nº 2, posiblemente, en la tercera planta. Desde allí, el escritor podía ver, por encima de la antigua muralla, la playa de la Barceloneta. Y es precisamente en esa playa donde hizo que Don Quijote fuera derrotado por el Caballero de la Blanca Luna y regresara definitivamente a su hogar.

Nuestro insigne escritor era un enamorado de la ciudad condal y a ella dedica

estas palabras:

Archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza única; y aunque los sucesos que en ella me han sucedido no son de mucho gusto, sino de mucha pesadumbre, (no consiguió trasladarse a Nápoles con el conde de Lemos) los llevo sin ella, sólo por haberla visto.

Los alumnos realizaron el recorrido siguiendo un juego de pistas organizado por una entidad cultural de Barcelona. No fue fácil, pero lo consiguieron. ¡Su éxito queda para los anales del instituto!

HALLOWEEN CULTURE CLASS

Daniel Endrino i Martí Fleta
Alumnes de 2n d'ESO A

Last Tuesday 31st of November, we went to a Culture Class about Halloween. Our teacher was Christina, a worker of Burlington Books (the editorial of our textbooks) who prepared  the culture class.

First of all, Christina showed us questions and we say correct or incorrect like: terrified express a feeling and we say yes or no. Then, Christina taught we different types of adjectives: adjectives ending with  -ing and with -ed. We were so thankful because we could reach the conclusion that the adjectives ending in -ing describe the thing that causes the emotion (terrifying, frightening…) and the adjectives ending in -ed describe emotions (terrified , frightened…).

After that explanation, Christina gave us a paper with 4 letters: A-B-C-D. We had to answer different questions about Halloween vocabulary and English literature relationated with terrifying stories like Frankenstein, Dracula and more novels. If you answered the questions correctly and quickly, she could give you a pen! And for the bravest person, if she or he went to the stage for answer the question, he or she could have a highlighter for himself/herself!

We think the teacher did a pretty good job. She had enough patience and character to teach us the types of adjectives. A very important thing: in this class we learnt things about Halloween vocabulary, we learnt things about English literature, and we talk and conversate with a native person of England.

And the most important thing: we had a very nice time!

BLOGUER(E)S

Roger Hoyos
Professor de Tecnologia

Un cop acabat el tema dels Fulls de Càlcul, amb les seves fórmules i els seus gràfics, a 3r d'ESO ha arribat el moment de treballar la publicació de continguts a internet. El producte final ha estat l'elaboració i publicació d'un blog personal sobre un tema lliurement escollit per l'alumne/a.

Aquí teniu un tastet d'alguns dels blogs publicats. Mostrem els de Izan Blanco, Marlene Flor, Sabina Flores, Imane Ghafki, Mario Ordoñez i Maria Rodríguez: