Director
I és que ha fet molt de mal aquesta versió del «posa Pladur que guanyaràs molts diners» en detriment del «prepara't, forma't i desprès ja treballaràs». El diner fàcil i ràpid va dilapidar columnes com l'esforç, la voluntat, la constància, ... i ens ha dut a fer d'aquests joves persones que, sense ser culpables del tot, han deixat una ocasió manifestament valuosa per encarar la seva vida.
Ara ja els tenim, agreujat per la crisis econòmica tan forta que vivim: els hem de reconduir fins que trobin un camí digne per a ells i el seu ego i que tranquil·litzi les seves expectatives de viure en la normalitat.
Però aquest període a què ens referim ja ha passat. Malgrat la crisis econòmica i l'atac als drets més elementals de les persones (treball, educació, sanitat, ...) ara els joves estan «preparats pel servei». Són joves que tornen a ser batejats amb el nom de «Traineds» (entrenats, capacitats, formats, ensenyats i preparats). Ara ja saben en quin món es mouen i veuen la necessitat d'establir un itinerari vital, laboral, i jo diria que emocional, per poder viure sense limitacions. Coneixen el seu entorn proper i el llunyà (internet és una finestra global), saben que han de parlar idiomes, i que el seu lloc de treball es troba dins de l'esfera terrestre, aquest és el límit. No creuen en el concepte «contracte indefinit», se senten innovadors, creatius, tecnològicament imparables i amb un domini de les habilitats personals, adaptables a cada situació.
Ara ja no volen ser joves sense futur i sense ideals, volen tornar a formar part de la possibilitat de guanyar-se un futur, amb la seva lluita i el seu treball. Ara per fi, han desbancat de l'aparador els seus antecessors (NiNis) i volen sentir-se protagonistes de la seva vida, del seu moment.
Aquest any 2014 que acaba ens deixa sense dues grans professionals de l'educació que, per temes de complir anys (elles suposo que no volien) es jubilen. Dues grans professionals que van treballar al nostre centre i que han vist passar totes aquestes generacions de joves durant els seus anys de docència. Elles, per què no, també eren «Traineds», perquè estaven entrenades, capacitades, formades, ensenyades i preparades per realitzar la seva tasca docent de manera brillant. Però així és la vida. Jo, en nom de tota la comunitat educativa de l'IES Manuel Vázquez Montalbán, us desitjo molta, moltíssima sort en la nova etapa vital en la que una ja està i l'altra entrarà. Gràcies, Isabel i Carme!
I res més, només desitjar-vos a totes i tots: professorat, alumnat, pares i mares i personal no docent de l'institut que tingueu molt BONES FESTES!!!
Entrades
