TANCAMENT D’UN CURS AMB MOLTS CANVIS

Cèsar Caparrós
Director

La nostra pràctica docent està plena de canvis, però aquest curs 2018-19 n’ha tingut dos de molt importants: una nova ordre d’avaluació i un nou programa de gestió anomenat Esfera.

La nova ordre d’avaluació ens ha fet modificar totes les nostres programacions d’aula i l’alumnat i famílies ho heu comprovat en un nou llenguatge als butlletins de notes. El nou programa de gestió ha sortit fins i tot als mitjans de comunicació (i no precisament pel seu bon funcionament).

Ara, però, no és moment de queixes i retrets.

L’@institutmvm, com cada any, pot mirar enrere i adonar-se de totes les coses bones que ha anat fent. Cada curs hem realitzat unes colònies, uns projectes globalitzadors de continguts i, a tot l’alumnat, se li ha ofert la possibilitat de poder certificar oficialment el seu nivell d’anglès i/o de francès (o de reforçar-lo).

Com és característic del nostre centre, no només ens hem focalitzat en aspectes o projectes curriculars. L’institut ha potenciat el Consell de Delegats i Delegades, el Servei Comunitari (amb més de 7 entitats del municipi), el treball en coeducació, la robòtica, la lectura o la creació de contes teatralitzats i la representació d’aquests a les escoles de primària.

Tot plegat no seria possible sense la dedicació de tota la comunitat educativa (famílies, professorat, personal d’administració i serveis, neteja, manteniment... i l’Ajuntament). Vull aprofitar aquestes línies per donar les gràcies a tota aquesta comunitat, a tota aquesta tribu que intentem educar els joves del futur.

Ara toca mirar una mica endavant. Aquests dies de juliol seguirem concretant totes les actuacions i projectes que volem iniciar o continuar el curs 2019-20. L’alumnat i famílies que ja agafeu vacances... descanseu, informeu-vos i llegiu. El professorat, una vegada tanqui la carpeta del 2018-19, tornarà a pensar en com fer millor la nostra tasca docent i educativa.

Confiem que el curs 2019-20 ens doni una mica més de temps per pensar i parlar en una de les tasques més importants de la nostra vida: educar els joves i aquells que tenim al costat.

Descansem per fer-ho possible des del primer dia de setembre.

Atentament i gràcies,

Cèsar

CONTES ARRELARREU A RÀDIO LA MINA

Lia Torrico i Dansh Ali
Alumnes de 3r d'ESO

El passat 27 de febrer vam anar a Ràdio La Mina per explicar el projecte que estem fent des de l’Aula d’Acollida de l’Institut MVM.

Amb la col·laboració d’Òmnium Cultural, estem dins el projecte Contes Arrelarreu i vam anar a explicar-ho a la ràdio de la nostra ciutat.

Vam parlar quasi 30 minuts en directe, vam fer una tertúlia de 5 persones: la locutora Núria Arnau, la representant d’Òmnium Marta Valls, la tutora de l’aula d’acollida Maite Sabaté i nosaltres com a alumnes: la Lia i el Danish.

Vam explicar què estem fent i amb quina finalitat. Els alumnes de l’Aula d’Acollida hem buscat contes dels nostres països i els hem traduït al català. Després els adaptarem per explicar-los als nens i, finalment, anirem a les escoles de primària (Catalunya i Pompeu Fabra) i si podem, a la Biblioteca Municipal a explicar els contes.

Estàvem molt nerviosos abans d’anar a la ràdio perquè ens feia vergonya parlar en directe, però un cop allí se’ns ha passat el temps volant, ens ho hem passat molt bé i ens han felicitat per com de bé parlem el català.

Ara sols falta preparar bé els contes, assajar-los i anar a llegir-los i interpretar-los a les escoles i també a la ràdio perquè ens han convidat a tornar-hi. Però aquest cop hi anirem tots els alumnes de l’Aula d’Acollida. Volem que tots els nostres companys s’ho passin tan bé com nosaltres i se sentin locutors per un dia com nosaltres ens hem sentit avui.

ELS NOSTRES ALUMNES ACTUEN A LA SALA BARTS

Aina Mulet
Professora de Llengua catalana i literatura

El diumenge 12 de maig, els estudiants de 4t A van participar en la dotzena trobada de teatre social per a joves Deslimita’m, un esdeveniment que aposta per la transformació social a través les arts escèniques que va tenir lloc a la Sala Barts de Barcelona.

Els nois i noies del nostre institut van representar El Tyty, una peça creada per ells al llarg d’aquest curs durant les dues sessions setmanals que feien al Casal de Cultura de Sant Adrià amb una professional d’ImpactaT, una associació especialista en el Teatre de l’Oprimit, i la Txus Molina, la professora de teatre del centre.

Per elaborar la seva petita obra, els alumnes havien de seguir aquestes directrius: la temàtica era lliure i, entre els personatges, hi havia d’haver un opressor, un oprimit, uns quants que es posicionessin amb un caràcter o l’altre i uns darrers que no donessin suport a cap dels dos. Partint d’aquí, van escollir el tema i crearen el text mitjançant improvisacions. Així sorgí El Tyty, la història d’un jove menor d’edat membre d’una de les bandes més violentes de la ciutat que, després de ser detingut per la policia, resta en un centre de menors a l’espera de ser jutjat.

La representació va ser un èxit i, en acabar, els joves actors van fer un col·loqui amb el públic.

NEU A LA MUNTANYA, SORRA A LA PLATJA

Redacció

Aquest curs, a 3r d’ESO, hem estrenat un nou crèdit de síntesi: Neu a la muntanya, sorra a la platja. Amb aquest projecte, que combina esport i la descoberta de la comarca de la Cerdanya -tant pel que fa a l’àmbit geogràfic i cultural com el natural-, l’alumnat ha conegut els Pirineus, ha après a esquiar en una estada de tres dies a La Molina, ha fet esquí de fons, activitats amb raquetes i rescat en allau a la platja i, fins i tot, ha visitat el Museu Olímpic i de l’Esport. I sense oblidar el que és més important… S’ho han passat d’allò més bé!

A continuació, podeu veure un vídeo que la Núria Riera, la professora d’Educació Física, ha muntat sobre l’esquiada.

CHARLA DE ROGER BRUMWELL

Brian Carrillo, Néstor Maldonado i Sergi Díaz
Alumnes de 2n de SMIX

El 2 d’abril del 2019 vino a hacernos una charla el señor Roger Brumwell, cofundador de TAX Barcelona y director de Brumwell Brokers, ambas empresas de abogados, economistas y asesoramiento empresarial. Nos dió una charla sobre el significado de las empresas.

En primer lugar, nos dió una postal de una calle de Nueva York en la que habían muchas pantallas publicitarias y nos preguntó qué marcas podiamos ver. Nos explicó que detrás de cada marca hay una empresa y nosotros les damos poder comprando sus productos. Si no venden sus productos, esas empresas no existen.

Nos habló de las habilidades necesarias para ser empresario, algunas son las siguientes:

• Habilidades comunicativas
• Visión estratégica
• Liderazgo
• Inovación
• Honestidad
• Iniciativa
• Trabajo en equipo

Nos ha dado un consejo: cuando nos comunicamos con alguien tenemos que ser claros y dar detalles. No debemos omitir datos pensando que se sobreentiende.

¿Qué es el REC?

Nos habló de una moneda llamada REC (Recurso Económico Ciudadano). Es una moneda digital de Barcelona que tiene paridad con el EURO. Permite realizar, de manera gratuita e instantánea, pagos entre la tarjeta o móvil del cliente y el móvil de los más de 120 establecimientos que colaboran. Algunos de los barrios participantes son: Roquetes, Nou Barris, Trinitat Nova, Bon Pastor, Verneda, La Pau, Besòs.
Está pensado para que el dinero que se gasta en la ciudad se quede en la ciudad.

El REC se utilizará mediante una aplicación móvil que ya está disponible, o con una tarjeta con un código QR. Una vez realizado el registro y cargado el importe que se desee en RECs, se podrá consumir y pagar de forma instantánea, fácil y sin ningún coste añadido. Cualquier vecino de Barcelona puede descargarse la app y cambiar euros por RECs para consumirlos en los comercios participantes en el proyecto.

Ventajas del REC:

• Es fácil de gastar
• Es gratis
• Es un sistema innovador
• Tiene el mismo valor que el EURO
• Fideliza el cliente con ofertas

Inconvenientes:

• Poca gente conoce de su existencia

Opinión personal 

Es una charla que puede ser interesante pero a nosotros nos pareció aburrida por la tonalidad del señor y porque la presentación no tenía ningún tipo de apoyo visual.

UNS ROMEUS I JULIETES MOLTS MODERNS

Aina Mulet
Professora de Llengua catalana i literatura

Aquest curs, a 4t d'ESO B, hem llegit Romeu i Julieta de William Skakespeare, una obra que, malgrat ser del segle XVI, hem sentit propera i ens ha agradat molt. I és que, encara que la història transcorri a les Verona i Màntua de fa més de 500 anys, els protagonistes són adolescents com nosaltres: nois i noies que fan broma, que somien, que riuen, que es revelen, que ploren i, sobretot, que s'enamoren.

A banda de fer la lectura dramatitzada del llibre entre tots a l'aula, hem realitzat un petit projecte en grup: la representació d'una escena de cadascun dels cinc actes de l'obra tot situant l'acció al Sant Adrià del 2019 i reescrivint el text canviant-ne el registre lingüístic.

A continuació, podeu veure una d'aquestes representacions a càrrec de Samira Leyva, Raúl Marín, Íker Pérez i Lorena Esteve.

CONFERENCIA SOBRE LOS TRIBUTOS DEL ESTADO

Diego González
Alumne de 1r del Batxillerat Social

La semana pasada vino al instituto Sra. Carmen, funcionaria de Hacienda, para explicarnos qué eran y cómo funcionaban los tributos.

Para empezar, nos hizo una pregunta que nos sorprendió mucho: ¿qué es para nosotros la vida digna?. Todos dijimos que era tener educación, sanidad, infraestructuras... Pues bien, según comentó, el 95% de los españoles no se podrían permitir todas estas cosas tan importantes para la vida. Era gracias a los impuestos que todos nosotros disponemos de aspectos tan básicos como los anteriores.

Dialogamos también sobre lo que haríamos con aquellos que no pagan y en cambio disfrutan de los beneficios del estado del bienestar, conocidos en economía como “el polizón”. Yo, personalmente, no les dejaría tener acceso a sanidad o a la educación, ya que hay que ser estricto para fomentar el pago de impuestos, debido a su importancia.

Dentro de estos fraudes se mencionó el que hacían aquellos alumnos que ocupaban una plaza escolar y no le daban utilidad. Se cifró el precio de una silla en bachillerato en unos 5.500 euros, pero en épocas previas a la crisis llegó a superar los 9.000 euros por alumno. Esto me hizo reflexionar sobre el uso que mis compañeros y yo le damos a la escuela, y pienso que en mi aula hay muchas plazas inutilizadas. Muchos compañeros no tienen interés en estudiar y otros se pasan las clases con otros asuntos no relacionados con la educación. Cifraría el gasto innecesario en mi clase en unos 2.5000 euros, una cantidad muy importante. Es por ello que se debería ser más estrictos para evitar situaciones como estas y dar plazas escolares a aquellos que de verdad muestran interés en estudiar. Pediría a mis compañeros que tomen nota del fraude social y actúen en consecuencia.

Luego comenzó la parte más teórica de la charla. Explicó que los tributos se dividían en tres partes: tasas, contribución e impuestos, que podían ser directos (IRPF o Sociedades) cuando ganamos dinero o indirectos (IVA o especiales para el alcohol o tabaco) cuando consumimos. También mencionó los cuatro estamentos políticos que hay en el reino de España: Estado, las CCAA, las diputaciones y los municipios.

Además, nos hizo ver la importancia de tener unos presupuestos actualizados, para lo que sería necesario una mayor negociación política (en España aún tenemos los presupuestos del 2018). Esto es importante, ya que si el anterior presupuesto era mejor, eso ocasiona déficit, pero si era peor que el que sería posible actualmente, ese dinero de más del que disponemos no llegaría a la gente.

Al acabar la charla mi concepción de los impuestos había mejorado mucho. Ya no los veo como algo negativo y perjudicial para los ciudadanos, sino como algo necesario para el bienestar colectivo, llamado “Estado del Bienestar”.

La exposición fue muy amena, utilizando ejemplos y exponiendo de manera clara y sencilla para que los conocimientos fueran de fácil comprensión para nosotros. Creo que charlas como estas han de ser extensibles a las demás modalidades de bachillerato, pues saber cómo funcionan y cuál es el objetivo de los impuestos que pagamos es algo que todos los jóvenes debemos tener la oportunidad de conocer.

Espero que el próximo curso la charla se vuelva a dar, así podremos conocer otros aspectos del funcionamiento del Ministerio de Hacienda y todo lo que le rodea.

L'AUTORA DE 'SERENA' VISITA L'INSTITUT

Aina Mulet
Professora de Llengua catalana i literatura

El passat 30 de maig, ens va venir a veure la Dolors Garcia, l’autora de Serena, el llibre que els alumnes de 2n d’ESO llegeixen a l’assignatura de català i treballen, en forma de projecte, al crèdit de síntesi.

Garcia va fer-nos una xerrada molt interessant en què ens va parlar, entre altres coses, de com va ser la creació dels personatges de la novel·la i de com entén ella el procés d’escriptura.

Entre el públic assistent, format per alumnat de 2n d’ESO, hi havia una petita representació de nois i noies de 3r i de 4t que explicaren les activitats relacionades amb el llibre dutes a terme quan ells estaven al 2n nivell de secundària. Així, per exemple, la Carla Bascón (4t B) va contar que ella havia construït uns tapins (una mena de sandàlies de l’època medieval amb una sola de suro), l’Alba Gómez (3r C) i la Paula Díaz (3r B) van fer-nos quatre cèntims del teatre amb titelles que havien ideat, en Martí Fleta (3r C) i el Dani Endrino (3r B) ens mostraren el fotobook que havien confeccionat, i la Carla Cuevas (3r C) i l’Ainhoa Quesada (3r A) van cantar-nos el rap sobre la condició de la dona que s’havien inventat.

L’argument de Serena
A l'any 1428, la Serena viu a Barcelona amb la mare i les seves germanes. Treballen molt per poder pagar el rescat del pare, captiu dels pirates. Però el dia de la Candelera, mentre són a l’ofici de Santa Maria del Mar, un terratrèmol sacseja la ciutat. A la mare de la Serena li cau una pedra al cap i mor, i la noia queda sola amb sis germanes, la més petita acabada de néixer. La Gelvira, una llevadora amiga de la família, l’ajuda a ocupar-se de les germanes, li ensenya l’ofici de llevadora i l’anima cada vegada que la noia s’enfonsa i pensa que no se’n sortiran. La Serena ha de fer front a moltes situacions adverses, però la família va tirant endavant, i de mica en mica les coses milloren

LES ALUMNES DE 3r D'ESO VISITEN L'EEBE

Ainhoa Belmonte

Alumna de 3r d'ESO A

L’11 de febrer de 2019, Dia de la Nena, la Dona a la Ciència, les alumnes de 3r d’ESO vam visitar l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) del Campus de Sant Adrià de Besòs de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Vam fer el trajecte en tramvia i vam caminar una mica fins a arribar al campus. Un cop allà, amb altres escoles, vam estar a una espècie de sala d’actes on ens van explicar la forma en què havia canviat l’educació en general (però sobretot les ciències), des d’uns anys enrere fins ara, envers les dones, als estudis superiors. Tot i això, encara hi ha massa diferències entre homes i dones a les carreres científiques. El percentatge de dones és massa baix i, pel que ens van explicar, és a causa de prejudicis, com ara que les ciències no són per a dones, que són massa difícils per a nosaltres…

Les dones que ens van mostrar la universitat van explicar experiències pròpies i ens van donar motius de sobres que desmenteixen els anteriors prejudicis sobre les dones a les ciències.

Vam fer tres tallers. El primer va ser el biomèdic on, per exemple, s’estudia per ser fisioterapeuta. És una branca de la ciència molt relacionada amb l’esport. En el segon, vam veure què s’estudia a biomaterials. Ens van ensenyar plasma i una investigació nova contra el càncer d’os. A l’últim taller ens van mostrar una branca de l’enginyeria química. Eren dones que estudiaven el foc i les temperatures. Ens van ensenyar una càmera on ens veiem de colors diferents depenent de la zona i la seva corresponent temperatura.

Vam veure coses molt interessants i vam aprendre'n unes altres. Va ser una experiència enriquidora i molt recomanable per totes les noies i, encara més, per totes aquelles que volen estudiar ciències.

Les alumnes participants en la sortida agraeixen la motivació de totes les dones de la UPC, la dedicació del seu temps en nosaltres i les ganes de fer i de canviar la situació descompensada a les ciències.

Feliç Dia de la Nena, i la Dona a la Ciència! I, noies: no feu cas de cap comentari negatiu i lluiteu pel que us faci felices, ja que com més difícil sigui el repte més gran serà la recompensa.

CHARLA SOBRE LIDERAZGO Y EMPRENDEDURÍA

Diego González
Alumne de 1r de Batxillerat de Ciències Socials

La semana pasada vino un hombre llamado Pere Carles i Subirà, quien es un directivo de la empresa Quadis. Esta empresa está localizada en Cataluña y tiene más de una decena de locales. Principalmente se dedica al sector de la automoción: vende y repara coches, furgonetas y camiones de las marcas más importantes del mercado.

Explicó el origen de la empresa. Su dueño comenzó fabricando vehículos con la chatarra que recogía en la calle. Esto se sitúa en los años 40, justo después de la Guerra Civil. A raíz de ahí comenzó a expandir su compañía hasta el día de hoy, donde cuenta con más de 2000 empleados.

También nos habló de los duros momentos que sufrió su empresa, al igual que la gran mayoría, durante los años más duros de la crisis. Dijo que fueron años de importantes pérdidas, pero gracias a los beneficios obtenidos previamente pudieron salir adelante. Por eso recomendó ahorrar en los años de bonanza para aguantar en los difíciles.

Nos animó a ser atrevidos y a tener imaginación para sacar buenas ideas que puedan funcionar. Además, estuvimos hablando de las funciones y características que debe tener un buen líder. Algunas de ellas son: responsabilidad, liderazgo, empatía, comprensión, etc.

En general fue una charla entretenida y animada, además aprendimos nuevos conceptos y sobre todo lo importante que es la experiencia. No hay nada mejor que alguien te cuente sus humildes inicios, ya que así valoras más el duro trabajo que se ha hecho para evolucionar y llegar al éxito.

ARTICLE D'OPINIÓ: 'LA SUPOSADA MODIFICACIÓ GENÈTICA D'UNES BESSONES'

Aitor Martí
Alumne de 1r de Batxillerat Humanístic

He Jiankui, el científic xinès, assegura haver dut a terme la primera manipulació genètica de l'ésser humà. En la seva intervenció, explica que la seva única intenció era impedir que els bebès modificats genèticament, dues bessones anomenades Nona i Lulu, contraguessin el virus del VIH que porta el seu pare. Per a això, utilitza una tecnologia denominada CRISPR-cas9.

En primer lloc, aquesta tècnica sobrepassa els límits morals i ètics, però es pot arribar a acceptar per la vida d'aquells que no poden triar i pateixen aquestes malalties. Ara bé, el que és inacceptable és que aquesta tècnica pugui portar conseqüències inimaginables. Encara que no se sap molt bé, a partir d'ara es pot pretendre aplicar per l'edició de gens amb finalitats no clíniques, sinó de "millorament" de l'espècie humana. També la creació d'armes biològiques, nens sense control, tot això pot ser molt perillós. La modificació genètica en embrions humans va contra la dignitat humana i contravé els principis establerts en l'anomenat Conveni d'Oviedo de la UNESCO de 1997. Per les pròpies finalitats de les recerques, no té sentit utilitzar embrions humans per conèixer millor els mecanismes d'acció dels gens. Tots els mamífers tenen un desenvolupament embrionari similar.

En segon lloc, perquè la destrucció d'embrions suposa la destrucció de vides humanes.

En tercer lloc, per la pròpia inseguretat de la tecnologia CRISPR-cas9, ja que no és prou precisa com per a llançar-se al seu ús indiscriminat en l'edició de gens humans i menys encara en els embrions.

En quart lloc, perquè va en contra d'un mínim d'ètica científica. En molts casos no es tracta d'utilitzar la modificació genètica per a benefici de l'embrió, ni tan sols es pretén conservar la seva vida.

Finalment, l'edició de gens en embrions obre el camí cap al mal.

TALLER DE NOVES MASCULINITATS

Mario Trallero i Xavi Moral
Alumnes de 3r d'ESO B

El passat 11 de febrer, a l'institut, els nois de 3r d'ESO vam fer un taller sobre noves masculinitats, la diversitat de gènere i sexe i sobre com superar els problemes de parella (gelosia, relacions tòxiques, etc.).

Vam començar llegint un text sobre les 10 persones més influents en l'àmbit científic del 2017. El vam llegir perquè ens adonéssim que també hi ha dones implicades en la ciència.

Després vam fer una taula segons els estereotips d'una dona i d'un home. Van sortir coses molt interessants. Tots estàvem atents i era una nova forma d'aprendre diferent i divertida.

Més tard, van representar-nos una obra de teatre per simular la gelosia i la violació de la intimitat. Va participar molta gent!

ELS NOSTRES ALUMNES GUANYEN EL CONCURS D'IDEES DE NEGOCI

Àngels Serrano

Professora d'Economia, Empresa i FOL

El dia 17 de maig de 2019 es van lliurar els premis del Concurs d'Idees de Negoci que organitza l'Ajuntament de Sant Adrià. Els alumnes David Vallejo i Alex Jiménez de 1r de SMIX van obtenir el 3r premi, valorat en 150€, de la categoria de viabilitat amb el projecte ABSORVED. I l'alumne Carlos Pérez de 1r de Batxillerat de Ciències Socials va obtenir el 2n premi, valorat en 300€, de la categoria de sostenibilitat i solidaritat, amb el projecte SUNCAR. A més a més, l'institut MVM va obtenir el 2n premi a la categoria de centres, valorat en 400€. Moltes felicitats a tots!

PROSA POÈTICA

Paula Martínez
Alumna de 2n del Batxillerat Humanístic

Todo se traduce. Traducir, volver a escribir, decir con otras palabras. Nos subimos a los árboles y gritamos palabras. Nos hundimos en las aguas profundas de una olla hirviendo y salen las palabras en forma de burbuja. Quemamos nuestros cuerpos en una hoguera de invierno y salen las palabras en forma de cenizas. Todo sale, todo calla. Qué violento, qué violento. Callar es la poesía de hablar. Cuando te quemas callas, cuando hierves callas, cuando chillas callas. Siempre callas. Es mejor callar que hablar porque callar implica sufrir y sufrir implica sentir. Las palabras, qué tesoro. Pobre tesorito, sólo sale cuando callar ya no puede ser una opción. Qué pena, qué penita. Pobre árbol, pobre olla, pobre fuego.

Burbujitas en el fondo de la olla queman el culo de una palabra. Los monos en lo alto de un árbol arrancan los pelos de una palabra. El fuego de la hoguera quema el cerebro de una palabra. Se destruye, se destruye. Le destruye su pasión, su sentido vital le arranca la existencia. Pobre palabra, pobre palabra.

Pequeña palabra viaja al exterior. Hola Profesora, esta es mi palabra. Palabrita sufrida palabrita aprendida. Pequeña palabra que busca y encuentra pero que si la buscan a ella sólo encuentran serrín.

Serrín, serrín, serrín de la destrucción.

Esta es mi palabra, pequeño serrín.

Bibliotecas llenas de polvo los viernes de cada tres semanas. Hola Lluna, ¿Cómo estas? Bien, bien, arrancando las palabras de mi serrín. Ye veo, ya veo.

Mira el árbol.
¿Dónde están los monos?
Mira en tu serrín. Ya veo, ya veo.

¿Tienes hambre?
Un poco.
Ten arroz. Arroz, arroz hervido.

Piensa un poco.
Me quema el cerebro.
Recoge la sangre en el bol del callar.

Pobrecitas, pobrecitas. Pobres palabras que callan en el bol del callar.