22 de desembre del 2010

EDITORIAL 13

Roger Hoyos
Director

Aquest trimestre estrenem Consell Escolar. Vull donar la benvinguda als nous membres: les alumnes Laura Izquierdo i Natàlia Cano, les mares Asunción Belmonte i Alícia Ribas, les professores Àngels Serrano, Carme Puyuelo i Elvira Fernández i l’auxiliar administrativa Natàlia Pons. M’agradaria remarcar l’alt nivell de participació que s’ha donat en aquestes eleccions, especialment en el sector d’alumnat, on es van presentar nou candidats/es per a cobrir dues vacants!. Aquest fet, juntament amb la vitalitat del Consell de Delegats/des del centre i la participació dels seus membres en la Jornada de delegats/des de classe organitzada pel Consell Escolar Municipal, crec que demostra un fet molt positiu: l’increment de la implicació del nostre alumnat.

Sense convivència no hi ha ciència. Un bon clima de convivència on tothom se senti respectat i valorat és el millor adob per fer créixer la formació i l’èxit educatiu de l’alumnat. Fruit d’aquesta reflexió, el Claustre de professorat, en la seva darrera sessió, va acordar donar prioritat a les accions de promoció de la convivència en el centre. No partim de zero, tenim l’experiència de la mediació escolar. Per a aquests dos trimestres que vénen, ens hem proposat treballar intensament en aquest sentit i per això comptem amb l’impuls d’una comissió específica que, amb la participació de tots els sectors, té per objectiu elaborar un “Pla de Convivència” que ens permetrà aconseguir fites més altes d’èxit escolar i de satisfacció professional. Endavant doncs!

Diuen que el número tretze porta mala sort. Segons com es miri. Tretze números seguits d’una revista escolar trimestral com la BISCUTER suposa més de quatre cursos de dedicació continuada i, per la quantitat, qualitat i varietat d’articles, sens dubte, un èxit. Vagi per endavant el meu reconeixement a totes les persones que el fan possible. És una bona sort comptar amb tots/es vosaltres.

FELICITACIÓ NADALENCA


Luming 
2n A



APRENEM A VOTAR

Andrea Pérez i Xènia Vivancos
Vocals de la mesa electoral

Fa un mes, els estudiants de 4t d’ESO vam començar un projecte per aprendre a participar en unes votacions. Aquest projecte no només es va realitzar al nostre institut, també van participar altres centres.

Una o dues setmanes abans de les eleccions es va fer el sorteig que decidiria qui seria el president o presidenta de la mesa electoral, els vocals i els suplents. Com a presidenta va sortir la Raquel Sánchez de 4t A i com a vocals, la Xénia Vivancos i l'Andrea Pérez de 4t B. A les tres ens feia molta vergonya, però s’havia de fer.

Abans de començar les votacions vam assegurar-nos que tot estava en ordre: paperetes de tots els partits, sobres suficients, una cabina per fer el vot privat ben equipada… La presidenta va tancar l’urna i les vocals vam comprovar que teníem la llista amb els noms dels alumnes que anirien a votar.

Tot va anar ràpid ja que tots els alumnes es van coordinar molt bé per baixar en grups i fer-ho tot el més endreçat possible. Al començament estàvem molt nervioses però després vam relaxar-nos una mica. Vam tornar a posar-nos tenses quan van fer entrar tot els alumnes per veure com es feia l’escrutini. Vam comptar les paperetes diverses vegades i finalment vam anotar les dades.
Al final ens va agradar molt l’experiència, ja que aquesta és la primera vegada que es fa un projecte com aquest i va ser un privilegi poder participar-hi.




Elvira Fernández
Professora de Geografia i Història


El passat 26 de novembre, dos dies abans de les eleccions reals al Parlament de Catalunya, prop de 2000 alumnes de 4rt d’ESO de la província de Barcelona van votar. D’aquest grup d’estudiants formaven part els nois i noies de 4rt d’ESO del nostre institut.

  
Es tractava d’una simulació de vot que forma part del Projecte Aprenem a votar dissenyat i coordinat pel Grup de recerca consolidat DHIGECS (Didàctica de la Història, la Geografia i altres ciències socials) de la Universitat de Barcelona, del què en formo part.

L’alumnat participant va realitzar durant les cinc setmanes prèvies a la data de les eleccions un conjunt d’activitats educatives que pretenien fomentar l’aprenentatge sobre els processos de participació política. El divendres 26 de novembre l’alumnat va votar seguint rigorosament el mateix procediment que va utilitzar la població amb dret a vot el diumenge 28. Posteriorment, va realitzar una anàlisi dels resultats i el van comparar amb els de les eleccions reals.

    Les activitats proposades en el projecte Aprenem a votar faciliten que l’alumnat aprengui com funcionen les institucions democràtiques i com es pot participar en les eleccions de representants al Parlament de Catalunya. I, a llarg termini, haurien de contribuir a fer ciutadans i ciutadanes crítics, compromesos i actius. L’alumnat ha analitzat els programes electorals dels partits o coalicions que es presenten a les eleccions, ha aplicat una enquesta electoral a persones del seu entorn, ha fet un programa electoral imaginant que ha constituït un partit nou (incloent la creació d’un anagrama i d’un lema), ha debatut sobre qüestions com ara el vot útil o de consciència, ha participat en el sorteig de les meses electoral segons el que diu la llei, ... I, com ja hem indicat, desprès de les eleccions ha analitzat els resultats -tant els del seu centre com els del total del conjunt d’estudiants- ha aplicat la llei d’Hont i els ha comparat amb els resultats oficials.
El professorat que ha desenvolupat el projecte -Toni Cabrera, César Caparrós, Lluís Martínez i Elvira Fernández - estem molt satisfets de la implicació del nostre alumnat en el projecte. Volem agrair a l’Ajuntament de Sant Adrià la seva col•laboració en proporcionar-nos material per fer més real la simulació de les votacions. El dia de la votació van tenir dues observadores, una dels serveis educatius del Parlament de Catalunya, l’altra de la Universitat de Barcelona. Totes dues ens van felicitar per la feina feta.
  
Els resultats de les votacions al nostre institut van ser els següents:
Partit Socialista de Catalunya- PSC .......... 19
Convergència i Unió - CIU..........................6 
Iniciativa ICV-EUA.....................................6 
Solidaritat Catalana - SI ..............................2
EV-GVE.....................................................1
Unión Comunista Española - UCE ..............1
Vots en blanc..............................................2
Abstenció................................................... 3




Els resultats de la totalitat de l’alumnat de la província de Barcelona que ha participat en el projecte ens mostren que el vot dels nois i les noies de 15-16 anys és força similar a dels ciutadans i ciutadanes amb dret a vot.





 

¿QUÉ HEMOS HECHO EN EL HUERTO?



Ian Ramírez    
2n  C

Me lo he pasado muy bien este primer trimestre en el huerto. Estar en el huerto es bastante entretenido, a la vez que divertido. Cuando comencé en el huerto me molestó bastante que estuviera todo revuelto, lleno de ramas y hojas. En mi parcela había tierra, hojas, bichos, ramas y otras plantas como por ejemplo patatas, cebollas y algún que otro ajo. Cuando mi parcela empezó a mejorar, la parcela me gustó más. Lo malo del primer día era que no se veía ninguna de las parcelas, porque al haber estado tanto tiempo sin que nadie las limpiara era normal que no se vieran. Cuando limpiamos todo se veía mucho mejor, después hemos plantado ajos y  habas.


 

Santiago Machicote
2n C

El primer día que salimos al huerto, cogimos las escobas  y el rastrillo y empezamos a limpiarlo. 
A cada uno nos dieron una parcela, removimos la tierra y quitamos las hojas secas de los árboles. Hemos plantado ajos y habas y los hemos regado todos los jueves.
Con arena y cemento hemos hecho mortero. Con el mortero hemos levantado unos muros de poca altura, para que no se pierda la tierra buena que tenemos en las parcelas. Para levantar el muro me han ayudado mucho mis compañeros.


César Cerna
2n B

Yo he estado de viaje, pero cuando llegué a la clase del huerto, el Santi me ayudó mucho a hacer los caballones. Después planté habas y ajos. También tuve que ablandar la tierra y arreglar mi parcela.
Hemos regado los caballones para que crezcan y hemos hecho muros con ladrillos y cemento para que no se pierda la tierra buena. Lo que me gusta más es cuidar mi huerto y trabajar con mis compañeros de clase.

BARCELONA WORLD RACE 2010

Núria Riera
Professora d' Educació Física

La regata Barcelona World Race  es la volta al mon sense escales, sense assistència i a dos tripulants. La sortida serà el dia 31 de decembre de 2010 i l’arribada està programada a final del mes de març del 2011 si tot va bé i els vents els acompanyan.
Aquesta serà la segona edició amb la participació de 15 embarcacions, en la anterior edició realitzada en el 2007 hi varen participar 7 embarcacions. Les embarcación son IM0CA open 60 amb una escolara de 18 m. Totalment preparades per navegar amb solitari i amb totes les mesures de seguretat possibles, els propis regatites diuen que son les embarcacions més segures.

La Barcelona World Race esta organitzada per la Fundació per la navegació oceànica, amb la qual col•labora la Universitat de Barcelona, i recolzada per moltes empreses que esponsoritzan aquest esdeveninent com per ejemple l’empresa Danone que ha ediatat les maletes pedagogiques, un projecte que ajudarà als instituts i escoles interesades a participar en el seguiment de la regata.


 El nostre insitut participarà en el seguiment de la regata amb els alumnes de 3r B, mitjanzant l’assignatura d’educació física i amb col.laboració de socials, tecnologia, idiomes i d’altres que es vulguin apuntar. Aquest seguiment es realitza  través de la pagina web de la regata  on hi ha una espai Zona Jove en el que estan penjats els blocs de tots els centres participants d’arreu de Catalunya i España.

ONES SÍSMIQUES

Tots els alumnes de Física i Ciències de la Terra
A continuació presentem un article que uneix la FÍSICA (ones) i les CIÈNCIES DE LA TERRA I EL MEDI AMBIENT (moviments sísmics). Primerament, explicarem què són les ones, descriurem els tipus d’ones sísmiques, i després ens centrarem en l’estudi dels moviments sísmics i les seves conseqüències i/o formacions. Per acabar, parlarem de les aplicacions de les ones en la sismologia.


LES ONES

L’ona és el concepte utilitzat per definir la propagació d’una pertorbació o vibració en una o més dimensions.
Segons la direcció de vibració les ones es poden classificar en: ones transversals i ones longitudinals. En les ones transversals, les partícules vibren perpendicularment a la direcció del moviment de vibració. Es representen mitjançant una funció gràfica formada per una successió de crestes i valls. Pel que fa a les ones longitudinals, les partí¬cules vibren en la mateixa direcció que la de propagació. Aquest tipus d'ones s'originen per compressions i dilatacions en el medi  on es transmeten.
Segons el medi on es propaguen, les ones es poden classificar  en: ones electromagnètiques,  les quals no necessiten un medi material per a la seva propagació, perquè es poden propagar en el buit. Aquestes ones poden travessar l'espai i arribar fins a la Terra des d'estrelles com el Sol, i ones mecàniques, les quals necessiten un medi  material per a la seva propagació. Dins d’aquest grup d’ones trobem les ones sísmiques.

Característiques de les ones:

o    Reflexió: el canvi de direcció d'un raig o una ona que succeeix sobre la superfície de separació entre dos medis, de manera que el raig reflectit retorna cap el primer.

o    Refracció: és el canvi de trajectòria que experimenta una ona en passar d’un medi a un altre, només és produeix si l’ona incideix obliquament sobre la superfícies de separació dels dos medis, i si aquests tenen índex de refracció* diferents, la relació dels quals és inversament proporcional  a la relació de velocitats de l’ona en cada un dels medis.


*Índex de refracció: és el quocient entre la velocitat de la llum en el buit (c) i la velocitat de la llum en aquell medi (v):  n = c/v



Ones primaries i secundaries
ONES SÍSMIQUES

Les ones sísmiques són les ones d’energia causades per el trencament sobtat de roques de l’interior de la terra.

Classificació de les ones

Ones primàries o P.
Són les ones que es propaguen en el mateix sentit que la vibració de les partícules. Són les primeres ones que arriben a la superfície terrestre.

Ones secundàries o S.
Es tracta d’ones que es propaguen perpendicularment al sentit de vibració de les partícules. Són les ones que arriben després de les ones P.


Ones superficials.
Aquestes ones es produeixen a la superfície terrestre per interacció de les ones P i S. Aquestes ones són les que causen més danys. Hi han dos tipus d’ ones superficials:

Ones Love: Són les ones més ràpides i produeixen moviments horitzontals al terreny de manera perpendicular a la propagació. 
     
Ones Rayleigh: Són les ones que es mouen rodant amunt i avall de manera similar a les onades del mar. Acostumen a ser més energètiques que les ones Love i, en molts casos, són les que produeixen més destrosses.






    Mostra dels resultats d'un sismògraf, primer es detecten les ones P, més tard
    les ones S, i posteriorment les ones superficials.


















    MOVIMENTS SÍSMICS

    Què són?

    Es un alliberament d’energia acumulada en els marges de les plaques litosfèriques que es produeix a l’interior de la Terra i que pot ocasionar desperfectes i danys a causa de les ones elàstiques que es propaguen des del focus fins a qualsevol punt de la superfície



    Localització dels focus dels terratrèmols, produïts entre 1961-65. S’observa que els epicentres es troben en el marge de les plaques.




    Els terratrèmols produeixen ones, la velocitat de les quals varia segons la profunditat per la qual es propaguen, com veiem en el següent gràfic.




    APLICACIONS DE L’ESTUDI DE LES ONES SÍSMIQUES
    ESTUDI DE L’INTERIOR DE LA TERRA

    La principal aplicació de l’estudi de les ones sísmiques és l’estudi de l’interior de la Terra. Gràcies a com és transmeten les ones P i S per les capes de la Terra, hem pogut esbrinar quins materials formen aquestes capes, el seu diàmetre, el seu estat físic i la seva densitat.



    Tal com veien a la imatge, a la Terra es distingeixen 3 capes principals:
    • L’escorça (pintada de color blau i verd)
    • El mantell (pintat de color vermell)
    • l nucli (de color groc)

    A la seva vegada, aquestes capes estan dividides en diferents subcapes, com per exemple el nucli, en el qual distingim dues parts diferenciades amb el to de groc.

    El límit entre una capa i una altra se l’anomena discontinuïtat, per exemple, el límit entre escorça i mantell és coneguda com la discontinuïtat de Mohorovicic.

    Com han pogut saber els científics tot això?

    Els científics saben tota aquesta informació gràcies a com les ones viatgen en l’interior de la Terra; observen per exemple, que les ones S, en arribar al nucli intern desapareixen (ja que aquest tipus d’ona no pot viatjar per un medi líquid) i que les ones P, en arribar a aquest mateix punt, disminueixen la seva velocitat, això els indica que el nucli extern és un medi fluid, cosa que explica el comportament de les ones en arribar aquí.

    SORT ALBERTO!

    Roger Hoyos
    Director

    Aquest mes de desembre, molts de nosaltres hem experimentat un sentiment contradictori. Hem hagut de dir adéu a l’Alberto Vila, el cap de departament d’Informàtica del centre ja que, a partir d’ara, passa a prestar els seus serveis en un altre òrgan de l’Administració. Ens costa dir adéu a un company com l’Alberto, que va fer una trajectòria curiosa: el salt del pupitre a la pissarra (potser hauríem de dir a la “pantalla”) en el mateix centre. Després d’estudiar BUP i COU al nostre centre, quan ens dèiem IB Sant Adrià, cursà estudis universitaris d’Enginyeria Informàtica, superà les oposicions de funcionari docent i demanà la plaça al seu institut de sempre. Aquí ha estat un puntal important i un referent de la Formació Professional. També un company respectat i estimat. Ara bé, també ens alegrem per ell i pel què suposa de reconeixement a la seva vàlua professional aquest canvi.

    Gràcies Alberto per tots aquests anys de dedicació al centre! Et seguirem la pista.

    PANELLETS

    AULA D'ACOLLIDA
    USEE



    Per celebrar la festa de la Castanyada, alguns alumnes de l’USEE i de l’Aula d’acollida amb els respectius professors i professores vam fer panellets.

    Dies abans, vam treballar i estudiar el nom dels ingredients; posteriorment, vam ocupar l’aula de l’USEE per elaborar els famosos panellets catalans.

    A la cuina, ens vam rentar les mans, després vam potinejar els productes, els vam olorar, assaborir, barrejar, etc... fins que vam aconseguir fer les pilotetes típiques de massapà, barreja d’ametlla, sucre, ou, etc...; en acabat, ens vam fer fotos per recordar l’esdeveniment. Al migdia, la Mari –talment com va fer l’Homo Erectus en el seu moment- hi va donar el toc final al forn de casa seva.

    A la tarda i l’endemà, vam poder tastar la delícia que havíem creat; fins i tot, alumnes que no pertanyien ni a l’USEE ni a l’Aula d’acollida, entraven a l’aula per demanar un tast de la preuada menja... Havíem fet curt! Qui ens ho havia de dir!

    LA RECEPTA

    Ingredients
    4 patates (Amèrica)
    2 moniatos (Amèrica)
    150 gr. de sucre (Àfrica)
    500gr. d' ametlles (Pèrsia)
    300 gr. pinyons (Mediterrani)
    150 gr. coco (Índia)
    5 cullerades xocolata (Amèrica)
    2 ous (Xina)
    Un toc d' escalfor (aquell dia el va posar la Mari)

    Preparació per llegir i mirar:

    1r – Rentar-se les mans .
    2n - Pelar les patates i els moniatos bullits .
    3r - Xafar-les amb una forquilla .
    4r - Posem junt : les ametlles , les patates , els moniatos i el sucre .
    5è - Les barregem i fem pilotetes .
    6è - Les pintem amb la clara d’ou .
    7è - Posem els pinyons , el coco o la xocolata .

    Si voleu veure més treballs dels alumnes del aula d'acollida i el grup de tercer d'instrumentals, podeu visitar  la seva pàgina web












    NARRACIONS DE VIATGES I AVENTURES

    Laura Izquierdo Sánchez
    2n A


    Artús i Lancelot: els herois de Troia
    Diu la llegenda que en un indret molt llunyà, el nom del qual és Camelot, governava un rei, considerat per tothom com un home de bon cor, anomenat Artús, fill del gran Uterpendragó i la bella Igerna.
     Un dia, entre l’enrenou dels preparatius d’un casament, a Artús se li acudí fer un tomb pel bosc dels afores del reialme. Abans, però, buscà la seva esposa Ginebra. Una donzella jove i de gran bellesa que hagué de concertar matrimoni  amb ell per obligació del seu pare Lodegan.
    Després que Artús li digué a Ginebra el motiu de la seva absència, avisà el seu vassall Lancelot perquè li fes companyia durant el passeig per l’ombriu i llòbrec bosc. Aquest s’estava emprovant el  vestit que lluiria  l’endemà al seu casament amb Morgana, la seva estimada.
    Cap al migdia, tots dos deixaren de cavalcar en ser captivats per un fenomen màgic, fascinant i molt misteriós. Al bell mig del dens bosc hi havia un camí que conduïa a un grandíssim pomer que probablement el seu origen es remuntava a milers i milers d’anys. Tenia un tronc molt gruixut i les fulles d’un color verd molt vistós. Des de lluny es podia observar la seva màxima esplendor. Com era migdia i el sol era al zenit, entre les escletxes de les fulles i les branques dels arbres passaven feixos de llum que il·luminaven tot aquell magnífic miracle.
    Llavors, Artús se sorprengué en veure una placa d’or clavada al tronc, on s’hi llegia:  Excalibur.
    De sobte, se sentien unes passes que provenien del darrere. Tots dos molt esgarrifats es van girar i van trobar-se amb un ancià de barba blanca. Aquest es reverencià molt cordialment i es presentà. Es deia Merlí i era el guardià del portal Excalibur. Segons l’ancià, aquest pomer havia germinat per obra de Déu, amb l’objectiu d’interferir en el passat i poder evitar algunes de les batalles més sanguinàries de la història.
    -  Nostre Senyor ja ha escollit les persones encarregades d’aquesta missió. Ara són vostès els que han d’actuar. –Digué Merlí amb un to sever, però convincent.
    Aleshores, el mag va prémer amb força un artefacte i, tot seguit, els dos genets van desaparèixer com per art d’encanteri.
    Havien sigut transportats centenars d’anys enrere. Tots dos es trobaven a Troia.
    Molt conscients del missatge del gran savi, van córrer cap al castell per fer-li saber al rei Príam el parany del cavall de Troia, aquell regal que els grecs oferirien en senyal de pau i que no era més que una farsa per conquerir la fortalesa.
    Finalment, Príam escoltà els dos homes i refusà el regal dels grecs. Molt agraït, els oferí allotjament a ambdós. Però aquells dos homes recordaren les seves mullers i decidiren tornar a la seva llar.
     A la tarda, retornaren a Camelot. Allà els esperava tota la cort i les seves esposes que molt impacients i amoïnades van passar tota la tarda pregant i recitant oracions.
    A l’endemà, tothom va gaudir d’una cerimònia magnífica i d’un banquet esplèndid.




    Nicolàs LLanes
    2n A


    Les cróniques d' Artús
    En busca del cor de la immortalitat
    L’any 562, Camelot va patir una gran invasió dels saxons, Camelot s’havia tornat molt feble, els cavallers no volien combatre i moria molta gent. Un dia els saxons van poder esfondrar la muralla de la frontera i van entrar-hi. Artús, Ginebra, Lancelot i Merlí  van decidir fugir de la ciutat, van agafar les seves armes i armadures i se’n van  anar per uns conductes subterranis. Mentrestant els saxons van conquerir Camelot i li van posar el nom de Camp mort. Quant van sortir,  Morgana els estava esperant, i després se’n van anar a una altra ciutat. Van arribar a  una  molt petita, no hi havia ningú, de sobte van sentir un gran soroll, eren els saxons que també anaven a conquerir aquest poble, Artús i els altres van córrer fins arribar a un petit edifici, van entrar i van pujar al segon pis, però es van adonar que els saxons també havien entrat a l’edifici, van córrer i es van amagar en una habitació molt fosca, van donar uns passos al darrera i van obrir una altra porta, van entrar-hi, estava plena de roba i sabates, i quan van sortir-ne van veure que estaven en un altre món. Van mirar a banda i banda i van veure que aquest món tenia una vegetació molt rara perquè hi havia unes plantes amb ulls i algunes parlaven. Van seguir caminant fins arribar a un gran castell, on hi havia un home d’ulls blaus i els cabells llargs:
    - Hola us estàvem esperant.
    - A nosaltres? – Va dir Artús
     - Sí a vosaltres, veniu, passeu al castell.
    Van entrar-hi i el dels cabells llargs els va dir:
    - Jo sóc el príncep Peter, sóc un cavaller medieval i he d’explicar-vos per què us he portat aquí a aquest món.
    - On som? en quin any ens troben? per què hem vingut nosaltres i no uns altres? perquè....
    - No vagis tan ràpid, aquesta es la història; Quant Jesucrist va vèncer el dimoni va deixar en llibertat el cor de la immortalitat, i va dir que si alguna vegada el dimoni sortia, hi anirien els 5 cavallers llegendaris, que sou vosaltres, els cavallers Artús el magnífic, Merlí el mag, Ginebra  la seductora, Lancelot el guerrer i Morgana   l’apassionada.
    - Nosaltres?- va dir Lancelot.
    - Sí, i heu de matar el dimoni, amb el cor de la immortalitat.
    - Una pregunta. On som?- va dir Ginebra.
    - En quin any estem?- va dir Lancelot
    - Esteu a Narnia el món dels lleons, i esteu a l’any 1254.
    - I.... ara què farem?- va preguntar Merlí
    - Ara ens n’anirem cap a les muntanyes immortals per buscar el cor de la immortalitat. Van sortir del castell, Artús, Ginebra, Merlí, Morgana, Lancelot i Peter. Van caminar molt, Van passar per les aigües de mocs, els.... Mentrestant Peter els va contar que els seus tres germans, Lucy, Susan i Edmund havien estat raptats pel dimoni. Quan van arribar van entrar en una cova, van veure que al fons hi havia una escala i al final de  l’escala estava el cor de la immortalitat, Peter va dir que només podia passar el cavaller més fort i aquest cavaller era Artús, quan Artús el va agafar va tremolar tota la cova i es va esfondrar, per sort els cavallers havien sortit abans. Després se’n van anar al castell del Mal, quan van entrar-hi, van veure una sala molt gran,  era plena de persones mortes, en una altra hi havia un gran cercle on hi havia els germans d’en Peter que  estaven atrapats per un encanteri. De sobte,  del centre de la sala va sortir el dimoni, era un home molt alt, tenia els ulls vermells i una samarreta amb sang:
    - Hola benvolguts amics, jo sóc el dimoni Jaume i ja veig que m’heu portat el cor.
    -  No! anem a matar-te, i a salvar els germans d’en Peter.
    - Ahhh, hola Peter quant de temps.
     - Hola amic.- Va dir Peter.
    Resulta que Peter era amic del dimoni, era el seu ajudant, havia  enganyat a Artús.
    - Queeeee. Van dir tots menys Peter.
    - Sí sóc amic del dimoni, gràcies per donar-me el cor, ara podrem  matar a Jesucrist i a tots.
    - Mai. – va dir Artús.
    De sobte, Morgana va fer un encanteri i va atrapar a Artús, a Merlí, a Lancelot i a Ginebra en un altre cercle.
     - Artús, de veritat que creies que jo era una dona bona.
    Morgana es va convertir en una serp i se’n va anar al costat del dimoni.
    - No pot ser, traïdora, traïdora
    - I ara us matarem.
    Però Artús amb Excalibur va fer un encanteri i va sortir del cercle. va anar corrent i li va clavar a Excalibur al cap del dimoni, aquest era el seu punt feble, el dimoni va caure i va desaparèixer.
    - Mai no em derrotaràs, tinc el cor de la immortalitat i us puc matar.- va dir Peter
    - No.- va dir Artús.
    Artús va córrer i va lluitar amb Peter, li va agafar el cor i el va treure del cercle,  després Lancelot el va llençar a la finestra, Ginebra li va donar al cap amb la seva espasa i Merlí el va fer desaparèixer. Després Ginebra va agafar a Morgana i la va cremar.
    Així els 5 guerres llegendaris van derrotar el mal. A continuació Artús es va adonar que el dimoni abans de desaparèixer i anar-se’n a l’infern, es va emportar la seva espasa. Artús va pensar:
    -Ara ja tenim una  altra aventura, anirem a buscar a Excalibur!
    Després van parlar amb els germans d’en Peter i van tornar a construir Camelot però aquesta vegada era en un  territori de Narnia.
    Artús i Ginebra van ser els reis de Narnia, i Lucy la germana d’en Peter es va casar amb Lancelot i Merlí amb un encanteri es va crear un fill, Merlot, que  seria el millor guerrer de Nàrnia. També va aparèixer Aslan el rei dels lleons, que va convertir-se en la mascota dels reis.

    Però quan Artús, Ginebra Lancelot, Merlí i Morgana se’n van anar per l’armari, van deixar la porta oberta i no se sap qui hi  ha entrat...





    Mónica Pérez
    2n B


    Viatge al desastre
    Abans d'anar-m'n, vull explicar el succés que em porta fin aquí, per a que quedi sempre en el record:

    Sota les estrelles i al costat d’un llac, amb la companyia d’en Lancelot, vaig passar la millor nit de la meva vida. . Al matí,, el cant dels ocells i el sol radiant ens despertava. Quan vaig entrar al castell, el meu marit, el Rei Artús, m’esperava tot enfurismat i amb una llàgrima al seu rostre. De sobte em va agafar de les mans i es va agenollar davant meu. Tot seguit, va passar la seva mà per la meva cara lentament fent-me una carícia i em va dir:
    -Com m’has pogut fer això, estimada?
    De sobte se’m va ocórrer que potser s’havia assabentat de les cites romàntiques amb Lancelot. Tot seguit, vaig  veure el mag Merlí, una mica allunyat, i ho vaig poder afirmar. El meu marit em va deixar les mans i se’n va anar a la nostra habitació. Deu minuts més tard, tornava amb l’armadura posada i em va dir:
    -Ho sento.
    Em vaig posar a cridar i a plorar com una desesperada sense consol. Vaig anar corrents fins on Lancelot m’havia dit que estaria i quan el vaig trobar, vaig portar-lo al bosc i allà li ho vaig poder explicar tot. Quan vaig acabar, em va respondre amb molta por:
    -I ara què farem?
    -Crec que ens hauríem de quedar aquí. Si tornem al poble, el meu marit et podria matar.
    -No ens podem quedar aquí eternament, estimada Ginebra. Hem d’afrontar els fets i tornar al castell.
    Tots dos vam tornar al castell i el rei Artús, en veure’l, li va donar un cop de puny a la cara tan fort que el va fer caure al terra, i li va dir, posant-li la punta de l’espasa Excalibur al nas:
    -Era el més fidel dels meus cavallers, al menys era el que pensava, però veig que m’havia equivocat.
    De sobte, va aparèixer la fada Morgana acompanyada d’en Lancelot. En aquell moment, ningú no entenia res del que succeïa, però llavors, l’impostor que estava estirat al terra amenaçat de mort, es convertí de nou en la seva figura. Tots vam cridar de sorpresa i llavors el rei Artús es guardà Excalibur i exclamà:
    -Marxeu al bosc i no hi torneu mai més, per aquí.
    Molt contenta, em vaig llençar a sobre d’en Lancelot i li vaig donar un petó a la galta, però aquest no va reaccionar i ràpidament explicà:
    -A la fada Morgana i a mi ens ha passat una cosa inexplicable.
    -El que? – Vaig preguntar encuriosida
    -Aquest matí, he anat al bosc a demanar a la fada Morgana que em curés una ferida molt greu que m’he fet a la cama. Quan m’ha acabat de curar i tornava de nou al poble, un gran forat de colors brillants s’ha obert al terra, al costat de la fada.
    -Era com un remolí molt potent. – contestà la fada Morgana molt espantada- Abans que se’m pogués emportar, en Lancelot s’ha agafat d’un arbre i amb una mà m’ha pogut salvar.
    -Els colors eren tan brillants que gairebé no podia veure-hi res. – afegí en Lancelot, com captivat.
    No vaig voler treure el tema d’en Lancelot, encara que he d’acceptar que estava encuriosida en saber per què la fada Morgana li havia donat la forma de Lancelot a aquell impostor. Tots vam començar a xiuxiuejar preguntant-nos què podia ser aquell gran forat i llavors el mag Merlí digué:
    -Només podrem saber què és si hi tornem.
    -Té raó – va afegir el rei Artús.
    El mag Merlí, la fada Morgana, Artús, Lancelot i jo ens vam endinsar al bosc i la fada Morgana ens va guiar el camí fins al gran cercle de colors. Quan hi vam arribar, vam decidir no apropar-nos molt però llavors, Lancelot es caigué al terra i fou arrossegat per aquell remolí màgic. Quan va arribar al cercle, el traspassà sense cap esforç i llavors, el rei Artús decidí anar-hi també. Després d’un quart d’hora sense respostes, Merlí, Morgana i jo vam decidir entrar-hi. Quan el vam traspassar, vam veure a Lancelot i a Artús dins d’una caseta molt petita junt amb dos joves més. Vam córrer fins allà i vam entrar-hi. Els dos nois vestien amb una roba molt estranya i un d’ells portava als ulls una cosa que diuen “ulleres”. Ens vam presentar i tot seguit ens digueren ells els seus noms:
    -Nosaltres som Harry Potter i Ron Weasley.
    Tot seguit, va arribar una noia molt dolça que en veure’ns digué:
    -Ja és carnaval?
    I els altres dos nois rigueren. Lancelot explicà a la dolça noia:
    -Bella donzella, som ciutadans del segle VI dC.
    -Ostres! Doncs nosaltres estem ara al segle XX, aneu una mica endarrerits...
    I tornaren a riure els dos joves.
    De sobte, un terrible silenci esguardà la casa i llavors en Harry Potter digué:
    -I com heu vingut a parar aquí?
    -Per un cercle de colors brillants que hi ha allà fora.
    Els vam anar a ensenyar el gran forat màgic, però no hi era. En aquell moment passà Albus Dumbledore, el director de l’escola i els preguntà:
    -Qui són aquests?
    -Uns que diuen que vénen de l’edat mitjana – Explicà Ron Weasley.
    -Sí senyor, som del segle VI dC.- vaig explicar
    -Del segle VI dC? – exclamà el director- no m’agraden les bromes.
    I el director seguí caminant com si res. Els tres joves ens van guiar fins a la seva habitació i ens explicaren que eren mags que vivien en aquell internat de màgia anomenat Hogwarts. Tot seguit, va sonar un timbre i ens van dir:
    -Ara marxem a classe, però podeu quedar-vos aquí si voleu. En menys de tres hores tornaren.
    Però tot i així, el rei Artús va insistir en marxar a investigar. Un cop fora de l’edifici, vam entrar al bosc i en unes hores s’havia fet fosc. Ens vam refugiar en una cova, vam fer foc amb llenya i vam poder adormir-nos. Quan em vaig despertar, estava dins d’una presó juntament amb els meus companys. Tots cridàvem desesperats i cap no sabia com havíem arribat fins allà. De sobte vam veure un mag que reia amb aires de maldat i que ens va dir:
    -Em servireu...
    -Per a què? – vaig preguntar amb por
    -Ja ho veureu, ja...- va dir tornant a riure
    Quan se’n va anar, el mag Merlí va intentar trencar les barreres amb els seus poders màgics però no ho va aconseguir. Tot seguit, el rei Artús va agafar Excalibur i va intentar trencar les barres de ferro però acte seguit, l’espasa es trencà per la meitat. Al cap de dues hores aproximadament, va aparèixer de nou aquell malvat mag i va obrir la porta. Va entrar i va agafar pel braç al mag Merlí. El va portar arrossegant fins que va desaparèixer de la nostra vista. De sobte es van sentir crits de dolor i en cinc minuts, el silenci tornava a regnar en aquella presó. El mag va tornar repetidament i va fer el mateix amb tots. Suposo que ara vindrà a buscar-me a mi, sóc l’última, desitgeu-me sort.

    Aquest món màgic ens ha portat a la desgràcia...Adéu...





    Christian Gallardo
    2n B


    L’avarícia i l'amor impossible: una mala combinació
    Un dia a Camelot, Artús i Ginebra eren al castell fent coses privades, de sobte, Merlí, transformat en un noi jove d’uns vint anys, va arribar cridant que Morgana i Lancelot havien robat l’Excalibur.
    Artús, Merlí, Ginebra (malgrat que era una donzella, va anar amb una armadura i una espasa, perquè volia saber per què Lancelot havia participat, si ells li donaven tot el que volia ) Christian, el seu millor cavaller i Pepe González van anar a buscar a Morgana i Lancelot.
    Els cavallers i Ginebra van veure enmig del bosc com una mena de cascada sense fons. Artús es va ajupir, però es va caure i al moment de caure es va agafar a la llarga barba de Merlí, Merlí a Ginebra, ella als dos cavallers i els dos cavallers, com que no podien amb el pes dels cossos i a més amb  els de les armadures, van caure.
    Quan Merlí es va despertar els va veure desmaiats al terra, en una platja, a dos metres d’un home pescant. Merlí va anar corrents a parlar amb el pescador i li va preguntar  si havia vist una fada i  un cavaller, el pescador li va respondre que sí, que es dirigien cap al castell.
    Tots es van anar despertant, el grupet va anar caminant fins que enmig del camí van veure un tipus de monstre petitó amb un anell a les seves mans, el monstre molt avariciós deia i deia repetidament  “My treasure..... “
    Merlí va preguntar-li cap on era el castell i el monstre no deia res, fins que al final va dir :
    -Golum...
    Merlí va dir-li: Golum saps on és el castell?
    Golum no li va dir res sinó que es va llençar sobre els cavallers, tots van començar una batalla molt intensa, però al final els cavallers van lligar a Golum a un arbre, Pepe González es va morir d’un tall al pit, Ginebra en veure l‘hermós anell amb inscripcions el va agafar i se’l va endur.
    Els cavallers i Ginebra van veure el castell des de lluny, i van anar-hi.
    En arribar, van veure l’habitació dels horrors, al terra tot de morts, els que més destacaven eren un home gras amb una destral d’allò més gran, un elf amb un arc i un home de cabells llargs amb un anell com el de Golum.
    Als trons hi havia Morgana i Lancelot, Lancelot era amb la cara plena de sang i el cos igual, però sense una sola esgarrinxada, al terra l’Excalibur.
    Merlí, Morgana, Artús i Lancelot van mantenir una conversa, la típica de per què has fet això, com ho has fet, etc.
    Morgana li va respondre “ volia ser reina d’un altre país” i Lancelot va dir “ jo m’avorria de servir a un vell arrugat com tu”
    Llavors Christian se’n va anar corrents cap a Lancelot, li va fer un tall a l’espatlla dreta, però va rebre el conjur de Morgana i abans de morir va dir:
    Vull que m’incinerin amb dues monedes per al barquer i en el mateix lloc que ma mare.
    Merlí, en veure morir el seu company, es va preparar per llençar un conjur a Morgana i Artús per lluitar contra Lancelot.
    De sobte Ginebra va caure al terra, el seu cap va anar rodolant als peus de Lancelot deixant darrere un llac de sang. Darrere hi era Golum, dient:
    -Aquest anell era meu! Ara he trobat l’altre i això serà el caos! Ja Ja Ja
    Lancelot, va anar corrents cap a Golum, però Artús hi va arribar abans i el va travessar amb una espasa.
    Morgana va mantenir una lluita amb Merlí i Artús i la va perdre.
    Després de totes les batalles, els vencedors, van agafar l’Excalibur i Merlí va dir:
    Momoon olala nicani caraca tornem al lloc d’origen.

    Els dos amics es van trobar al castell i van anar a rentar-se i a dormir.






    CONCURS DE POSTALS DE NADAL

    Carmen Andújar
    Professora d' Educació Visual 


    S’apropa el Nadal i com cada any, els meus alumnes i jo hem guarnit l’institut per fer una mica de caliu. Aquest any estic contenta perquè altres companys s’han apuntat també a aquest carro, i trobo que el nostre centre s’ha omplert força  d’estels i algun que altre arbre de Nadal.

    També és l’hora de fer el concurs que s’ha convertit en un clàssic, el de les postals de Nadal. Els nois i noies de primer i tercer han participat en ell. A principis de desembre començarem a treballar el tema, essent el nivell molt variat, depenent de l’interés de cadascun. Per motivar als alumnes vam repartir una sèrie d’imatges que a molts els va servir d’inspiració per fer la seva postal.

    Després de tenir tots els treballs a les nostres mans, va arribar el moment de decidir els guanyadors, que han estat els següents:

    • De primer d’ESO la guanyadora ha estat la Marija Milicevic de 1er A
    • De tercer d’ESO la guanyadora ha estat la Angelita Maqueda de 3er B


    Vull donar les gràcies a tots els participants pel seu interès.

    SOLOHMON. ANIMAL WORKSHOP

    Laura Izquierdo
    Judit Martínez
    2nd A

    Before Christmas we had an Animal Workshop with Solohmon, an inglish animal trainer. We saw many exotic animals, that we had never seen before, such as an iguana, a blue tongue lizard, a boa, an scorpion, a silver-plated lizard, an indian python and more. It was like being in England and we enjoyed it a lot!



    ANATÁRTIDA, LA ÚLTIMA FRONTERA

    Pau Hernando Caro
    2n Batxillerat

    2 de novembre del 2010, exposició sobre l’Antàrtida.3 hores.

    Va ser quan ens vam espantar de veritat. Què podia ser tres hores seguides sobre una cosa de la qual tot just en sabem el nom?
    Emilio Varela, el conferenciant, periodista, havia estat a l’Antàrtida fent un reportatge per a Antena 3 sobre els pingüins. Només començar ens va posar unes fotos del poblat iber de la serra de Marina i les meravelloses vistes que des d’allà es poden observar de Barcelona. “antes de ir a lugares remotos, hay que conocer los cercanos”.Comença bé, vaig pensar, apropant-nos el que encara tenim més a prop.

    De tota la exposició em quedo, sens cap mena de dubte, amb l'extensa part de la Patagònia (tant xilena com argentina). Guanacs, lloros de cap negre, guineus patagòniques, nyandús, pingüins... i és que també ens va explicar que no tots els pingüins (és més, gairebé cap)  viuen sobre gel.

    Va comentar coses sobre els pingüins curioses, com que l’emperador aguanta temperatures de fins a -60ºC o el pingüí d' Adèlia, que fa servir els icebergs per desplaçar-se.
    Va conscienciar-nos del problema que pateix l’Antàrida –i, per extensió, la resta del món– de la ràpida, velocíssima desaparició de milers d’espècies: “cada día faltan más espécies, pero no falta ninguna”, i és que ell mateix no va poder expressar-ho millor: “los datos me ponen las cifras de punta”, ja que les quantitats d’animals que es maten per error o per nova necessitat, són cada cop més grans.

    També cal dir que va ser bo que ens recordés coses que, en teoria, ja sabíem; com què és un iceberg, un llac glacial, una glacera, el cim més alt dels Andes (Aconcagua) o el del món (Everest) “¿Os suena de algo?, ¿sí o no?”.

    Jo crec que l' exposició va estar molt bé, tot i que, a part de la Patagònia, el que em va resultar més interessant va ser la part ecoconscienciadora del final. I que només amb la cooperació internacional s’aconseguirà que tot rutlli bé.

    “Lo que vale de una persona es su mente”, va dir i, realment, és la veritat, crec jo.També ens va dir que el que més ens ensenyarà serà llegir (Atrapados en el hielo) i viatjar. Així que vaig sortir de la conferència a punt per estalviar energia, amb gana i volent marxar directament a la Patagònia.




    ENTREVISTA A L' EMILIO VARELA
    (Quan lleguiu l'entrevista,  trobareu a faltar la fluïdesa del llenguatge oral i l'energia comunicativa de l'Emilio. Això és perquè l'entrevista es va fer per correu electrònic, ja que vam acabar la conferència força tard i no vam poder fer-la en persona. Gràcies a l' Emilio  per la seva col·laboració )

    Biscuter: Nos sentimos intrigados ¿Cuáles son los sonidos cotidianos de un lugar que es inhóspito, violento y enorme, pero que está habitado por silenciosos y tranquilos científicos?
    Emilio Varela:  Tal como comentas, la sensación es de contraste entre extremos. En la zona interior continental en un día sin viento puede tenerse la sensación de "no oírse nada". No obstante, al igual que en la región patagónica, debido a las condiciones meteorológicas adversas, que son las más habituales, el silbido del viento es una constante. En cuanto a las bases, aunque también hay diferencias entre ellas, son una mezcla de crujidos, motores, movimientos de material, etc., que no obstante pasa desapercibido al viajero debido a lo impresionante del entorno (al menos así fue en mi caso).


    Biscuter: Ya nos has recomendado la lectura de “Atrapados en el hielo” ¿Hay algún blog o página en la red que visites con frecuencia al que nos quieras invitar?

    Emilio Varela:  Más que una página en internet, aparte de la sala de lectura del propio proyecto educativo,  os recomendaría un nuevo libro: "La tierra herida", de Miguel Delibes de Castro, editado por Planeta en la Colección Booket. Fácil de leer y lo más importante, fácil de comprender.

    Biscuter: Al final de la conferencia nos trasmitiste un mensaje bastante optimista y nos animaste a ser algo más responsables y cuidadosos. Pero  parece que la mayor parte de la sociedad sólo tiene poder en tanto que consumidora. Háblanos de otro tipo de acciones, si es que existen

    Emilio Varela:   Respecto al tipo de acciones, creo sobre todo en las que se desarrollan a nivel individual, porque son la base del cambio en la colectividad. Por eso insistí tanto en la importancia del ahorro energético y de una actitud inteligente hacia el consumo.Un buen ejemplo podrías verlo en esta guía.
    En mi opinión, muchos pequeños gestos son los que configuran un gran cambio: primero, en la persona y luego, en su entorno. Como resulta imposible cambiar el mundo que te rodea, es mejor centrarse en cambiar uno mismo y, como mucho, intentar una mejora en la cercanía de su radio de acción.

    Acabem l'article de la mateixa manera optimista i ballarina en què va es acabar la coferència. 

    DESDELAMINA

    Quim Guinovart
    Implicat al projecte
     
    desdelamina.net neix l'any 2003 com un projecte de dinamització comunitària aprofitant les noves tecnologies de la informació. Es tractava de crear un canal de promoció de la vida al barri, on les entitats que hi treballen i la gent que hi viu puguin participar en el seu desenvolupament.

    La nostra finalitat va ser la de crear una xarxa ciutadana del barri de La Mina on:
    • Els veïns i veïnes puguin informar-se i opinar d'aquells fets que els incumbeixen.
    • Les entitats puguin oferir informació i canals de participació.
    • La gent de fora del barri pugui tenir una visió més aproximada a la realitat del barri i de la seva gent, fugint de prejudicis.

    Tot això s’ha concretat en una pàgina web amb una columna central RECULL D'ARTICLES on es publica sobre les activitats, actes, notícies el dia a dia del nostre barri i de les persones que viuen i treballen ajudant a tirar-lo endavant.

    Un indexador (que anomenem TAULELL RSS)  on podem veure còmodament les últimes actualitzacions de les pàgines web relacionades amb el barri (Grupo Unión, Radio La Mina, l'Independent de Sant Adrià, el blog del Punt Òmnia del Centro Cultural Gitano i El Punt - Sant Adrià. Si tens una web i vols que t'indexem no dubtis en fer-nos arribar un correu electrònic)

    També em posat a disposició del barri comptes al Facebook, al Twitter, al Flickr, un canal al Youtube,... i estem continuament explorant les eines 2.0 per a posar-les a disposició de la comunitat.
    desdelamina.net utilitza el gestor de continguts Drupal. Drupal és un gestor de continguts creat sota la llicencia GPL i desenvolupat i mantingut per tota una comunitat de col·laboradors. Volem fer així patent la nostra aposta pel software lliure i la seva filosofia. 

    Aquest curs volem fer una aposta encara més forta......Estem creant el desdelaminaTV, una televisió per internet des del barri, seguint amb el lema: de la comunitat a la xarxa i de la xarxa a la comunitat.
    Durant el curs passat vam estar fent proves, i per aquest curs ja em contactat per a tenir el nostre propi servidor d’streaming i estem començant a fer entrevistes a gent del barri.

    Però per acabar d’engegar el projecte necessitem col.laboradors. Durant aquest curs anirem fent tallers (d’streaming, internet tv, interfície web, càmera...) en els quals compartir experiències, eines i enriquir-nos mutúament.

    Si estàs interessat només t’has de posar en contacte amb nosaltres a través de info@desdelamina.net o qualsevol dels recursos que t’hem esmentat abans...

    MILLOREM L' IES

    Cristina Giménez
    Encarni Cortés
    3r A

    Els alumnes de 3rA han fet un treball de col•laboració en la Prevenció d’evacuació del centre, per quan passi algun incendi. L’activitat s’ha realitzat prioritariament en les sessions de Visual i Plàstica i en les de Llengües.
     
    Per aquesta activitat es van formar un grups de treball de 3 ó 4 alumnes: 
    •  Pintors de grans espais
    •  Dissenyadors
    •  Fotògrafs
    •  Redactors
    •  Informadors

    Els pintors de grans espais han pintat la paret de gris, els dissenyadors han ajudat principalment a fer les plantilles amb els nombres i les lletres de cada classe. Els fotògrafs han fet fotografies i gravació de les activitats que anàvem fent i els informadors informaran a totes les classes que han de fer en cas d’incendi o simulacre d’evacuació. Ens han posat a cadascú allà on havíem triat segons un ordre de prioritat.
    Tot a l’activitat ha estat fonamentada en un Projecte d’Aprenentatge i Servei (APS), on hi han uns treballs a desenvolupar en diferents matèries i un Servei a la Comunitat, en aquest cas a l’Institut.
    En el projecte han col•laborat diferents professors de tercer i d’altres professionals com:
      
    • Professional de manteniment ( Víctor)
    • Professora de visual i plàstica ( Carmen Andújar)
    • Professora de llengua ( de reforç) ( Carmen Puyuelo)
    • Professor de matemàtiques (de la USEE) ( José Luis Gonzalvo )
    • Professora de llengua (de la USEE) ( Teresa Piñero)
    Els alumnes vam firma un compromís de bon comportament per treballar i col•laborar en el projecte. Ens agradaria aprendre molt més i ens agrada que el nostre IES estigui més bonic i decorat.  

    

    GIMCANA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE


    Miguel Baeza
    Professor de Cicles  Formatius

    Més de 30 alumnes del cicle formatiu de SMIX del nostre centre van participar el passat dijous 25 a la gimcana contra la violència de Gènere.

    La gimcana va tenir lloc al Poliesportiu Ricart a les 10 del matí.  Durant més de 2 hores, els nostres alumnes van participar amb entusiasme en les diferents activitats.

    El pavelló estava dividit en quatre zones: zona de visualització de vídeo, zona de joc de l’oca, zona de pintat mocadors i zona de gimcana. Totes quatre zones comptaven amb uns dinamitzadors que en tot   moment van saber engrescar i motivar els nostres alumnes.

    Cal destacar la gimcana final on els nostres alumnes, en parelles, havien de simular un dia quotidià d’un matrimoni: fer el llit, portar el nadó a la guarderia, anar a la feina, fer la colada, preparar el sopar…Els dinamitzadors guiaven als joves matrimonis durant les seves tasques i a més, els cronometraven. Els guanyadors de la gimcana van ser el Miquel i l’Adrià i l’Antoni i el Javi, tots quatre alumnes de 1r curs.

    Donar les gràcies als dinamitzadors  per la seva paciència i als nostres alumnes per la seva implicació en les activitats i el seu bon comportament.

    REUNIÓ DE DELEGATS

    Yaiza Peña
    1r A


    Divendres, dia 10 de desembre de 2010, els delegats del institut vam anar a una excursió al Casal de Cultura. En arribar,  ens van parlar una mica del que faríem durant tot el matí. Desprès, una mica de teatre. Ens van fer una representació sobre un noi que era delegat, però mai  no s'atrevia a dir-li les coses a la mestra. Els seus companys li deien que  les hi digués,  i al final les hi va dir; però amb males maneres, així que  la mestra no els va fer cas.

    A continuació, vam anar a baix a esmorzar. D'esmorzar  hi havia:entrepans i sucs.
    Quan va passar una estona, ens vam anar un altre cop a la sala del principi. Allà amb el número que portàvem a la nostra etiqueta vam fer sis grups: a cada grup hi havia nois de diferents instituts. En aquells grups vam estar parlant sobre cóm ha de ser un delegat i què ha de fer per la seva classe.

    L' última activitat també era en grup, però aquesta vegada amb els delegats del nostre institut. Vam parlar sobre quÈ faríem si ens enviessin una carta que posÉs “A partir del 10 de gener del 2011 hi haurà càmeres per tot l' institut, inclosos els lavabos”. Quan ens van dir això vam començar a dir que faríem queixes perquè això no era just.

    Finalment, ens vam tornar a seure i els primers grups van sortir a explicar de quina manera ha de ser un delegat o una delegada dins del seu grup. També vam estar explicant tot el que havíem dit que faríem si ens posessin càmeres a tota l'escola, inclosos als lavabos. Desprès ens vam marxar cap a casa
     












    La trobada la va organitzar la regidoria d'educació de l'Ajuntament de Sant Adtrià. Van participar-hi setanta delegats i delegades de L'Amor de Dèu, Sant Gabriel, Forum i nosaltres.
    .

    ¿CÓMO HACEMOS EN CHINA?

    Jiaou Zhu
    2n ESO
    Aula d' acollida

    En China las familias pueden ser pequeñas y grandes, por ejemplo mi abuelo tiene 4 hijas y 4 hijos .Las parejas, cuando se casan, buscan una vivienda diferente a la de sus padres.

    Toda la familia suele reunirse para las fiestas, boda, cumpleaños de la abuela en sus 60 años, nacimiento de un niño, Año nuevo Chino, 中秋节 {Zhonqiujie}, 国庆节 {Guoqingjie},etcétera.


    Entre los padres y los hijos, cuando son pequeños, es frecuente demostrar el afecto con abrazos y besos, y también con los abuelos y abuelas. Cuando los hijos son más de 12 años ya no dan besos y abrazos, porque los niños creen que ya es grande.
    A nosotros en China nos gusta el ping-pong y actividades de equilibrios o gimnasia por ejemplo la barra, los saltos, etcétera. Aquí en España juegan a fútbol y al básquet.

    En China la comida es diferente, la comida habitual es arroz y fideos.

    ESPORT EXTRAESCOLAR A L’INSTITUT

    Núria Riera
    Professora d' Educació Física



    Aquest curs serà el sisè que el nostre institut esta dins del Pla Català de esport a l’escola, un pla que va engegar la Secretaria General de l’esport amb el departament d’educació per promoure les activitats esportives extraescolars en els IES. Això vol dir que fa sis anys que en horari extraescolar es fan  activitats esportives de forma continuada o bé puntual.
    Aquest curs les activitats realitzades de forma continuada son:

    • Korfbal: Hi participen 20 alumnes (infantils 2n d’eso i cadets 3r d’ESO) tant un com l’altre ja en començat la lliga catalana  en les seves respectives categories
    • Tennis Taula: hi participen 4 alumnes (2n i 3r) i estan participant en una competició que organitza la federació catalana de Tennis taula. En el 2n trimestre es participarà en un competició en diferents clubs del Barcelonès Nord.
    • Natació: hi ha previst començar al gener si aconseguim que hi hagi un grup mínim de 6 alumnes participants

    També organitzarem algunes activitats puntual com ara:
    • Partits amistosos entre 1r, 2n de batxillerat i 1r Cicle   formatiu tan de futbol com de basquet  a les 14:30h  (un o dos dimecres al mes). Amb la col.laboració d’un ex-alumne com a arbitra, Juan Camilo Bolivar
    • Durant el 2n trimestre s’organitzarà el Torneig Sant Jordi de basquet, futbol i tenis taula a l’hora de l’esbarjo tres dies a la setmana i es lliuraran el premis el dia de Sant Jordi, amb la col•laboració dels dinamitzadors del centre.



    Dinamitzadors: Enric Cardelo (2n batx.), Elena Orts, Claudia Arlà i Josep Cadenillas (1r de batx.)
    Coordinació activitats esportives extraescolars: Núria Riera

    HALLOWEEN

    Laura Izquierdo
    Judit Martínez
    2nd A


    For Halloween 2nd of Eso students had Halloween party and brought cakes and ornaments to the classroom. We had great cooks and the food was delicious!

    .




    TREBALLS DE PLÀSTICA

    
    Tamara Robellat 1r B
    Aldara Morales
    1r ESO

    A plàstica hem fet una postal de Nadal que serveix per a un concurs. Aquest concurs el guanya qui faci la millor postal, la seva postal l' enviaran a un altra escola i guanyarà un xec de vint euros per la FNAC.

    També hem fet un dibuix lliure amb ceres sobre un paper negre que  a' assemblava al paper de polir. Aquest ha estat el meu preferit. Ara us deixo veure la feina dels meus companys de primer: dibuixos amb puntillisme, amb pixels, els treballs amb paper de polir i les postals del concurs de Nadal.

    
    
    

    
    
     
     
    Alex Martínez 1r A
     
    
    Estefanía Álvarez 1rA
    
    
    Aram Orta 1r B 

    Kelly Aguilar 1rC







    Raül Hernando 1r C
    Laura Lizana 1rB
    Cristina Salguero 1r A