LA MATERNITAT D' ELNA, UNA ILLA DE PAU EN UN MÓN ENTREGUERRES

Elvira Fernández
Professora de Geografia i Història

El 26 de gener de 1939 Barcelona va caure en mans de les tropes franquistes. La guerra estava perduda. Començava un llarg i dur exili. Molts del exiliats van ser acollits en camps de refugiats sense cap condició sanitària, vigilats per tropes senegaleses. El fred, la mala alimentació i la deixadesa dels oficials al càrrec van afegir a la pena de l’exili penalitats inhumanes.

Moltes dones van arribar als camps de refugiats embarassades i van donar llum en pèssimes condicions. Un 95% dels nadons que van néixer en aquelles condicions van morir.

Davant aquesta situació una jove mestre suïssa – Elisabeth Eidenbenz- va organitzar una maternitat a la població d’Elna, prop dels camps de refugiats. La seva tasca va permetre sobreviure a 597 nadons. L’Elisabeth els va salvar d’una mort segura.

Del 3 al 12 de novembre hem tingut al gimnàs de l’ institut una exposició del Memorial Democràtic sobre la Maternitat d’Elna. No van ser fàcils les gestions per portar-la, tampoc muntar-la i desmuntar-la, però la col•laboració del regidor d’Educació i la d’alguns companys /es de l’ institut va facilitar la feina i va permetre que tot l’alumnat pogués conèixer aquest fet històric, una història de solidaritat, de treball en equip, de pacifisme, ...

Vull agrair especialment a les professores d’Educació Física – Núria i Elisa- la seva generositat al posar el gimnàs a disposició del departament de Ciències Socials. En un altre espai no haguéssim pogut muntar aquesta exposició.

Vam inaugurar l’exposició el dia 4 de novembre. La historiadora Assumpta Montellà va fer una conferència on va explicar com va anar descobrint aquesta història. Van assistir a l’acte d’inauguració l’alumnat de 1r i 2n de Batxillerat, pares i mares, professors/es, el regidor d’Educació, la directora dels Serveis Educatius, ...

L’Assumpta va fer una exposició rigorosa des del punt de vista científic i, també, molt commovedora. Els ulls de la major part dels assistents estaven plorosos, era impossible no emocionar-se amb les seves paraules, amb el relat de la immensa tasca humanitària realitzada en la maternitat d’Elna.

També es van emocionar molts nois i noies de l’ESO al visitar l’exposició. Durant els últims cursos he portat a l’ institut algunes exposicions. Mai he vist tan interès per part de l’alumnat, mai tants nois i noies m’han dit pel passadís que l’exposició els havia agradat i impressionat molt, mai tants estudiants m’han demanant si podien venir un altre dia amb la seva família a veure l’exposició.

Paraules per a l’Elisabeth

Tots els nois i les noies que van visitar l’exposició han fet una carta, un poema o un dibuixos per enviar a l’Elisabeth, que actualment té 97 anys i viu a Àustria. Reprodueixo alguns fragments:

• Me pareció una cosa muy bonita lo que hiciste (...) esa es la razón por la que creo que has vivido tantos años, ya sabes lo que dicen: quien hace cosas buenas recibe cosas buenas. Pablo Carrasco, 1r ESO

• Vas ser:  Generosa, perquè només volies que els nens i les nenes naixessin en un lloc adequat. Amable per acollir a les dones més necessitades, que estaven en estat. Solidària perquè volies ajudar la gent que no coneixies de res. Bona persona perquè vas tenir un bon cor i vas pensar en les persones més pobres, més necessitades i que havien marxat dels seu país. Valenta perquè et vas haver d’enfrontar a la gent que manava, com per exemple els grans caps, l’exèrcit... Andrea de la Torre, 2n ESO

• La història de la Maternitat d’Elna m’ha emocionat moltíssim. És trist perquè molta gent va morir, però també és alegre per tot el que vostè va fer. És fascinant i meravellós el que vostè i el seu petit equip van fer: salvar 597 nadons i les seves mares. Cristina Meseguer, 2n ESO.

• Això que vas fer en aquella època va ser una cosa molt gran (...) Jo no sé com es devia sentir aquella gent, però crec que no molt bé, només cal mirar les fotografies de l’exposició. No m’ho ha explicat ningú, però allò devia ser un infern, menjant només una miqueta de pa al dia i bevent aigua salada... (...) Tu vas ser el nou cor de nous nens i nenes ... Diego Belmonte , 2n ESO

• No crec que calguin moltes més paraules per designar el treball d’Elisabeth vers les dones i els nounats. O, potser sí, farien falta moltes més paraules, exactament 597 vegades la paraula vida, i tantes vegades que s’escolti lluny, molt lluny. És necessari que tothom escolti la història, una història d’amor i de solidaritat, una història que et fa pensar i que et fa saber que és necessari pensar. Pau Hernando, 2n Batx.

• Tengo que decir que las historias del exilio que nos contó Assumpta Montellà me impactaron mucho (...) También su història en la maternidad de Elna y la ayuda que Elisabeth Eidenbenz prestó a aquellas mujeres que en esos momentos no tenían nada (...) Es una historia que tras oirla te llenas de esperanza (...) Ruth Prados, 2n Batx.

• Sembla mentida que fa un any no sabés res sobre la Maternitat d’Elna ni sobre tot el que vostè va fer per ajudar totes aquelles dones, nens i nenes. Considero que aquesta història ha trigat massa a sortir a la llum, però entenc que és un capítol de la història que molts volen oblidar. (...) Vostè va donar esperança a totes aquelles persones en un context de guerra i de foscor (...) una història com la seva ens hauria d’ensenyar a ser més solidaris, més humans. Cristina Cano, 2n Batx.

• Señorita Isabel: el verano pasado nuestra professora de Historia, Elvira, mientras tomábamos unos refrescos en un bar celebrando el fin de curso nos explicó una historia preciosa, la historia de su vida, aquella que tiene que ver con su trabajo en los campos de refugiados españoles y en la maternidad de Elna. Nos recomendó leer el libro de Assumpta Montellà (...) lo leí y lloré con algunos de los testimonios, (...) ¿sabe qué hice nada más llegar a casa, después de la conferencia? Le conté la història a mi madre, a mi novio, a mi hermana y a mi cuñado. Y es que una historia así no puede perderse. Yo pondré mi granito de arena para que esto no pase, contándole a todo el mundo lo que pasó durante la guerra civil y el exilio y la labor humanitaria que usted realizó. Gracias. Estela Villodre, 2n Batx.