22 de març del 2013

LES ESPERANCES PERDUDES (editorial núm 20)

Toni Cabera
Director

“L’educació és una inversió de futur”. Suposo que tothom estaria d’acord. Però algunes dades fan dubtar d’aquesta afirmació.

Hi ha una generació de joves, entre 23-33 anys, que s’han esforçat en la seva formació però que han patit de ple aquesta crisis econòmica que sembla que mai s’acabarà. Joves als quals se’ls han trencat els somnis d’un projecte de vida pel qual havien apostat. Es tracta de la generació de joves millor preparada de la història del nostre país.

Molts d’aquests joves agafaran un vol de baix cost, comprat, molt probablement a través de la “xarxa”. S’emportaran els seus bens més preuats: un portàtil i un mòbil d’última generació.

Marxen per trobar feina qualificada d’acord a la seva formació i que aquí ja no troben. A fer un màster o un doctorat que, segurament, costarà a la família una bona part dels seus estalvis. Intentaran trobar una feina qualificada i sinó qualsevol treball temporal (de cambrer, d’auxiliar de conversa, de “au-pair”, ... ) que els permetrà sobreviure en aquell nou país.

La família anirà a acomiadar-se d’ells o d’elles, dissimulant la seva pena: “És per poc temps, tornaran en pocs mesos i aprendran un idioma”.

Fins fa poc era un privilegi dels nous temps que permetia a molts joves gaudir d’una llibertat sense límits. Fins que va arribar la crisi!

Ara ja no marxen en grup, sinó d’un en un. I marxen a poc a poc; un degoteig incessant que surt sense fer soroll del nostre país. Un èxode que dispersa a aquests joves per tota Europa i gran part del món, que ens priva del seu saber i de la seva aportació.

Però aparentment, ningú s’escandalitza per aquesta fugida de cervells, que ens privarà de molts dels nostres millors talents. Ningú protesta per aquesta nova onada d’exiliats que són una acusació silenciosa del fracàs i de l’engany. Ningú computa els centenars de milers d’euros invertits en la seva formació i regalats a empresaris d’altres països. Menys encara, es quantifica l’esforç de cada família, les esperances i il·lusions perdudes i els somnis trencats.

Marxen en silenci: una generació perduda pel nostre país i pel nostre futur. Un gran error que pagarem molt car, en forma d’endarreriment, d’empobriment intel·lectual i tècnic. Però suposo que encara no ho sabem.


21 de març del 2013

CONSTRUCCIÓ D'UN AUTOMATISME (EL MURÒFIL)

Mònica Pérez
Francisco Javier García
4t C ESO


Em dic Muròfil i abans que res m’agradaria aclarir una qüestió: com bé diu al títol, jo sóc un automatisme electromecànic, i no pas un robot com molts em consideren. Un automatisme són un conjunt de mecanismes que repeteixen constantment una acció i, a diferència dels robots, no tenim cap xip ni programa que ens permeti cambiar fàcilment el nostre funcionament o tasca que realitzem.

EL MEU FUNCIONAMENT:

La funció que realitzo consisteix a seguir una paret palpant-la. Això és possible gràcies a la posada en marxa alternativa (ara un i després l’altre) dels dos motors, com a conseqüència dels xocs de l’antena amb la paret.

El següent esquema mostra les connexions entre tots els components elèctrics que em formen: 


Ara, aprofundint una mica més i fixant-nos en l’esquema, puc explicar com ho faig per seguir les parets. Dividirem el meu funcionament en dues parts: la primera, quan l’antena no està amb contacte amb cap superfície i per tant, no activa el final de cursa; i la segona, quan l’antena col·lisiona amb la paret i per tant, activa el final de cursa.

En el primer cas, si m’heu connectat els diferents components tal i com mostra l’esquema, només activaré el motor dret i com a conseqüència, giraré cap a l’esquerra. En el moment en que l’antena entri amb contacte amb la paret i es produeixin les condicions del segon cas, el motor dret deixarà de funcionar i activaré l’esquerre. És a dir, començaré a girar cap a la dreta.

Si ens fixem en aquestes dues senzilles funcions i les imaginem repetidament, podrem observar el funcionament d’aquest automatisme si és col·locat al costat d’una paret o superfície plana. Podem resumir-ho dient que avanço donant “passets” al accionar els dos motors alternativament, i sense separar-me de la paret.



ELS MEUS COMPONENTS 

Les parts i elements que em formen les podem dividir en dos grups: els que formen la plataforma, i els elèctrics.

- La base de la meva plataforma és de plàstic dur i en ella estan enganxats, amb cinta adhesiva de doble cara, els dos motors amb reductora que, a la vegada, estan acoblats a les rodes. A més a més, per mantenir el meu equilibri i evitar que la part davantera s’enfonsi massa, tinc una roda boja que pot girar en tots els sentits. També, com a part mecànica de la meva estructura, podem afegir el filferro que hem utilitzat com a antena de l’automatisme.

- Referint-me a les parts elèctriques, podem distingir el final de cursa, el Porta-piles, l’interruptor, i finalment, els cables, que serveixen per unir les diverses peces.

La connexió entre aquests diversos elements és força senzilla (s’ha mostrat anteriorment a l’esquema de les connexions):

El final de cursa està connectat als dos motors i a més a més, incorpora un tros de filferro que actua com a antena de l’automatisme, la qual permet activar i desactivar el circuit depenent si està o no amb contacte amb la paret.

El Porta-piles (de dues piles de 1,5V) està unit a l’interruptor i també amb els dos motors. Les piles són els elements que proporcionen l’energia suficient per a que l’automatisme pugui funcionar. Finalment, l’interruptor serà el que ens permeti activar o desactivar manualment tot el circuit, i està connectat al Porta-piles i al final de cursa.



20 de març del 2013

VALLCÀRQUERA 2013


Belén Vega
Isabel Pérez
Roger Hoyos

Professor/es de 3r ESO

Aquest curs, els dies 11-12-13 de març, un grup de 43 alumnes de 3r acompanyats per Isabel Pérez, Belén Vega i Roger Hoyos, hem compartit 3 dies a la Vall de Vallcàrquera dins el Parc Natural del Montseny. El motiu era la realització del treball de síntesi sobre l'aigua aprofitant que la Riera de Vallcàrquera desemboca al Congost i aquest, al seu torn, ho fa al Besòs. Per tant, podem dir que estàvem "aigües amunt" de Sant Adrià.

La part "científica" del treball era guiada pels monitors Israel i Martí. A la cuina, la Rosa i l'Olga tenien cura de tots nosaltres i ens preparaven unes bones menges. Dimecres a l'hora de marxar ens va caure una petita nevada de comiat i dijous 14 en Martí van venir a l'Institut a ajudar-nos a completar la feina.

Hem après molt sobre fauna aqüàtica, vegetació de ribera, qualitat de les aigües i... convivència. El professorat acompanyant està molt satisfet de la tasca dels monitors i del comportament i l'actitud de treball i de col·laboració de l'alumnat.

Aquí podeu veure unes fotos:

INTERPRETACIONS MUSICALS

Pilar Borderia
Professora de Música

L'alumnat de l'optativa de Música de 3r i 4t d'ESO han estat assajant dues peces musicals que han interpretat en grup. Els temes són prou coneguts:


FOTÓTROPO


Diego Belmonte
Ismael Estévez
4t ESO

Decidimos hacer este robot porque considerábamos que era un proyecto más complejo y por lo tanto iba a ser un reto para nosotros. Al comenzar con el robot vimos que el trabajo era fácil pero al comenzar a conectar los componentes vimos que necesitaba tiempo y precisión, a medida, que las cosas iban saliendo bien sentimos una gran satisfacción.

Para construir el robot necesitamos: Un interruptor doble, una fotorresistencia (LDR), un diodo, una resistencia, una resistencia variable, un Darlington y un portapilas.

Funcionamiento: Al activar el interruptor del robot girara sobre su eje, accionado por el motor derecho (gira rueda derecha), este seguirá dando vueltas hasta el momento en que reciba una iluminación suficientemente grande a la fotorresistencia (LDR), el transistor (Darlington) se pone a conducir corriente por el colector, por lo tanto accionara el motor izquierdo (gira rueda izquierda).

EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DE L'HOLOCAUST

Saray Acedo 4C


El passat divendres 25 de gener ens vam reunir a la biblioteca per realitzar un acte voluntari en memòria de les tragèdies que es van patir durant tant de temps als diferents camps de concentració on tancaven, torturaven i mataven a tot aquell que tingués ideals o cultures diferents a les que el nazisme imposava en aquella època.

L'acte es va dividir en tres parts: la presentació i posta en context del tema; la lectura d'uns fragments que resumien la terrible història que van viure totes aquelles persones tancades als camps; i per concloure l'acte, la desa d'una pedra cadascú com a símbol de que el nostre record és ferm i té pes.

Amb aquest acte preteníem ser més conscients de que mai hem de deixar a l'oblit totes aquelles tragèdies, hem de mantenir viu el record per no permetre que mai més torni a succeir res semblant.

L'ESPERIT I EL MISTERI DE LA MÀSCARA


Carmen Andújar
Professora d'Educació Visual i Plàstica

Moltes vegades em pregunto: Què té d’atractiu una màscara? El misteri de no saber qui s’amaga darrera d’ ella. El disfressar-nos és quelcom especial, no ser nosaltres, ser un altra persona o personatge al que admirem. Per unes hores oblidar-nos del nostre jo i submergint-nos en aquell altre, passar desapercebut davant dels ulls dels demés, és com si fóssim invisibles i ens convertíssim en observadors del mon, un mon que moltes vegades no ens agrada però no intenten canviar-lo perquè ens sentin impotents per fer-ho; encara que potser si canviem de rol en aquesta vida, potser tindrem la valentia, al menys d’intentar-ho.

Aquí en aquesta exposició els alumnes de primer han intentat canviar el rol d’aquests dos personatges, que essent els mateixos semblim uns altres, primer canviant la cara i després per amagar-los més col·locant-li un antifaç. Crec que l’han aconseguit.

El alumnes de tercer de la ESO han intentat convertir en protagonista l’antifaç, per això la majoria han dibuixat una cara sense color i han donat color al seu antifaç, destacant- lo per a sobre de la cara. El és el protagonista, el personatge és el protagonista per davant de la persona.

18 de març del 2013

PER CARNAVAL...TOTHOM VAL

José Luis Gonzalvo
Coordinador d’activitats

Un cop més hem celebrat a l’ institut la festa de Carnestoltes. Aquest any , una mica més avançat, el divendres 8 de febrer .

Igual que el curs passat es van fer dues modalitats: concurs de disfresses; on es van presentar 14 participacions per una sola categoria, entre comparses i individuals; sent un total d’uns 45 alumnes que optaven als premis .

A part hi havia alumnes disfressats que no es van inscriure al concurs però si que van aportar alegria i color al gimnàs i als passadissos del centre.

A l’apartat d’actuacions , aquest any va ser més fluixa en quantitat però no en la qualitat com va ser la participació de Mónica Pérez i Julia Rodriguez.

 

Els guanyadors del concurs de disfresses van ser.

1r premi per Ricard, Sergi i Alex de 1r d’ESO amb la disfressa : El reciclatge.

2n premi per Alejandro Gonzàlez de SMIX amb la disfressa de Buckethead.

3r premi per Alex i Mario de Batxillerat amb la disfressa Duff beer.

I en 4rt lloc Joana, Paula i Dani de Batxillerat disfressats de Mario, Luigi i la princesa.

El jurat , format per profes, alumnes i mares de l’Ampa del centre, no ho va tenir gens fàcil ja que el nivell d’originalitat i creativitat era bastant elevat.

Els premis , com en anys anteriors, van consistir en vals de regal pels guanyadors individuals i en metàl·lic per les comparses. I aportats per l’associació de mares i pares del nostre institut. Aprofitem l’ocasió per agrair la seva col·laboració en les diferents activitats del centre i en aquesta de forma especial.

La festa va estar aprovada i dissenyada des del consell de delegats del nostre centre. I per finalitzar ,només recordar que aquestes festes són moments positius i divertits gràcies a la col·laboració de tots: els delegats i delegades ,els de quart amb el bar i la neteja, els companys de l’equip de so,els participants al concurs , els companys amb les seves actuacions, el jurat, els espectadors respectuosos, els que no embruten , els que decoren el gimnàs, els presentadors de la festa,, ..... és per això que diem que per Carnaval ...tothom val.

Aqui podreu veure el material fotogràfic on es recull l’ambient i la festa d’aquest dia.
Carnestoltes 2013

15 de març del 2013

NADAL 2012

José Luis Gonzalvo
Coordinador d’activitats

El divendres 21 de desembre, coincidint amb el final de trimestre, vam celebrar al nostre institut la festa de Nadal 2012.

En la preparació de la gimkama van participar i col·laborar profes, alumnes de batxillerat i d’informàtica, una representació de delegades com a jurat, i entitats del municipi com Barnabitas i Espai jove de la Mina.

Es van inscriure a la gimkama 30 equips ,de 6 alumnes cadascú, per participar a les proves i on es podien trobar amb exercicis d’ habilitat, atenció, esport, musicals, vídeo jocs... en total 18 proves. Un dels atractius del matí va ser el bar preparat pels alumnes de 4rt i on es podia degustar gran varietat de productes. I com en tot joc als guanyadors se’ls va fer un reconeixem al seu esforç i dedicació oferint-los un petit lot de productes típics nadalencs com polvorons i bombons, ofert per l’Ampa del centre.

Però pensem que el millor premi d’aquesta jornada va ser els 165’5 Kg d’aliments que es van recollir durant el matí , aportats per alumnes i profes, i que van passar a recollir els voluntaris del menjador social de Sant Adrià. Volia ser una forma de fer present a totes aquelles persones de la nostra ciutat que necessiten un cop de mà i que estan patint aquesta maleïda crisi.

Només ens quedar agrair a tots i totes les que vau col·laborar en la festa , des de els controls, els que vau preparar les proves, el fantàstic bar de 4rt , les guàrdies , els reportatges fotogràfics, la megafonia i l’equip de so, els que vau motivar i animar als alumnes de batxillerat i de informàtica,….ja que són d’aquests moments on es palpa que la participació de tots garanteix el bon funcionament del centre.

Els guanyadors van ser: A la categoria de 1r i 2n d’ESO :
Mariscos Recio amb 64 punts
Polseres grogues amb 57 punts
I Huevones F.C amb 55’5 punts
A la categoria de 3r, 4rt d’ESO, Batxillerat i SMIX:
Alquimistas nacionales amb 57’5 punts
Borbotones amb 57’5 punts
Chipiwinis amb 51 punts

Aquí podreu veure les fotos de la jornada amb les diferents activitats que es van fer i l’ambient que es va crear.

14 de març del 2013

BISCUTER CIÈNCIA NÚM 0

Isabel Pérez Altet
Professora de Ciències

Aquí teniu el Biscuter Ciència, un germà petit del Biscuter, dedicat exclusivament a temes de divulgació científica.

Les persones autores dels articles d’aquest primer número són alumnes de Ciències del Món Contemporani, de 1r de Batxillerat, i de Biologia, de 2n de Batxillerat. Aquestes persones han fet un esforç per tal que els articles poguessin ser entesos per tot l’alumnat i, a la vegada, resultessin interessants.

La revista es publica el 14 de març en homenatge a Albert Einstein, nascut tal dia com avui de l’any 1879, una de les persones dedicades a la ciència més rellevants del segle XX. Einstein és molt conegut per la seva teoria de la Relativitat, però aquesta teoria no és fruit nomé del seu treball, sinó de la col·laboració amb moltes altres persones, entre elles Mileva Einstein, la seva dona. I... com a curiositat Einstein es va passar tota la vida demanant “Necessito més matemàtiques”

Un dels aspectes de la investigació científica que volem posar de manifest és la necessitat del treball en xarxa, la col·laboració entre professionals de diferents camps és el que ha fet i fa possibles els avenços científics.

La revista, projectada pel departament de Ciències Experimentals, no haguera estat possible sense l’assessorament i el treball d’en Roger Hoyos, l’editor del Biscuter, a qui volem agrair molt sincerament l’haver fet possible aquesta publicació.

“Los bosques preceden a las civilizaciones, los desiertos las siguen.”
François Auguste René de Chateaubriand

SUMARI

Ciència amb nom de dona

PER QUÈ A LES VACUNES SE LES ANOMENA VACUNES?

Dídac Prados, Dani Miranda
1B Batxillerat

Què és una vacuna?
Una vacuna és un preparat químic o orgànic destinat a estimular les defenses naturals de l’organisme (sistema immune). Normalment una vacuna evita o redueix els efectes d’una infecció determinada. El mètode per prevenir aquestes infeccions s’anomena vacunació, una tècnica preventiva que s’aplica a la població que podria patir la malaltia perquè no la pateixi. Gràcies a aquest procediment les persones queden protegides d'aquestes infeccions durant un llarg període de temps.

Qui va descobrir la vacuna?
Edward Jenner (17 de maig de 1749 – 26 de gener de 1823) va ser un investigador, metge i poeta anglès que va descobrir la vacuna antiveròlica el 1771 per combatre la verola, una malaltia que s’havia convertit en una epidèmia per tots els continents.
Científics de l’època, metges i associacions mèdiques s’oposaven al tractament de Jenner amb l’argument que aquells que utilitzessin aquest tractament esdevindrien vaques. Jenner, però, confiat amb el seu descobriment va aplicar la seva vacuna en el seu propi fill de 5 anys; però el mètode va fracassar.

Llavors, per què a les vacunes se les anomena vacunes?
El 1771, com ja s’ha mencionat abans, Edward Jenner va descobrir les vacunes a partir d’uns experiments que realitzava amb els gèrmens de la verola que atacaven les vaques. Simplement, d’allà prové el nom de vacunes, de la paraula vacca del llatí, i aquest descobriment va ser un gran canvi en la salut que ha permès prevenir moltes malalties, evitar grans epidèmies i salvar moltes vides.

Retorn a l'índex

INNOVACIÓ?

César Santos, Éric Ruiz, Anthony Quevedo
1A Batxillerat

Ordinadors, tabletes, MP3, etc, són elements considerats molt moderns, però si ens fixem bé en la seves estructures i les seves utilitats, podem adonar-nos que provenen d’un llarg camí d’invents i aparells, que han desembocat en aquestes màquines tan modernes.

Potser el primer pas d’aquest llarg peregrinatge fins a l’electrònica dels nostres dies, va ser al 1737 quan Vaucanson va ser capaç de crear un autòmata, una espècie de ninot amb certes capacitats, un clar precursor dels automatismes de la nostra època amb capacitats per dur a terme una munió de funcions.

Una altre precursor de la informàtica actual va ser el teler que va fabricar Jacquard al 1801. Per fer-ho es van utilitzar una mena de targetes perforades, les mateixes que van ser utilitzades als antics ordinadors.

Un altre aparell que es va crear amb capacitat de fer operacions per si sol va ser la calculadora. Creada per Babbage, que juntament amb l’autòmata creat per Vaucanson, van ser un gran pas fins als aparells electrònics actuals, que són capaços de funcionar sense l’ajuda de ningú i dur a terme centenars de tasques de manera independent.

Al 1942, Mauchly va fabricar la primera computadora ( tot i que la primera computadora comercial no va existir fins el 1951, gràcies a Eckart), aquesta computadora es feia servir per unes poques tasques, i tenia moltes menys funcions que les que ara tenen, però va ser imprescindible per arribar a la situació tecnològica dels nostres dies.

Cal destacar que la persona que va crear el primer dispositiu que emmagatzemava dades va ser el científic Bush a través del seu projecte Memex, i aquesta és una de les principals funcions dels ordinadors.

Potser quan parlem de progrés i innovació ens equivoquem si pensem que surt del no res. La realitat és que ha estat necessari un camí llarg fins a l’electrònica actual, que segurament ajudarà a construir aparells amb més capacitats d’aquí a uns anys encara que sembla difícil.

Retorn a l'índex

INFLUÈNCIES DEL CONSUM DE MARIHUANA EN ELS ADOLESCENTS

Nadia Maria i Désirée Cortés
1r Batxillerat

La marihuana que avui dia es consumeix és més perillosa i, per tant, afecta més que fa 15 anys.
Perjudica més a causa de l’alta concentració de THC (tetrahidrocannabinoides) un principi actiu de la planta. En la dècada dels vuitanta i noranta, els cigarrets de marihuana tenien una concentració d’un 2% de THC; el percentatge d’aquest principi actiu, avui dia, és com a mínim d’un 6%, però en alguns casos pot arribar fins a un 18%.

En els últims anys, s’han detectat un augment d’emergències mediques associades al consum d’aquesta droga, especialment per brots psicòtics.

El cannabis també pot generar diversos problemes com: variació del ritme del cor, estats de pànic i trastorns mentals, especialment en els adolescents que són els que més consumeixen aquesta droga.



La doctora Volkow, una de les principals expertes en el camp d’abús d’aquesta droga, ha explicat que els adolescents som més vulnerables al consum de drogues , ja que el nostre cervell no s’acaba de formar fins als 21 anys. Per tant no està “completament connectat” i és menys capaç de controlar la intensitat de les emocions.

Són diversos els factors que determinen que una persona acabi sent addicta a una droga; en primer lloc està l’herència familiar, ja que els científics han demostrat que un 50% de la probabilitat d’acabar consumint drogues depèn d’aquesta herència.

Altres factors són l’haver patit malalties mentals, l’estrès, la influència familiar, els amics, l’edat en que s’inicia el consum (com més jove ets més risc).

I a més... la marihuana destrueix els pulmons.
La persona que consumeix marihuana constantment, pot tenir els mateixos problemes respiratoris que una persona que fuma tabac. Aquestes persones poden acabar tenint tos a diari, bronquitis crònica i més probabilitat d’agafar refredats. L’ús continu de la marihuana pot portar al funcionament anormal del teixit pulmonar a causa de la seva destrucció o trauma. També pot provocar càncer de pulmó.





Pàgines web d’interès.

RITA LEVI MONTALCINI


Fàtima Syed
Saman Tariq
Sonia Romano

Qui és?

Rita Levi- Montalcini és una doctora molt interessada en la neurocirurgia. Va nàixer a Torino (Italia) el 1909, el seu pare era enginyer elèctric i la seva mare era pintora. A la seva època d'estudiant treballava en un forn de pa per pagar-se els estudis. Al 1930, va matricular-se en la facultat de medicina de Torino, on sis anys més tard es va llicenciar en medicina.
La seva religió és jueva, el que li va causar alguns problemes, perquè durant la segona guerra mundial va ser perseguida pels feixistes i se'n va anar a EE.UU, on va treballar en el laboratori de Victor Hamburger a la universitat de Washington. Va haver de marxar ja que Mussolini havia prohibit als jueus accedir a la Universitat.

Premis i honors

El 1968 va ser la desena dona triada per l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.
El 1983 va ser reconeguda amb el premi Louisa Gross Horwitz de la Universitat de Columbia al costat de Stanley Cohen i Viktor Hamburger.
El 1986 va rebre, amb el seu col·laborador Stanley Cohen el premi Nobel de fisiologia i medicina.
El 1987 va rebre la Medalla Nacional de la Ciència, el màxim reconeixement de la comunitat científica nord-americana.
L'any 2001 va ser designada senadora vitalicia pel president de la república italiana Carlo Azeglio Ciampi.
El 2006 va ser investida doctora "honoris causa" en enginyeria biomèdica per la Universitat Politècnica de Torino, la seva ciutat natal.
El 23 d'octubre de 2008 va ser investida doctora "honoris causa" per la Universitat Complutense de Madrid.
El 23 de febrer 2011 va ser investida doctora "honoris causa" per la Universitat McGill (Canadà).

Retorn a l'índex

ROSALIND FRANKLIN LA FOTÒGRAFA DE L'ADN

Marina Martínez
1B Batxillerat

Avui parlarem d'una dona que va fer un descobriment científic però no va ser reconeguda com és degut. Rosalind Franklin va néixer a Londres l'any 1920 i es va doctorar en química a la Universitat de Cambridge. Era una científica la qual va facilitar el descobriment de l'estructura de l'ADN i principalment es coneix per la fotografia 51, la imatge de l'ADN obtinguda a partir d'una difracció de raigs X i amb això va demostrar la seva habilitat per obtenir les millors imatges i va facilitar molt el poder interpretar-les per poder investigar altres objectes, com per exemple l'estructura del grafit.

Perquè diem que no va ser reconeguda com és degut?
Diem que Rosalind Franklin no va ser reconeguda com es degut perquè va tenir una relació sentimental amb un home anomenat Maurice Wilkins, qui va mostrar les imatges de Rosalind sobre la difracció de raigs X de l'ADN a James Watson i a Francis Crick . Watson i Crick, també estaven intentant esbrinar quina era l'estructura de l'ADN, ja que no tenien cap experiència suficient en difracció de raigs X, ni disposaven de fotografies com les que tenia ella.

És aquí quan la fotografia, sense permís de Franklin, arriba a Watson i Crick i ells s'adonen que les dues cadenes queden unides per l’aparellament de les bases nitrogenades.

Bibliografia

http://debiogeo.blogspot.com.es/2010/11/estructura-de-ladn-i-rosalind-franklin.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Rosalind_Franklin

Retorn a l'índex

CURIOSITY

David Pérez
Alessandro Simioni
1B Batxillerat

Una de les finalitats del Curiosity és utilitzar càmeres d'alta resolució per buscar trets destacables de Mart que siguin d'interès. Si una superfície en concret és interessant, el Curiosity pot evaporar-ne una petita part amb un làser d'infrarojos i examinar els espectres d'emissió i d'absorció resultants per esbrinar la composició elemental de la roca en qüestió. Si encara es manté l'interès per aquella superfície, el robot pot fer servir un microscopi i un espectròmetre de raigs X per examinar-la de més a prop.

El Curiosity també pot perforar roques i treure'n mostres en pols per analitzar amb dues caixes d'anàlisi d'alt espectre (SAM, de l'anglès Sample Analysis at Mars) que porta incorporades el mateix robot amb una capacitat màxima de 74 mostres.

Les càmeres MastCam, Mars Hand Lens Imager (MAHLI) i Mars Descent Imager (MARDI) van ser creades per l'empresa Malin Space Science Systems i comparteixen components, com ara un processador d'imatges electrònic, un sensor CCD de 1600x1200 pixels i un filtre mosaic de Bayer.

El Curiosity té un total de 17 càmeres: 8 HazCams, 4 Navcams, 2 MastCams, 1 MAHLI, 1 MARDI i 1 ChemCam.

El viatge de la Terra a Mart fou molt perillós ja que el meteorit Canus va passar al costat seu i quasi el destrueix. Va arribar a Mart a les 7:32 del 6 d’agost 2012 (hora catalana) prop del peu d’una muntanya de tres quilòmetres d’altura i 155 km de diàmetre a l’interior del cràter Gale. Al llarg d’una missió que durarà dos anys, el Rover investigarà si a la regió s’hi han donat mai condicions favorables per a la vida microbiana.

Asseguren els científics que el Curiosity, durant l'anàlisi de mostres de sòl marcià, va trobar alguna cosa molt interessant. No obstant això, es neguen a descobrir el secret fins que acabin de revisar totes les mostres.


ENLLAÇ http://neofronteras.com/?p=3895

Retorn a l'índex

LA CONQUESTA E L'ESPAI

Nùria Ferrer
Sara Benhalima
Joanna González
1r A Batxillerat

Encara avui no podem garantir 100% que s’hagi arribat a la lluna












Des del 1957 fins el 1975 EEUU i l’URSS van estar enfrontats en una guerra freda d’espionatge i propaganda. On es va posar més de manifest aquesta confrontació va ser en la conquesta de l’espai.

Es van enviar molts satèl·lits artificials a l’espai com per exemple l’Explorer (1958) enviat pels EEUU o l’ Sputnik enviat per l’URSS (1957) . Aquestes van ser les primeres màquines en orbitar la Terra. Més tard van voler provar a enviar màquines amb animals dintre, que també giressin al voltant de la Terra.

El primer animal en arribar a l’espai va ser la gossa Laika (morta a l’espai) enviada per l’URSS. Això va passar l’any 1957.

I per últim van provar a enviar màquines amb éssers humans dintre per orbitar la Terra. La primera persona en orbitar la Terra, l’any 1961, va ser Yuri Gagarin enviat per l’ URSS.

EEUU al veure que l’ URSS portava avantatge, es va proposar arribar a la Lluna. El 16 de juliol de 1969 Neil Armstrong, Edwin Aldrin i Michael Collins surten des de Cabo Cañaveral en la missió Apollo 11 i entren a l’òrbita de la Lluna el 20 de juliol , i un dia mès tard, Neil Armstrong es corverteix en el primer home en trepitjar la Lluna .

Avui dia no sabem amb certesa si l’home va arribar a la Lluna . Es diu que mai es va poder rodar una pel·licula sencera a la Lluna. Per no quedar en evidència i continuar demostrant el seu “suposat” poder els americans van fer una pel·licula “falsa”. Alguns aspectes d’aquesta “falsa” pel·lícula poden donar a pensar que tot és mentida.

Per exemple , alguns factors que ho demostren :

Banderes en moviment: en el vídeo es veu com la bandera es mou per un fort vent, però… a la lluna no hi bufa vent.

Ombres asimètriques: Si l’única font de llum a la Lluna és el Sol, com és que ens trobem amb ombres que no són paral·leles. Es pot veure que l’ombra d’un astronauta és més llarga que la de l’altre , el que fa pensar que hi havia més d’una font lluminosa. Això explicaria l’asimetria de les ombres.

Fotografies de genolls: Una de les fotografies va ser presa per un dels astronautes suposadament agenollat, malgrat això , a la imatge es veuen les parts superiors del seu vestit.

I per últim ... petjades que van desaparèixer: per què es veuen en algunes fotografies petjades al lloc on estava el mòdul que va propulsar els astronautes en el seu viatge de tornada a La Terra, si tenim en compte que els corrents d’aire que es van generar les hauria d’haver
esborrades..?

Retorn a l'índex

EL CÒLERA. PRINCIPAL PROBLEMA DE SALUT A HAITÍ

Miriam Arteaga
Victòria Gsoyan
1r A Batxillerat

El còlera és una infecció intestinal aguda, provocada per un bacteri anomenat Vibrio cholerae. Aquesta malaltia provoca diarrees abundants i vòmits; es pot arribar a perdre de 15 a 20 litres d’ aigua per dia i això pot portar a la deshidratació i, si no es tracta en 24 hores, la persona pot arribar a la mort.

El còlera es transmet per l'aigua i els aliments contaminats, també es pot transmetre per contacte amb persones infectades, però aquesta via de transmissió és poc freqüent. Per prevenir el còlera és important tenir unes bones mesures sanitàries i unes bones condicions higièniques. Mesures preventives serien mantenir les aigües netes i els aliments en bon estat i millorar l’estat d’alimentació de la gent, etc.

El còlera és freqüent en zones d'Àsia, Orient Mitjà, Àfrica i Amèrica Llatina, països on les condicions no són adequades per prevenir aquesta infecció.

Avui en dia, el còlera està sent un dels principals problemes de salut a Haití. A causa del gran terratrèmol que hi va haver fa uns tres anys que va deixar als habitants d'Haití pràcticament sense casa, fent que haguessin de viure en campaments amb unes terribles condicions higièniques i exposats al contagi d'aquesta i d’altres malalties. Des que l'epidèmia de còlera va començar l'octubre de 2010, la malaltia s'ha cobrat més de 7.500 vides i ha afectat al voltant de 600.000 persones ,aproximadament el 6% de la població del país. Hi ha una vacuna contra el còlera, però tan sols s’utilitza en unes zones d’Haití. La vacuna el que fa és immunitzar durant 3 anys, però aquesta vacuna no és 100% fiable, només funciona en el 70% dels casos.

Gràcies als centres que Metges Sense Fronteres tenen a la capital, Port-au-Prince, han pogut reduir el nombre de persones contagiades pel còlera, però encara poden arribar a ingressar unes 250 persones per setmana i aquest segueix sent un nombre molt elevat.

Segons Metges Sense Fronteres, el còlera està lluny de ser controlat i les mesures per prevenir-lo i tractar-lo encara són insuficients. Es necessiten processos de sanejament de l’aigua per a contenir el còlera.

Retorn a l'índex

DESCOBERT UN BESSÓ DE LA TERRA

Arturo Huanca Fuentes
Juan Francisco Castro García
1r Batxillerat

Kepler 22-b descobert el cinc de desembre del 2011, és un planeta que es troba en una orbita similar a la del Sol i a una distància de 600 anys llum de nosaltres. Tenint en compte, que l’estel més proper al nostre sistema solar és Próxima Centauri, que està a 4.24 anys llum de distància; 600 anys llum és una distància considerable.

Segons la NASA aquest nou planeta pot reunir les característiques per ser habitable.

En la regió de l’espai on es troba, la temperatura superficial del planeta fa possible que l’aigua es trobi en estat líquid (indispensable per la vida tal i com la coneixem).

El Kepler 22-b està orbitant al voltant d’un estel que podríem qualificar com bessó del Sol. El nou planeta té al voltant de 2,4 vegades el radi de la Terra, però els científics encara desconeixen la seva composició. L’equip del Kepler-22b està esperançat, perquè la massa del Kepler-22b pot ser calculada amb l’ajuda d’un nou instrument localitzat a les Illes Canàries i que començarà a funcionar la propera primavera.
La NASA té un nou telescopi capaç de mesurar amb gran precisió les velocitats de translació i de rotació del planeta. Amb aquesta informació, els científics poden calcular la massa, la densitat i desprès si la matèria es troba en estat líquid o sòlid.
El nostre lector pot preguntar-se:  -I per què volen trobar un altre planeta si ja en tenim un? La resposta és molt senzilla, la constant recerca de planetes és deguda a que el nostre sistema solar acabarà desapareixent en morir el Sol (d’aquí un 4.500.000 milions d’anys) i si volem que l’espècie humana sobrevisqui no ara, ni demà, sinó que en un futur llunyà; haurem de trobar un altre planeta habitable.


Imatges:
Imatge de Kepler 22-b
Telescopi de la NASA Hubble

Retorn a l'índex

2020, UNA PREOCUPACIÓ PER A TOTS

Carla Barcina del Olmo,
Coral Da Silva Miguel,
Daiana Godoy González
1r Batxillerat B

La neu ha desaparegut a l'Àrtic durant la primavera del 2012 a una velocitat superior a la prevista pels models de canvi climàtic; però això no és el pitjor... la reducció de la coberta de neu el mes de juny ha batut rècords cada any entre 2008 i 2012.

Segons el Centre Nacional d’informació de gel i neu d’EEUU, el gel de l’Àrtic s’està fonent a uns nivells mai vistos.

Experts alerten que gran part del gel de l'Àrtic podria desaparèixer el 2020. La desfeta del gel de l'Àrtic alliberarà deu vegades més gas d’efecte hivernacle del previst i farà que el nivell del mar augmenti considerablement a nivell mundial


En aquesta imatge podem observar el pas del temps des de 1980 fins al 2012, el canvi climàtic ha passat factura a l’Àrtic, provocant el desgel .

Que podem fer nosaltres per canviar el nostre destí...?
Les maneres de millorar el medi ambient, estan al nostre abast i són senzilles, com per exemple: reciclar, no malgastar aigua, agafar transport públic, tancar les llums quan no siguin necessàries, etc. Seràs capaç de canviar el món?

HIPATIA LA PRIMERA MATEMÀTICA

Nerea Sánchez i Anaïs Olaya
1 Batxillerat A

Hipatia, filla de l’astronom filòsof Teó, va nèixer a Alexandria, Egipte, al voltant de l’any 360 i fou filòsofa i mestra neoplatònica ja que estava influenciada pels corrents de pensament de Plató .

Entre les seves realitzacions cal destacar la col·laboració amb el seu pare en una nova edició dels Elements d’Euclídes,va escriure comentaris sobre l'Aritmètica de Diofant, l’Almagest de Ptolomeu i les Cròniques d'Apol·loni.

Els cristians van cremar i destruir tots els temples i centres grecs, van perseguir a tots els acadèmics del Museu , on ella començà a estudiar i més tard donà classes de diverses matèries.

Hipàtia es negà a convertir-se al cristianisme i començaren una sèrie de persecucions contra ella i els que seguien els seus ideals i teories. No se sap amb certesa si Cyrili fou el causant del seu assasinat però si que va crear un ambient de desconfiança al seu voltant i després d’un seguit d’acusacions, Hipàtia va ser torturada i cremada. Orestes en saber-ho denuncià els fets i va fer investigar el cas , però per falta de testimonis no es culpà a ningú.

Hipàtia va destacar primordialment en els camps de l’astronomia i les matemàtiques i va aportar grans teories fins aleshores desconegudes.

Malauradament un gran nombre de les seves obres es van perdre durant la destrucció de la gran biblioteca d’Alexandria. La seva aportació més destacada va ser en àlgebra, però també va escriure el llibre sobre el tractat de les Geometries de Cròniques d’Apol·loni, va renovar la taula astronòmica de Claudi Tolomeu. Amb el seu interès per la mecànica va crear diversos instruments astronòmics. Va desenvolupar un instrument per la destil·lació de l’aigua i va inventar l’aeròmetre.

Retorn a l'índex

COTXE D'EN MONTALBÁN

Xiaoyan Lin,
Eloy Delgado
1r A Batxillerat

Manuel Vázquez Montalbán, l’escriptor que dóna nom al nostre institut, era un dels grans de la novel·la policíaca, les seves històries estaven basades en les aventures de Carvalho i el seu company Biscuter. Ara bé, d’on prové la parula Biscuter?

Biscuter era un model de microcotxe que va començar-se a fabricar a Sant Adrià l’any 1953. A Espanya va ser el més semblant a un cotxe popular durant l’època de postguerra, fins a l’arribada del Seat 600.

Era el més petit dels microcotxes però tenia un gran avantatge, com que era d’alumini era bastant lleuger. Tenia un motor de dos temps de 197 cc , consumia 4,5 litres de benzina per cada 100 Km; era un cotxe de tres marxes, però li mancava la marxa enrere. Podia arribar a una velocitat màxima de 76 Km/h

Després de la Segona Guerra Mundial, tots el països havien quedat molt empobrits i necessitaven cotxes petits i econòmics. Espanya, en ple regim franquista, en un estat d’autarquia no era ben mirada pel món occidental ni pel món comunista. A França, Gabriel Voisin va dissenyar el Bi-Scooter però no va agradar molt, i va vendre la idea a Autonacional S.A, de Barcelona

Retorn a l'índex

QUÈ ÉS EL COLTÁN?

Alfredo Villanueva
1r B Batxillerat

És un metall que està format per dos minerals: la columbita i la tantalita. És de color fosc i mate; és troba en importants quantitats a la zona del l'est del Congo.

Es tracta d’un material resistent al calor i que pot suportar una alta càrrega elèctrica. Aquestes propietats el fan un bon material per als condensadors, elements electrònics que controlen els fluxes dins de les plaques dels circuits. Aquests condensadors avui dia són utilitzats gairebé en tots els mòbils i en molts altres dispositius.

La tecnologia d'avui dia a fet que el preu del coltan pugi moltíssim, arribant a 400$ el kg, abans era un material que s'utilitzava poc i no estava tan valorat, actualment hi ha companyies com Nokia i Sony que es barallen per ell.

Com s'extreu el Coltan?

Els miners treballen cavant grans forats en fileres per extreure el coltan del subsòl. Els treballadors, llavors, tiren aigua i el fang que es forma l’aboquen a grans tubs de rentat , aconseguint que el metall es dipositi al fons a conseqüència de la seva densitat.

Un bon treballador pot produir un kg de coltan al dia. L'extracció de coltan no està ben pagada, però com treballador del Congo guanya 10$ al mes, i un miner dels que extrau el coltan pot aconseguir de 10$ a 50$ a la setmana, era considera ben pagada.

Retorn a l'índex

L'ULL BIÒNIC, L'ESPERANÇA DE TORNAR A VEURE

Marta Bravo,
Luis Goya,
Laura López
1r Batxillerat B

Què és un ull biònic? Per a què serveix? Quina finalitat té? Algunes d’aquestes preguntes són les que us deveu estar fent vosaltres, ja que el tema és molt interessant i poc conegut. 


Les persones que necessiten un ull biònic se someten a una cirurgia en la qual li implanten en el globus ocular l’ull biònic, que funciona en combinació amb un ordinador per transmetre les imatges al seu encèfal. 

És un ull artificial que ens permet recuperar la visió, després d’haver-la perduda , encara que mai s’arribi a recuperar el 100% de visió.

Parts d’un ull biònic:
Videocàmera: està situada en unes ulleres, la seva funció es enviar les imatges a un ordinador acoblat al cinturó.
Transmissor: envia el senyal de forma sense fil a un implant situat a l’ull.
Receptor: envia el senyal a la xarxa d’elèctrodes per estimular la retina.
Nervi òptic: transmet el senyal de la retina al cervell. 

Tot seguit us posem uns casos reals:

1) Dianne Ashworth, una dona australiana, invident a causa d'una malaltia hereditària que danya a la retina, ha tingut experiències de visió quan els metges li han implantat un ull biònic. El dispositiu, implantat a la part posterior de l'ull d'Ashworth, va ser estimulat amb un ordinador perquè produís imatges, segons els investigadors. Dianne va dir: "De sobte, vaig poder veure un petit flaix. Era increïble. Cada vegada que hi havia una estimulació, una forma diferent apareixia davant dels meus ulls".

2) Ann Lewis, de 79 anys, es va sotmetre a una operació en la qual li van col·locar un ull biònic. Ella va dir:
Ara puc veure de nou les siluetes dels arbres. Aquesta és l’última imatge que vaig veure amb els meus altres ulls, ara veig les branques que li sobresurten”. “ No veig igual que vosaltres, aquesta tecnologia encara està en procés.”

Retorn a l'índex

MILEVA, LA MUSA D'EINSTEIN

Diana
Damaris
1r Batxillerat

Veritat que heu sentit a parlar d'Einstein? Doncs tenia una dona. Ella es deia Mileva Maric i va ser la seva primera esposa.

Va estudiar al Col·legi Reial de Zagreb, gràcies als seus extraordinaris coneixements; ja que en aquesta institució només es permetia estudiar als homes.

Posteriorment es va traslladar a Zuric, a l'Institut Politècnic, on va estudiar matemàtiques i física. Allà és on va conèixer a Einstein, amb el que es va casar. L’any 1905, quan tots dos estaven encara casats, Einstein va presentar la teoria de la relativitat. Amb ella Einstein aconseguia fer compatibles les lleis de la mecànica de Newton i les de l'electromagnetisme de Maxwell.

Però va ser realment Albert Einstein l'autor de la teoria de la relativitat? ¿O va ser ajudat per algú?

A dia d'avui s'investiga si Mileva Maric va tenir gran influència sobre aquesta teoria. Els defensors de Maric com autora o coautora d'aquesta teoria es basen en diversos punts: 
el primer són les difícils matemàtiques associades a la teoria de la relativitat, que van poder ser dissenyades per Mileva Maric, ja que ella era molt millor treballant amb les ciències exactes que el seu marit, temps enrere ella havia estat la professora de matemàtiques d’Einstein. 
el segon els descobriments més importants d'Einstein van ser donats a la llum quan estava casat amb Mileva, després d'això no hi va haver grans aportacions a la ciència per part d'Einstein .

Un altre fet significatiu és que quan Einstein va rebre el premi Nòbel per l'efecte fotoelèctric, el 1921, va donar tots els diners a la seva ex-dona, de la qual ja s'havia divorciat dos anys abans. És un fet estrany si no es manté la hipòtesi que ella era coautora (alguns historiadors consideren que només hi va donar com a part d'un acord de divorci perquè ella atengués a Eduard). A més, en algunes de les seves cartes, es parla de "la nostra teoria", el que sembla demostrar de nou la seva coautoria.

Retorn a l'índex

13 de març del 2013

HISTÒRIA I EFECTES DEL TABAC


Karen López
Camilo Bedoya
1Batx.A

El tabac és un producte originari d’América, processat a partir de fulles de diverses plantes del génere Nicotiana tabacum. Conté diverses substàncies, entre elles, la nicotina, el dióxid i monóxid de carboni, el quitrà i l’amoniac. De les quals, moltes d’elles són tòxiques i cancerígenes.

Els experts en vegetals han determinat que l’origen del tabac se situa entre l’actual territori de Perú i Equador. En els seus orígens el tabac es fumava amb una canya en forma de pipa, i se li atribuïen propietats medicinals. També era utilitzat, sobretot pels maies, en celebracions religioses i en rituals.

Al 1492, els europeus van descobrir el tabac durant les expedicions a Amèrica. A partir d’aquest descobriment i amb l’ajuda de Jean Nicot primer, i sir Francis Drake després, el van portar a França i a Anglaterra respectivament, i es va extendre per tot el món el costum de fumar. També va començar a créixer el seu comerç i el seu tràfic il·legal. En algunes nacions com Japó, Russia, Xina, Turquia, el tràfic il·legal era castigat, fins i tot, amb la mort.

En el segle XVIII va aparèixer la moda del rapé ( tabac d’aspirar), que era un preparat del tabac, els metges el receptaven com a terapèutic contra el mal de cap i per aturar hemorràgies.

Al voltant del 1828, el cigarret va fer la seva aparició, però amb la denominació: tabac picat rodejat de paper fi.

Al segle XX, durant la Primera Guerra Mundial, el consum de cigarrets va augmentar de forma notable, fins arribar al punt que alguns comandants de les tropes americanes el consideraven indispensable per als seus soldats.

Actualment es pensa que al món hi ha 1,1 bilions de consumidors de tabac i que a l’any es produeixen 5,4 milions de morts a causa del tabac, prop del 10% del total de morts al món. A Espanya el consum de tabac ha baixat darrerament, però encara hi moren unes 53.000 persones cada any pel seu consum. També es calcula que al voltant del 30% dels espanyols són fumadors i que el 80% d’aquests es va iniciar a l’adolescència. L’edat mitjana a la que es comença a fumar a Espanya és entre els 13-14 anys.

El tabac és responsable de problemes de salut com l’emfisema pulmonar, la bronquitis, els càncers, les malalties del cor i altres, sobretot els relacionats amb els pulmons.

Retorn a l'índex