Director
La implantació de la nova Llei d’Educació (LOMCE), l’adaptació d’aquesta Llei a Catalunya, la situació política sorgida de les últimes eleccions a l’Estat estan provocant incerteses al sistema educatiu i, com a conseqüència, als centres educatius.
El Departament d’Ensenyament de Catalunya ha publicat un avançament amb orientacions per a l’organització i la gestió dels centres referides a la concreció i el desenvolupament de l’ESO i el Batxillerat derivats de la LOMCE. Aquest document contradiu aspectes que fa menys d’un any, el propi Departament d’Ensenyament havia publicat.
Els principals canvis que introdueix la LOMCE afecten sobretot a la Secundària; més concretament a 4t d’ESO. A tercer d'ESO els alumnes hauran de decidir què volen fer a 4t d’ESO i cap a on volen orientar els seus estudis: a la F. P. (llavors hauran de cursar l’anomenada “Via Aplicada”) o al Batxillerat (cursarien la “Via Acadèmica”). A Catalunya, a més, han fet una adaptació de la LOMCE de manera que un centre de secundària hagi d’oferir una via més: l’anomenada “Doble Via” que permeti a l’alumnat poder continuar estudis de F. P. o Batxillerat. Cada via implica una organització curricular diferent i l’alumnat haurà de cursar matèries diferents en funció de l’opció escollida.
A més, segons un calendari establert, l’alumnat que acabi el quart d’ESO s’haurà d’examinar, en una mena de “revàlida”, i si no l’aprova no obtindrà el Graduat en Secundària. Però si ho aprova, només podrà estudiar F. P. (si ha optat per la via aplicada) o estudiar Batxillerat (si ha optat per la via acadèmica). L’alumnat que hagi fet la doble via sí que podrà examinar-se, en aquesta “revàlida”, i optar per estudis de F.P o Batxillerat. Tot un embolic sobre tot si tenim en compte que la majoria d’alumnes de tercer d’ESO no saben encara què volen fer i quina hauria de ser la seva orientació acadèmica i professional futura. L’orientació acadèmica i professional es treballa a tots els centres (al nostre també), però la maduresa d’un alumne o alumna de tercer d’ESO fa difícil que pugui tenir clar què vol fer i què vol seguir estudiant quan acabi l’ESO.
L’embolic també apareix quan un centre educatiu ha de concretar l’organització de la nova estructura curricular a 4t d’ESO o perquè el calendari estableix que s’ha d’aplicar tot això, però de moment tot continuarà igual (contradictori, no?), o sobre avançaments que planteja el Departament d’Ensenyament que, com deia, es pot modificar en menys d’un any, ... Aquests canvis també afecten al Batxillerat i a l’accés a la F.P., però això donaria per una altre editorial.
Treballarem, amb l’alumnat de 3r d’ESO, les diferents vies i les seves conseqüències, també amb les seves famílies, per tal de fer una tria adequada, però ... tot això era necessari? Això realment millorarà els sistema educatiu actual?
I tot pot canviar en poc temps ja que la nova Mesa del Congrés de Diputats ha presentat una iniciativa per demanar la derogació de la LOMCE (una Llei que, segurament, va néixer “morta”). Fins i tot, el propi Partit Popular ha manifestat que està disposat a estudiar propostes d’altres partits polítics per tal d’arribar a un “Pacte Educatiu” (el propi ministre d’educació va manifestar fa poc temps que “es una de las reformas que necesita España”)
Bé, dons igual per aquí podria estar una de les claus del canvi, veritat? Es podria consensuar, per una vegada, un gran pacte educatiu? I si s’intenta de veritat, es comptarà amb la peça clau de tota la bastida, que som els professors i professores?
Només una dada per a la reflexió: Finlàndia, un dels països escandinaus que tant està a la boca dels nostres polítics, què volen ser la majoria dels seus millors estudiants? Arquitectes, astronautes, advocats, ... doncs no. Molts dels millors volen ser professors o professores; per com estan reconeguts, social i econòmicament, per la reputació que tenen i pel valor que se li atorga a la seva feina. El dia que importem aquest fenomen, el nostre país serà infinitament millor, governi qui governi.
Mentrestant, aquí i així estem!
El Departament d’Ensenyament de Catalunya ha publicat un avançament amb orientacions per a l’organització i la gestió dels centres referides a la concreció i el desenvolupament de l’ESO i el Batxillerat derivats de la LOMCE. Aquest document contradiu aspectes que fa menys d’un any, el propi Departament d’Ensenyament havia publicat.
Els principals canvis que introdueix la LOMCE afecten sobretot a la Secundària; més concretament a 4t d’ESO. A tercer d'ESO els alumnes hauran de decidir què volen fer a 4t d’ESO i cap a on volen orientar els seus estudis: a la F. P. (llavors hauran de cursar l’anomenada “Via Aplicada”) o al Batxillerat (cursarien la “Via Acadèmica”). A Catalunya, a més, han fet una adaptació de la LOMCE de manera que un centre de secundària hagi d’oferir una via més: l’anomenada “Doble Via” que permeti a l’alumnat poder continuar estudis de F. P. o Batxillerat. Cada via implica una organització curricular diferent i l’alumnat haurà de cursar matèries diferents en funció de l’opció escollida.
A més, segons un calendari establert, l’alumnat que acabi el quart d’ESO s’haurà d’examinar, en una mena de “revàlida”, i si no l’aprova no obtindrà el Graduat en Secundària. Però si ho aprova, només podrà estudiar F. P. (si ha optat per la via aplicada) o estudiar Batxillerat (si ha optat per la via acadèmica). L’alumnat que hagi fet la doble via sí que podrà examinar-se, en aquesta “revàlida”, i optar per estudis de F.P o Batxillerat. Tot un embolic sobre tot si tenim en compte que la majoria d’alumnes de tercer d’ESO no saben encara què volen fer i quina hauria de ser la seva orientació acadèmica i professional futura. L’orientació acadèmica i professional es treballa a tots els centres (al nostre també), però la maduresa d’un alumne o alumna de tercer d’ESO fa difícil que pugui tenir clar què vol fer i què vol seguir estudiant quan acabi l’ESO.
L’embolic també apareix quan un centre educatiu ha de concretar l’organització de la nova estructura curricular a 4t d’ESO o perquè el calendari estableix que s’ha d’aplicar tot això, però de moment tot continuarà igual (contradictori, no?), o sobre avançaments que planteja el Departament d’Ensenyament que, com deia, es pot modificar en menys d’un any, ... Aquests canvis també afecten al Batxillerat i a l’accés a la F.P., però això donaria per una altre editorial.
Treballarem, amb l’alumnat de 3r d’ESO, les diferents vies i les seves conseqüències, també amb les seves famílies, per tal de fer una tria adequada, però ... tot això era necessari? Això realment millorarà els sistema educatiu actual?
I tot pot canviar en poc temps ja que la nova Mesa del Congrés de Diputats ha presentat una iniciativa per demanar la derogació de la LOMCE (una Llei que, segurament, va néixer “morta”). Fins i tot, el propi Partit Popular ha manifestat que està disposat a estudiar propostes d’altres partits polítics per tal d’arribar a un “Pacte Educatiu” (el propi ministre d’educació va manifestar fa poc temps que “es una de las reformas que necesita España”)
Bé, dons igual per aquí podria estar una de les claus del canvi, veritat? Es podria consensuar, per una vegada, un gran pacte educatiu? I si s’intenta de veritat, es comptarà amb la peça clau de tota la bastida, que som els professors i professores?
Només una dada per a la reflexió: Finlàndia, un dels països escandinaus que tant està a la boca dels nostres polítics, què volen ser la majoria dels seus millors estudiants? Arquitectes, astronautes, advocats, ... doncs no. Molts dels millors volen ser professors o professores; per com estan reconeguts, social i econòmicament, per la reputació que tenen i pel valor que se li atorga a la seva feina. El dia que importem aquest fenomen, el nostre país serà infinitament millor, governi qui governi.
Mentrestant, aquí i així estem!
Entrades
