EL REFUGI ANTIAERI DE SANT ADRIÀ

Zaira Rodríguez
3r ESO

Aquest any dins de les matèries de l'USEE hem iniciat una nova assignatura que es diu Mobilitat, Transport i Cultura, on realitzem sortides culturals. Aquest trimestre hem anat a la Festa de la Mercè, a un Garden a Barcelona, al museu etnològic de Montjuïc i a Ràdio la Mina.
L'última sortida la vam realitzar al propi Sant Adrià, justament al refugi antiaeri situat al centre. El dia 29 d'octubre els alumnes de l'USEE vam sortir de l'Intitut Manuel Vàzquez Moltalbán per tal d'assistir a una visita programada als búnquers. Allà ens va rebre en Jordi, un guia que ens va acompanyar i explicar coses molt interessants durant tot el recorregut. Vam poder treballar una mica la memòria històrica al retornar a la guerra civil espanyola, vam poder fer una mica d'història de Sant Adrià a més de parlar de la guerra i la pau, d'algunes simulacions com els jocs d'ordinador, d'atrocitats mundials que estan passant actualment... sincerament vam establir una conversa de tot el que vam voler amb en Jordi.

El que més em va impactar va ser la història del gos Trotski. Quan la meva companya Lluna va preguntar i com sabien les persones que havien de venir al refugi, perquè anaven a bombardejar? Llavors en Jordi ens va explicar que no hi havia sirena, sinó que en Trotski, un gos abandonat de carrer, era l'encarregat d'udolar. Els gossos tenen un oïda molt fina, i com que no els agraden gens els sorolls forts, ni petards, ni bombes ni trons, era el primer en sentir els avions que sortien de les illes Balears per bombardejar la costa catalana i ell avisava a la població. Així que quan els veïns sentien els udols de'n Trotski corrien cap al búnquer. Aquest gos va salvar moltes vides, i les persones n'eren conscients, per tant quan hi havien bombardejos també se l'emportaven al búnquer. Era tan estimat que fins i tot li van posar una petjada a les parets del refugi. Al finalitzar la guerra una parella d'ancians que vivien a la cantonada del refugi el van adoptar.