ANATÁRTIDA, LA ÚLTIMA FRONTERA

Pau Hernando Caro
2n Batxillerat

2 de novembre del 2010, exposició sobre l’Antàrtida.3 hores.

Va ser quan ens vam espantar de veritat. Què podia ser tres hores seguides sobre una cosa de la qual tot just en sabem el nom?

Emilio Varela, el conferenciant, periodista, havia estat a l’Antàrtida fent un reportatge per a Antena 3 sobre els pingüins. Només començar ens va posar unes fotos del poblat iber de la serra de Marina i les meravelloses vistes que des d’allà es poden observar de Barcelona. “antes de ir a lugares remotos, hay que conocer los cercanos”.Comença bé, vaig pensar, apropant-nos el que encara tenim més a prop.

De tota la exposició em quedo, sens cap mena de dubte, amb l'extensa part de la Patagònia (tant xilena com argentina). Guanacs, lloros de cap negre, guineus patagòniques, nyandús, pingüins... i és que també ens va explicar que no tots els pingüins (és més, gairebé cap)  viuen sobre gel.

Va comentar coses sobre els pingüins curioses, com que l’emperador aguanta temperatures de fins a -60ºC o el pingüí d' Adèlia, que fa servir els icebergs per desplaçar-se.

Va conscienciar-nos del problema que pateix l’Antàrida –i, per extensió, la resta del món– de la ràpida, velocíssima desaparició de milers d’espècies: “cada día faltan más espécies, pero no falta ninguna”, i és que ell mateix no va poder expressar-ho millor: “los datos me ponen las cifras de punta”, ja que les quantitats d’animals que es maten per error o per nova necessitat, són cada cop més grans.

També cal dir que va ser bo que ens recordés coses que, en teoria, ja sabíem; com què és un iceberg, un llac glacial, una glacera, el cim més alt dels Andes (Aconcagua) o el del món (Everest) “¿Os suena de algo?, ¿sí o no?”.

Jo crec que l' exposició va estar molt bé, tot i que, a part de la Patagònia, el que em va resultar més interessant va ser la part ecoconscienciadora del final. I que només amb la cooperació internacional s’aconseguirà que tot rutlli bé.

“Lo que vale de una persona es su mente”, va dir i, realment, és la veritat, crec jo.També ens va dir que el que més ens ensenyarà serà llegir (Atrapados en el hielo) i viatjar. Així que vaig sortir de la conferència a punt per estalviar energia, amb gana i volent marxar directament a la Patagònia.

ENTREVISTA A L' EMILIO VARELA

(Quan lleguiu l'entrevista,  trobareu a faltar la fluïdesa del llenguatge oral i l'energia comunicativa de l'Emilio. Això és perquè l'entrevista es va fer per correu electrònic, ja que vam acabar la conferència força tard i no vam poder fer-la en persona. Gràcies a l' Emilio  per la seva col·laboració )

Biscuter: Nos sentimos intrigados ¿Cuáles son los sonidos cotidianos de un lugar que es inhóspito, violento y enorme, pero que está habitado por silenciosos y tranquilos científicos?

Emilio Varela:  Tal como comentas, la sensación es de contraste entre extremos. En la zona interior continental en un día sin viento puede tenerse la sensación de "no oírse nada". No obstante, al igual que en la región patagónica, debido a las condiciones meteorológicas adversas, que son las más habituales, el silbido del viento es una constante. En cuanto a las bases, aunque también hay diferencias entre ellas, son una mezcla de crujidos, motores, movimientos de material, etc., que no obstante pasa desapercibido al viajero debido a lo impresionante del entorno (al menos así fue en mi caso).

Biscuter: Ya nos has recomendado la lectura de “Atrapados en el hielo” ¿Hay algún blog o página en la red que visites con frecuencia al que nos quieras invitar?

Emilio Varela:  Más que una página en internet, aparte de la sala de lectura del propio proyecto educativo,  os recomendaría un nuevo libro: "La tierra herida", de Miguel Delibes de Castro, editado por Planeta en la Colección Booket. Fácil de leer y lo más importante, fácil de comprender.

Biscuter: Al final de la conferencia nos trasmitiste un mensaje bastante optimista y nos animaste a ser algo más responsables y cuidadosos. Pero  parece que la mayor parte de la sociedad sólo tiene poder en tanto que consumidora. Háblanos de otro tipo de acciones, si es que existen

Emilio Varela:   Respecto al tipo de acciones, creo sobre todo en las que se desarrollan a nivel individual, porque son la base del cambio en la colectividad. Por eso insistí tanto en la importancia del ahorro energético y de una actitud inteligente hacia el consumo.Un buen ejemplo podrías verlo en esta guía.

En mi opinión, muchos pequeños gestos son los que configuran un gran cambio: primero, en la persona y luego, en su entorno. Como resulta imposible cambiar el mundo que te rodea, es mejor centrarse en cambiar uno mismo y, como mucho, intentar una mejora en la cercanía de su radio de acción.

Acabem l'article de la mateixa manera optimista i ballarina en què va es acabar la coferència.