15 d’abril del 2011

QUÈ ÉS EL CANVI CLIMÀTIC

Carles Cardelo
Pare de 2n de Batxillerat


A l’atmosfera que ens envolta existeixen gasos d’efecte hivernacle (per sobre de tot el diòxid de carboni CO2), es a dir, gasos que no permeten que la radiació del Sol que entra en aquesta torni cap a l’exterior quan es reflecteix sobre la Terra. Gracies a això, la temperatura mitjana del planeta es una temperatura apta per a la vida. Sense aquests gasos, el fred seria tan intens que no hi hauria vida sobre la Terra. L’efecte hivernacle es, doncs, un fenomen natural de la atmosfera. Quin és, doncs, el problema? Doncs que la quantitat d’aquests gasos ha augmentat molt per efecte de l’activitat humana i que, amés, hem abocat altres gasos d’efecte hivernacle que no serien presents de forma natural a l’atmosfera, la qual cosa posa en perill el desenvolupament econòmic i social; la salut i el benestar de la humanitat, i en definitiva LA VIDA. Anomenem Canvi Climàtic a aquesta modificació artificial i accelerada del clima, unida al augment progressiu d’aquesta temperatura (cal aclarir que l’augment gradual de la temperatura també es produeix de forma natural, però d’una manera milers de vegades més lenta).

L’efecte hivernacle és de dos menes Natural i Artificial (forçat).
1. Efecte hivernacle Natural:
L’efecte hivernacle natural fa que sigui possible la vida a la Terra. Elss rajos que provenen del Sol actuen així:
  • Hi ha una part que ni tan sols poden entrar. 
  • Altra part és reflectida pels núvols.
  • Altra es absorbida per l’atmosfera 
  • D’allò que arriba a la superfície: una part és absorbit en forma de calor per la terra; altra es reflecteix en l’escorça terrestre i torna a rebotar a l’atmosfera, i altra aconsegueix escapar de nou a l’espai.
L’atmosfera actua, doncs, com els cristalls dels hivernacles. Si no existís l’atmosfera les diferències entre la nit i el dia serien de més de 100 graus.

2. Efecte hivernacle Artificial (forçat):
Quan hi ha a l’atmosfera massa quantitat de gasos com el Diòxid de Carboni (CO2) o el Metà (CH4), l’efecte és com si creàrem un “mirall” i la part de rajos de Sol que deurien escapar de l’atmosfera és menor, perquè tornen a rebotar en ella. Atrapem així més rajos i, per tant, més calor. El resultat és que la temperatura de la Terra augmenta més del normal.


  



Com produïm el Canvi Climàtic

En la nostra activitat diària produïm els gasos (principalment CO2) que causen el canvi climàtic, de diverses maneres:
  • Consum elèctric: L’electricitat es produeix quan cremem, en central tèrmiques, combustibles que emeten CO2 (carbó, petroli i gas natural). Però cada cop depenem més de l’electricitat.
  • Transport motoritzat: Cotxes, camions i furgonetes emeten el 20% del C02 total.
  • Calefacció: Les calefaccions de combustibles i elèctriques també emeten gran quantitat de CO2. Si una casa no està ben aïllada i pretenem romandre en ella sense cap abric, l’ús de la calefacció és ineficient.
  • Aparells d’aire condicionat: Els aparells d’aire condicionat també necessiten molta energia que emet CO2 i, malgrat això, normalment es fa un uso exagerat d’ells a l’estiu.
  • Model de consum (el que anomenem “estil de vida”): La nostra forma de vida cada vegada suposa un major malbaratament energètic: depenem del transport motoritzat i augmentem exponencialment els residus, la qual cosa obliga a emissions que es produeixen amb l'energia que es necessita per recollir aquests residus i tractar-los en dipòsits controlats.

Per què el canvi climàtic és un problema ambiental greu?

El Canvi Climàtic és un dels PROBLEMES AMBIENTALS MÉS GREUS , si no el més greu, al que ens enfrontem en l’actualitat perquè...
  1. Afecta a tot el planeta, l’atmosfera no té fronteres.  
  2. Té una enorme inèrcia, per tant no es pot aturar “a voluntat” ni de cop.
  3. El clima determina les condicions de vida: l’alimentació, l’activitat econòmica i la seguretat de les poblacions.
  4. Els propis efectes del canvi climàtic contribueixen a accelerar el canvi i l’escalfament global. Per exemple provoquen la reducció de la coberta de neu de la superfície terrestre que, alhora, augmenta l’escalfament de l’esmentada superfície terrestre (efecte cíclic).
  5. Dona lloc a un ventall d’efectes directes i indirectes que empitjoren les alteracions produïdes per altres causes o MOTORS DEL CANVI GLOBAL, com ara:
• Concentració de residus contaminants abocats als rius. Es provoca un increment de temperatures i, per tant, augmenta l’evaporació de l’aigua dels rius.

• Fa que els incendis forestals siguin més freqüents i perillosos. Amb el canvi climàtic plourà menys, les sequeres seran continues i, per això, els incendis seran més freqüents, perillosos i extensos.

• Contaminació per calor de rius i mars. El canvio climàtic provocarà un augment de les temperatures de la superfície de rius i mars que, amés, en molts casos ja son massa altes degut a que les seves aigües s’usen per a refrigerar instal•lacions como las centrals tèrmiques

• Canvis de l’ús del sòl. El canvi climàtic afavoreix l’abandó de terres estèrils (fenomen que s’anomena desplaçament de la població per desertització).

• Afavoreix la invasió d’espècies de latituds més càlides. Es veuen afavorides pel augment de temperatura i amenacen la vida de les especies animals i vegetals autòctones.

• Alteració de les rutes de les aus migratòries. Espècies típicament africanes ja s’han instal•lat a la Península en les últimes dècades, per exemple.

Conseqüències del canvi climàtic


El canvi climàtic produirà al nostra País moltes conseqüències que ja han estat descrites pels científics, a banda de les ja sabudes del augmento de las temperatures i de la pujada del nivell del mar, entre d’altres:

1. Efectes en el clima
  • Augment de temperatures: A final del segle XXI la temperatura haurà augmentat entre 5 i 7 °C a l’estiu i entre 3 i 4 °C a l’ hivern.  
  • L’escalfament és major a les zones de l’interior que a les de costa (desertització).
  • Major nombre de dies amb temperatures màximes extremes, especialment a l’estiu.
  • Disminució de les pluges, sobre tot a la primavera i a l’estiu.
2. Efectes en recursos i sectors
  • Risc d’augment de plagues. Sobre tot agrícoles i infermetats forestals.  
  • Dessecació de llacs, llacunes, rius, rierols d’alta muntanya i aiguamolls costaners.
  • Reducció de la varietat de especies animals i menor pesca. Augment d’espècies invasores.
  • Pèrdues a la vegetació d’alta muntanya, als boscos i a la vegetació litoral.
  • Disminució de l’aigua disponible per a la vida.
  • Disminució de la rendibilitat de las ramaderies (absència de pastures).
  • Aquest segle augmentarà 50 cm el nivell del mar. Pèrdua de platges i inundació de deltes de rius.  
  • Disminució de RECURSOS ECONÒMICS, com ara l’estància mitjana dels turistes disminuirà, amb les consegüents pèrdues econòmiques.
3.Riscos naturals
  • Major virulència de los paràsits i infermetats produïdes por aquests. 
  • Augment de la magnitud de crescudes fluvials, inundacions i esllavissades de terres.
  • Augment de la intensitat, freqüència i magnitud de los incendis.
  • Augment de la contaminació del aire relacionada con las partícules i l’ozó.
  • Extensió de la possibilitat de contagi de malalties subtropic 

Formes d’ ENFRONTAR-SE AL CANVI CLIMÀTIC GLOBAL:
Tots els estudiosos del canvi fan un fort èmfasis en la reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle
Recomanacions:

• Millorar l’eficiència dels automòbils. Millor tecnologia, estructures més lleugeres, motors i transmissions altament eficients, majors nivells d’aerodinàmica, disminuir la resistència de les rodes, etc.

• Accelerar les millores d’eficiència en l’ús energètic d’indústries, de residències i d’establiments comercials i públics.

• Estimular i accelerar les tecnologies basades en fonts d’energia renovable.

• Finalitzar amb la desforestació i estimular la reforestació.

• No abusar en l’ús de les energies que tenim a l’abast. No per ser còmodes d’emprar significa que hem de malgastar.

• Optimitzar els sistemes de gestió de residus i tornar a aprofitar aquests.

• Però el més important és canviar la manera de consumir l’energia, d’emprar els recursos que tenim i ser responsable de la forma en que els consumim.

QUATRE PRIMERS PASSOS

Maria Querol
Manuela Hernández
Xavier Mañé
Núria Català


Tots recordem el dia que vam creuar per primera vegada les portes del MVM: carregats d'il•lusió, de nervis i una mica espantats. Seria la primera vegada que entraríem a una aula per viure-la des de l'altre cantó: el cantó del professor. Vam entrar a l’institut com els quatre estudiants del Màster, que venien a fer les seves pràctiques docents i tenien tot un món per descobrir. Ara ja ha passat un temps. Ara ja som la Maria, la Manuela, el Xavi i la Núria i, per als alumnes, fins i tot hem estat les “profes” de francès o el i la “profe” de socials! Per aquest motiu, hem decidit aprofitar aquesta oportunitat per dedicar unes paraules personals de cadascú de nosaltres sobre el que ha significat i significa haver pogut exercir per primera vegada com a docents en un institut com el Manuel Vázquez Montalbán:

Valoro molt positivament aquesta estada al MVM. En aquestes setmanes he pogut observar pràctiques docents ben variades que m'ajuden a fer-me una idea ben detallada de com s'ensenya i com puc enfocar el meu futur rol com a docent. Ensenyar no és només transmetre coneixements és molt més que això, implica compromís, esforç i dedicació. Poder experimentar sobre el terreny ha estat molt important i una bona oportunitat per veure tot el que envolta l'ensenyament i el funcionament d'un centre. La diversitat que ofereix el MVM fa que sigui un repte que he agafat amb il.lusió i motivació i trobo l'experiència que se m'ha brindat molt enriquidora.  Maria.

La meva estada a l’institut Manuel Vázquez Montalbán ha estat molt enriquidora per molts motius. En primer lloc, perquè he pogut veure i observar la pràctica docent de la meva tutora així com d’altres professors i aprendre a reaccionar davant situacions inesperades dintre de l’aula. En segon lloc, perquè he pogut adquirir més experiència com a professora i, a més a més, veure com funciona i s’organitza un institut públic. El bon ambient a l’institut, la seva acollida envers nosaltres i la relació amb els alumnes han contribuït indubtablement en el meu aprenentatge com a futur docent i, per això, m’agradaria agrair a tot l’equip docent aquesta oportunitat. Manuela.


L'estada al MVM ha estat molt positiva. He pogut observar de primera mà tot el treball i l’esforç que es realitza tant dins com fora de l'aula. La possibilitat de donar classes als alumnes de 2on d'ESO ha estat molt més que satisfactòria, només espero que els alumnes hagin pogut aprendre tant o més del que jo he après amb ells. Només em queda felicitar-vos i donar-vos les gràcies per la vostra amabilitat i per brindar-nos aquesta gran oportunitat. Xavi.

Quan vaig arribar al MVM encara no tenia clar si el meu futur professional estava o no en el món de la docència. Ara ja ho tinc clar. El món de la docència és un món fascinant i l'oportunitat de donar classes que he tingut aquí a l'institut ha estat, per mi, reveladora. El millor, sens dubte, ha estat el contacte amb els alumnes. Veure les seves cares mentre expliques, adonar-te que ho entenen i comprovar que han après alguna cosa nova gràcies a tu, no té preu. Aquesta és per mi, la màgia de la docència i estic molt agraïda d'haver-ho pogut experimentar. Núria.


Com veieu, no ens ha costat gens posar-nos d’acord. Però no podríem acabar aquestes ratlles sense agrair a tot l'equip docent i personal del centre la seva ajuda i col•laboració amb tot el que hem necessitat.. I això ens ha fet sentir acompanyats i segurs en tot moment. A tots, GRÀCIES!




Postal de 4rt ESO francès per al  professorat en pràctiques feta per Andrea Pérez.

POESIA A L'AULA D'ACOLLIDA

PROVA CANGUR 2011

Teresa Aragall 
Departament de Matemàtiques

La Prova Cangur és un activitat impulsada per la societat internacional Le Kangourou sans Frontières, de la qual és membre la Societat Catalana de Matemàtiques que, per aquesta raó, és l'entitat titular del Cangur en llengua catalana.


El nostre centre ja fa molts anys que hi paticipa. Està organitzada en 4 nivells: nivell 1 per a l’alumnat de 3r d’ESO, nivell 2 per a l’alumnat de 2n d'ESO, nivell 3 per a l’  alumnat de 1r de batxillerat i nivell 4 per a l’alumnat de 2n de batxillerat. L’edició d’aquest any va tenir lloc el 18 de març i la nostra seu va ser a la Universitat Pompeu Fabra.
Enguany hi varen participar 6 alumnes de nivell 1, 6 alumnes de nivell 2, 4 alumnes de nivell 3 i 1 de nivell 4.

Des del departament de matemàtiques volem felicitar a tots els participants, però en especial a EDGAR VICO  de 1r de batxillerat; el seu resultat ha estat sensacional!. Ha quedat entre els 3% millors; de 3901 participants ell està en el lloc 117. Molt bé Edgar!. També volem destacar les posicions obtingudes per RICARD FIGUEROLA de 1r de batxillerat (entre els 8% millors de nivell 3; posició 317 de 3901 participants) i per JOEL ACEDO de 4t d’ESO (entre els 8% millors de nivell 2; posició 479 de 5991 participants).

L’any vinent hi tornarem. Espero que força gent s’animi a concursar-hi.
Si voleu saber com són les proves (preguntes i solucions) ho trobareu a la pàgina web.

SASTIPEN THAJ MASTIPEN

Paula Davila
Professora de Geografia i Història.

Temps era temps que els nois de primer van assistir a una conferència sobre la cultura gitana.
En Sebastià Porras de la Fundació Pere Closa va presentar  la història del poble gitano, d'ençà que va sortir de l'India el s.IX i va començar el seu viatge fins avui.  Va explicar-nos que la cultura gitana és el resultat de la barreja dels costums propis amb els de les persones que es van trobar als territoris on van decidir acabar el seu viatge. Després d'aquesta xerrada, ens van quedar clares dues idees: tots els conjunts són heterogenis i hi ha més d'una manera de ser gitano. 

Tanmateix, sentíem curiositat per alguns detalls, així que dues setmanes després el Sebastià va ser tant amable de tornar a l'institut. En Jinsan Zhan, la Neus Mostaza i la Kelly Aguilar li van fer una entrevista amb les preguntes dels tres grups de 1r. Durant més de trenta minuts van estar parlant d'esterotips, palos del flamenc, família, professors de romano, condiments culinaris, aventures amoroses, contes populars i moltes altres coses.

Li donem les gràcies al Sebastià.




MALA FAMA



ROMANO




GASTRONOMIA



AMOR I FAMILIA



LA FUNDACIÓ PERE CLOSA



FLAMENC I OPTIMISME

EL DRAC I LA DONZELLA

Quim Gestí
 Professor de Clàsiques.




Mikhalis Pierís va néixer a Eftagònia de Xipre, l'any 1952 i va estudiar a la universitat de Salònica primer, i després a la de Sidney. Actualment és professor de literatura neogrega a la universitat de Nicòsia i fundador i ànima del Laboratori teatral de la mateixa universitat. Actualment és considerat una personalitat rellevant dins del panorama cultural i poètic de l'illa, però també a Grècia. Kavafis, Kariotakis, Seferis o Kalvos, així com el cançoner popular, demòtic, són els punts de referència de la seva poesia, centrada en la imatge de la ciutat; els seus versos estan inspirats per les freqüents visites culturals a ciutats de tot el món, des de Sidney a Granada, passant per Venècia, Roma, o Hamburg. L'any 2010 va ser guardonat amb el Premi Nacional de les Lletres per part del ministeri de Cultura de Xipre. Recentment, el govern italià li ha atorgat el càrrec honorífic de Commendatore d'Itàlia a Xipre.


Ο Δράκος και η Κόρη
    (γράφτηκε κοιτάζοντας τον πίνακα «Angelica
    saved by Ruggiero» του Dominique Ingres)


Πάντα σκεφτόμουνα τον φοβισμένο δράκο.

Εκείνον που μας έλεγαν στα παραμύθια
πως κλέβει το νερό και τρώγει τις ωραίες
κόρες. Όμως ποτέ δεν είδα εικόνα με μέλη
ανθρώπου μες στα δόντια του. Αυτό που είδα
ήταν πάντα τον καημένο δράκο καρφωμένο
μ’ ένα μακρύ κοντάρι. Τ’ Άη Γιώργη ή άλλου στρατηλάτη.

Πάντα σκεφτόμουνα τον φοβισμένο δράκο.

Όμως σπαράζει η καρδιά μου σαν σκέφτομαι
τον δράκοντα που είναι ερωτευμένος.
Τέτοιο θεριό και να ’ν του πόθου αρρωστημένο.
Με επιχειρήσεις τολμηρές και ριψοκίνδυνες
με βάσανα και κόπους έχει κερδίσει την αγαπημένη
την έχει φέρει στο βασίλειό του λαμπρό στολίδι
της έρημης και σκοτεινής σπηλιάς του.

Τώρα είναι θαμπωμένος απ’ την ομορφιά της.
Ανίκανος για ό,τι άλλο δεν τρώει, δεν πίνει,
δεν κοιμάται. Την έχει απλώς γυμνή, δεμένη
μην του φύγει. Και κάθεται και την κοιτά
και ψάχνει τρόπους να της πει πώς πρέπει
να τον αγαπήσει. Πως δεν είναι θεριό,
δεν είναι δράκος. Είναι ο πιο ιδεώδης εραστής,
ένας ρομαντικός που αγάπησε με όλη την ψυχή του,
που αν δει την ομορφιά του θα γίνει για πάντα
ευτυχισμένη, παντοτινά ανέγγιχτη κι ωραία.

Αλλιώς, την περιμένει συμφορά κι αυτήν,
κι αυτόν προπάντων. Που θα ’ρθει ένας Ρουτζιέρο
να την ελευθερώσει τάχα. Απ’ το βασίλειό του,
του μύθου και του ονείρου, να την πάρει πίσω
στη φριχτή ζωή. Στου χρόνου τα δεσμά που φθείρει.

Στη μαύρη σκοτεινιά του απάνω κόσμου.




El drac i la donzella
(escrit davant del quadre de Dominique Ingres
«Angèlica salvada per Roger»)


Sempre pensava en el drac espantat.

Aquell que als contes ens deien
que roba l'aigua i devora les noies
boniques. Mai havia vist, però, una imatge amb membres
humans entre les dents. El que sempre he vist
és un pobre drac travessat
per una llarga llança. La de Sant Jordi o de qualsevol altre cavaller.

Tanmateix se m'esquinça el cor quan penso
en el drac enamorat.
Una bèstia així malalta de desig.
Amb accions perilloses i agosarades
amb penes i turments, ha aconseguit la seva estimada
l'ha portada al seu reialme, brillant joiell
de la seva cova erma i ombrívola.

Ara està enlluernat per la seva bellesa.
Incapaç de res, no menja, no beu,
no dorm. Simplement la té allí nua, lligada
que no escapi. I s'està davant seu i la mira
i cerca la manera de dir-li
com l'ha d'estimar. Que no és una bèstia,
que no és un drac. És l'amant ideal,
un romàntic que l'estima amb tota la seva ànima,
i si veu la seva bellesa esdevindrà feliç
per sempre, eternament intacta i bella.

Altrament, també a ella li espera la desgràcia
i sobretot a ell. Perquè vindrà un Roger
a alliberar-la. Del seu reialme,
del mite i del somni, per retornar-la
a la vida espantosa. Als lligams del temps que destrueix.

A la negra foscor del món superior

Traducció Quim Gestí

VISITA AL MONESTIR DE SANTES CREUS I A MONTBLANC

Elvira Fernández
Professora de Geografia i Història.


L’alumnat de 2n d’ESO va visitar, a mitjans, de febrer el monestir cistercenc de Santes Creus, situat a la comarca de l’Alt Camp, dins del municipi d’Aiguamúrcia. Es tractava d’una activitat de la matèria de Ciències Socials.

Vam visitar algunes de les dependències del monestir escoltant les explicacions de les monitores i fent fotografies. Ens van agradar molt els claustres, la sala capitular, l’església amb les tombes reials, el dormitori dels monjos, ...

En tornar a l’institut ens quedava un dubte: per què es diu Santes Creus? Les monitores no ens ho havien explicat. Tampoc els nois i les noies de 2n d’ESO ho van preguntar. Alguns/es van buscar la resposta en enciclopèdies, altres encara no han trobat la resposta a hores d’ara. Per a ells/es aquí una possible explicació:

El nom d’aquest conjunt monàstic, segons la llegenda, es deu a petites resplendors nocturnes que de nit poblaven el paratge, probablement com a conseqüència de reflexos fosfòrics. Els pastors medievals, atemorits, creien que eren ànimes en pena i s’apressaven a clavar una petita creu de fusta en el lloc on recordaven la minsa flama de la nit anterior.


En acabar la visita al monestir van sortir cap a Montblanc, on vam dinar i visitar la ciutat. Malgrat el fred, vam poder visitar la plaça del Mercadal, l’església de Santa Maria, el call, el portal de Sant Jordi, ...

El professorat acompanyant – Eloïsa, Jordi i Elvira- vam quedar encantats amb els nois i les noies de 2n d’ESO. Es van comportar molt bé durant tot el dia.

ANNOUNCEMENT: AMERICAN STUDENTS ARE VISITING US

Amelia Haba
Head of Departament of Modern Languages

Some American Students, from Nantucket island, are going to visit us on de 15th of Abril. We will have the oportunity to talk to them and learn about their culture.
Don't missit!! And bring your camera! You  can make new friends for ever!
And, above all, we will have a lot of fun together!!


Nantuket island


SEGUIMENT DE LA BARCELONA WORLD RACE

Núria Riera
Professora d' Educació Física.


  
Els alumnes de 3r B han estat fent el seguiment de la Barcelona World Race, la volta al mon a vela a dos i sense escales


Des de la sortida que va tenir lloc el 31 de decenbre del 2010 hem fet varies activitats en les assignatures d’Educació física i Socials.


Cada setmana es col•laven les embarcacions en la posició correcta en el planisferi penjat a l’aula, que Angelita, Joel, Desireé i Nadia varen dibuixar i pintar.


Hem estat treballant la pagina web de la regata, consultant els vídeos penjats, les situacions dels vaixells en el tracking i les fitxes i documents de la zona jove. Fins i tot algun alumne ha participat en el joc virtual de la regata.


Des de Socials s’ha treballat amb el documental “Atrapados en el hielo” de l’expedició de Shackelton, a l’Antartida i han comprovat la duresa de la situació i com van sobreviure al gel i a la situació extrema quelcom paral.lela a la situació que han viscut el regatistes que han participat en aquesta volta al mon.


El dia 3 de març els alumnes van participar en una video conferència amb dos vaixells catalans: GAES i FORUM MARITIM CATALÀ fent unes preguntes relacionades amb la seva aventura, al finalitzar l’organització de la regata, la Fundació per la navegació oceànica ens va obsequiar amb un buff de la regata.



Finalment després de 93 dies 22h i 20 minuts l’embarcació francesa Virbac Paprec 3 va creuar la línea d’arribada batin el record de milles recorregudes en 24 hores amb 506,33. La primera embarcació catalana Estrella Dam va fer la volta al mon amb 98 dies 20 h. i 45 minuts tot i havent parat a Noca Zelanda per reparar varies coses trencades.

A dia d’avui encara hi ha embarcacions que no han acabat con el, BOSS, FORUM MARITIM CATALÀ, WE ARE WATER I CENTRAL LECHERA



El guanyador, Virbac Paprec 3
Classificació general
  • 1r Virbac Paprec 3
  • 2n Mapfre
  • 3r Renault Z.E
  • 4r Estrella Dam
  • 5é Neutrogena
  • 6é Gaes








ARTICLES D'OPINIÓ

Caldria prohibir l'aplicació de la pena de mort o la cadena perpètua?
Estela Villodre
2n BATX.


Penso que el que s’hauria de prohibir a tot el món sencer és la pena de mort, ja que és un tipus de condemna que fomenta allò que la llei prohibeix: l’assassinat. Si vols que un nen no faci allò que no ha de fer, comença per no fer-ho tu. No té cap lògica que es castigui amb allò que es predica que no s’ha de fer, és totalment contradictori.

A més d’això, trobo que és un càstig que no fa mal al castigat. Vull dir, pateix moments abans de ser assassinat però desprès qui pateix és la seva família, ell ja no, al contrari, li estalvien haver de penedir-se del delicte comès la resta de la seva vida. Em sembla una condemna totalment absurda i il•lògica. Vols castigar, no estalviar una vida martiritzada pel fet d’haver comès una il•legalitat.
Crec que si de veritat es vol castigar algú d’una forma dura per haver comès delictes de sang o similars, el que s’ha de fer és tancar a qui ha delinquit a la presó fins que es mori, per que així tingui temps suficient de penedir-se pel que ha fet. Aplicar la cadena perpètua no em sembla malament, sempre i quan hi hagi proves suficients com per condemnar algú amb un càstig com aquest, ja que és una pena molt important: et treu tots els dies que et queden per viure i si per qualsevol motiu, el condemnat ho ha sigut sense proves suficients, seria tan injust com la pena de mort.


 "El Verdugo,  una pel.lícula de Berlanga.


És el nostres cos, és la nostra decisió
Judit Cassé
2n BATX.
 
Caldria prohibir l’avortament? Hi ha la necessitat de tenir un nen si no vols i has estat violada? Tenim la necessitat de portar al món a un nen amb problemes, trastorns o amb alguna deformació greu? Difícilment es pot negar el caràcter traumàtic de l'avortament i els riscos que comporta per a la mare. Però tampoc es pot negar que són moltes les dones que prefereixen l'avortament a la continuïtat de l'embaràs.

Com he esmentat abans normalment la majoria de dones avorten per problemes greus ja sigui un embaràs no desitjat, si la dona ha estat violada o si el fetus pateix alguna malformació greu. Per tant, les dones tenim dret a decidir sobre el nostre cos, a decidir el que preferim. No s’hauria de prohibir ja que l’avortament ha de ser un dret i no un delicte.

Per a la majoria de les dones, la decisió és difícil, i poden patir diferents problemes psicològics com ara: culpabilitat psicològica i tristesa. Després de l’avortament, mostren una conducta evasiva respecte l’experiència ja que poden interioritzar-ho com una experiència traumàtica la qual cosa porta en elles una descarrega emocional molt gran i algunes necessiten ajuda per poder afrontar aquest problema.

Per tant, l'avortament és legal i legítim i a vegades és la solució a uns problemes greus. Però no tothom hi està d’acord ja que davant la llei de l’avortament, l'església catòlica, des de bon començament, s'hi ha manifestat en contra ja que defensa que la vida humana s'inicia en el moment de la concepció. L'avortament realitzat quan no és encara un fetus amb possibilitats de sobreviure no és un homicidi, però les morts d'innocents sí que ho són. L'Església que tant predica l'amor hauria de donar exemple.




UN VIAJE AL MÁS ALLÁ


Andrea de la Torre
2n ESO

Me acuerdo muy bien aquel día. Era el 28 de Diciembre del 2004. Iba yo sola por calle de la avenida dirigiéndome para la pastelería para comprar unos polvorones. La calle estaba desierta. Solo estaba yo y cuatros gatos solitarios que se dirigían al bar para emborracharse y así pasaban el tiempo. Entré a la pastelería, mientras me despachaba la pastelera iba entrando en calor con el funcionamiento de las máquinas, la estufa, etc.  Me dio lo que había pedido y el cambio. Salí de allí mentalizándome de aquel horrible frío. Estaba andando a paso ligero sin levantar la cabeza, entretenida mirando la nieve  y pensando qué sentido tenía la Navidad y por qué no la apreciaba,  cuando vi de reojo una espléndida luz que llamaba mi atención. Levanté la cabeza y me quedé desconcertada y a la vez sorprendida de lo que estaba viendo. En la pared había un círculo con una profundidad indefinida de colores, azul, rojo, etc. Cada vez que me iba acercando tenía mayor curiosidad hacía aquel objeto. Hubo un momento que me detuve y me puse a pensar.
- ¿Y sí me lo estoy imaginado?- pero no fue así. Me incliné un poco y asomé la cabeza. De golpe sentí como alguien me empujaba y caí en aquel extraño túnel. De repente aparecí en un lugar, parecía una aldea, era un aldea pero sin alegría, sin vida. Era todo oscuro, el cielo nublado, los árboles sin hojas y quemados, etc. Observé en aquel espacio, en aquel sitio tan melancólico una taberna en cuyo lugar se encontraban unas personas. De repente sentí un cierto consuelo al ver aquellas personas, no eran normales, estaban todos tristes, unos llorando, otros solo veían una solución que era emborracharse. Iban todos vestidos de negro, concordaban con el paisaje. No me lo pensé dos veces y decidí ir e intentar buscar una respuesta de lo que me había sucedido. Me acerqué a un mendigo que estaba sentado a la entrada de la taberna y le pregunté:
-     ¿Perdone, me puede decir dónde estoy y qué hago aquí?
-     Estás dentro de tus sentimientos- dijo aquel hombre con aquel olor a whisky.
-     Déjelo, se lo preguntaré a otra persona que no haya bebido tanto como usted-  le contesté sin pensarlo. -     Mira, este mundo es tan oscuro, es tan melancólico, es tan triste, tan afligido porque el sentimiento que tienes hacia la Navidad es este.
-     Es qué yo no creo en la Navidad, lo encuentro un engaño hacia los más pequeños, los reyes magos, etc. Yo solo lo que más deseo en este momento es salir de aquí.- confirmé.
-     Entonces debes encontrar la felicidad, la alegría de la Navidad.

Tuve que pasar unas series de aventuras. Todas me hicieron aprender algo. En cada una de las aventuras tenía un sentimiento diferente algunas, tristeza, alegría, consuelo, desesperación,… No tenía ningún objetivo, no sabía dónde iba. Cada minuto, cada hora, cada día, cada mes incluso cada año añoraba a mis padres, a mi ciudad, a la nieve incluso ya añoraba la Navidad, los regalos, etc. Tenía los pies hechos polvos de andar, tenía que ir descalza porque no tenía zapatos, tenía frío, un dolor permanente en la espalda de dormir en el suelo. Todas las horas el cielo estaba nublado y era de noche. Cuando aparentaba que era de día solo sabía andar y llorar y por la noche caerme al suelo del cansancio. Un día, cuándo me desperté estaba en un prado todo de un color verde de la hierba fresca, con flores, con la espléndida luz del sol. Creía que era un sueño, me comencé a pegarme en la cara para espabilarme. Empecé a correr con una energía que no sabía de dónde había salido y con una sonrisa que no me salía desde hacía mucho tiempo. De golpe se comenzó a mover el suelo, el prado, parecía un terremoto. Se puso ante mí una enorme nube gris, que poco a poco iba cogiendo forma de la cara del méndigo con en el qué había ablando hace tiempo, al llegar. Éste me dijo:
-     Todas las cosas buenas tienen un premio, y las cosas malas un castigo. Y tú has hecho de una cosa mala una de buena, has pasado de no creer en la Navidad a creerla y de tener sentimientos entristecedores a tener sentimientos confortables. Así, que tu premio es irte con tu familia.- dijo.
Después que el hombre dijera esto se hizo una grieta donde yo pisaba y se comenzaba a ver ese túnel del tiempo. Me caí en aquel conducto. Aparecí de nuevo en la avenida. Comencé a saltar y a saltar. Decidí ir corriendo hacía mi casa para ver a mi familia, abrí la puerta del bloque, subí las escaleras, abrí la puerta de mi casa  y entre corriendo diciendo:
-     Ya estoy aquí, ya estoy aquí.-
Cuando vino mi madre de la cocina, con el delantal puesto y me dijo:
-     ¿Ya has vuelto de comprar los polvorones? ¡Si que has venido rápido!-   Me quedé perpleja, sin saber que decir, pero lo comprendí en seguida, aquí en mi casa no había pasado el tiempo. Yo dije:
-     Sí mamá, ya estoy aquí. Decidí que no le contaría a nadie lo que me había pasado. Y, finalmente, aquella Navidad fue la Navidad más mágica de mi vida.

22 de desembre del 2010

EDITORIAL 13

Roger Hoyos
Director

Aquest trimestre estrenem Consell Escolar. Vull donar la benvinguda als nous membres: les alumnes Laura Izquierdo i Natàlia Cano, les mares Asunción Belmonte i Alícia Ribas, les professores Àngels Serrano, Carme Puyuelo i Elvira Fernández i l’auxiliar administrativa Natàlia Pons. M’agradaria remarcar l’alt nivell de participació que s’ha donat en aquestes eleccions, especialment en el sector d’alumnat, on es van presentar nou candidats/es per a cobrir dues vacants!. Aquest fet, juntament amb la vitalitat del Consell de Delegats/des del centre i la participació dels seus membres en la Jornada de delegats/des de classe organitzada pel Consell Escolar Municipal, crec que demostra un fet molt positiu: l’increment de la implicació del nostre alumnat.

Sense convivència no hi ha ciència. Un bon clima de convivència on tothom se senti respectat i valorat és el millor adob per fer créixer la formació i l’èxit educatiu de l’alumnat. Fruit d’aquesta reflexió, el Claustre de professorat, en la seva darrera sessió, va acordar donar prioritat a les accions de promoció de la convivència en el centre. No partim de zero, tenim l’experiència de la mediació escolar. Per a aquests dos trimestres que vénen, ens hem proposat treballar intensament en aquest sentit i per això comptem amb l’impuls d’una comissió específica que, amb la participació de tots els sectors, té per objectiu elaborar un “Pla de Convivència” que ens permetrà aconseguir fites més altes d’èxit escolar i de satisfacció professional. Endavant doncs!

Diuen que el número tretze porta mala sort. Segons com es miri. Tretze números seguits d’una revista escolar trimestral com la BISCUTER suposa més de quatre cursos de dedicació continuada i, per la quantitat, qualitat i varietat d’articles, sens dubte, un èxit. Vagi per endavant el meu reconeixement a totes les persones que el fan possible. És una bona sort comptar amb tots/es vosaltres.

FELICITACIÓ NADALENCA


Luming 
2n A



APRENEM A VOTAR

Andrea Pérez i Xènia Vivancos
Vocals de la mesa electoral

Fa un mes, els estudiants de 4t d’ESO vam començar un projecte per aprendre a participar en unes votacions. Aquest projecte no només es va realitzar al nostre institut, també van participar altres centres.

Una o dues setmanes abans de les eleccions es va fer el sorteig que decidiria qui seria el president o presidenta de la mesa electoral, els vocals i els suplents. Com a presidenta va sortir la Raquel Sánchez de 4t A i com a vocals, la Xénia Vivancos i l'Andrea Pérez de 4t B. A les tres ens feia molta vergonya, però s’havia de fer.

Abans de començar les votacions vam assegurar-nos que tot estava en ordre: paperetes de tots els partits, sobres suficients, una cabina per fer el vot privat ben equipada… La presidenta va tancar l’urna i les vocals vam comprovar que teníem la llista amb els noms dels alumnes que anirien a votar.

Tot va anar ràpid ja que tots els alumnes es van coordinar molt bé per baixar en grups i fer-ho tot el més endreçat possible. Al començament estàvem molt nervioses però després vam relaxar-nos una mica. Vam tornar a posar-nos tenses quan van fer entrar tot els alumnes per veure com es feia l’escrutini. Vam comptar les paperetes diverses vegades i finalment vam anotar les dades.
Al final ens va agradar molt l’experiència, ja que aquesta és la primera vegada que es fa un projecte com aquest i va ser un privilegi poder participar-hi.




Elvira Fernández
Professora de Geografia i Història


El passat 26 de novembre, dos dies abans de les eleccions reals al Parlament de Catalunya, prop de 2000 alumnes de 4rt d’ESO de la província de Barcelona van votar. D’aquest grup d’estudiants formaven part els nois i noies de 4rt d’ESO del nostre institut.

  
Es tractava d’una simulació de vot que forma part del Projecte Aprenem a votar dissenyat i coordinat pel Grup de recerca consolidat DHIGECS (Didàctica de la Història, la Geografia i altres ciències socials) de la Universitat de Barcelona, del què en formo part.

L’alumnat participant va realitzar durant les cinc setmanes prèvies a la data de les eleccions un conjunt d’activitats educatives que pretenien fomentar l’aprenentatge sobre els processos de participació política. El divendres 26 de novembre l’alumnat va votar seguint rigorosament el mateix procediment que va utilitzar la població amb dret a vot el diumenge 28. Posteriorment, va realitzar una anàlisi dels resultats i el van comparar amb els de les eleccions reals.

    Les activitats proposades en el projecte Aprenem a votar faciliten que l’alumnat aprengui com funcionen les institucions democràtiques i com es pot participar en les eleccions de representants al Parlament de Catalunya. I, a llarg termini, haurien de contribuir a fer ciutadans i ciutadanes crítics, compromesos i actius. L’alumnat ha analitzat els programes electorals dels partits o coalicions que es presenten a les eleccions, ha aplicat una enquesta electoral a persones del seu entorn, ha fet un programa electoral imaginant que ha constituït un partit nou (incloent la creació d’un anagrama i d’un lema), ha debatut sobre qüestions com ara el vot útil o de consciència, ha participat en el sorteig de les meses electoral segons el que diu la llei, ... I, com ja hem indicat, desprès de les eleccions ha analitzat els resultats -tant els del seu centre com els del total del conjunt d’estudiants- ha aplicat la llei d’Hont i els ha comparat amb els resultats oficials.
El professorat que ha desenvolupat el projecte -Toni Cabrera, César Caparrós, Lluís Martínez i Elvira Fernández - estem molt satisfets de la implicació del nostre alumnat en el projecte. Volem agrair a l’Ajuntament de Sant Adrià la seva col•laboració en proporcionar-nos material per fer més real la simulació de les votacions. El dia de la votació van tenir dues observadores, una dels serveis educatius del Parlament de Catalunya, l’altra de la Universitat de Barcelona. Totes dues ens van felicitar per la feina feta.
  
Els resultats de les votacions al nostre institut van ser els següents:
Partit Socialista de Catalunya- PSC .......... 19
Convergència i Unió - CIU..........................6 
Iniciativa ICV-EUA.....................................6 
Solidaritat Catalana - SI ..............................2
EV-GVE.....................................................1
Unión Comunista Española - UCE ..............1
Vots en blanc..............................................2
Abstenció................................................... 3




Els resultats de la totalitat de l’alumnat de la província de Barcelona que ha participat en el projecte ens mostren que el vot dels nois i les noies de 15-16 anys és força similar a dels ciutadans i ciutadanes amb dret a vot.





 

¿QUÉ HEMOS HECHO EN EL HUERTO?



Ian Ramírez    
2n  C

Me lo he pasado muy bien este primer trimestre en el huerto. Estar en el huerto es bastante entretenido, a la vez que divertido. Cuando comencé en el huerto me molestó bastante que estuviera todo revuelto, lleno de ramas y hojas. En mi parcela había tierra, hojas, bichos, ramas y otras plantas como por ejemplo patatas, cebollas y algún que otro ajo. Cuando mi parcela empezó a mejorar, la parcela me gustó más. Lo malo del primer día era que no se veía ninguna de las parcelas, porque al haber estado tanto tiempo sin que nadie las limpiara era normal que no se vieran. Cuando limpiamos todo se veía mucho mejor, después hemos plantado ajos y  habas.


 

Santiago Machicote
2n C

El primer día que salimos al huerto, cogimos las escobas  y el rastrillo y empezamos a limpiarlo. 
A cada uno nos dieron una parcela, removimos la tierra y quitamos las hojas secas de los árboles. Hemos plantado ajos y habas y los hemos regado todos los jueves.
Con arena y cemento hemos hecho mortero. Con el mortero hemos levantado unos muros de poca altura, para que no se pierda la tierra buena que tenemos en las parcelas. Para levantar el muro me han ayudado mucho mis compañeros.


César Cerna
2n B

Yo he estado de viaje, pero cuando llegué a la clase del huerto, el Santi me ayudó mucho a hacer los caballones. Después planté habas y ajos. También tuve que ablandar la tierra y arreglar mi parcela.
Hemos regado los caballones para que crezcan y hemos hecho muros con ladrillos y cemento para que no se pierda la tierra buena. Lo que me gusta más es cuidar mi huerto y trabajar con mis compañeros de clase.

BARCELONA WORLD RACE 2010

Núria Riera
Professora d' Educació Física

La regata Barcelona World Race  es la volta al mon sense escales, sense assistència i a dos tripulants. La sortida serà el dia 31 de decembre de 2010 i l’arribada està programada a final del mes de març del 2011 si tot va bé i els vents els acompanyan.
Aquesta serà la segona edició amb la participació de 15 embarcacions, en la anterior edició realitzada en el 2007 hi varen participar 7 embarcacions. Les embarcación son IM0CA open 60 amb una escolara de 18 m. Totalment preparades per navegar amb solitari i amb totes les mesures de seguretat possibles, els propis regatites diuen que son les embarcacions més segures.

La Barcelona World Race esta organitzada per la Fundació per la navegació oceànica, amb la qual col•labora la Universitat de Barcelona, i recolzada per moltes empreses que esponsoritzan aquest esdeveninent com per ejemple l’empresa Danone que ha ediatat les maletes pedagogiques, un projecte que ajudarà als instituts i escoles interesades a participar en el seguiment de la regata.


 El nostre insitut participarà en el seguiment de la regata amb els alumnes de 3r B, mitjanzant l’assignatura d’educació física i amb col.laboració de socials, tecnologia, idiomes i d’altres que es vulguin apuntar. Aquest seguiment es realitza  través de la pagina web de la regata  on hi ha una espai Zona Jove en el que estan penjats els blocs de tots els centres participants d’arreu de Catalunya i España.

ONES SÍSMIQUES

Tots els alumnes de Física i Ciències de la Terra
A continuació presentem un article que uneix la FÍSICA (ones) i les CIÈNCIES DE LA TERRA I EL MEDI AMBIENT (moviments sísmics). Primerament, explicarem què són les ones, descriurem els tipus d’ones sísmiques, i després ens centrarem en l’estudi dels moviments sísmics i les seves conseqüències i/o formacions. Per acabar, parlarem de les aplicacions de les ones en la sismologia.


LES ONES

L’ona és el concepte utilitzat per definir la propagació d’una pertorbació o vibració en una o més dimensions.
Segons la direcció de vibració les ones es poden classificar en: ones transversals i ones longitudinals. En les ones transversals, les partícules vibren perpendicularment a la direcció del moviment de vibració. Es representen mitjançant una funció gràfica formada per una successió de crestes i valls. Pel que fa a les ones longitudinals, les partí¬cules vibren en la mateixa direcció que la de propagació. Aquest tipus d'ones s'originen per compressions i dilatacions en el medi  on es transmeten.
Segons el medi on es propaguen, les ones es poden classificar  en: ones electromagnètiques,  les quals no necessiten un medi material per a la seva propagació, perquè es poden propagar en el buit. Aquestes ones poden travessar l'espai i arribar fins a la Terra des d'estrelles com el Sol, i ones mecàniques, les quals necessiten un medi  material per a la seva propagació. Dins d’aquest grup d’ones trobem les ones sísmiques.

Característiques de les ones:

o    Reflexió: el canvi de direcció d'un raig o una ona que succeeix sobre la superfície de separació entre dos medis, de manera que el raig reflectit retorna cap el primer.

o    Refracció: és el canvi de trajectòria que experimenta una ona en passar d’un medi a un altre, només és produeix si l’ona incideix obliquament sobre la superfícies de separació dels dos medis, i si aquests tenen índex de refracció* diferents, la relació dels quals és inversament proporcional  a la relació de velocitats de l’ona en cada un dels medis.


*Índex de refracció: és el quocient entre la velocitat de la llum en el buit (c) i la velocitat de la llum en aquell medi (v):  n = c/v



Ones primaries i secundaries
ONES SÍSMIQUES

Les ones sísmiques són les ones d’energia causades per el trencament sobtat de roques de l’interior de la terra.

Classificació de les ones

Ones primàries o P.
Són les ones que es propaguen en el mateix sentit que la vibració de les partícules. Són les primeres ones que arriben a la superfície terrestre.

Ones secundàries o S.
Es tracta d’ones que es propaguen perpendicularment al sentit de vibració de les partícules. Són les ones que arriben després de les ones P.


Ones superficials.
Aquestes ones es produeixen a la superfície terrestre per interacció de les ones P i S. Aquestes ones són les que causen més danys. Hi han dos tipus d’ ones superficials:

Ones Love: Són les ones més ràpides i produeixen moviments horitzontals al terreny de manera perpendicular a la propagació. 
     
Ones Rayleigh: Són les ones que es mouen rodant amunt i avall de manera similar a les onades del mar. Acostumen a ser més energètiques que les ones Love i, en molts casos, són les que produeixen més destrosses.






    Mostra dels resultats d'un sismògraf, primer es detecten les ones P, més tard
    les ones S, i posteriorment les ones superficials.


















    MOVIMENTS SÍSMICS

    Què són?

    Es un alliberament d’energia acumulada en els marges de les plaques litosfèriques que es produeix a l’interior de la Terra i que pot ocasionar desperfectes i danys a causa de les ones elàstiques que es propaguen des del focus fins a qualsevol punt de la superfície



    Localització dels focus dels terratrèmols, produïts entre 1961-65. S’observa que els epicentres es troben en el marge de les plaques.




    Els terratrèmols produeixen ones, la velocitat de les quals varia segons la profunditat per la qual es propaguen, com veiem en el següent gràfic.




    APLICACIONS DE L’ESTUDI DE LES ONES SÍSMIQUES
    ESTUDI DE L’INTERIOR DE LA TERRA

    La principal aplicació de l’estudi de les ones sísmiques és l’estudi de l’interior de la Terra. Gràcies a com és transmeten les ones P i S per les capes de la Terra, hem pogut esbrinar quins materials formen aquestes capes, el seu diàmetre, el seu estat físic i la seva densitat.



    Tal com veien a la imatge, a la Terra es distingeixen 3 capes principals:
    • L’escorça (pintada de color blau i verd)
    • El mantell (pintat de color vermell)
    • l nucli (de color groc)

    A la seva vegada, aquestes capes estan dividides en diferents subcapes, com per exemple el nucli, en el qual distingim dues parts diferenciades amb el to de groc.

    El límit entre una capa i una altra se l’anomena discontinuïtat, per exemple, el límit entre escorça i mantell és coneguda com la discontinuïtat de Mohorovicic.

    Com han pogut saber els científics tot això?

    Els científics saben tota aquesta informació gràcies a com les ones viatgen en l’interior de la Terra; observen per exemple, que les ones S, en arribar al nucli intern desapareixen (ja que aquest tipus d’ona no pot viatjar per un medi líquid) i que les ones P, en arribar a aquest mateix punt, disminueixen la seva velocitat, això els indica que el nucli extern és un medi fluid, cosa que explica el comportament de les ones en arribar aquí.

    SORT ALBERTO!

    Roger Hoyos
    Director

    Aquest mes de desembre, molts de nosaltres hem experimentat un sentiment contradictori. Hem hagut de dir adéu a l’Alberto Vila, el cap de departament d’Informàtica del centre ja que, a partir d’ara, passa a prestar els seus serveis en un altre òrgan de l’Administració. Ens costa dir adéu a un company com l’Alberto, que va fer una trajectòria curiosa: el salt del pupitre a la pissarra (potser hauríem de dir a la “pantalla”) en el mateix centre. Després d’estudiar BUP i COU al nostre centre, quan ens dèiem IB Sant Adrià, cursà estudis universitaris d’Enginyeria Informàtica, superà les oposicions de funcionari docent i demanà la plaça al seu institut de sempre. Aquí ha estat un puntal important i un referent de la Formació Professional. També un company respectat i estimat. Ara bé, també ens alegrem per ell i pel què suposa de reconeixement a la seva vàlua professional aquest canvi.

    Gràcies Alberto per tots aquests anys de dedicació al centre! Et seguirem la pista.