QUÈ ÉS EL CANVI CLIMÀTIC

Carles Cardelo
Pare de 2n de Batxillerat

A l’atmosfera que ens envolta existeixen gasos d’efecte hivernacle (per sobre de tot el diòxid de carboni CO2), es a dir, gasos que no permeten que la radiació del Sol que entra en aquesta torni cap a l’exterior quan es reflecteix sobre la Terra. Gracies a això, la temperatura mitjana del planeta es una temperatura apta per a la vida. Sense aquests gasos, el fred seria tan intens que no hi hauria vida sobre la Terra. L’efecte hivernacle es, doncs, un fenomen natural de la atmosfera. Quin és, doncs, el problema? Doncs que la quantitat d’aquests gasos ha augmentat molt per efecte de l’activitat humana i que, amés, hem abocat altres gasos d’efecte hivernacle que no serien presents de forma natural a l’atmosfera, la qual cosa posa en perill el desenvolupament econòmic i social; la salut i el benestar de la humanitat, i en definitiva LA VIDA. Anomenem Canvi Climàtic a aquesta modificació artificial i accelerada del clima, unida al augment progressiu d’aquesta temperatura (cal aclarir que l’augment gradual de la temperatura també es produeix de forma natural, però d’una manera milers de vegades més lenta).

L’efecte hivernacle és de dos menes Natural i Artificial (forçat).

1. Efecte hivernacle Natural:

L’efecte hivernacle natural fa que sigui possible la vida a la Terra. Elss rajos que provenen del Sol actuen així:

• Hi ha una part que ni tan sols poden entrar. 
• Altra part és reflectida pels núvols.
• Altra es absorbida per l’atmosfera 
• D’allò que arriba a la superfície: una part és absorbit en forma de calor per la terra; altra es reflecteix en l’escorça terrestre i torna a rebotar a l’atmosfera, i altra aconsegueix escapar de nou a l’espai.

L’atmosfera actua, doncs, com els cristalls dels hivernacles. Si no existís l’atmosfera les diferències entre la nit i el dia serien de més de 100 graus.

2. Efecte hivernacle Artificial (forçat):

Quan hi ha a l’atmosfera massa quantitat de gasos com el Diòxid de Carboni (CO2) o el Metà (CH4), l’efecte és com si creàrem un “mirall” i la part de rajos de Sol que deurien escapar de l’atmosfera és menor, perquè tornen a rebotar en ella. Atrapem així més rajos i, per tant, més calor. El resultat és que la temperatura de la Terra augmenta més del normal.

  

Com produïm el Canvi Climàtic

En la nostra activitat diària produïm els gasos (principalment CO2) que causen el canvi climàtic, de diverses maneres:

• Consum elèctric: L’electricitat es produeix quan cremem, en central tèrmiques, combustibles que emeten CO2 (carbó, petroli i gas natural). Però cada cop depenem més de l’electricitat.
• Transport motoritzat: Cotxes, camions i furgonetes emeten el 20% del C02 total.
• Calefacció: Les calefaccions de combustibles i elèctriques també emeten gran quantitat de CO2. Si una casa no està ben aïllada i pretenem romandre en ella sense cap abric, l’ús de la calefacció és ineficient.
• Aparells d’aire condicionat: Els aparells d’aire condicionat també necessiten molta energia que emet CO2 i, malgrat això, normalment es fa un uso exagerat d’ells a l’estiu.
• Model de consum (el que anomenem “estil de vida”): La nostra forma de vida cada vegada suposa un major malbaratament energètic: depenem del transport motoritzat i augmentem exponencialment els residus, la qual cosa obliga a emissions que es produeixen amb l'energia que es necessita per recollir aquests residus i tractar-los en dipòsits controlats.

Per què el canvi climàtic és un problema ambiental greu?

El Canvi Climàtic és un dels PROBLEMES AMBIENTALS MÉS GREUS , si no el més greu, al que ens enfrontem en l’actualitat perquè...

1. Afecta a tot el planeta, l’atmosfera no té fronteres.  
2. Té una enorme inèrcia, per tant no es pot aturar “a voluntat” ni de cop.
3. El clima determina les condicions de vida: l’alimentació, l’activitat econòmica i la seguretat de les poblacions.
4. Els propis efectes del canvi climàtic contribueixen a accelerar el canvi i l’escalfament global. Per exemple provoquen la reducció de la coberta de neu de la superfície terrestre que, alhora, augmenta l’escalfament de l’esmentada superfície terrestre (efecte cíclic).
5. Dona lloc a un ventall d’efectes directes i indirectes que empitjoren les alteracions produïdes per altres causes o MOTORS DEL CANVI GLOBAL, com ara:

• Concentració de residus contaminants abocats als rius. Es provoca un increment de temperatures i, per tant, augmenta l’evaporació de l’aigua dels rius.

• Fa que els incendis forestals siguin més freqüents i perillosos. Amb el canvi climàtic plourà menys, les sequeres seran continues i, per això, els incendis seran més freqüents, perillosos i extensos.

• Contaminació per calor de rius i mars. El canvio climàtic provocarà un augment de les temperatures de la superfície de rius i mars que, amés, en molts casos ja son massa altes degut a que les seves aigües s’usen per a refrigerar instal•lacions como las centrals tèrmiques

• Canvis de l’ús del sòl. El canvi climàtic afavoreix l’abandó de terres estèrils (fenomen que s’anomena desplaçament de la població per desertització).

• Afavoreix la invasió d’espècies de latituds més càlides. Es veuen afavorides pel augment de temperatura i amenacen la vida de les especies animals i vegetals autòctones.

• Alteració de les rutes de les aus migratòries. Espècies típicament africanes ja s’han instal•lat a la Península en les últimes dècades, per exemple.

Conseqüències del canvi climàtic

El canvi climàtic produirà al nostra País moltes conseqüències que ja han estat descrites pels científics, a banda de les ja sabudes del augmento de las temperatures i de la pujada del nivell del mar, entre d’altres:

1. Efectes en el clima

• Augment de temperatures: A final del segle XXI la temperatura haurà augmentat entre 5 i 7 °C a l’estiu i entre 3 i 4 °C a l’ hivern.  
• L’escalfament és major a les zones de l’interior que a les de costa (desertització).
• Major nombre de dies amb temperatures màximes extremes, especialment a l’estiu.
• Disminució de les pluges, sobre tot a la primavera i a l’estiu.

2. Efectes en recursos i sectors

• Risc d’augment de plagues. Sobre tot agrícoles i infermetats forestals.  
• Dessecació de llacs, llacunes, rius, rierols d’alta muntanya i aiguamolls costaners.
• Reducció de la varietat de especies animals i menor pesca. Augment d’espècies invasores.
• Pèrdues a la vegetació d’alta muntanya, als boscos i a la vegetació litoral.
• Disminució de l’aigua disponible per a la vida.
• Disminució de la rendibilitat de las ramaderies (absència de pastures).
• Aquest segle augmentarà 50 cm el nivell del mar. Pèrdua de platges i inundació de deltes de rius.  
• Disminució de RECURSOS ECONÒMICS, com ara l’estància mitjana dels turistes disminuirà, amb les consegüents pèrdues econòmiques.

3.Riscos naturals

• Major virulència de los paràsits i infermetats produïdes por aquests. 
• Augment de la magnitud de crescudes fluvials, inundacions i esllavissades de terres.
• Augment de la intensitat, freqüència i magnitud de los incendis.
• Augment de la contaminació del aire relacionada con las partícules i l’ozó.
• Extensió de la possibilitat de contagi de malalties subtropic 

Formes d’ ENFRONTAR-SE AL CANVI CLIMÀTIC GLOBAL:

Tots els estudiosos del canvi fan un fort èmfasis en la reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle

Recomanacions:

• Millorar l’eficiència dels automòbils. Millor tecnologia, estructures més lleugeres, motors i transmissions altament eficients, majors nivells d’aerodinàmica, disminuir la resistència de les rodes, etc.

• Accelerar les millores d’eficiència en l’ús energètic d’indústries, de residències i d’establiments comercials i públics.

• Estimular i accelerar les tecnologies basades en fonts d’energia renovable.

• Finalitzar amb la desforestació i estimular la reforestació.

• No abusar en l’ús de les energies que tenim a l’abast. No per ser còmodes d’emprar significa que hem de malgastar.

• Optimitzar els sistemes de gestió de residus i tornar a aprofitar aquests.

• Però el més important és canviar la manera de consumir l’energia, d’emprar els recursos que tenim i ser responsable de la forma en que els consumim.