TREBALLS DE RECERCA DE BATXILLERAT

  .

El passat 23 de març a la biblioteca Font de la Mina va tenir lloc  la 3a Mostra deTreballs de Recerca de Sant Adrià del Besòs. Del nostre institut van ser seleccionats tres treballs, els seus autors  ja van fer una presentació al públic que va assistir a l'acte. Ara, fan un resum per aquells que no van poder anar.

ELS OCELLS A SANT ADRIÀ DEL BESÒS

Enric Cardelo Ruiz


Hi ha ocells a Sant Adrià? On habiten al nostre municipi? Quines són les aus més freqüents a Sant Adrià? La nostra presència influencia en la seva vida?

Aquest temes han estat els que he tractat en el meu treball de recerca titulat “Els ocells a Sant Adrià de Besòs” realitzat des del començament de l’estiu fins al desembre, amb el suport voluntari com a tutor del treball el professor del departament de ciències Jordi Ortí.

La metodologia que he seguit durant el transcurs del treball ha estat:   

Censos quinzenals pel riu Besòs durant els mesos d’agost, setembre, octubre, novembre i desembre, en total 10 censos, tots fets seguint el mateix recorregut i hora anotant les espècies d’ocells que observava durant el meu recorregut. A partir d’aquests censos estudiava els ocells que més freqüenten el riu, com per exemple el Blauet (Alcedo atthis), el Bernat pescaire (Ardea cinerea), el Martinet blanc (Egretta garzetta), l’Ànec collverd (Anas platyrhynchos) o la Polla d’aigua (Gallinula chloropus).

També he realitzat un anellament al riu Besòs al seu pas per Montcada i he estudiat les orenetes cuablanca (Delichon urbicum) que habiten a la façana de l’Ajuntament de Sant Adrià. També he estudiat el riu Besòs e l’he analitzat des del punt de vista ornitològic.

Parella d'ànecs collverd, a la dreta el mascel i a l' esquerra la femella.



Façana de l'Ajuntament (9-7-10)

 Les conclusions que he extret del meu estudi han estat:

• Es poden observar unes dues-centes espècies en època migratòria, però es redueixen a una vintena les espècies més freqüents.
• Els llocs on els ocells poden viure amb més normalitat a Sant Adrià és al riu Besòs i al parc del Litoral, un parc situat al costat d’aquest riu.
• Sant Adrià podria ser un municipi molt ric en diversitat i afluència d’aus, però factors antròpics, es a dir actuacions humanes en tots els seus àmbits, limiten significativament l’avifauna del municipi.

  

SALVADOR PUIG ANTIC
Georgina Cercós

El meu treball és sobre la projecció que s’ha fet de la figura de Salvador Puig Antich en els diferents mitjans de comunicació des de l’últim període del franquisme a l’actualitat.

Salvador Puig Antich va ser un jove anarquista militant del MIL, un grup anarquista i anticapitalista que pretenia conscienciar a la societat obrera per fer una revolució. Va viure els últims anys de la dictadura franquista, amb una crisi política i econòmica a Espanya. Com a l’última etapa del franquisme destacava la feblesa del règim i van sorgir un gran nombre de moviments d’oposició ala dictadura.

El MIL va començar a fer atracaments com a protesta al sistema capitalista de l’època, que és el que actualment seguim tenint. Amb els diners obtinguts als atracaments, el MIL subvencionava les seves publicacions clandestines i una part la donaven als obrers en vaga. En un d’aquests atracaments, van ferir a un treballador del banc Hispanoamericano, des d’aquell moment, el grup va entrar en crisi i es va disoldre. A partir d’aquest atracament, la policia es va prendre més seriosament la desarticulació del grup i es van muntar operacions policials per tal d’aconseguir-ho.

En una d’aquestes operacions policials, van detenir a Salvador, el 25 de setembre de 1973, al Bar Funicular del carrer Girona a Barcelona. Salvador i un altre membre del MIL van mostrar resistència, fent que s’originés un tiroteig al portal núm. 70 del carrer Girona. En aquest tiroteig va morir el subinspector Francisco Anguas Barragán suposadament a causa dels trets de Salvador, però posteriorment s’ha demostrar que al cos del subinspector hi havia bales dels seus companys. Puig Antich va sortir ferit d’aquell tiroteig amb uns quants trets al seu cos. Va estar ingressat a l’Hospital Clínic fins que va ser traslladat a la presó Model de Barcelona. Mentre esperava el seu consell de guerra, ETA va atemptar contra Carrero Blanco, Salvador sabia que allò condicionaria el seu judici i la seva condemna. Se’l va condemnar a pena de mort i el 2 de març de 1974 fou executat.

  Els mitjans de comunicació durant la dictadura, van tractar a Salvador d’assassí i antiheroi, mentre que un cop aconseguida la democràcia, Salvador va passar a ser un heroi i un màrtir. Aquest fet em va portar a plantejar-me com va ser realment Salvador, i per saber-ho, he fet una anàlisi comparativa de fonts periodístiques, on entrarien les notícies de premsa oficial i clandestina de l’època i posterior, documentals i llibres d’investigació i biogràfics, fonts artístiques, com poesia, cinema i música, i finalment les més importants, les fonts orals, entrevista a Montserrat Puig Antich, Pare Antonio Manero, va ser professor de la infància de Puig Antich i el que el va acompanyar en “capella” els últims moments del a seva vida, i unes enquestes a gent que va viure el cas de Puig Antich des de fora.

Aquesta comparació m’ha permès tenir una imatge més definida del personatge i adonar-me que cal que hi hagi una revisió del cas, ja que a l’època, va estar ple d’irregularitats. Cal recuperar la memòria històrica, no només en el cas dels afusellats de la guerra civil, si no també amb figures com Puig Antich, i cal que se li torni la dignitat que es mereix.

ELS TAURONS AL MEDITERRANI

Daniel Franco

Pau Hernando

El mar Mediterrani, un mar petit, càlid i oligòtrof (pocs nutrients) és un mar on podem trobar una gran diversitat d'espècies de tauró, alguns que hi viuen permanentment, com la tintorera (Prionace glauca) o que venen per criar o menjar com el tauró blanc (Carcharodon carcharias).

El tauró és un animal que es diferencia de la resta dels peixos per tenir un esquelet cartilaginós, unes aletes rígides, la pell formada per denticles dèrmics, la presencia de fenedures branquials i sobretot per no tenir bufeta natatòria. Es caracteritzen per tenir un cos fusiforme que comença amb un cap punxegut i acaba amb una cua asimètrica, i això els permet reduir la resistència de l'aigua

La part pràctica la vam dur a terme a l’aquàrium de Barcelona on vam fer un curs, la dissecció d’un peix gat (schiliorhinus canicula), sessions de consulta, visites a l’aquàrium, entrevistes amb cuidadors, anàlisi de taules de comportament i una visita a la zona de quarantena i l’oceanari per a dalt. També vam visitar l’Oceanogràfic de València i vam anar a diverses exposicions.

Carcharias taurus amb Remora remora