ARTICLES D'OPINIÓ

Caldria prohibir l'aplicació de la pena de mort o la cadena perpètua?
Estela Villodre
2n BATX.

Penso que el que s’hauria de prohibir a tot el món sencer és la pena de mort, ja que és un tipus de condemna que fomenta allò que la llei prohibeix: l’assassinat. Si vols que un nen no faci allò que no ha de fer, comença per no fer-ho tu. No té cap lògica que es castigui amb allò que es predica que no s’ha de fer, és totalment contradictori.

A més d’això, trobo que és un càstig que no fa mal al castigat. Vull dir, pateix moments abans de ser assassinat però desprès qui pateix és la seva família, ell ja no, al contrari, li estalvien haver de penedir-se del delicte comès la resta de la seva vida. Em sembla una condemna totalment absurda i il•lògica. Vols castigar, no estalviar una vida martiritzada pel fet d’haver comès una il•legalitat.

Crec que si de veritat es vol castigar algú d’una forma dura per haver comès delictes de sang o similars, el que s’ha de fer és tancar a qui ha delinquit a la presó fins que es mori, per que així tingui temps suficient de penedir-se pel que ha fet. Aplicar la cadena perpètua no em sembla malament, sempre i quan hi hagi proves suficients com per condemnar algú amb un càstig com aquest, ja que és una pena molt important: et treu tots els dies que et queden per viure i si per qualsevol motiu, el condemnat ho ha sigut sense proves suficients, seria tan injust com la pena de mort.

 "El Verdugo,  una pel.lícula de Berlanga.

És el nostres cos, és la nostra decisió

Judit Cassé
2n BATX.
 

Caldria prohibir l’avortament? Hi ha la necessitat de tenir un nen si no vols i has estat violada? Tenim la necessitat de portar al món a un nen amb problemes, trastorns o amb alguna deformació greu? Difícilment es pot negar el caràcter traumàtic de l'avortament i els riscos que comporta per a la mare. Però tampoc es pot negar que són moltes les dones que prefereixen l'avortament a la continuïtat de l'embaràs.

Com he esmentat abans normalment la majoria de dones avorten per problemes greus ja sigui un embaràs no desitjat, si la dona ha estat violada o si el fetus pateix alguna malformació greu. Per tant, les dones tenim dret a decidir sobre el nostre cos, a decidir el que preferim. No s’hauria de prohibir ja que l’avortament ha de ser un dret i no un delicte.

Per a la majoria de les dones, la decisió és difícil, i poden patir diferents problemes psicològics com ara: culpabilitat psicològica i tristesa. Després de l’avortament, mostren una conducta evasiva respecte l’experiència ja que poden interioritzar-ho com una experiència traumàtica la qual cosa porta en elles una descarrega emocional molt gran i algunes necessiten ajuda per poder afrontar aquest problema.

Per tant, l'avortament és legal i legítim i a vegades és la solució a uns problemes greus. Però no tothom hi està d’acord ja que davant la llei de l’avortament, l'església catòlica, des de bon començament, s'hi ha manifestat en contra ja que defensa que la vida humana s'inicia en el moment de la concepció. L'avortament realitzat quan no és encara un fetus amb possibilitats de sobreviure no és un homicidi, però les morts d'innocents sí que ho són. L'Església que tant predica l'amor hauria de donar exemple.