19 de desembre del 2013

EDITORIAL 22

Antonio Cabrera
Director

UN NOU INFORME PISA, UN NOU FRACÀS?
Com sempre succeeix els resultats de l’Informe PISA, que s’han publicat a començaments de desembre (http://www.mecd.gob.es/inee/Ultimos_informes/PISA-2012.html), han ocupat durant uns pocs dies l’atenció de tothom i desapareixeran tan ràpidament com van arribar.

La presentació d’aquest informe ha suposat una certa commoció en l'opinió pública i torna a obrir un debat en torn a varies preguntes: per què els nostres alumnes obtenen pitjors resultats que la majoria d’altres països del nostre entorn? Sembla que alguna cosa no funciona bé a l’educació, però què és en concret? I si alguna cosa funciona malament, què es pot fer per canviar-lo?


Moltes serien les claus per tal de millorar aquests resultats: més pressupost en educació, la participació de la família, l’interès de l’alumnat, la millora metodològica dels docents, ... però jo destacaria dos punts claus:

1. El compromís de la societat en la millora de l’educació del nostre país. No és possible, o molt difícil, millorar l’educació sense que existeixi una mobilització ciutadana en el seu favor. Malauradament, no em sembla que la dinàmica social vagi en aquesta direcció: es parla molt de l’educació, es viu amb preocupació les dades negatives d’informes com el PISA, però aviat passen a segon terme. No és suficient manifestar que l’educació és una prioritat en la tasca dels governs centrals o autonòmic. Cal concretar-lo per tal d’aconseguir que els ciutadans ho percebin i es sentin animats a participar també en aquesta tasca col·lectiva.

2. El recolzament, la valoració i el desenvolupament professional dels docents és una condició inexcusable per tal d’aconseguir el progrés de l’educació. La professió docent és una de les més satisfactòries, segons l’opinió dels propis docents. En tot cas, també és una de les més conflictives i amb un major desgast emocional. La responsabilitat d’ensenyar a tot l’alumnat, als interessats i als desinteressats, als brillants i als que presenten dificultats, als pacífics i als conflictius... tot ells en la mateixa aula, suposa un esforç de preparació, de gestió i d’equilibri personal per mantenir la calma i resoldre de manera encertada les situacions conflictives.

El convenciment de que no és possible una educació de qualitat, per a tots els alumnes, sense la participació activa del conjunt del professorat exigeix iniciatives decidides i continuades per mantenir la seva il·lusió i incentivar la seva dedicació. Tenir en compte el desenvolupament professional i emocional dels docents hauria de ser una de les preocupacions principals de les diferents administracions educatives. Només així la tasca d’aconseguir una millora en l’educació, i de pas sortir una mica més afavorits en la propera fotografia de l’Informe PISA, avançarà pel camí correcte.

I en tot cas, que passeu unes Bones Festes!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada