VIOLÈNCIA: TOLERÀNCIA ZERO

Lluís Martínez. Coordinador Pedagògic

LA VIOLÈNCIA NO ÉS UN COPORTAMENT INNAT.

ÉS UNA CONSTRUCCIÓ SOCIAL, UNA CONDUCTA APRESA QUE ES POT ARRIBAR A MODIFICAR

“A Viena, l’any 1993, l’ONU va reconèixer els drets de les dones com a drets humans i va declarar que la violència contra les dones era una violació dels drets humans. Es defineix com a violència contra les dones qualsevol acte que impliqui l’ús de la força o la coacció amb l’intent de promoure o perpetuar relacions de poder o de submissió entre homes i dones. A partir de la Conferència de Beijing de l’ONU del 1995, el fenomen de la violència de gènere ha estat reconegut internacionalment com a problema social i ha adquirit una definició clara en el context dels drets humans i de la igualtat entre homes i dones”(1).

Si el concepte de gènere es fa servir per identificar les diferències socials i culturals entre homes i dones, podríem reconèixer que la violència de gènere té el seu origen en aquelles pràctiques, tolerades socialment, que impliquen una agressivitat contra les dones. La violència contra les dones no és un comportament innat, sinó que està lligada a la cultura i a l’educació. Seria com creure que les diferències biològiques entre homes i dones s’entenguessin com a desigualtats. Si la diferència deixa de ser un valor, aleshores es converteix en una desigualtat entre dominadors i dominats, entre homes i dones.

La violència contra les dones no és un fenomen aïllat. La trobem en totes les classes socials i a totes les edats. La discriminació de les dones continua present en la mentalitat i l’estructura social: la trobem en l’àmbit familiar, en el laboral i el social. És tal la dificultat que tenim per reconèixer-la que se’ns ha tornar invisible.

La violència no és deguda només a trets patològics de determinades persones, sinó que és una forma cultural de definir les relacions entre les persones. La violència s’aprèn. La cultura és la que transmet els valors a través de l’educació, i l’educació és la que porta a molts individus a exercir la violència. La violència no seria possible si la cultura predominant en una societat estigués en contra d’aquesta violència.

En el marc de contribuir a l’educació de la cultura de la no-violència, en el nostre institut hem participat en la campanya VIOLÈNCIA: TOLERÀNCIA ZERO promoguda per diverses entitats del nostre municipi. Sota aquest lema hem volgut expressar el nostre profund rebuig de totes aquelles formes de violència que tenen la voluntat de causar dany a un altre, un dany no necessàriament físic. Violència és la voluntat d’obligar a algú mitjançant la força física, l’amenaça o la coacció a fer o suportar alguna cosa que va contra la seva voluntat o integritat personal, física o psicològica. Actualment la violència s’entén com un acte d’agressió a la dignitat i la llibertat individual.

La violència no és discrepància d’opinions, no és una discussió, un desacord... Sempre podem arreglar els conflictes a través del diàleg, el pacte o la negociació. La violència, contràriament, és una imposició contra la voluntat de l’altre.

Des de la convicció que la violència és una conducta apresa que es pot modificar, hem de crear espais comuns, en el dia a dia de la convivència, per a la prevenció d’un problema, la violència, que ens afecta a totes i a tots.

(1) ALBERDI, I; ROJAS MARCOS, A. Violencia: tolerancia zero. Barcelona, 2005