Avui ha estat un dels millors dies amb la Glòria, crec que hauria estat el millor si no fos per aquest final.
Estava jugant a fet i amagar amb la Glòria, vaig amagar-me darrere l’arbre més gran i després vaig començar a córrer creient que ella no em veuria però les meves cames metàl·liques sempre em delaten. Sempre perdia jugant contra la Glòria i per una vegada volia guanyar, però ella és molt llesta i es va adonar. No sé perdre, ho reconec però tampoc m’agrada que em diguin trampós per això em vaig enfadar, em vaig asseure i no vaig parar de queixar-me fins que la Glòria em va abraçar dolçament va demanar-me que la portés a collibè. M’agrada ser una nau voladora, una nau voladora platejada, m’agrada ser la nau que porta a la Glòria i que em llegeixi i m’expliqui històries. Quan vam arribar a la verda herba vaig demanar-li que m’expliqués un conte. Em fixava més en la seva dolça veu que no en la Ventafocs i les seves cruels germanastres. Sentia la veu de la mare que cridava, em vaig donar molta pressa per portar-la, la mare em fa por, té mal caràcter i no m’acaba de tractar massa bé. Entre protestes de la Glòria la mare m’ordenà anar a l’habitació. L’única cosa que recordo és veure des de la meva habitació el pare i la Glòria anar-se’n. Ara em trobo aquí, en un lloc fosc, amb robots una mica desgastats, veig dos homes, però la seva cara ja m’indica que no volen fer-se amics meus. Adéu Glòria, espero que et vagi bé i no pensis que t’he abandonat.
(1) Protagonista d'un dels relats d'Isaac Asimov
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada