LA IMPORTÀNCIA DE L’EDUCACIÓ NO FORMAL

Joan Morte i Villoro. Monitor d'estudi assistit i d'informàtica per a adults

Catalunya ha estat – i és – un país amb un important teixit associatiu. Des de sempre, les majors ambicions col·lectives s’han promocionat i realitzat des d’una àmplia base social molt consensuada. Més enllà d’ideologies polítiques o diversitat cultural, i malgrat les moltes dificultat que tenim per denunciar certs aspectes de la nostra quotidianitat (només cal veure el maltractament continu dels usuaris de RENFE i la poca denúncia social que hem manifestat), Catalunya sempre ha sabut associar-se. I un clar exemple en són les entitats de lleure infantil i juvenil.

A través d’una educació no formal – laica o religiosa, però amb uns valors comuns -, moltes han sigut les generacions que han tingut la sort de poder créixer amb aquest tipus d’ensenyament que ens diferencia dels altres països del món. Realment és un model a exportar, però abans s’ha d’implantar com cal en el nostre territori. Els resultats són més que satisfactoris, i no presenten signes de cansament; ans al contrari, tot allò que es transmet sembla que està en alça.

Des de fa molts anys, el sistema d’educació formal sembla no trobar un model que unifiqui les diferents opinions, visions, ideologies, etc. Som molts els joves que patim aquesta conseqüència, sens dubte, un dels grans mals d’aquestes futures generacions. Són molts els que es qüestionen si els valors de l’antiga educació no s’estan perdent, i tal vegada és cert. Però...i si l’actual generació d’adolescents i joves no encaixen en aquest model? Pensem en la possibilitat d’encabir el sistema d’educació no formal en el formal. Són diverses les “maneres” que hi poden encaixar. Aprofitem el que ja tenim, no busquem a fora el que no sabrem adaptar, no imposem hàbits que no són propis de la nostra cultura. Som com som, i per això ho hem d’aprofitar.