ELS AVENÇOS DE VERTIGEN DE LA TELEFONIA MÒBIL

Fran García

Nicolás Llanes

Nerea Duque

1r Batxillerat B

En l’època actual és molt difícil anar pel carrer i no trobar a algú amb el seu mòbil, ja sigui parlant per via WhatsApp, o mirant vídeos, o fent qualsevol altre cosa. Però, els mòbils sempre han estat així?

L’any 1980: apareix la telefonia mòbil. Més endavant, apareix la telefonia de “prepago” (és a dir, amb targetes). A continuació, apareixen els primers smartphones, amb serveis d’SMS i també s’afegeixen les càmeres. Seguidament, s’afegeixen serveis de ràdio i Internet, i ja es poden enviar missatges multimèdia. Els últims avenços, afegits als telèfons mòbils, han estat els serveis de televisió.

Els primers mòbils pesaven 780g, ara aproximadament pesen uns 94 g. Abans només s’utilitzaven per fer trucades i rebre-les, ara hi ha mòbils amb connexió a Internet, amb wifi, jocs, pantalla tàctil, MP3, càmera, etc. Antigament la pantalla era blanca i negra, ara són tàctils més nítides i de colors, es va disminuir la mida de la bateria i la seva durada.

Els últims avenços en el telèfon mòbil faran que es converteixi en una eina indispensable en la vida moderna. El mercat de telèfons està creixent tant que està eliminant els assistents personals digitals.

Avui en dia el mòbil serveix per moltes coses, buscar informació, parlar amb els teus amics o famílies, fer fotografies, vídeos,etc. Però també té els seus inconvenients com la contaminació electromagnètica, que és una contaminació provocada per les radicacions de l’espectre electromagnètic, també ens trobem amb el seu cost ja que són molts cars. Un altre problema també és que són causa de distraccions, ja que amb l’aparició del mòbil moltes persones es distrauen alhora de conduir i cada vegada hi ha més accidents per això. Segons alguns professionals el mòbil pot causar mals de cap, problemes amb el son i pèrdua de memòria.

Un problema molt greu es va posar de manifest gràcies a un estudi de Common Sense Media (EE.UU). Segons aquest estudi un 38% dels menors de dos anys ja tenen accés a un aparell electrònic. Molts nens i nenes utilitzen las tablets o els mòbils des de molt petits, fins i tot abans de parlar, ho fan únicament per divertir-se, i això a la llarga produirà greus problemes. Podem observar els anuncis de MoviStar on utilitzen nens petits per promocionar les tarifes, això produeix que ja des de petits els pares estiguin ensenyant els seus fills a utilitzar mòbils.

En conclusió els mòbils han fet la vida molt més fàcil, però porten amb sí molts problemes que hem d’evitar.

Retorn al sumari

EL PRIMER CAIXER AUTOMÀTIC, UNA IMITACIÓ DE LES MÀQUINES EXPENEDORES DE XOCOLATINES

Nicole Somarriba

Giannina Jazmín

Sara Benhalima

Jhon Shepherd-Barron , fa 45 anys, no va poder treure diners del seu banc de Londres perquè va arribar un minut tard a l'oficina .Llavors va començar a preguntar-se com treure diners del seu compte bancari , sense ser atès per una persona.

Creació del primer caixer automàtic
Llavors Jhon va tenir un pensament a la seva banyera... i la primera idea que li va vindre al cap va ser el de una màquina expenedora de xocolatines

-I va decidir crear una màquina expenedora que , en lloc d'expendre llaminadures donés diners. Va crear el caixer automàtic actual.

L'invent el va inagurar Shepherd-Barron el 27 de juny de 1967 a Londres. I la sucursal de Barclays Bank, va ser la primera a rebre el que es considera el primer caixer automàtic del món. En aquella època, com no hi havia targetes amb banda magnètica, s'utilitzaven uns xecs per al caixer. El client introduïa el xec, marcava un codi de 4 números i el caixer li subministrava 10 lliures.

A Espanya, l'invent va trigar uns anys a arribar, el primer caixer no va funcionar fins al 1974, a una sucursal de Banco Popular de Toledo.Aquell mateix any van aparèixer els caixers automàtics connectats a una xarxa.

Però hi havia un petit inconvenient: Que només autoritzava a treballar amb targetes de crèdit.

Avui dia hi han milers de caixers per tot el món!!!

Retorn al sumari

APROFITAMENT TÈRMIC DE L'ENERGIA SOLAR

Ismael Estévez

1r Batxillerat

A l’actualitat l’aprofitament de l’energia solar consisteix basicament en utilitzar l’energia del Sol per escalfar aigua. Aigua que es destinarà al consum domèstic, ja sigui per dutxar-nos, per cuinar, per escalfar-nos, etc. També s’utilitza per a la producció d’energia mecànica, i a partir d’ella obtenir energia elèctrica.

Sistema solar tèrmic i components

La base d’aquest projecte són els captadors solars, aquests s’encarreguen de recollir l’energia radiada del sol i transformar-la en energia tèrmica. Aquests dispositius es classifiquen en tres grups: captadors de baixa, mitjana i alta temperatura

-Captadors de baixa temperatura: bàsicament s’utilitzen per escalfar aigua, ja sigui de la dutxa o de la piscina. També s'utilitza per assecar productes agrícoles mitjançant l'escalfament d'aire i per destil·lar aigua en comunitats rurals. Els més importants són els captadors solars plans que es divideixen en dos grups:

• Captador pla protegit, amb un vidre que limita les pèrdues de calor.
• Captador pla no protegit, sistema més econòmic i de baix rendiment, utilitzat essencialment per a climatització de piscines.

-Captador de mitjana temperatura: s’utilitza per destil·lar aigua on no és potable, per assecar fusta i aliments. Aquest captador s’utilitza, també, per a les cuines solars.

Forn solar

-Captadors solars d’alta temperatura: és el grup més variat de captadors i més utilitat:

1.Concentrador solar: el fluid s'escalfa a alta temperatura mitjançant miralls parabòlics.

Captador solar amb disseny parabòlic.

2.Miralls plans o lents Fresnel lineals, amb idèntica funció que els concentradors solars lineals.

3.Miralls d’una central tèrmica solar, que reflecteixen la radiació solar i la concentren en un únic punt situat en una torre, on es genera vapor d'aigua per produir electricitat.

4.Miralls en un forn solar, variant on s'utilitzen miralls plans i posteriorment miralls parabòlics per obtenir molt altes temperatures.

El forn solar situat en Odeillo als Pirineus Orientals Francesos.

Retorn al sumari

ÚLTIMES NOTÍCIES DES DE MART: CONNEXIÓ AMB EL CURIOSITY

Rocío Torrico

Raquel Novella

Tamara Mayorgas

1r Batxillerat

Com ja es va explicar en un article de Bíscuter Ciència 0, el Curiosity és una sonda que té la finalitat de buscar trets destacables de Mart que siguin d'interès. Aquest robot consta de 17 càmeres, un làser d'infrarojos, un microscòpic i un espectròmetre de raigs X.

Aquest giny explorador va trigar més del previst a arribar a Mart, el pitjor moment del seu aterratge al cràter Galè, van ser els anomenats “set minuts de terror”, culminant així un viatge de 567 milions de quilòmetres i començant una missió prevista per dos anys, encara que el Curiosity està construït per estar en actiu molt més temps.

Aquest robot d’exploració és el més sofisticat que s’ha enviat a un altre planeta, i per això ha creat moltes expectatives a nivell mundial. Obté la seva energia d’una bateria nuclear amb una autonomia de deu anys.

La missió del robot, anomenada “Mars Science Laboratory” té com a finalitat estudiar el present i el passat de Mart, tot i que el seu objectiu no és trobar vida, sinó analitzar les opcions de que aquesta existeixi o hagi existit a partir de proves enviades per satèl·lits artificials.

Una de les últimes noticies que ens ha arribat és que van trobar una roca, d’una forma molt curiosa, que s’assembla bastant a un tipus de roca terrestre trobada a illes i a zones de ruptura continental, aquesta roca pot revelar la presència d’aigües profundes sota la superfície de Mart.

En un altre estudi, els científics van examinar la diversitat del terra i del cràter Galè, utilitzant un làser. Van trobar hidrogen, la qual cosa suggereix la presència d’aigua i sulfat. A partir d’aquest descobriment es va arribar a la conclusió de que Mart ha pogut passar per tres fases.

Una primera fase amb aigua abundant. Una segona fase amb un procés de forta evaporació, l’aigua va desaparèixer deixant sals de sulfat. En la tercera fase la superfície del planeta es va assecar i oxidar, deixant el característic color vermellós de Mart, per això també se l’anomena “el planeta vermell”.

Retorn al sumari

QUAN NO ES TÉ EN COMPTE EL SOL: UN FORN SOLAR AL CENTRE DE LONDRES

Beiyan Lin

Luming Chen

1r Batxillerat

El Walkie-Talkie és un edifici al centre de Londres. És un edifici que té les façanes de vidre i amb un disseny en corva, això fa que el vidre actui com un enorme mirall còncau. La llum del Sol és reflectida a la vorera enfront de l'edifici en determinats moments del dia, creant-se com un forn solar, que provocà diversos problemes.

Alguns exemples:

• Un senyor va aparcar el seu cotxe al costat del Walkie-Talkie i, quan va tornar, es va trobar que el mirall retrovisor i altres accessoris s'havien fos.
• Ralph Guernsey, veí de White Chapel, va fer una demostració de com fregir un ou al mig del carrer. ( imatge)

• Un restaurant i una perruqueria propers per tal d’evitar que el raig solar cremes algunes coses, han hagut de protegir-se amb una bastida i diverses lones.

El que passa és que la façana de vidre reuneix els raig de llum solar, es produeix una gran quantitat de calor, i els objectes es poden encendre o fondre.

El Walkie Talkie és un edifici "culpable", perquè la seva estructura de vidre reflecteix intensament la llum als carrers veïns.

Els responsables del gratacel han decidit clausurar diverses places d'aparcament i, els dissenyadors de l'edifici estan buscant solucions per acabar amb aquest problema.

Retorn al sumari

LES CENTRALS NUCLEARS

Sergio Blanco Sola

Christian Ravetllat

1r Batchillerat

Una central nuclear és una instal·lació dissenyada per a produir energia elèctrica a partir de l'energia calorífica que proporciona un reactor nuclear, on es produeixen reaccions en cadena de fissió nuclear controlada d'urani natural, o bé enriquit amb una proporció de l'isòtop urani-235 més alta que la natural. A més del reactor, una central nuclear consta sempre d'una turbina de vapor, un alternador, dos o tres circuits -primari, secundari i terciari- i una o diverses torres de refrigeració del fluid condensador, que sol ser aigua. L'eficiència total és d'entre el 30% i el 40%.

En l’ any 1847 comença a conjecturar-se el principi de conservació de l'energia, els astrònoms no creien que en tots els anys que té el Sol (4.500 milions d’anys) pogués contenir tanta matèria i crear tanta energia, per tant hauria d’existir alguna altre font d’energia inadvertida fins aleshores per la humanitat.

En només mig segle, des de l’inesperat descobriment dels raigs X per part de Wilhelm Roetgen en 1895, la ciència es va interessar pels misteriosos fenòmens radioactius. El 1876, l'experiment d'Henri Becquerel provà que certes substàncies, com les sals d’urani, generen raigs penetrants d’origen misteriós. Les investigacions de Marie i Pierre Curie amb mineral d’urani portaren al descobriment d’altres substàncies fins al moment desconegudes i encara més radioactives, entre elles el radio.

Després d'aconseguir el primer bombardeig de neutrons d’urani en 1932 per part d'Enrico Fermi, el resultat va ser la fissió nuclear, la divisió d’un àtom en parts més petites. Leo Szilard va descobrir que els àtoms d’urani eren capaços de reaccionar en cadena. Amb l’ objectiu d’ estudiar aquest efecte de manera més eficient, tant Fermi com Szilard van emigrar als Estats Units i van ajudar a crear el primer reactor nuclear, Chicago Pile-1. El 2 de desembre de 1942, el reactor s’ activa, començant un nou nivell de la investigació en el projecte Manhattan i essencialment en la creació de la primera central nuclear del món.

Les centrals nuclears existeixen des de 1951. Segons l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica de les Nacions Unides, OIEA, a finals de l'any 1997 existien al món 430 centrals nuclears en funcionament, sumant una potència elèctrica total neta de 362.817 MWe. Se sol considerar el temps de vida d'una central nuclear en uns trenta anys. El problema major que presenten és que no se sap que fer amb els residus radioactius que generen.

Les principals parts de les centrals nuclears són les mateixes que en una central tèrmica, amb la diferència que tenen un reactor en comptes d’un cremador. A més no tenen xemeneies ja que no expulsen gasos a l’atmosfera.

- Reactor: És la part de la central on es produeix la fissió dels àtoms d’urani, ràdio o plutoni. Com en aquest procés s’allibera molta calor, es podria considerar el reactor com l’encarregat de provocar l’evaporació de l’aigua.

- Turbines: Les turbines poden considerar-se com la part més important de la central, ja que són les encarregades de moure el generador per a produir l’electricitat. Les turbines estan dissenyades per suportar una temperatura d’uns 600 º C i una pressió d’uns 350 bars. Les turbines estan formades per unes sèrie d’àleps de diferents mides que aprofiten la pressió del vapor d’aigua per fer girar la turbina.

- Generador: És l’encarregat de produir l’electricitat.

- Condensador: És l’encarregat de condensar el vapor que s’encarrega de moure la turbina perquè pugui tornar a ser utilitzat.

- Torres de refrigeració: S’encarreguen de mantenir baixa la temperatura del condensador, garantint el correcte funcionament de la central. L’aigua que refrigera el condensador és refredada en les torres de refredament en entrar en contacte amb l’aire fred que circula a través d’elles.

Parts d’una central tèrmica.

Retorn al sumari

BISCUTER CIÈNCIA NÚMERO 1

Isabel Pérez
Professora de Ciències

Us presentem un nou recull d’articles de divulgació científica, tots ells tracten temes relacionats amb els materials. Els autors són els nois i les noies de 1r de Batxillerat. Esperem que us resultin interessants.

Volem dedicar aquest número del Biscuter ciència a la Saman Tariq, amiga, companya i alumna entranyable, de qui sempre en tindrem un bon record.

1. Com és el material ideal? (Arturo Huanca i Dídac Prados)

2. El proper or negre. (David Pérez i Sandro Simioni)

3. Titani, el material del segle XXI. (Camilo Bedoya i Eloy Delgado)

4. Un metall, infinitat d’usos. (César Santos, Anaïs Olaya, Nerea Sánchez i Gonzalo Múñoz)

5. Dur com l’acer. (Fátima Syed i Sonia Romano)

6. Els teixits intel·ligents, el vestit fa l’astronauta. (Désirée Cortés, Sara Benhalima,  Nuria Ferrer i Joanna González)

7. La nanotecnologia, un avenç per al futur. (Luis Goya, Carla Barcina, Coral Da Silva i Daiana Godoy)

8. L’or de les Médul·les. (Daniel Miranda)


Accés al número zero de la revista Biscuter Ciència.

COM ÉS EL MATERIAL IDEAL?

Dídac Prados
Arturo Huanca
1r Batxillerat

Què és un material?
Un material és un element que presenta diverses propietats i que pot ser modificat, transformat i agrupat en un mateix conjunt. Els materials, alhora que l’energia, són elements imprescindibles en els processos industrials. Per això, en qualsevol procés industrial, cal elaborar un projecte abans de dur-lo a terme, i una de les decisions més importants que s’han de tenir en compte és la de triar el material adequat. En aquesta decisió intervenen diferents criteris de selecció dels materials:

Les propietats

És ben clar que no haurem d’utilitzar un material amb les mateixes propietats si volem fabricar, per exemple, un pot de cuina que si volem fabricar unes botes d’aigua. Per fabricar un pot de cuina, haurem d’escollir un material resistent a les altes temperatures, que sigui lleuger de pes, que sigui un bon conductor tèrmic, etc. Si volem fabricar unes botes d’aigua, caldrà fer servir un material impermeable, flexible, amb un bon aïllament de la calor... 

Les qualitats estètiques

Quan parlem de qualitats estètiques parlem del color, la textura, la forma i, bàsicament, del disseny del material. Per exemple, una superfície polida facilita la neteja, una forma “atractiva” a la vista facilita la venda del producte...

El procés de fabricació

En aquest criteri cal tenir en compte la maquinària necessària per treballar el material i si es domina la tècnica.

El cost

Per què uns productes són més cars que no pas d'altres? El preu final del producte depèn de la rendibilitat, de la vida útil del projecte, de l’abundància del producte, dels processos de fabricació... Tot això i altres factors fan que un producte sigui més barat o més car.

La disponibilitat

No tots els materials són igual d'abundants al nostre planeta, i això cal tenir-lo en compte a l'hora de fabricar un producte d'un material determinat. La fabricació de poques quantitats d'un producte rep el nom de sèrie curta, i quan es fabriquen grans quantitats d'un producte parlem de sèrie llarga.

Impacte ambiental

L'extracció i transformació de la matèria prima comporten conseqüències sobre el medi ambient. Per disminuir aquest impacte cal tenir present les possibilitats de reutilització i reciclatge del material.

Els materials tenen propietats de tipus mecànicQuè vol dir el concepte de “propietat mecànica” d'un material? Les propietats mecàniques descriuen el comportament dels material quan se li apliquen forces externes. Si la força externa és superior a la força interna del material, el material es deforma o fins i tot es pot arribar a trencar; i si la força externa és inferior a la força del material, el material resistirà.

EL PROPER OR NEGRE

ALESSANDRO SIMIONI
DAVID PÉREZ
1r Batxillerat

INTRODUCCIÓ

Molts dels objectes que comprem, des dels telèfons intel • ligents fins als cotxes híbrids i els trepans sense cables, estan fabricats amb un pessic de terres rares, elements exòtics que majoritàriament vénen de la Xina.

Una terra rara és segons la  IUPAC ( International Union of Pure and Applied Chemistry ), la col•lecció d'elements químics metàl•lics de la taula periòdica formada per l'escandi, l'itri i els lantànids. L'escandi i l'itri són considerats com a terres rares perquè es troben als mateixos dipòsits minerals que els lantànids, amb els que també comparteixen unes propietats químiques similars.

DESCOBERTA

Els elements que formen part del grup de les terres rares van començar a ser coneguts amb la descoberta el 1787 del mineral de la galdonita per part de Karl Arrhenius al poble suec de Ytterby.

Lantani: del grec λανθανω "lanthanon" que significa amagat.
Ceri: en referència a la deessa Ceres.
Praseodimi: del grec prason (πράσον), verd, i didymos (δίδυμος), doble.
Neodimi: del grec "neo" (υεο), nou, i didymos (δίδυμος), doble.
Prometi: fa referència a Prometeu, que va portar el foc als mortals.
Samari: en honor a Vasili Samarskii-Bikhovits que va descobrir un mineral de terra rara denominat samarskita.
Gadolini: en honor a Johan Gadolin, investigador de les terres rares.
Disprosi: del grec δυσπροσιτος dysprositos, que significa difícil d'obtenir.
Tuli: fa referència a la mítica illa de Thule.
Iterbi: fa referència al poble d'Ytterby, on es va descobrir el primer mineral de terra rara.

Se les anomena terres rares perquè en el moment del seu descobriment es va pensar que eren poc abundants, més tard es trobaria que són relativament abundants, excepció feta del Prometi. El Ceri, per exemple, és el 25è element més abundant a l'escorça terrestre on és present segons una relació de 68 parts per milió. Les fonts més importants per a l'obtenció de les terres rares són els minerals de la bastnasita, la monazita, la loparite i la laterita. Malgrat la seva relativa abundor, les dificultats per a l'extracció i l’explotació de les terres rares les fa força cares (és força costós) .

Les terres rares són un recurs estratègic cada vegada més important. Els 17 elements es poden trobar a la majoria d'aparells d'alta tecnologia.

Actualment, la Xina compta amb més del 90% de la producció mundial; l'augment de la demanda fa que moltes empreses occidentals en els últims anys hagin pressionat  la Xina a invertir en exploració i producció. Entre les grans economies, l'Índia és una de les que més es preocupa en controlar la Xina respecte el mercat de terres rares. Les terres rares s'han convertit en un recurs estratègic pel que competeixen  aquests dos tigres asiàtics ( Xina i l’Índia). De fet, podem dir que les terres rares s'estan convertint en "el proper or negre".

La denominació  terres rares és inadequada. Aquests metalls són, de fet, molt més abundant que altres minerals valuosos. Abundant, però no vol dir barat, ja que la seva dispersió fa que poques vegades es trobin en quantitats econòmicament viables. La similitud de les propietats químiques de les terres rares fa que siguis difícils de separar. La seva extracció és crucial, però molt restrictiva.

L'ús de les terres rares és tal que, sense elles, es necessitaria un canvi radical en totes les tecnologies avançades: avions de combat, vehicles aeris no tripulats, míssils guiats, per no parlar de totes les màquines controlades per ordinador.

TITANI, EL MATERIAL DEL SEGLE XXI

Camilo Bedoya Andrade
Eloy Delgado Esteban
1r Batxillerat

El titani és un element químic d’aspecte platejat pertanyent al grup dels metalls de transició, molt abundant a la natura, el seu estat natural és el sòlid i és característic per la seva duresa, lleugeresa, els seus punts d’ebullició i fusió elevats, és un bon conductor de la calor i de l’electricitat, i no és tòxic.

És un metall que s’utilitza molt, els pals de golf, els pírcings, i fins i tot el pigment blanc dels dentífrics contenen titani. Comparat amb l’acer, aliatge amb el qual competeix en aplicacions tècniques, és molt més lleuger. S’utilitza per produir complements molt resistents, utilitzats en indústries aeroespacials, aeronàutiques, militars, automobilístiques, mèdiques…

L’ús del titani ha representat un gran avenç en la fabricació de bicicletes. L’elevada resistència, la baixa densitat, l’excel·lent resistència a la corrosió fan que un quadre de bicicleta sigui extremadament fort i resistent al pas del temps, i increïblement lleuger. A més, a diferència dels quadres d’alumini, de carboni o d’acer, el titani és molt resistent als cops, ja que aquest metall no és fissura. Un altre avantatge respecte als seus competidors, és que el titani és molt més resistent a la corrosió, això fa que el titani tingui la millor relació resistència- rigidesa- pes.

El tub tradicional d’aliatge de titani d’alta resistència, és el mateix que s’utilitza a les aplicacions aeroespacials més avançades. Els tubs estan elaborats sense costures per poder ser soldats amb altres tubs per formar el quadre de la bicicleta. Aquests tubs es treballen en fred per donar una resistència addicional al material. Tot això permet crear un quadre extremadament lleuger i fort, fent que la seva geometria sigui dissenyada per treballar de la forma més correcta i perfecta.

El titani és un dels metalls més respectuosos amb el medi ambient, els residus resultants dels processos de fabricació són totalment reciclables.

El titani no és pas una moda. Un quadre fet en titani és com una joia, perquè els elevats costos de producció i soldadura el fan únic al seu entorn.

UN METALL, INFINITAT D'USOS

Gonzalo Muñoz Jorquera
Anaïs Olaya Herreria
Nerea Sanchez Fernandez
Cesar Santos Gonzalez
1r Batxillerat

El titani és un element químic de nombre atòmic 22 que se situa en el grup 4 de la taula periòdica dels elements i se simbolitza com Ti. Aquest metall va ser descobert l’any 1791 pel científic William Gregor.

En els últims anys s´han descobert tota una infinitat de noves aplicacions on el titani pot arribar a utilitzar-se. En el següent article explicarem l’ús del titani aplicat a la medicina.

Als darrers 15 anys s’ha avançat notablement en el tractament de fractures i pròtesis per a les articulacions. Aquests avenços es basen en la utilització d’aliatges de titani i estan revolucionant el món de la traumatologia i la cirurgia ortopèdica. Les noves pròtesis, destinades als processos d’ artrosis i de fractures, se semblen cada vegada més a la fisiologia i anatomia que ha de ser substituïda.

El titani també té característiques úniques que permeten el creixement de l’os i és compatible amb certes proves mèdiques com per exemple ressonàncies magnètiques i tomografies computades. Ha permès l’ús de les pròtesis en pacients cada vegada més joves i actius, ja que ofereixen major durabilitat i resistència als esforços.

Avui dia, gracies als avenços en disseny, es disposa d’implants gairebé personalitzats per a cada pacient i per a cada tipus d’os. Els dissenys actuals premodelats han substituït als antics implants rectes i rígids.

Gràcies a la investigació en osteosíntesi,s’ha aconseguit que el pacient pugui ser donat d’alta en 3 o 4 dies després de la intervenció i que pugui recuperar la activitat física habitual en pocs mesos. Els avenços aconseguits en aquest camp permeten obtenir una bona reducció i fixació estable de la fractura.

La següent radiografia mostra el cas d’un adolescent de 16 anys que va patir una fractura i fissura de tíbia mentre practicava esport.

Va ser operat 5 dies desprès de patir la lesió, ja que a causa de la inflamació de la musculatura i de tendons no va poder ser operat abans.

A les dues setmanes va ser donat d’alta i la recuperació avança favorablement encara que sigui un procés lent i amb necessitat de rehabilitació. Amb l’avantatge de que la pròtesi no s’ha d’extreure de l’organisme.

DUR COM L'ACER

Fàtima Syed
Sònia Romano
1r A Batxillerat

Els metalls són elements químics que en estat sòlid formen una estructura cristal·lina, com altres materials. Un metall és un element de la taula periòdica que té facilitat en perdre electrons. Aquests electrons formen com una espècie de núvol en moviment que fa que el metall sigui un bon conductor del calor i l'electricitat.

Però la majoria dels metalls que utilitzem són aliatges, és a dir, son mescles d’un element metàl·lic i un no metàl·lic. Els metalls es divideixen en ferrosos i no ferrosos. En els metalls ferrosos l'element metàl·lic és el ferro i es caracteritza per la gran resistència a la tracció i per la duresa. Un del seus problemes principals és la seva vulnerabilitat a la corrosió. Com a exemple d'aquests metalls que són aliatges nosaltres us parlarem de l'acer.

ACER

L’acer és un aliatge de ferro i carboni, amb una proporció del 0,1 a 1,76% d'aquests elements. Les seves característiques principals són la seva resistència, rigidesa i durada. Si es vol que sigui molt dur s'ha de refredar molt ràpidament, a canvi d'aquesta duresa es torna molt més fràgil. A més a més la producció de l'acer és més econòmica que la d'altres metalls.

Els acers poden ser utilitzats per fer eines, acers de gran elasticitats i acers per a motlles, segons les seves característiques.

HISTÒRIA

L'acer en l'antiguitat era produït pel mètode boomery. Aquest mètode consistia en una fosa del ferro nadiu o dels seus òxids en un forn de pedra o altres materials naturals resistents a la calor, en el qual es fa circular aire, per fer que el ferro es mescli amb el carboni de les pedres del forn.

L'Acer Wootz va ser desenvolupat per primera vegada en l'Índia al voltant del 300 a.C. És caracteritzat per bandes de capes de carburs en una matriu amb perlita, fa que tingui una gran duresa i tenacitat. L'acer Wootz va ser exportat a través de l'orient on va donar lloc a l'acer de Damasc.

UTILITATS

En l'actualitat l'acer s'utilitza per la construcció d'edificis, ponts, vaixells etc. També és molt important amb les vies dels ferrocarrils metàl·lics i material mecànic amb forma cilíndrica.

Segons el contingut del carboni de l'acer s'utilitza per coses diferents.

Si té poc carboni (< 0,3%) s'utilitza per fer cotxes, envasos, bigues, tubs... Si el nivell de carboni és mitjà (de 0,3 a 0,6) la seva utilitat és per fer rodes i carrils de trens, cigonyals, engranatges...

D'altra manera, si el contingut de carboni és alt (de 0,6 a 1,4) el seu ús és per fabricar eines de tall, matrius, motlles...

ELS TEIXITS INTEL·LIGENTS, EL VESTIT FA L'ASTRONAUTA falta imatge

Joanna González Van Der Laan
1r Batxillerat

S’anomenen teixits intel·ligents aquells teixits que poden reaccionar davant estímuls i condicions del medi tals com canvis mecànics, tèrmics, químics, elèctrics o fins i tot magnètics. Han estat dissenyats per a respondre a una situació específica d'una manera totalment determinada.

Creació del teixits intel·ligents

Per a fabricar teixits intel·ligents la roba s'impregna d'una tinta de nanotubs de carboni, un fet que provoca que la peça es torni elèctricament conductora. D'aquesta manera, el tèxtil pot detectar diferents substàncies químiques presents en fluids corporals( com suor, orina...) i transformar-les en senyals elèctrics que poden ser monitoritzades.

Exemples dels teixits que permeten practicar professions

El vestit espacial, és essencial per poder practicar la professió d'astronauta, és un vestit tancat hermèticament, que inclou un dispositiu de respiració i que permet a l'ocupant moure’s lliure per l'espai. És la peça bàsica per a realitzar qualsevol activitat extravehicular i una mesura de seguretat per a la reentrada, doncs protegeix els éssers humans de la calor, el fred, les radiacions i la nul·la pressió atmosfèrica de l'espai.

Aquest vestit té diverses funcions, com la de fer d'escut contra la radiació ultraviolada, protegir contra petits meteorits, té sistema de comunicacions...

El vestit espacial està format per diverses peces que s'uneixen unes a les altres, de vegades les peces son intercanviables amb altres vestits: els camals, el tronc, els guants, el casc, la motxilla, i els tubs d’evacuació.

Està format per diverses capes de teixits: la capa exterior, la capa de kevlar (intermitja) amb la seva missió de protegir els teixits interiors d'esquinçaments i de la petita escombreria espacial que pogués produir talls, i per últim, la capa de cotó que fa que l'interior sigui més agradable.

Presenta, però, una sèrie d'inconvenients, com per exemple, és molt costós, incòmode, etc.

Altres vestits que permeten professions serien els escaladors, motoristes... a més s’estan provant teixits intel·ligents que permeten el diagnòstic d'una malaltia.

Invents que s'estan provant a Catalunya

Com serà la roba del futur? A Catalunya, empreses i universitats treballen juntes en la creació de nous productes. Alguns ja han arribat al mercat. És el cas d’un teixit fet amb fils de paper que es fabrica a Manlleu i que en el futur es podria incorporar al fusellatge dels avions per filtrar els rajos còsmics.

LA NANOTECNOLOGIA, UN AVENÇ PER AL FUTUR

Coral Da Silva
Carla Barcina
Luis Goya
Daiana Godoy
1r Batx B

La nanotecnologia és la ciència dedicada al control i manipulació de la matèria a una escala menor que un micròmetre (un nanòmetre és la mil milionèsima part d'un metre (10-9), és a dir, a nivell d'àtoms i molècules. La nanotecnologia presenta solucions avantguardistes i més eficients per als problemes ambientals, així com molts altres problemes que s’enfronten a la humanitat. Va començar a ser una ciència reconeguda quan Richard Feynman va guanyar el Premi Nobel de física, amb tots aquests avenços l'home va tenir una gran fascinació per seguir investigant més sobre aquestes molècules.

Cronologia i antecedents.

Aplicacions a la medicina.

Una de les aplicacions més notòries serà la repartició molecular del cos humà. Nanorobots introduïts en el flux sanguini podran destruir virus i cèl·lules canceroses, reparar estructures danyades, treure les escombraries acumulades al cervell i fer que el cos torni a l’estat saludable de la joventut.






Avantatges.

Millores en comunicació, medicina i a les indústries
Reducció de l’impacte mediambiental
Estalvi d’aigua i d’energia.

Desavantatges.


Canvis en l’estructura social, política i econòmica.
Productes que danyen el medi ambient
Desenvolupament d’armes anti-persona.

L'OR DE LES MEDUL·LES

Dani Miranda
1r Batxillerat

La zona de les Medul·les és un paisatge espanyol format a partir d’una explotació minera romana d’or, situada a la comarca del Bierzo (Castilla i León). Es considera la major mina d’or a cel obert de tot l’imperi Romà.

El que avui dia hi veiem són les restes de la terra que va ser remoguda pels esclaus de l’Imperi Romà a la recerca de l’or en las profunditats de les muntanyes.

Possiblement es van extraure més de 900.000 quilos d’or.
La tècnica utilitzada pels romans era l’anomenada Ruina montium. Aquesta consistia en utilitzar la força de l’aigua per remoure, d’un sol cop, amplies extensions de terreny.

A les Medul·les no hi ha aigua però els romans van ser capaços de portar-la des de les Muntanyes Aquilianes i del Mont Teleno, a més de 10 quilòmetres de distància.

Una curiositat és que quan es trobaven amb alguna roca difícil de treure, la ruixaven amb vinagre i li calaven foc perquè s’esquerdés i així, poder-la desfer millor.

L’or que s’extreia de les Medul·les es transportava a Roma a través de dues conegudes rutes:
· La Via de la Plata (cap a Merida, el Guadiana i pel mar cap a Roma).
· La Via Augusta (Astorga-Tarragona i per mar cap a Roma ).

Una altra de les dades curioses que ens deixa aquest lloc és que, era un jaciment tan summament valuós i important per a l’imperi Romà, que romania totalment il·localitzable. Fins i tot es va prohibir realitzar cap referència escrita sobre ell.
Les Medul·les estaven protegides per 20.000 soldats de diverses legions romanes.

EDITORIAL 21

Toni Cabrera
Director

La LOMCE o el trencament de l'escola pública

A l’igual que està succeint amb altres reformes (sanitat, serveis socials, treball, justícia ...), més obsessionades en penalitzar les víctimes que en seure a la banqueta dels acusats als culpables, als que s'enriqueixen a costa dels altres, als defraudadors, etc., la LOMCE transpira un afany de caçar i segregar els més febles.

I és que, per més voltes que li donem, la nova reforma educativa caurà com una llosa sobre la nostra educació amb la promesa de “redimir”. Redimir a qui? No als que, segons els promotors de la LOMCE, no volen estudiar i, segons el senyor ministre, no ho poden fer perquè no "tenen capacitats", com si el talent fos un do donat i acabat que es té o no des del naixement. Aquesta és la reforma en curs. La que es va quedar al tinter fa una dècada (LOCE, 2002) i ara sorgeix en contra de totes les anteriors, plenes, diuen, de confrontació ideològica i especulacions.

Reclama per a si la condició de assenyada, pràctica i, per fi, res ideològica, però resulta ser tot el contrari.

Insensata, perquè va precisament en contra de totes les recomanacions internacionals en matèria de reformes escolars per a aquests temps.

Gens pràctica, perquè comporta algunes decisions que, d'arribar-se a aplicar, poden desencadenar destrosses inimaginables en el sistema (cal pensar, per exemple, el que pot representar, ni que fos en termes logístics i de gestió, la creació d’instituts d'educació secundària, especialitzats per àmbits i/o per alumnat).

I té molt de ideològica perquè, a més del que s'ha dit, la LOMCE és un exemple genuí (i amb retard) de reformes neoliberals i mercantilistes que en diferents zones del planeta es van aplicar a finals del segle passat i ara ja consideren obsoletes. I qui, parlant seriosament, s'atreviria a titllar d’aliè a la ideologia el tractament donat a la religió catòlica en el currículum o a la privatització escolar en els concerts?

No és temps de centres competitius ni de directors amb més poder, sinó de centres on la participació i la democràcia s'apliquin per a pensar i fer que tot l'alumnat aprengui al màxim, armant equips docents forts, capaços, compromesos en garantir, a totes i a tots, una bona educació. Però, és evident que la LOMCE va en una direcció contrària.

Moltes persones som conscients que l'educació en aquest país té, a més d'èxits evidents, encara bastants assignatures per aprovar. Però no s’aconseguirà ni amb l'esperit ni amb la lletra de la reforma que se'ns ve a sobre.

Bones vacances a tothom!

EN RECORD DE SAMAN

Isabel Pérez
Tutora de 1r Batxillerat

A finals de maig, tota la comunitat educativa del centre ens vàrem reunir a la biblioteca per a recordar i acomiadar-nos de Saman Tariq. Es van llegir uns versos de la cançó "Azabache" de Lucas Masciano. Es va omplir un mural amb dedicatòries i missatges i es va interpretar a dos violoncels "El cant dels ocells".

Et recordem Saman.

Tot seguit podeu veure imatges del mural, la lletra i la música de la cançó.

AZABACHE

(Lucas Masciano)

Muy cerca de este lugar, donde Azabache creó su ser 

dio a su vida libertad, cumplió sus fines al crecer 

vivió historias de amor, ternura y amistad 

sin saber que el anochecer 

se llevaría su alma. 

En primavera según dicen las flores van a nacer. 

llenan el mundo de colores y ternura a la vez. 

Pero esta flor se marchitó en esta época especial 

y soportó hasta que cayó muy lejos de este lugar 

hacia donde... 

Hacia donde nadie sabe donde ni por qué 

pero azabache ya no está, se fue sin parar de crecer 

dejó historias por la mitad y ríos llenos de sed. 

Su voz no se puede escuchar, pero puedo sentir su ser. 

La nueva clase empezó pero ella nunca entró 

miré hacia atrás y vi un vacío total. 

se fue de aquí, no sé por qué, estará bien o estará mal 

o algún ángel se la llevó, porque haría falta allá. 

hacia donde nadie sabe...

IUSTINUS BIEBER

Sara Cutillas Cansado

4tC d'ESO

El dia 16 de març Justin Bieber va oferir un concert a Barcelona

ego sum laeta: Iustinus Bieber est in theatro. ille est iuvenis cantor, probus et optimus. puellae clamant ante theatrum. ianua aperitur et puellae theatrum intrant. Iustinus Bieber non adest in theatro. puellae clamant: turba est in theatro! Iustinus Bieber se celat. subito, Iustinus est in scaena. Belieberiae clamant. Belieberae sunt puellae, quae Iustinum valde amant. theatrum est obscurum, sed Iustinus lucet: ille optimus cantor est. belieberae spectant Bieberem. belieberae exaudiunt Bieberum. Beliberae sunt insanae, quod Iustinus est notissimus: Iustinus cantat et belieberae clamant, ille est STELA, clarus cantor. ille cantat: “As long as you love me”, “Boyfriend”, “All around the world”, “Believe”, “She Don’t like the lights”,”Fall”, “Take you”, “Never say never”,”Somebody to love”, “One less lonely girl”, “Baby” et ”One time”.