Laura Izquierdo Sánchez
2n A
Artús i Lancelot: els herois de Troia
Diu la llegenda que en un indret molt llunyà, el nom del qual és Camelot, governava un rei, considerat per tothom com un home de bon cor, anomenat Artús, fill del gran Uterpendragó i la bella Igerna.
Un dia, entre l’enrenou dels preparatius d’un casament, a Artús se li acudí fer un tomb pel bosc dels afores del reialme. Abans, però, buscà la seva esposa Ginebra. Una donzella jove i de gran bellesa que hagué de concertar matrimoni amb ell per obligació del seu pare Lodegan.
Després que Artús li digué a Ginebra el motiu de la seva absència, avisà el seu vassall Lancelot perquè li fes companyia durant el passeig per l’ombriu i llòbrec bosc. Aquest s’estava emprovant el vestit que lluiria l’endemà al seu casament amb Morgana, la seva estimada.
Cap al migdia, tots dos deixaren de cavalcar en ser captivats per un fenomen màgic, fascinant i molt misteriós. Al bell mig del dens bosc hi havia un camí que conduïa a un grandíssim pomer que probablement el seu origen es remuntava a milers i milers d’anys. Tenia un tronc molt gruixut i les fulles d’un color verd molt vistós. Des de lluny es podia observar la seva màxima esplendor. Com era migdia i el sol era al zenit, entre les escletxes de les fulles i les branques dels arbres passaven feixos de llum que il·luminaven tot aquell magnífic miracle.
Llavors, Artús se sorprengué en veure una placa d’or clavada al tronc, on s’hi llegia: Excalibur.
De sobte, se sentien unes passes que provenien del darrere. Tots dos molt esgarrifats es van girar i van trobar-se amb un ancià de barba blanca. Aquest es reverencià molt cordialment i es presentà. Es deia Merlí i era el guardià del portal Excalibur. Segons l’ancià, aquest pomer havia germinat per obra de Déu, amb l’objectiu d’interferir en el passat i poder evitar algunes de les batalles més sanguinàries de la història.
- Nostre Senyor ja ha escollit les persones encarregades d’aquesta missió. Ara són vostès els que han d’actuar. –Digué Merlí amb un to sever, però convincent.
Aleshores, el mag va prémer amb força un artefacte i, tot seguit, els dos genets van desaparèixer com per art d’encanteri.
Havien sigut transportats centenars d’anys enrere. Tots dos es trobaven a Troia.
Molt conscients del missatge del gran savi, van córrer cap al castell per fer-li saber al rei Príam el parany del cavall de Troia, aquell regal que els grecs oferirien en senyal de pau i que no era més que una farsa per conquerir la fortalesa.
Finalment, Príam escoltà els dos homes i refusà el regal dels grecs. Molt agraït, els oferí allotjament a ambdós. Però aquells dos homes recordaren les seves mullers i decidiren tornar a la seva llar.
A la tarda, retornaren a Camelot. Allà els esperava tota la cort i les seves esposes que molt impacients i amoïnades van passar tota la tarda pregant i recitant oracions.
A l’endemà, tothom va gaudir d’una cerimònia magnífica i d’un banquet esplèndid.
Nicolàs LLanes
2n A
Les cróniques d' Artús En busca del cor de la immortalitat
L’any 562, Camelot va patir una gran invasió dels saxons, Camelot s’havia tornat molt feble, els cavallers no volien combatre i moria molta gent. Un dia els saxons van poder esfondrar la muralla de la frontera i van entrar-hi. Artús, Ginebra, Lancelot i Merlí van decidir fugir de la ciutat, van agafar les seves armes i armadures i se’n van anar per uns conductes subterranis. Mentrestant els saxons van conquerir Camelot i li van posar el nom de Camp mort. Quant van sortir, Morgana els estava esperant, i després se’n van anar a una altra ciutat. Van arribar a una molt petita, no hi havia ningú, de sobte van sentir un gran soroll, eren els saxons que també anaven a conquerir aquest poble, Artús i els altres van córrer fins arribar a un petit edifici, van entrar i van pujar al segon pis, però es van adonar que els saxons també havien entrat a l’edifici, van córrer i es van amagar en una habitació molt fosca, van donar uns passos al darrera i van obrir una altra porta, van entrar-hi, estava plena de roba i sabates, i quan van sortir-ne van veure que estaven en un altre món. Van mirar a banda i banda i van veure que aquest món tenia una vegetació molt rara perquè hi havia unes plantes amb ulls i algunes parlaven. Van seguir caminant fins arribar a un gran castell, on hi havia un home d’ulls blaus i els cabells llargs:
- Hola us estàvem esperant.
- A nosaltres? – Va dir Artús
- Sí a vosaltres, veniu, passeu al castell.
Van entrar-hi i el dels cabells llargs els va dir:
- Jo sóc el príncep Peter, sóc un cavaller medieval i he d’explicar-vos per què us he portat aquí a aquest món.
- On som? en quin any ens troben? per què hem vingut nosaltres i no uns altres? perquè....
- No vagis tan ràpid, aquesta es la història; Quant Jesucrist va vèncer el dimoni va deixar en llibertat el cor de la immortalitat, i va dir que si alguna vegada el dimoni sortia, hi anirien els 5 cavallers llegendaris, que sou vosaltres, els cavallers Artús el magnífic, Merlí el mag, Ginebra la seductora, Lancelot el guerrer i Morgana l’apassionada.
- Nosaltres?- va dir Lancelot.
- Sí, i heu de matar el dimoni, amb el cor de la immortalitat.
- Una pregunta. On som?- va dir Ginebra.
- En quin any estem?- va dir Lancelot
- Esteu a Narnia el món dels lleons, i esteu a l’any 1254.
- I.... ara què farem?- va preguntar Merlí
- Ara ens n’anirem cap a les muntanyes immortals per buscar el cor de la immortalitat. Van sortir del castell, Artús, Ginebra, Merlí, Morgana, Lancelot i Peter. Van caminar molt, Van passar per les aigües de mocs, els.... Mentrestant Peter els va contar que els seus tres germans, Lucy, Susan i Edmund havien estat raptats pel dimoni. Quan van arribar van entrar en una cova, van veure que al fons hi havia una escala i al final de l’escala estava el cor de la immortalitat, Peter va dir que només podia passar el cavaller més fort i aquest cavaller era Artús, quan Artús el va agafar va tremolar tota la cova i es va esfondrar, per sort els cavallers havien sortit abans. Després se’n van anar al castell del Mal, quan van entrar-hi, van veure una sala molt gran, era plena de persones mortes, en una altra hi havia un gran cercle on hi havia els germans d’en Peter que estaven atrapats per un encanteri. De sobte, del centre de la sala va sortir el dimoni, era un home molt alt, tenia els ulls vermells i una samarreta amb sang:
- Hola benvolguts amics, jo sóc el dimoni Jaume i ja veig que m’heu portat el cor.
- No! anem a matar-te, i a salvar els germans d’en Peter.
- Ahhh, hola Peter quant de temps.
- Hola amic.- Va dir Peter.
Resulta que Peter era amic del dimoni, era el seu ajudant, havia enganyat a Artús.
- Queeeee. Van dir tots menys Peter.
- Sí sóc amic del dimoni, gràcies per donar-me el cor, ara podrem matar a Jesucrist i a tots.
- Mai. – va dir Artús.
De sobte, Morgana va fer un encanteri i va atrapar a Artús, a Merlí, a Lancelot i a Ginebra en un altre cercle.
- Artús, de veritat que creies que jo era una dona bona.
Morgana es va convertir en una serp i se’n va anar al costat del dimoni.
- No pot ser, traïdora, traïdora
- I ara us matarem.
Però Artús amb Excalibur va fer un encanteri i va sortir del cercle. va anar corrent i li va clavar a Excalibur al cap del dimoni, aquest era el seu punt feble, el dimoni va caure i va desaparèixer.
- Mai no em derrotaràs, tinc el cor de la immortalitat i us puc matar.- va dir Peter
- No.- va dir Artús.
Artús va córrer i va lluitar amb Peter, li va agafar el cor i el va treure del cercle, després Lancelot el va llençar a la finestra, Ginebra li va donar al cap amb la seva espasa i Merlí el va fer desaparèixer. Després Ginebra va agafar a Morgana i la va cremar.
Així els 5 guerres llegendaris van derrotar el mal. A continuació Artús es va adonar que el dimoni abans de desaparèixer i anar-se’n a l’infern, es va emportar la seva espasa. Artús va pensar:
-Ara ja tenim una altra aventura, anirem a buscar a Excalibur!
Després van parlar amb els germans d’en Peter i van tornar a construir Camelot però aquesta vegada era en un territori de Narnia.
Artús i Ginebra van ser els reis de Narnia, i Lucy la germana d’en Peter es va casar amb Lancelot i Merlí amb un encanteri es va crear un fill, Merlot, que seria el millor guerrer de Nàrnia. També va aparèixer Aslan el rei dels lleons, que va convertir-se en la mascota dels reis.
Però quan Artús, Ginebra Lancelot, Merlí i Morgana se’n van anar per l’armari, van deixar la porta oberta i no se sap qui hi ha entrat...
Mónica Pérez
2n B
Viatge al desastre
Abans d'anar-m'n, vull explicar el succés que em porta fin aquí, per a que quedi sempre en el record:
Sota les estrelles i al costat d’un llac, amb la companyia d’en Lancelot, vaig passar la millor nit de la meva vida. . Al matí,, el cant dels ocells i el sol radiant ens despertava. Quan vaig entrar al castell, el meu marit, el Rei Artús, m’esperava tot enfurismat i amb una llàgrima al seu rostre. De sobte em va agafar de les mans i es va agenollar davant meu. Tot seguit, va passar la seva mà per la meva cara lentament fent-me una carícia i em va dir:
-Com m’has pogut fer això, estimada?
De sobte se’m va ocórrer que potser s’havia assabentat de les cites romàntiques amb Lancelot. Tot seguit, vaig veure el mag Merlí, una mica allunyat, i ho vaig poder afirmar. El meu marit em va deixar les mans i se’n va anar a la nostra habitació. Deu minuts més tard, tornava amb l’armadura posada i em va dir:
-Ho sento.
Em vaig posar a cridar i a plorar com una desesperada sense consol. Vaig anar corrents fins on Lancelot m’havia dit que estaria i quan el vaig trobar, vaig portar-lo al bosc i allà li ho vaig poder explicar tot. Quan vaig acabar, em va respondre amb molta por:
-I ara què farem?
-Crec que ens hauríem de quedar aquí. Si tornem al poble, el meu marit et podria matar.
-No ens podem quedar aquí eternament, estimada Ginebra. Hem d’afrontar els fets i tornar al castell.
Tots dos vam tornar al castell i el rei Artús, en veure’l, li va donar un cop de puny a la cara tan fort que el va fer caure al terra, i li va dir, posant-li la punta de l’espasa Excalibur al nas:
-Era el més fidel dels meus cavallers, al menys era el que pensava, però veig que m’havia equivocat.
De sobte, va aparèixer la fada Morgana acompanyada d’en Lancelot. En aquell moment, ningú no entenia res del que succeïa, però llavors, l’impostor que estava estirat al terra amenaçat de mort, es convertí de nou en la seva figura. Tots vam cridar de sorpresa i llavors el rei Artús es guardà Excalibur i exclamà:
-Marxeu al bosc i no hi torneu mai més, per aquí.
Molt contenta, em vaig llençar a sobre d’en Lancelot i li vaig donar un petó a la galta, però aquest no va reaccionar i ràpidament explicà:
-A la fada Morgana i a mi ens ha passat una cosa inexplicable.
-El que? – Vaig preguntar encuriosida
-Aquest matí, he anat al bosc a demanar a la fada Morgana que em curés una ferida molt greu que m’he fet a la cama. Quan m’ha acabat de curar i tornava de nou al poble, un gran forat de colors brillants s’ha obert al terra, al costat de la fada.
-Era com un remolí molt potent. – contestà la fada Morgana molt espantada- Abans que se’m pogués emportar, en Lancelot s’ha agafat d’un arbre i amb una mà m’ha pogut salvar.
-Els colors eren tan brillants que gairebé no podia veure-hi res. – afegí en Lancelot, com captivat.
No vaig voler treure el tema d’en Lancelot, encara que he d’acceptar que estava encuriosida en saber per què la fada Morgana li havia donat la forma de Lancelot a aquell impostor. Tots vam començar a xiuxiuejar preguntant-nos què podia ser aquell gran forat i llavors el mag Merlí digué:
-Només podrem saber què és si hi tornem.
-Té raó – va afegir el rei Artús.
El mag Merlí, la fada Morgana, Artús, Lancelot i jo ens vam endinsar al bosc i la fada Morgana ens va guiar el camí fins al gran cercle de colors. Quan hi vam arribar, vam decidir no apropar-nos molt però llavors, Lancelot es caigué al terra i fou arrossegat per aquell remolí màgic. Quan va arribar al cercle, el traspassà sense cap esforç i llavors, el rei Artús decidí anar-hi també. Després d’un quart d’hora sense respostes, Merlí, Morgana i jo vam decidir entrar-hi. Quan el vam traspassar, vam veure a Lancelot i a Artús dins d’una caseta molt petita junt amb dos joves més. Vam córrer fins allà i vam entrar-hi. Els dos nois vestien amb una roba molt estranya i un d’ells portava als ulls una cosa que diuen “ulleres”. Ens vam presentar i tot seguit ens digueren ells els seus noms:
-Nosaltres som Harry Potter i Ron Weasley.
Tot seguit, va arribar una noia molt dolça que en veure’ns digué:
-Ja és carnaval?
I els altres dos nois rigueren. Lancelot explicà a la dolça noia:
-Bella donzella, som ciutadans del segle VI dC.
-Ostres! Doncs nosaltres estem ara al segle XX, aneu una mica endarrerits...
I tornaren a riure els dos joves.
De sobte, un terrible silenci esguardà la casa i llavors en Harry Potter digué:
-I com heu vingut a parar aquí?
-Per un cercle de colors brillants que hi ha allà fora.
Els vam anar a ensenyar el gran forat màgic, però no hi era. En aquell moment passà Albus Dumbledore, el director de l’escola i els preguntà:
-Qui són aquests?
-Uns que diuen que vénen de l’edat mitjana – Explicà Ron Weasley.
-Sí senyor, som del segle VI dC.- vaig explicar
-Del segle VI dC? – exclamà el director- no m’agraden les bromes.
I el director seguí caminant com si res. Els tres joves ens van guiar fins a la seva habitació i ens explicaren que eren mags que vivien en aquell internat de màgia anomenat Hogwarts. Tot seguit, va sonar un timbre i ens van dir:
-Ara marxem a classe, però podeu quedar-vos aquí si voleu. En menys de tres hores tornaren.
Però tot i així, el rei Artús va insistir en marxar a investigar. Un cop fora de l’edifici, vam entrar al bosc i en unes hores s’havia fet fosc. Ens vam refugiar en una cova, vam fer foc amb llenya i vam poder adormir-nos. Quan em vaig despertar, estava dins d’una presó juntament amb els meus companys. Tots cridàvem desesperats i cap no sabia com havíem arribat fins allà. De sobte vam veure un mag que reia amb aires de maldat i que ens va dir:
-Em servireu...
-Per a què? – vaig preguntar amb por
-Ja ho veureu, ja...- va dir tornant a riure
Quan se’n va anar, el mag Merlí va intentar trencar les barreres amb els seus poders màgics però no ho va aconseguir. Tot seguit, el rei Artús va agafar Excalibur i va intentar trencar les barres de ferro però acte seguit, l’espasa es trencà per la meitat. Al cap de dues hores aproximadament, va aparèixer de nou aquell malvat mag i va obrir la porta. Va entrar i va agafar pel braç al mag Merlí. El va portar arrossegant fins que va desaparèixer de la nostra vista. De sobte es van sentir crits de dolor i en cinc minuts, el silenci tornava a regnar en aquella presó. El mag va tornar repetidament i va fer el mateix amb tots. Suposo que ara vindrà a buscar-me a mi, sóc l’última, desitgeu-me sort.
Aquest món màgic ens ha portat a la desgràcia...Adéu...
Christian Gallardo
2n B
L’avarícia i l'amor impossible: una mala combinació
Un dia a Camelot, Artús i Ginebra eren al castell fent coses privades, de sobte, Merlí, transformat en un noi jove d’uns vint anys, va arribar cridant que Morgana i Lancelot havien robat l’Excalibur.
Artús, Merlí, Ginebra (malgrat que era una donzella, va anar amb una armadura i una espasa, perquè volia saber per què Lancelot havia participat, si ells li donaven tot el que volia ) Christian, el seu millor cavaller i Pepe González van anar a buscar a Morgana i Lancelot.
Els cavallers i Ginebra van veure enmig del bosc com una mena de cascada sense fons. Artús es va ajupir, però es va caure i al moment de caure es va agafar a la llarga barba de Merlí, Merlí a Ginebra, ella als dos cavallers i els dos cavallers, com que no podien amb el pes dels cossos i a més amb els de les armadures, van caure.
Quan Merlí es va despertar els va veure desmaiats al terra, en una platja, a dos metres d’un home pescant. Merlí va anar corrents a parlar amb el pescador i li va preguntar si havia vist una fada i un cavaller, el pescador li va respondre que sí, que es dirigien cap al castell.
Tots es van anar despertant, el grupet va anar caminant fins que enmig del camí van veure un tipus de monstre petitó amb un anell a les seves mans, el monstre molt avariciós deia i deia repetidament “My treasure..... “
Merlí va preguntar-li cap on era el castell i el monstre no deia res, fins que al final va dir :
-Golum...
Merlí va dir-li: Golum saps on és el castell?
Golum no li va dir res sinó que es va llençar sobre els cavallers, tots van començar una batalla molt intensa, però al final els cavallers van lligar a Golum a un arbre, Pepe González es va morir d’un tall al pit, Ginebra en veure l‘hermós anell amb inscripcions el va agafar i se’l va endur.
Els cavallers i Ginebra van veure el castell des de lluny, i van anar-hi.
En arribar, van veure l’habitació dels horrors, al terra tot de morts, els que més destacaven eren un home gras amb una destral d’allò més gran, un elf amb un arc i un home de cabells llargs amb un anell com el de Golum.
Als trons hi havia Morgana i Lancelot, Lancelot era amb la cara plena de sang i el cos igual, però sense una sola esgarrinxada, al terra l’Excalibur.
Merlí, Morgana, Artús i Lancelot van mantenir una conversa, la típica de per què has fet això, com ho has fet, etc.
Morgana li va respondre “ volia ser reina d’un altre país” i Lancelot va dir “ jo m’avorria de servir a un vell arrugat com tu”
Llavors Christian se’n va anar corrents cap a Lancelot, li va fer un tall a l’espatlla dreta, però va rebre el conjur de Morgana i abans de morir va dir:
Vull que m’incinerin amb dues monedes per al barquer i en el mateix lloc que ma mare.
Merlí, en veure morir el seu company, es va preparar per llençar un conjur a Morgana i Artús per lluitar contra Lancelot.
De sobte Ginebra va caure al terra, el seu cap va anar rodolant als peus de Lancelot deixant darrere un llac de sang. Darrere hi era Golum, dient:
-Aquest anell era meu! Ara he trobat l’altre i això serà el caos! Ja Ja Ja
Lancelot, va anar corrents cap a Golum, però Artús hi va arribar abans i el va travessar amb una espasa.
Morgana va mantenir una lluita amb Merlí i Artús i la va perdre.
Després de totes les batalles, els vencedors, van agafar l’Excalibur i Merlí va dir:
Momoon olala nicani caraca tornem al lloc d’origen.
Els dos amics es van trobar al castell i van anar a rentar-se i a dormir.
Entrades
