Álvaro Pérez Gómez. 2n de Batxillerat
Una vez realizado el referéndum sobre el destino de las tres chimeneas, parece que éstas seguirán en pie. Los votantes a favor del mantenimiento, defienden que se deberían conservar como “patrimonio industrial” y otros simplemente por simbolizar a la ciudad de Sant Adrià. Ante las dos afirmaciones de los votantes a favor, he de decir que mi posición es la contraria.
No me parece bien que las torres simbolicen a nuestro municipio, porque la única imagen que pueden dar es de degradación urbanística y ambiental, simbolizando el mal gusto en la estética industrial. Solo su tamaño ya demuestra la prepotencia de un capitalismo salvaje y sin escrúpulos, que no tiene en cuenta a los ciudadanos y sus intereses, sino únicamente los propios, el dinero y el poder, sin aportar ningún beneficio social.
Seguramente, muchos de los que han votado a favor tendrán en mente a sus familiares, que con su trabajo y su esfuerzo lograron levantar estas obras faraónicas. Pero han de pensar, que lo hicieron por un salario (a veces mínimo), para dar de comer a sus familias, y que seguramente, si les hubieran preguntado, hubieran preferido crear algo mejor.
¿Alguien ha pensado en la contaminación y sus repercusiones en la población de Sant Adrià, incluidos sus hijos y familiares, cuando ha votado a favor de las tres torres?
¿Realmente, a los votantes a favor no les duele la vista cuando ven semejante engendro?
Las tres torres y el espacio que ocupan, se convertirán en un vertedero de hierro y hormigón, que acabará por simbolizar la ciudad de Sant Adrià, y que añadido al resto de industrias contaminantes del litoral marítimo ya nos señalan como una ciudad sin personalidad.
Creo, que un parque de homenaje a los trabajadores que levantaron esas tres torres serian el mejor símbolo que nos podría representar a todos los ciudadanos de Sant Adrià.
Al ja llunyà curs escolar del 2001, un grup d’alumnes, engrescats per la professora d’educació física del nostre centre, van començar a practicar un esport relativament nou a Catalunya: el korfbal. Anys després, amb els seus no pocs daltabaixos, el korfbal continua present en la vida del institut, i és que aquest esport holandès semblant a l’handbol i al bàsquet, no ha deixat mai ningú que l’ha practicat indiferent. De fet, tots hem jugat KIES, la competició per instituts que any rere any ha aixecat passions entre tots i totes..JPG)
El passat dia 10 de febrer de 2010 va haver una assemblea de socis i sòcies de l'AMPA que va acordar la renovació d'alguns càrrecs de la seva junta directiva. Les persones triades per dirigir aquesta nova etapa son les següents:
Roger Hoyos. Director
Encetem amb aquest número 10 una nova etapa de la nostra revista. Aprofitem els recursos que ens ofereix internet i passem a l'edició digital. Fins ara fèiem una edició en paper i "penjàvem" al web del centre la seva imatge en document "pdf". De moment fem només un canvi de format, abandonem el paper i passem a una única versió a internet. Aquest canvi és possible, en part, perquè la pràctica totalitat de les famílies ja disposa d'ordinador i de connexió a internet amb banda ampla. Els avantatges són múltiples i van des dels mediambientals (reducció del consum de paper, de tinta i d'energia) als d'accessibilitat ja que la revista podrà ser consultada per totes les persones que ho desitgin de forma més ràpida i còmoda en qualsevol moment i des de qualsevol lloc amb connexió a internet i als d'interactivitat ja que ara, els/les lectors/es podran fer comentaris als articles.
Entrades
