POESIA EN IMATGES

Aina Mulet

Professora de Literatura catalana

Un dels autors que hem treballat a l’assignatura de Literatura catalana de 2n de Batxillerat és Joan Vinyoli, figura cabdal de la nostra poesia contemporània. 

Vinculat al postsimbolisme, Vinyoli considerava que els versos han de partir de les experiències i que és a través de la poesia com podem arribar a conèixer la realitat que ens envolta i els secrets que un amaga. Els seus textos ens parlen de l'amor, el desamor, el desig, el pas del temps, la mort i, sobretot, del gaudi de les petites coses. 

La lectura del llibre Vent d’aram (1976) ens ha emocionat –algunes vegades fent-nos entristir i, d’altres, dibuixant-nos un somriure– i el que és més important: ens ha fet reflexionar sobre el sentit de la vida i sobre qui som.

Una de les activitats realitzades a classe ha consistit a fer una representació visual del poema que més ens ha agradat. A continuació podeu veure algunes mostres dels treballs de les alumnes.

Il·lustració de Soraya Méndez sobre el poema "Joc d'escacs".

                                       

                                                Joc d'escacs

                                                De vegades els himnes
                                                són per aquells que estan
                                                sota la terra.
                                                                   Aquí, nosaltres
                                                vivim encara del sinistre

                                                destí dels homes.
                                                                  I mirem com juguen
                                                a escacs.
                                                                  Avancen els peons
                                                per molts que en caiguin. Salten
                                                com el cavall i, ràpids,
                                                obliqüen com l'alfil.
                                                Sacrifiquen la dama i, ja quasi
                                                perduts, enroquen.
                                                Que el rei aguanta fort
                                                                              -però segur
                                                que amb tots els atributs, ceptre i corona,
                                                                              acabarà caient.

 

 

Composició de Laura Manzanera sobre "Joc d'escacs".

Vídeo inspirat en el poema "Cap al no-res", realitzat per Veronique Dago
(Música: "Save me" de XXXTentacion)

                                                Cap al no-res

                                                No sé per on camino, sé només

                                                que vaig cap al no-res.

                                                Fa molt de temps que em destrueixo.

                                                No sabré mai on soc.

                                                No podré veure mai

                                                la veritable mar al fons.
                                                                Se'm dona sols mirar

                                                temporalment les coses.

Il·lustració d'Alba Ruiz que representa el poema "El graner morat".

                                             El graner morat

                                             El vent d'aram tremola sobre les muntanyes.
                                             Les teranyines del bosc entelen el foraviat.

                                             Tanca't en el graner
                                             morat de la tristesa.
                                             Fes compte que potser el més important
                                             és collir nous o bé ensacar avellanes,
                                             fer un tast de vi, passar d'un cove a l'altre
                                             castanyes.
                                                                                    Mira, pesa, palpa
                                             la finor de les glans.

8 DE MARÇ DEL 2018

Comissió de Coeducació del MVM

Enguany, a l'institut, s'ha creat la Comissió de Coeducació. En aquesta comissió, que per ara sols està integrada per professorat però que esperem que vagi tenint èxit entre les files de l'alumnat, s'han anat realitzant diferents activitats amb l'intent d'equiparar la dona i l'home dins de la ciència, la societat, etc.

Durant la setmana del 5 al 9 de març s'han anat realitzant de manera voluntària, en les hores de pati, unes pancartes que fan referència a la Vaga feminista del passat 8 de març.

A continuació us adjuntem el manifest del 8M redactat pel Consell Municipal de les Dones de Sant Adrià de Besòs al qual, des de la Comissió, ens adherim. (Cliqueu la imatge per llegir el manifest)

Nota dels editors: a partir d'ara, trobareu tots els articles relacionats amb la temàtica de gènere a l'etiqueta "COEDUCACIÓ". Aprofiteu-la!

TALLER DE CREATIVITAT

Nabil El Hachimi
Cesc Soriano
1r Batxillerat

El dilluns 27 de novembre de 2017 els alumnes de 1r de batxillerat que cursen la matèria d’Economia de l'empresa I de cicles van gaudir d’una xerrada impartida per Jaume Josa i Ferés sobre la creativitat.

El senyor Josa i Ferés és un empresari, professor de cicle superior de màrqueting i escriptor d'èxit, es va presentar deixant clar que era especialista a organitzar el temps. Seguit d'això va començar a explicar la necessitat de ser original, creatiu i diferent, els motius que va donar van ser que aquests elements ajuden a guanyar diners i passar-ho millor. També ens va dir que amb la creativitat i originalitat tenim la clau per triomfar en una empresa. Per això ens va aconsellar que quan tinguéssim idees aquestes han de ser diferents per ser millors que altres competidors, ja que en aquest segle la gent està disposada a pagar per ser diferent.

Ens va posar bastants exemples on és reflectia bastant bé el que volia explicar. Un exemple que ens va fer veure molt bé aquesta idea va ser amb la cinta d'una càmera que abans la regalaven amb la càmera mateixa, ara deixen a la gent personalitzar-la però cobrant una gran quantitat de diners. Un altre exemple va ser el negoci que han fet els equips de futbol canviant de samarreta cada any per tal de poder incitar els aficionats a comprar samarretes noves cada any. Aquests exemples ens van acabar d'aclarir els dubtes a les seves explicacions teòriques.

Un dels fets curiosos va ser que va incitar als alumnes a participar regalant bolígrafs i llibres a aquells que encertaven alguna pregunta que ens feia.

Va ser una xerrada molt interessant que va captar l'atenció dels alumnes i que va aconseguir que entenguessin la idea que volia mostrar (la importància de ser creatius i diferents als altres).

Per part de l'alumnat és considerada la millor xerrada que hem rebut fins aquest moment. Moltes gràcies al Sr. Jaume Josa per la seva presència al nostre centre i a la professora, Àngels Serrano per haver-nos donat l’oportunitat de gaudir d’aquesta xerrada.

CAMINADA SOLIDÀRIA

Núria Riera
Professora d'Educació Física
Associació Esportiva

Com ja vàrem anunciar a la revista del trimestre passat, un grup d’alumnes i professors hem participat a la Caminada Solidaria Màgic Line de 20 km, recollint entre tots els participant i d’altres donacions de companys del centre la quantitat de 530 € , ja que aquesta és una caminada solidaria on es recullen fons per la gent necessitada.

 

L’associació esportiva va inscriure a tres equips amb un total de 37 participants, va ser una caminada entretinguda, visitant punts emblemàtics de la ciutat de Barcelona com: Collserola, la Diagonal, l’Anella Olímpica, el Castell de Montjuïc, el barri del Poble Sec, per acabar a la Plaça de la Catedral, invertint un temps de 5 h i 30 minuts

TOT AQUEST ESFORÇ PER UNA CAUSA SOLIDÀRIA

GRÀCIES A TOTHOM

SÍ, UNA BONA COMUNITAT I UN BON INSTITUT!!!

Cèsar Caparrós

Director

Al MVM hem suat la samarreta

Tots i totes ens anem trobant amb noves situacions a la vida. Aquest curs 2017-2018, laboralment a mi m’ha tocat assumir la direcció d’un centre educatiu.

No porto gaire temps de director però m’ha estat suficient per adonar-me de certes coses que us vull compartir.

Un institut és una gran maquinària on hi cal conjugar moltes coses. Allò més important són les persones, no ho hem d’oblidar mai. Però a banda de les persones, també cal tenir en compte les demandes del Departament d’Ensenyament, els objectius i les esperances vitals de cadascú, les instal·lacions del centre, els recursos econòmics disponibles i moltes altres coses.

Aquesta conjugació, com tots sabem, no sempre és fàcil. Malgrat aquesta complicació, he de dir que estic molt satisfet dels fruits recollits en aquests tres mesos de feina.

Aquests fruits han anat creixent des de fa molt de temps i ara, gràcies a la bona feina de la gent que forma la comunitat educativa del Manuel Vázquez Montalbán, els estem recollint.

A nivell de reconeixement extern, podem dir que el nostre institiut ha estat seleccionat com un dels 26 centres públics de tota Catalunya per entrar al programa experimental de suport a la certificació dels coneixements de llengües estrangeres (anglès i francès) per obtenir el nivell intermedi (B1) i avançat (B2) de les Escoles Oficials d’Idiomes.

A més d’aquest reconeixement, l’institut també ha estat seleccionat dins del projecte d’innovació “Tecnologies Digitals per a l’Aprenentatge”. En aquest projecte el centre detallarà un pla específic, de com a mínim dos anys, per utilitzar i fer servir aquestes eines per a la millora de les competències de l’alumnat.

Un altre dels tràmits iniciats durant aquests tres mesos és la signatura de diversos convenis per tal de poder iniciar un projecte de mobilitat europea a Cicles Formatius de Grau Mitjà i que estem buscant la forma d’estendre’l a Batxillerat.

En un terreny més intern, vull destacar l’inici del Projecte de Lectura a les aules. Aquest projecte, que implica que l’alumnat fa un mínim de trenta minuts de lectura individual i voluntària a l’aula, va iniciar-se, com tantes altres coses, a partir d’una pluja d’idees i d’hores extres de dedicació. Avui, allò que era un projecte de futur, és una activitat consolidada al centre.

Igualment, un altre dels motius per estar satisfets és el projecte de Servei Comunitari, on l’alumnat de 3r d'ESO va deu hores, en horari extraescolar, a ajudar entitats socials del municipi i serveis de l’Ajuntament.

I sí, moltes altres coses us han de fer-vos sentir orgullosos. No totes les podem explicar però, algunes d’elles les podeu veure i ampliar al nostre web i a les nostres xarxes socials. Esperem poder continuar treballant i gaudint d’una feina apassionant que requereix, perquè funcioni correctament, de temps de descans. Aprofitem-lo per descansar, divagar, divertir-nos, somiar..., que segur que tots, alumnat inclòs, ens ho hem guanyat.

Ens veiem amb el nou any.

Bones Festes i Feliç 2018.

UNA EXPERIÈNCIA A LA UNIVERSITAT

Rosalia Delgado

Professora de Llengua castellana i literatura

Aquest trimestre una representació dels nostres alumnes de 2n d’ESO han estat protagonistes per un dia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Van assistir a una classe del màster de Secundària per explicar com s'estudien les llengües als primers cursos a l’institut. Podem gaudir d’aquesta experiència des del punt de vista d’una de les alumnes i d’una professora de la UAB.

Una pàgina del meu diari (Resmy Estrada, alumna de 2n A)

M’he aixecat a les 7:00 h del matí com qualsevol dia, però diferent, ja que amb bona companyia anàvem ha fer una petita “excursió” INOBLIDABLE. Anàvem a la Universitat.

Dies enrere ens ho havíem estat currant i treballant amb moltes ganes i nervis. Quan m’ho van proposar vaig pensar que seria una bogeria, jo parlant davant un munt de gent, però que seria una bona oportunitat per superar la meva vergonya i d’aprendre. I així ha estat.

A les 8:15 h hem anat al tren: St. Adrià del Besós, Plaça Catalunya, L6, Universitat Autònoma de Barcelona.

Hem arribat!! Per fi. Hem estat estudiant el que hem de dir. Quins nervis!! L’Ángela i jo havíem d’explicar el projecte de Madrid de l’any passat, la Rosalia anava lligant els diferents temes que havien de sortir. Nosaltres hem començat a exposar-los. No sabia què fer, on mirar, eren molts ulls mirant-me. Ha estat incòmode, però no se m’ha trabat la llengua. Quan he acabat he estat orgullosa de mi mateixa, perquè tot esforç té la seva recompensa (aplaudiments, somriures, etc.).

Al finalitzar tot ens han donat les gràcies per fer l’explicació.

M’ha fet molta gràcia un noi universitari perquè es reia per tot. També hi havia un escriptor que no me’n recordo com es deia, però era llatí, de Xile, i de lluny no ho semblava. M’he quedat sorpresa.

Hem anat a la cafeteria de la UAB, hem menjat i hem begut Cacaolat, hem estat xerrant sobre el que ens ha semblat. Tots volem repetir-ho un altre cop.

Ha arribat l’hora de marxar. Tenia unes ganes increïbles de comentar-li tot a la meva família...

A les 13:10 h hem arribat a l’institut. Quan hem entrat tots tres (Martí, Dani i jo), tots aplaudien i preguntaven com ens havia anat. NO HI HA PARAULES PER EXPRESSAR-HO, ÉS INCREÏBLE!!!

A la meva família els ha semblat espectacular, diuen que he de fer més activitats d’aquestes, perquè et fan triomfar, ja que són importants i et serviran per un futur.

Alumnes d’ESO al màster de Secundària (Ana María Margallo González, professora del Departament de Didàctica de la Llengua i de la Literatura de la UAB)

El passat 10 de novembre nou alumnes de 2n d'ESO de l'Institut MVM (Daniel Endrino, Resmy Estrada, Martí Fleta, Sara Herrero, Iker Sanz, Ángela Vico, Marc Corderroure, Lúa Delgado y Anna Millán) van visitar una classe del Màster de secundària de la UAB amb la professora Rosalía Delgado per explicar als futurs professors de català i castellà la seva experiència a les assignatures de llengua catalana i castellana de 1r. Així, per un dia, es van invertir els papers i els alumnes d'ESO van fer de professors dels alumnes que ara fan el màster. L'experiència va ser un èxit i els futurs docents van quedar impressionats per la claredat de les exposicions, pel rigor dels continguts i pel domini oral dels alumnes del Vázquez Montalbán.

Per als alumnes del màster va ser una sorpresa descobrir que es pot treballar sense llibre de text amb tan bons resultats. La maduresa dels alumnes de 2n, la seva consciència dels aprenentatges realitzats i la creativitat i solidesa dels projectes que van presentar van convèncer els futurs docents que els alumnes se senten més lliures i més implicats amb la matèria quan treballen les competències de lectura i escriptura a través de projectes.

CAMINADA SOLIDÀRIA MAGIC LINE

Núria Riera

Professora d'Educació Física

Des de l’Associació Esportiva del centre, de la que soc presidenta, estic organitzant la participació a la Caminada Magic Line 2018 que tindrà lloc a Barcelona, el 25 de febrer del 2018. Els grups que hi poden participar són 1r i 2n de Batxillerat i exalumnes.

Hem format tres equips:

• Montalbán 1: 1r de Batxillerat  
• Montalbán 2: 2n de Batxillerat
• Les Wonders: professors/res del centre 

A hores d’ara, hi ha 38 inscrits i esperem arribar als 60 participants, que és el màxim. 

La inscripció està subvencionada per l’associació esportiva i cada participant fa una aportació solidària de 10€, quantitat que va destinada íntegrament a les persones que es troben en situació vulnerable. És un projecte desenvolupat per l’Hospital Sant Joan de Déu.

Imatge escollida per identificar els equips del centre.

Recorregut de la caminada.

LOS SERES HUMANOS, INDIVIDUOS LINGÜÍSTICOS

Pol Verdugo
Alumne de 1r de Batxillerat B

En el mundo hay, aproximadamente, unas 7.000 lenguas, pero la capacidad del lenguaje es una sola y se debe a la excepcionalidad del cerebro humano. Desde esta perspectiva, podemos decir que todos los seres humanos hablamos un lenguaje común: el humano, y esta es la idea principal que quiere transmitir «Talking Brains», la exposición a la que asistimos.

El pasado 26 de octubre, los alumnos de primero de bachillerato fuimos de excursión al CosmoCaixa. Allí visitamos «Talking Brains», una exposición que muestra nuestra capacidad comunicativa y la aborda desde diferentes campos. Cómo se produce en nuestro cerebro la capacidad de aprender a hablar, cuáles son las conexiones que hacen posible el habla en los humanos (una capacidad que nos diferencia del resto de los seres vivos), cuál es el origen de las diferentes lenguas o cómo ha evolucionado el lenguaje en nuestros antepasados fueron algunas de las preguntas que la exposición planteó.

Como previamente hemos mencionado, la muestra abarcaba diversos campos. Esa fue la razón por la que nos acompañaron Rosalia Delgado (Castellano), Marta García (Biología) y Javier Diaz (CMC) como representantes del centro. La mañana transcurrió de manera típica. Como en cualquier otra excursión fuimos al centro como punto de reunión y cogimos una serie de trenes y ferrocarriles para llegar al CosmoCaixa. Tuvimos un par de minutos para organizarnos, repartirnos y empezar. Era una visita guiada, así que tuvimos que cablearnos cual ciborgs en una gasolinera. Era importante comprobar y ponerse los auriculares bien para así evitar molestias en la exposición.

Nada más entrar, nos encontramos con una pared con unas cuarenta pantallas de plasma donde se podía ver a personas de diferentes partes del mundo comunicarse. Empleaban desde lenguas cercanas como inglés, francés, italiano.. a lenguas lejanas como el japonés, hindú o guaraní, pasando por lenguas muertas como el kiliwa, ocuilteco, matlatzinca, y sin olvidarnos de lenguajes de signos. Toda una emotiva demostración de la gran amalgama y diversidad que tenemos los humanos para comunicarnos. A todos nos han explicado alguna vez que el castellano, el catalán o el portugués tienen algo en común, ¡el origen!, y es que ese trío, junto a unos cuantos idiomas más, proceden del latín. Pero... ¿y el latín?, ¿de dónde procede el latín? En la siguiente parada de la exposición pudimos resolver esa duda. En este apartado observamos las lenguas como un gran árbol, un árbol que ha ido creciendo con el paso de los años y que por ende se ha multirramificado. Este árbol tendría el nombre de “Human” y cada una de las ramas serían las diversas familias y lenguas que tenemos en el mundo.

Fuimos avanzando entre las diferentes salas y departamentos: que si el lenguaje en la evolución homínida, que si los fetos escuchan hablar a sus madres, representaciones de enfermedades que afectan al lenguaje... hasta que llegamos a la que para la gran mayoría fue la joya de la corona: una maqueta de un cerebro de tamaño gigantesco donde se reproducía un pequeño cortometraje en realidad virtual. ¡La experiencia fue fabulosa! Los alumnos salimos maravillados tanto del contenido como del realismo de aquel producto audiovisual. Hay que decir que para muchos de los alumnos fue su primera experiencia con esta tecnología, que a pesar de su aún primitivo desarrollo, parece que es el futuro.

Otra zona que levantó curiosidad entre la gente fue una especie de prueba/experimento/investigación neuropsicológica que estaban realizando los trabajadores de la fundación y en la cual podíamos participar. Fueron varios los alumnos del centro que colaboraron. En este punto, la guía se despidió, no sin antes invitarnos a seguir explorando en profundidad cada una de las zonas, pero desapareció.

Y como no todo podía ser bueno, ahora vamos con lo malo, porque precisamente la guía lo fue. La mayoría del alumnado coincidimos: una explicación floja y simple que hizo de algo que podría haber sido muy lúdico y reflexivo, en algo que al final resultó un poco pobre.

Pero no arruinó la experiencia. La excursión resultó ser un gran día lleno de diversión, aprendizaje y sobre todo ¡cohesión! Porque en este curso, igual que en todos los inicios de ciclos, hay mucha gente nueva, y estas actividades favorecen conocerse los unos a los otros de una forma mejor.

COMPETIR O COOPERAR?

Àngels Serrano
Professora d'Economia

El dilluns 13 de novembre, els alumnes de 1r  i 2n de SMIX i ASIX i els alumnes d’Empresa de 1r de Batxillerat van gaudir de la xerrada impartida pel Sr. Pau Nadal de l’associació Economia Social Aracoop i soci de la cooperativa Doble Via, entitat dedicada a la dinamització sociocultural.

El Sr. Nadal va fer reflexionar als alumnes sobre la importància de tenir coneixements d’economia atès que, des que ens aixequem al matí fins que anem a dormir, estem en permanent contacte amb empreses que formen l’economia d’un país i, amb la globalització, a més a més, també amb les empreses d’altres països, del món sencer.

Va repassar conceptes com el PIB (valor monetari dels béns i serveis produïts en un país durant un temps determinat, normalment un any). Segons aquest concepte, un país és més ric quan té un PIB més gran. Però ens hauríem de preguntar si és un bon indicador del benestar de la societat, ja que aquest augmenta quan es produeix un accident, quan hi ha una guerra...  Els països que produeixen armes per a altres països que estan en guerra veuen augmentar el seu PIB (amb la compra-venda d’armes, amb la reconstrucció dels països, etc.). És a dir, les guerres són un negoci. Sembla contradictori.

A les universitats s’estudia l’economia mercantil capitalista que no té valors. En aquest tipus d’economia tot val i allò important és el capital (amb moltes desigualtats, amb feines mal pagades, amb dures condicions ...), en contraposició a l’economia social, cooperativa, amb valors, on les persones són importants, on la cura del medi ambient és important.

Moltes empreses s’estableixen a països com Romania, una decisió freda que sols mira pels beneficis de l'empresa i provoca atur als treballadors. Això entra en contradicció amb el principi de les cooperatives, on no són tan importants els beneficis i sí ho són les persones. No hi ha res que justifiqui que una persona cobri deu vegades més que una altra fent les mateixes funcions, com passa en l’economia capitalista.

A les regions on predominen les empreses cooperatives, la distribució de la renda és més equitativa. Això es pot observar al País Basc que, amb gran tradició de cooperatives, té la millor distribució de la riquesa per habitant de tota Europa.

El dilema és: què volem? Hem de decidir si volem una ECONOMIA AMB VALORS o una  ECONOMIA SENSE VALORS. Hem de tenir en compte el medi ambient a l’hora de produir? I la qualitat de vida dels treballadors? Hi ha d’haver guerres perquè s’activi l’economia?

L’economia l’hem de fer entre tots. És molt important tenir conceptes bàsics d’economia. Quan l’economia la fan sols els experts, malament...

Hem d’exigir que l’economia torni a tenir valors.

LUCHA DE ROBOTS

Piero Gavilán

Alumno de 4º B ESO

El día 14 de noviembre de 2017 los alumnos de Tecnología de 4º de ESO fuimos a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Hicimos un taller de robótica con dos estudiantes universitarios (David García y Jiaqiang Ye) pero, antes de eso, dimos un paseo por las instalaciones.

Al empezar el taller, nos dividimos en dos grupos: uno de 7 personas y otro de 8. En cada grupo se dividieron los participantes según las funciones a realizar: unos eran programadores y otros montaban la estructura del robot. La tecnología utilizada fue la de "LEGO" y la programación ser realizó mediante "bloques".

El reto era que los robots de los dos equipos se enfrentaran en una lucha des "SUMO". El robot que se saliera de la zona de las cuatro mesas, perdía. Al final ganó el robot que tenia el sensor de movimiento.

Para mí, la actividad fue muy divertida y aprendimos mucho sobre los robots.

"NO ES NORMAL"

Roger Hoyos
Professor de Tecnologia

Com cada any, el nostre centre s'adhereix al dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones celebrant un acte de sensibilització protagonitzat pel propi alumnat i obert a tota la comunitat educativa.

Llegiu la opinió que li mereix a Ainoa Ferreres de 3r d'ESO que n'ha deixat constància al seu blog personal "Mi vida en un blog".

ELS CARRERS DE SANT ADRIÀ, EN PARAULES

Aquest 1r trimestre, a Llengua catalana i literatura, els alumnes de 3r d'ESO C han treballat la descripció d'espais. Un dels exercicis consistia a redactar una descripció subjectiva del seu carrer.

Així és com la Marlene Flor i l'Àngel Gibernau veuen el carrer Olímpic i l'Avinguda de les Corts Catalanes de Sant Adrià.

Un lloc que m'agrada (Marlene Flor)

El carrer Olímpic de Sant Adrià

El carrer on visc es diu carrer Olímpic. Està situat al davant del riu Besòs, és ample i llarg, com el rastre d'una fosca estrella fugaç. Té dos carrils i espai d’aparcament als dos costats. A l’esquerra del carrer es poden observar arbres grans i petits, el toc de tardor el fa encara més bonic amb aquestes fulles caigudes que complementen a la perfecció el cel al capvespre, com un joc de colors en un quadre de Van Gogh. A la dreta es troba un parc amb palmeres altes, uns jocs per a nens que semblen divertits i una vista del riu i les seves aigües que flueixen tranquil·les com les notes d'una cançó de bressol. Més lluny es veu un edifici acabant de ser construït, amb les finestres no gaire grosses i llargs balcons. I altres més amples amb els seus balcons plens de plantes com si d'autèntics jardins es tractessin. També hi ha uns bancs de fusta confortables i es poden veure els enllumenats públics, que a la nit il·luminen amb nitidesa la vorera. El sòl del parc, amb pastura verda, tocs de groc i taronja pàl·lid, transmet una sensació d'enyorança, que em recorda als colors del jardí de la meva vella casa. Aquest carrer té un avantatge, ja que em condueix directament a l'institut. D'anada puc fixar-me en cada detall d'ell, en les seves ratlles blanques, en el seu color grisenc i en aquest vent fred que mou les fulles com dirigint-les a la llibertat.

L'Avinguda de les Corts Catalanes (Àngel Gibernau)

L'Avinguda de les Corts Catalanes de Sant Adrià

El meu carrer és l'Avinguda de les Corts Catalanes. Antigament va ser una via romana i donava accés a la ciutat de Barcelona.

És una avinguda molt ample; mireu com és d'ample que l'autopista que ve des del Maresme hi passa pel mig. Per tant, també és un carrer molt sorollós com el brunzit d'un rusc d'abelles. A casa, però, ja ens hem acostumat al soroll que fan els milers de cotxes que passen per davant del nostre balcó.

A sota de l'autopista, aprofitant l'espai que quedava, s'ha fet un pàrquing que sempre està ple de gom a gom. Els dimarts fan treure els cotxes que hi ha aparcats i posen un mercat on pots comprar bastantes coses diferents. El mercat s'estén per tota l'autopista, és bastant animat ja que esta ple de gent que compra coses i gent que les venen. Dona molta vida al barri.També, a sota de l'autopista, passa un tramvia que delimita el pàrquing i sembla una serp quan creua Sant Adrià. A algunes columnes de l'autopista han dibuixat un munt d'imatges i han pintat graffitis molt colorits, originals i diferents com si fos una petita galeria d'art.

El meu edifici està situat paral·lelament al mar. Des de el meu balcó es pot veure l'autopista amb tots els cotxes i també es poden veure les tres torres de Sant Adrià. A mi m'agrada on està situada la meva casa ja que he viscut tota la meva vida aquí, al meu carrer. El meu barri és on jo em sento a gust.

TOTS PODEM NECESSITAR-HO ALGUNA VEGADA

Alumnes de l'optativa d'Emprenedoria de 3r d'ESO

Som el grup d'optativa d'Emprenedoria de 3r d'ESO del primer trimestre i hem organitzat la campanya solidària de recollida d'aliments per al Nadal amb un clar objectiu: ajudar famílies necessitades col·laborant amb la Creu Roja.

El nostre projecte va començar fa uns mesos amb l'elecció d'un nom per a l'equip, J.YEA, i l'eslògan, «la solidaritat hauria de ser l'idioma del món». Vam buscar informació sobre aliments amb data de caducitat molt llunyana que podrien portar els alumnes i el col·lectiu de professors de l'institut. També vam crear un cartell per fer publicitat de la campanya amb cartolina i retoladors, així com petitets cartells per a cadascuna de les classes. Ens vam distribuir per parelles per passar classe per classe per a explicar en què consistia la nostra campanya i demanar la col·laboració de tothom.

El resultat ha estat positiu, la gent ha col·laborat en la mesura de les seves

possibilitats i hem aconseguit ajudar els més necessitats de manera solidària.

Des de la nostra matèria volem donar les gràcies a tots els que s'han solidaritzat i han col·laborat amb la nostra causa.

Un fort agraïment de part dels alumnes de l'equip solidari J.YEA.