PETITES CONTRADICCIONS DEL DIA A DIA D'UN EQUIP DIRECTIU

Toni Cabrera
Director

L'aventura de dirigir un centre educatiu, un IES en aquest cas, hauria de partir d'una convicció ideològica amb una sèrie de compromisos. En el nostre cas, aquests compromisos, serien:

• Social: ens afecta/interessa l'entorn de la població i contribuir al seu desenvolupament.
• Professional: la gestió dels centres ha de ser participativa, és a dir, amb la col·laboració dels òrgans personals (equip directiu, caps de departament, coordinadors, ...) i col·legiats (consell escolar, claustre, AMPA, Ajuntament, etc).
• Circumstancial: assumim la direcció durant un període i en un context i amb una idea de servei públic.
• Canvi: accedim a dirigir un Centre no només per intentar gestionar-lo de manera correcta, sinó , i principalment, per canviar les coses que no ens agraden i ser coherents amb el que pensem.

Sí, això és cert. En tot cas, la realitat, en moltes ocasions, ens dóna un avís: la dinàmica de treball és tan absorbent que impedeix la reflexió reposada i continuada sobre el que s'està fent, i tots els somnis de planificació i previsió van lliscant, discretament, al calaix dels papers oblidats.

Una ciutat plena d'adolescents. Un microcosmos de la societat que ens envolta. Una cruïlla en constant ebullició i moviment de gent de divers tipus i condició ... I una necessitat de resolució constant, sense temps a reposar decisions, que exigeixen ràpides sortides.

Passar, sense solució de continuïtat, de llegir una Ordre de la Conselleria a resoldre la baixa imprevista d'un major nombre de professors de l'habitual; convocar un família que es resisteix a acudir a les nombroses cites que li proposa el tutor; què fer amb el jove que no aguanta a les classes i es “salta” contínuament les normes, amb un nivell d'aprenentatge molt baix i obligat a estar assegut hores i hores; estar en una reunió i que sigui interrompuda perquè una família arriba i vol parlar (ja!) amb algú de l'equip directiu; el professor que apareix amb un alumne que està insultant, descontrolat i sense deixar fer la classe ... Alguna cosa està fallant quan tantes incidències van sense filtre a l’equip directiu.

Si això és així, és perquè no han tingut eficàcia les mesures prèvies o perquè s'entén que l’equip directiu ha de resoldre, a discreció, totes les situacions?

En tot cas, si alguna cosa és certa és que amb la nostra actuació anem marcant les pautes de comportament en les relacions entre els membres de la comunitat educativa.

Haurem d’avaluar aquesta tendència “a omplir”: responsabilitat que ens porta a actuar i cobrir els buits sense prendre les determinacions pertinents a actuacions incorrectes. I haurem de concloure, amb esperit autocrític, que de vegades aquesta actitud de ficar-se “en todos los charcos”, encara que plausible pel seu voluntarisme, no contribueix a l'eficàcia en la gestió del Centre, ja que perdem el rumb sobre les funcions que l'equip directiu ha de realitzar i ens introduïm en una dinàmica de “tapar forats” contradictòria amb les nostres anunciades pretensions de canvi.

Però suposo que com deia el poeta: “hay días malos, pero siempre llegan tiempos mejores”. (O no!)

Que tingueu un bon Nadal i un feliç 2016!!