Professor de Filosofia
1. Mai m'he considerat un bon professor. En realitat, sempre he pensat, que, encara que el professor és molt important a l'hora d'orientar i d'engrescar, no hi ha bons professors, sinó bons alumnes.
2. He procurat en tot moment considerar l'alumne com a persona. He intentat, abans de res, respectar-lo com a ésser conscient, lliure i responsable.
3. Si un alumne no m'ha entès, la culpa és meva. No he sabut adaptar-m'hi.
4. He constatat moltes vegades que els alumnes tenen interès i curiositat per saber. L'avorriment i el tedi, creats per la manca d'estímul, maten aquest interès i curiositat.
5. Caldria reforçar sempre la confiança de l'alumne en ell mateix. Cal dir-li “confia en les teves capacitats”, “confio en tu”.
6. Sempre he trobat injustos els comentaris que condemnen l'alumne i desresponsabilitzen el professor. És fàcil criticar per justificar-nos nosaltres mateixos.
7. Ensenyar és també aprendre. Els alumnes són una font inexhaurible per aprendre a ensenyar.
8. L'alumne que reclama constantment la nostra atenció està demanant la nostra compressió i afecte.
9. L'amabilitat fa caure moltes falses defenses.
10. Sempre he pensat que cal educar abans de castigar. Els animals s'ensinistren, les persones s'eduquen.
11. He transmès el meu pensament, però sempre he procurat que els alumnes tinguessin el seu.
12. A classe no he temut mai la discrepància. He reconegut la meva ignorància. L'alumne prefereix la honestedat abans que la impostura.
13. Fer el millor possible les classes sempre ha estat un deure per a mi i un dret de l'alumne. Cada classe ha estat com un examen.
14. És més fàcil que un alumne oblidi el que li he ensenyat, que el meu capteniment envers ell.
15. Sempre he procurat ajudar amb el que he sabut i en el que he pogut. Odio les actituds insolidàries i escàpules.
16. He procurat no oblidar aquella advertència: “No em cridis, que m'irrito”.
17. Intento evitar creure que jo ensenyo. Més aviat penso que “ajudo a aprendre”.
18. M'ha agradat més ser considerat “benèvol” que “dur”.
19. La meva tasca ha estat meravellosa: he contribuït a formar persones, lliures, conscients i responsables.
20. Voldria ser recordat tal com jo recordo els meus professors: per l'admiració i el respecte, per l'amabilitat i la seva humanitat.
Gràcies a tots. Gràcies pel vostre saber fer i el vostre saber estar. I en vosaltres, gràcies a tots els companys i companyes que al llarg del camí m'han estimulat amb el seu exemple professional i humà.
2. He procurat en tot moment considerar l'alumne com a persona. He intentat, abans de res, respectar-lo com a ésser conscient, lliure i responsable.
3. Si un alumne no m'ha entès, la culpa és meva. No he sabut adaptar-m'hi.
4. He constatat moltes vegades que els alumnes tenen interès i curiositat per saber. L'avorriment i el tedi, creats per la manca d'estímul, maten aquest interès i curiositat.
5. Caldria reforçar sempre la confiança de l'alumne en ell mateix. Cal dir-li “confia en les teves capacitats”, “confio en tu”.
6. Sempre he trobat injustos els comentaris que condemnen l'alumne i desresponsabilitzen el professor. És fàcil criticar per justificar-nos nosaltres mateixos.
7. Ensenyar és també aprendre. Els alumnes són una font inexhaurible per aprendre a ensenyar.
8. L'alumne que reclama constantment la nostra atenció està demanant la nostra compressió i afecte.
9. L'amabilitat fa caure moltes falses defenses.
10. Sempre he pensat que cal educar abans de castigar. Els animals s'ensinistren, les persones s'eduquen.
11. He transmès el meu pensament, però sempre he procurat que els alumnes tinguessin el seu.
12. A classe no he temut mai la discrepància. He reconegut la meva ignorància. L'alumne prefereix la honestedat abans que la impostura.
13. Fer el millor possible les classes sempre ha estat un deure per a mi i un dret de l'alumne. Cada classe ha estat com un examen.
14. És més fàcil que un alumne oblidi el que li he ensenyat, que el meu capteniment envers ell.
15. Sempre he procurat ajudar amb el que he sabut i en el que he pogut. Odio les actituds insolidàries i escàpules.
16. He procurat no oblidar aquella advertència: “No em cridis, que m'irrito”.
17. Intento evitar creure que jo ensenyo. Més aviat penso que “ajudo a aprendre”.
18. M'ha agradat més ser considerat “benèvol” que “dur”.
19. La meva tasca ha estat meravellosa: he contribuït a formar persones, lliures, conscients i responsables.
20. Voldria ser recordat tal com jo recordo els meus professors: per l'admiració i el respecte, per l'amabilitat i la seva humanitat.
Gràcies a tots. Gràcies pel vostre saber fer i el vostre saber estar. I en vosaltres, gràcies a tots els companys i companyes que al llarg del camí m'han estimulat amb el seu exemple professional i humà.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada