No som erudits, no som poetes, no som grans literats. Som simples professors que hem tingut la sort de poder remar dins del mateix vaixell. I us volem dir adéu, fins aviat, fins sempre i… ens manquen les paraules. Qui ho havia de dir!
Alguns heu decidit voluntàriament baixar a port i abandonar el vaixell, d’altres voleu bescanviar els rems compartits per nous i lluents timons i, alguns, poquets sortosament, us veieu obligats a anar a la deriva i a esperar que un fat benèvol un ubiqui en un indret igual d'acollidor o, potser, menys inhòspit que aquest darrer on us ha tocat bregar.
A tots vosaltres, a tots els qui heu compartit 25, 20, 5 anys o només uns mesos amb nosaltres, us volem dir adéu, fins aviat, fins sempre i, no sabem com fer-ho sense sentir un cert regust amarg a la gola.
No som erudits, no som poetes però… encara ens queda algun recurs, ens queden les paraules d’un gran poeta de segles enrera a qui podem robar allò que va escriure un dia per a algú com vosaltres:
Cal estar sempre embriac. Això és tot: és l'única qüestió. Per no sentir l'horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us embriagueu sense treva.
Però de què? De vi, de poesia o de virtut, com més us plagui. Però embriagueu-vos.
I si a vegades, sobre els graons d'un palau, sobre l'herba verda d'una fossa, dins la solitud de la vostra cambra us desperteu, ja disminuïda o desapareguda l'embriaguesa, pregunteu al vent, a l'ona, a l'estel, a l'ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l'ona. l'estel, l'ocell, el rellotge, us contestaran: “És l'hora d'embriagar-se! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos incessantment! De vi, de poesia o de virtut, com més us plagui”.
C.BAUDELAIRE
Feu cas de les paraules del vell poeta.
Els nostres millors desitjos, per a tots i totes vosaltres!
Entrades
Precioses paraules.
ResponEliminaGracies a tots.