TRISTE I SOLA ES QUEDA L'ESCOLA

Antoni Cabrera
Director

Un nou curs s'acaba. Alumnes que marxen i altres que començaran. Nous professors i professores que vindran i altres que, o bé per necessitat o bé perquè així ho han decidit, partiran per a trobar-se amb altres realitats. És per això que aquesta vegada no vull parlar dels problemes de l'educació en el nostre país, de la nova Llei d'Educació i com ens afectarà, si tindrà vigència en els propers anys, dels problemes organitzatius que comportarà, de les decisions que hauran de prendre alumnes que no poden prendre-la, senzillament perquè no han madurat suficientment per a saber què volen fer amb el seu futur, ... un model educatiu que, al meu entendre serà excloent, classista i segregador.

Avui, acabant aquest curs, tinc una certa nostàlgia, suposo perquè un ja ha viscut massa vegades situacions com les que suposa la finalització d'un curs escolar.

Són moltes les vivències que ens ofereix un centre d'ensenyament, tant per l'alumnat com pel professorat: l'evocació sonora dels alumnes, els crits i l'aroma de les seves espontaneïtats, de la innocència i de l'adolescència. Tot és familiar i estrany alhora, quan ells i elles marxen, quan la seva partida va deixant un laberint d'emocions, ocurrències i pàgines viscudes que, només ells i elles, van saber crear. Desprès, un se'ls torna a trobar pel carrer i sent un «ei, profe» i un es gira i ja no recordes del seu nom, però sents que aquell lligam que es va crear en el seu moment, ja és per sempre; l'empremta inesborrable d'un temps que no tornarà mai.

Què voleu que us digui? Entre tantes coses potser deixi entreveure aquesta nostàlgia que va prenent gust de tristesa. La nostàlgia que ens envolta veient com els cursos, els anys, van passant, deixant persones en el camí: amics, alumnes, companys amb els que un ha compartit moments i espais petits de la nostra vida.

Vull acomiadar-me, en nom de tota la comunitat educativa del nostre centre, d'aquell professorat que marxarà, de tots els alumnes que començaran una nova etapa a la seva vida i de les persones de l'AMPA que, desprès de molts anys, ho deixen en mans d'altres. Us desitjo molta sort a tots i totes!