22 de desembre del 2011

HAVIA DE FER UNS VERSETS

Quim Gestí

 

Havia de fer uns versets
per acomiadar l'Elvira
la companya que com jo
l'any que ve se les pira.

Què puc dir d'aquesta dona
de la seva intel·ligència
dels seus ulls d'encisadora
i la seva competència?

Sempre cobrint l'institut
de fotos i exposicions
d'un món que ha estat ben fotut
per omplir-nos d'emocions.

Guerra civil, holocaust
dones que parien a Elna
gent patint un destí infaust
camps de misèria i de pena.

Directora a contracor
fou la millor amb diferència
després de temps de foscor
dirigí amb clarividència.

I ara te'n vas, i ens quedem
orfes per la teva absència
però tots recordarem
sempre la teva presència.

Però la vida és així
cal cremar, doncs, experiències
començar a llaurar un destí
curull d'èxits i vivències.

Que la nau arribi a port
al nou centre que t'acull
plena de seny i de sort
i no trobi cap escull

Tanmateix, no trencaràs
del tot amb el teu passat
d'una ombra fugiràs
que et perseguirà a desgrat

Ja saps a qui em refereixo:
quina creu, Déu meu senyor,
no lliurar-se de la Moni
que només sigui un record!

Cadascú porta una creu
a tu t'ha tocat aquesta
sigues forta, resta en peu
i capeja la tempesta.

Et trobarem a faltar
la gent d'aquí i jo també
només et podem desitjar
que allà on  vagis, vagi bé!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada