11/11/11 LA NIT DEL TERROR AL MVM

Antonio Carrasco
Pare d'alumne de 2n d'ESO

Aquest curs, des de "La Faràndula del Montalbán", l’hem encetat amb moltes ganes i amb un munt de projectes que desenvolupar. De fet vàrem començar el curs molt abans que la resta, ja que el 10 de setembre desprès de un quants assaigs, ens pujàvem de nou sobre les fustes d’un escenari per tornar a representar el que va ser el nostre debut " MOLT SOROLL PER NO RES" de William Shakespeare al nou espai municipal del carrer Joan Fiveller dos mesos mes tard de haver-ho fet a l’Ateneu Adrianenc. I com per a saltar bé a la corda, els dels extrems l’han de fer girar, de seguida ens hi vam posar a treballar en el què ha esdevingut el gran èxit de la nova temporada.

Vam treballar de valent en les maneres de expressar-se sense paraules, de com resistir les pròpies emocions davant dels altres, vam treballar molt per a construir situacions i escriure petits relats transformant-los en guió, vam aprendre a fer servir coses que tots tenim a l’abast per transformar-nos en...petits monstres als tallers de maquillatge, ens vam coordinar amb un altre activitat de l’AMPA, "Cicle de cinema", per tal de poder-vos oferir un nou espectacle...i així es com va néixer "11/11/11 La nit del terror" on, per obrir la gana i posar-vos en situació es va projectar una pel·lícula de Guillermo del Toro que a més de tensionar-nos, ens va fer veure reflectida part de la història del nostre país...

Tot sortint, com si de un petit camp de concentració es tractés, us vam ficar a dintre el gimnàs, vam apagar els llums i...(ens va encantar com cridàveu) us vam anar acompanyant en petits grups per recórrer el nostre petit "Museu de psiquiatria".

Biscuter 16 Tunel terror

Un "Estrany" mestre de cerimònies us deixava en mans d’unes amables "Hostesses" tot explicant-vos allò que anàveu a veure i a partir d’aquell moment..."la Nena" feia la seva aparició, com que sou gent valenta vàreu decidir anar a buscar-la i què millor que començar pel tanatori...VOLEU TANCAR LA PORTA; QUE SESCAPA EL FRED!!! (sort del servei de neteja, per que allà, a algú se li va afluixar la bufeta!) el "Carnisser", la "dona de dos caps" i els "Morts" us van empaitar cap al passadís. MEC-MEC i un altre ensurt per part del "Pallasso", tot corrents escales amunt us esperava un escalofriant crit de la "Noia dels lavabos". Quant ja pensàveu estar tranquils la "Boja" custodiada per les seves "Guardianes" reia de vosaltres, QUE ESTEU MIRANT!. De sobte el vostre grup creixia amb la incorporació PUC ACOMPANYAR-VOS! de la "Dona Sense cap" ( bé, de fet si en tenia, però no sobre el coll!). Passes que corren per l’escala i tots cap a l’aula protegint-vos de l’atac de "Screem". Al final de la passarel·la les "Viudes" ploraven el seu mort...mentre el "Penjat" donava l’últim sospir tot penjant de la forca...Sortim, sortim! es desesperava l’hostessa i tot arribant a les escales per retornar a la normalitat MEC-MEC de nou i...la "Zombi" sortia des de l’inframón per acomiadar-vos i cames ajudeu-me, baixàveu amb unes carones desencaixades tot dient allò de "No ha estat malament, però a mi!?, a mi no m’ha fet por!!! ", ha!, llàstima no haver posat cameres per tenir unes quantes instantànies.

Els nostres actors van quedar absolutament esgotats, esperàvem com a molt tenir un públic de unes 30-40 persones i ens vau veure..154!!,sort que ens esperàveu a fora del psiquiàtric amb un bon sopar!. Va ser un plaer trobar a pares, mares, profes, alumnes i amics compartint amb nosaltres el vostre temps de lleure.

Moltes gràcies a tots i totes.

Agraïm a l’AMPA, al PEE, a les regidories d’Educació i de Joventut del nostre municipi, a SERVEIS LLUNA NETA, a CÀPICOS, al Javi el nostre McGiver (sense tu no hagués estat possible res), a la Maica, a la Cristina, a la maquilladora en pràctiques, i en especial a la direcció del nostre IES i la nostre dire, l´Arantxa, la vostra col·laboració per permetre’ns divertir-nos tant.

Alguns dels nostres actors i actrius, no sabem ben bé si per la pressió de la fama o per la intensitat dels estudis, han decidit baixar del nostre tren. Els desitgem el millor i esperem que a la pròxima andana, tornin a pujar!. Aquí no s’acabaran les nostres històries, ja comencem a fer girar la corda de nou, i us continuarem oferint nous espectacles. I tu, sí sí, t’estic parlant a tu. Vols pujar-hi?. Si?. Doncs estigues atent: pròxima andana...NOU CASTING 2012!!!!

Aprofita. Ja que diuen que el món s’acaba, que almenys t’agafi "faranduleando".