ELS CARRERS DE SANT ADRIÀ, EN PARAULES

Aquest 1r trimestre, a Llengua catalana i literatura, els alumnes de 3r d'ESO C han treballat la descripció d'espais. Un dels exercicis consistia a redactar una descripció subjectiva del seu carrer.

Així és com la Marlene Flor i l'Àngel Gibernau veuen el carrer Olímpic i l'Avinguda de les Corts Catalanes de Sant Adrià.

Un lloc que m'agrada (Marlene Flor)

El carrer Olímpic de Sant Adrià

El carrer on visc es diu carrer Olímpic. Està situat al davant del riu Besòs, és ample i llarg, com el rastre d'una fosca estrella fugaç. Té dos carrils i espai d’aparcament als dos costats. A l’esquerra del carrer es poden observar arbres grans i petits, el toc de tardor el fa encara més bonic amb aquestes fulles caigudes que complementen a la perfecció el cel al capvespre, com un joc de colors en un quadre de Van Gogh. A la dreta es troba un parc amb palmeres altes, uns jocs per a nens que semblen divertits i una vista del riu i les seves aigües que flueixen tranquil·les com les notes d'una cançó de bressol. Més lluny es veu un edifici acabant de ser construït, amb les finestres no gaire grosses i llargs balcons. I altres més amples amb els seus balcons plens de plantes com si d'autèntics jardins es tractessin. També hi ha uns bancs de fusta confortables i es poden veure els enllumenats públics, que a la nit il·luminen amb nitidesa la vorera. El sòl del parc, amb pastura verda, tocs de groc i taronja pàl·lid, transmet una sensació d'enyorança, que em recorda als colors del jardí de la meva vella casa. Aquest carrer té un avantatge, ja que em condueix directament a l'institut. D'anada puc fixar-me en cada detall d'ell, en les seves ratlles blanques, en el seu color grisenc i en aquest vent fred que mou les fulles com dirigint-les a la llibertat.

L'Avinguda de les Corts Catalanes (Àngel Gibernau)

L'Avinguda de les Corts Catalanes de Sant Adrià

El meu carrer és l'Avinguda de les Corts Catalanes. Antigament va ser una via romana i donava accés a la ciutat de Barcelona.

És una avinguda molt ample; mireu com és d'ample que l'autopista que ve des del Maresme hi passa pel mig. Per tant, també és un carrer molt sorollós com el brunzit d'un rusc d'abelles. A casa, però, ja ens hem acostumat al soroll que fan els milers de cotxes que passen per davant del nostre balcó.

A sota de l'autopista, aprofitant l'espai que quedava, s'ha fet un pàrquing que sempre està ple de gom a gom. Els dimarts fan treure els cotxes que hi ha aparcats i posen un mercat on pots comprar bastantes coses diferents. El mercat s'estén per tota l'autopista, és bastant animat ja que esta ple de gent que compra coses i gent que les venen. Dona molta vida al barri.També, a sota de l'autopista, passa un tramvia que delimita el pàrquing i sembla una serp quan creua Sant Adrià. A algunes columnes de l'autopista han dibuixat un munt d'imatges i han pintat graffitis molt colorits, originals i diferents com si fos una petita galeria d'art.

El meu edifici està situat paral·lelament al mar. Des de el meu balcó es pot veure l'autopista amb tots els cotxes i també es poden veure les tres torres de Sant Adrià. A mi m'agrada on està situada la meva casa ja que he viscut tota la meva vida aquí, al meu carrer. El meu barri és on jo em sento a gust.