EL SALT AL MÓN DIGITAL

Núria Serrano

Cristina Meseguer

1r Batxillerat

El que coneixem com a món digital va començar amb l’aparició de la informàtica, situada a l’inici de la dècada dels 40, quan els computadors estaven fets de dispositius electromecànics i no tenien ni pantalla, ni teclat, ni sistema operatiu. Eren màquines gegantines que necessitaven molt de temps per fer les seves funcions. Ara aquestes enormes màquines s'han convertit en petites “tablets” que no pesen més de 200 grams i que poden fer múltiples tasques en poc temps.

Una part fonamental d’aquest món digital són els senyals digitals binaris. Aquests senyals binaris estàn formats per una seqüència d'intervals temporals amb la mateixa durada, amb dos valors possibles en cada interval temporal.

En el programari (domini de la programació) es parla de uns i zeros, és a dir, ens referim a senyal binari com a una seqüència de zeros i uns. Cada zero o u s'anomena bit, i una combinació de vuit bits rep el nom de byte. Amb aquests senyals van deixar d’utilitzar-se els analògics que eren molt més sensibles al soroll, i s'alteraven.

Per codificar un senyal digital cal seguir un procés, en el que primer s'organitza el senyal digital d'un nombre fix de bits i després, a cada bit s'hi assigna un missatge. El nombre de missatges que es poden codificar és limitat, al contrari que en els senyals analògics, que podien tenir infinits valors.

Ara passem a la part visual del món digital: les imatges. Les imatges han guanyat importància gràcies a l’aparició de les pantalles tàctils.

El tractament de les imatges té un llarg recorregut, començant per la digitalització, procés pel qual una imatge analògica és traduïda en senyals binaris, per poder veure-la a l'ordinador, de manera que ha de tornar a ser un senyal analògic. La manera en que es digitalitza una imatge és dividint-se en petits quadrats anomenats píxels, assignant-los-hi un valor d’intensitat lluminosa, és a dir, la quantitat de color blau, verd i vermell necessària, i passar-lo al codi binari.

Desprès passem a la compressió, tècnica que es van iniciar amb les imatges, a causa de la gran quantitat de memòria que ocupen. Més tard es va comprimir qualsevol tipus d’informació repetida, redundant o d’escàs valor. Les tècniques de compressió d’imatges són aplicables a altres senyals, com el so. El format MP3 d’àudio incorpora una tècnica de compressió heretada de les tècniques de compressió de vídeo.

Finalment arribem al filtratge, que fa possible separar les diferents freqüències que componen una imatge mitjançant tècniques matemàtiques. Modificant separadament aquestes freqüències podem modificar característiques concretes de la imatge: ressaltar detalls, augmentar nitidesa o disminuir-la.

Per últim fem cinc cèntims sobre una innovació del salt al món virtual: la realitat virtual, que consisteix en una representació simulada de la realitat o la ficció. Hi ha dos tipus: la immersiva i la no immersiva. Aquesta última utilitza bàsicament la pantalla de l'ordinador, els altaveus, el teclat i de vegades altres dispositius més, com volants o accionadors de posició. La realitat immersiva intenta que l'usuari s'integri a l'entorn, simulant amb el màxim realisme possible.