LA DESTRUCCIÓ DE L'ENSENYAMENT PÚBLIC ?

Antoni Cabrera
Director

S’acaba un nou curs escolar i amb aquest també direm adéu a la última Llei d’Educació que ens els últims anys era la base dels nostre sistema educatiu. Amb el nou curs escolar s’obren noves perspectives i el neguit de gran part de la comunitat educativa d’aquest país: la LOMCE canviarà el nostre sistema, la nostra estructura i, fins i tot, la nostra paciència.

Els canvis que es deriven de la LOMCE són, o seran, molt significatius i ara no es tracta d’enumerar-los, però entre les mesures principals de la nova Llei es contemplen canvis importants: noves normes d’admissió d’alumnes; especialització i rendició de comptes dels centres; potenciació de la figura de la direcció del centre (amb el consegüent desprestigi del professorat i del Consell Escolar); foment de plurilingüísme en detriment de les llengües oficials de l’estat; degradació i flexibilització de l’accés a la F. P.; proves d’avaluació en moments crítics (la famosa revàlida a segon de batxillerat o l’examen final de quart d’ESO per poder obtenir el títol); reforç de les matèries instrumentals en detriment de les artístiques; flexibilització (diferenciació) a partir de segon i tercer d’ESO; segregació per sexes; etc..

Les finalitats de la LOMCE són específicament formatives, davant el caràcter d’educació integral i en valors del sistema anterior. No és una llei per a la millora de la qualitat educativa i pot convertir l’Educació en una carrera d'obstacles, que expulsa fora del sistema a un gran nombre d’alumnes en comptes de donar suport a les desigualtats. El retrocés en democràcia i participació quedarà palès amb la nova Llei. Faltarà saber com adapta, la Generalitat de Catalunya, aquesta nova Llei al sistema educatiu català.

Deixant de banda, aquests aspectes, que ja ens tocarà “patir” a partir del proper curs, voldria acomiadar-me d’una professora que es jubila aquest curs. Segurament, ningú que hagi treballat amb ella posarà en dubte la seva professionalitat i el seu carisma. Però jo voldria destacar la seva congruència en la seva manera de pensar i la seva manera d’actuar: apassionada, crítica, compromesa i rebel. Em sento orgullós d’haver compartir amb ella aquests últims anys; he après molt d’ella, com a persona i com a docent.

Gràcies Isabel!

I ... que tingueu un molt bon estiu!