Carmen Andújar
Professora d'Educació Visual i Plàstica

Moltes vegades em pregunto: Què té d’atractiu una màscara? El misteri de no saber qui s’amaga darrera d’ ella. El disfressar-nos és quelcom especial, no ser nosaltres, ser un altra persona o personatge al que admirem. Per unes hores oblidar-nos del nostre jo i submergint-nos en aquell altre, passar desapercebut davant dels ulls dels demés, és com si fóssim invisibles i ens convertíssim en observadors del mon, un mon que moltes vegades no ens agrada però no intenten canviar-lo perquè ens sentin impotents per fer-ho; encara que potser si canviem de rol en aquesta vida, potser tindrem la valentia, al menys d’intentar-ho.
Aquí en aquesta exposició els alumnes de primer han intentat canviar el rol d’aquests dos personatges, que essent els mateixos semblim uns altres, primer canviant la cara i després per amagar-los més col·locant-li un antifaç. Crec que l’han aconseguit.
El alumnes de tercer de la ESO han intentat convertir en protagonista l’antifaç, per això la majoria han dibuixat una cara sense color i han donat color al seu antifaç, destacant- lo per a sobre de la cara. El és el protagonista, el personatge és el protagonista per davant de la persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada