Carmen Andújar
Professora d'Educació Visual i Plàstica
Moltes vegades em pregunto: Què té d’atractiu una màscara? El misteri de no saber qui s’amaga darrera d’ ella. El disfressar-nos és quelcom especial, no ser nosaltres, ser un altra persona o personatge al que admirem. Per unes hores oblidar-nos del nostre jo i submergint-nos en aquell altre, passar desapercebut davant dels ulls dels demés, és com si fóssim invisibles i ens convertíssim en observadors del mon, un mon que moltes vegades no ens agrada però no intenten canviar-lo perquè ens sentin impotents per fer-ho; encara que potser si canviem de rol en aquesta vida, potser tindrem la valentia, al menys d’intentar-ho.
Aquí en aquesta exposició els alumnes de primer han intentat canviar el rol d’aquests dos personatges, que essent els mateixos semblim uns altres, primer canviant la cara i després per amagar-los més col·locant-li un antifaç. Crec que l’han aconseguit.
El alumnes de tercer de la ESO han intentat convertir en protagonista l’antifaç, per això la majoria han dibuixat una cara sense color i han donat color al seu antifaç, destacant- lo per a sobre de la cara. El és el protagonista, el personatge és el protagonista per davant de la persona.
Aquí en aquesta exposició els alumnes de primer han intentat canviar el rol d’aquests dos personatges, que essent els mateixos semblim uns altres, primer canviant la cara i després per amagar-los més col·locant-li un antifaç. Crec que l’han aconseguit.
El alumnes de tercer de la ESO han intentat convertir en protagonista l’antifaç, per això la majoria han dibuixat una cara sense color i han donat color al seu antifaç, destacant- lo per a sobre de la cara. El és el protagonista, el personatge és el protagonista per davant de la persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada