TROBADA AMB EL LYCÉE XAVIER MALLET A L’INSTITUT MVM

Angelina Carreras
Professora de francès.

Dijous 24 de març vam acollir al nostre institut a un grup francesos amb qui vam compartir el matí. Era un grup de quaranta-cinc estudiants d’espanyol com a segona llengua estrangera provinents de Teil, ciutat situada a la regió de Rhône-Alpes, de l’institut Xavier Mallet. Van venir acompanyats per cinc professors.

 Si teniu curiositat per veure el seu institut podeu clicar http://www.ac-grenoble.fr/xmallet/ i fer-hi una ullada.

En Roger, l'Angelina i l' Incarnation.         La Maria, l' Angelina i la Manuela.

A les nou van arribar i es van instal·lar al gimnàs. Tot seguit hi van anar els alumnes de francès de tercer i quart d’ESO acompanyats per la Maria i la Manuela. Abans de començar l’activitat per trencar el gel i fer els grups de la gimcana lingüístico-cultural, el director els va donar la benvinguda i els va parlar de Sant Adrià de Besòs. A un quart de deu ja estàvem tots preparats per començar les activitats. Com eren setanta alumnes vam fer grups de cinc a partir de quinze imatges retallades com a peces de puzzle. La tasca consistia a reconstruir la imatge, posar-se l’etiqueta amb el nom, respondre a unes preguntes sobre la imatge i buscar dos punts en comú entre els membres del grup.

Tots estàvem força nerviosos perquè no ens coneixiem però amb ganes de participar i passar una bona estona junts. Després cada grup es va presentar i va mostrar la seva imatge relacionada amb la cultura espanyola.



Els grups es presenten.



A tres quarts de deu vam anar al pati on vam disposar d’un espai per fer la gimcana cultural. Els alumnes de 1r d' ESO C van col·laborar activament netejant el pati i organitzant les quinze taules per cada prova i les dues taules del mig per l’esmorzar. Gràcies per la vostra col·laboració!

A les deu vam esmorzar truita de patates feta de casa, pa amb tomàquet, fuet, xoriço, formatge… tot de productes típics i també coques, galetes, magdalenes…Ens hi vam posar les botes com podeu comprovar.



L'esmorzar de productes típics de la nostra cultura.


Vam aprofitar aquesta pausa per intercanviar impressions amb els professors francesos. Els va sorprendre molt que els alumnes parlin de tu als professors i els cridin pel nom. A França els alumnes parlen de vostè als professors i els diuen pel cognom precedit de Monsieur o Madame
També va haver-hi un intercanvi de presents entre els dos instituts.





Incarnation va regalar un llibre sobre la regió de l'Ardèche i en Roger un llibre sobre Sant Adrià





A dos quarts d’onze va començar la gimcana formada per quinze proves de les quals nou tractaven de política, geografia, actualitat, esports, llengües oficials, gastronomia, art…i sis amb jocs de llengua espanyola. Vam acabar a dos quarts de dotze. L’equip guanyador va ser el grup quinze. Vam repartir quatre premis!

A tres quarts de dotze el grup havia de marxar perquè havia quedat al MNAC amb la responsable del liceu francès de Barcelona, on hi anirien per la tarda. Encara però van tenir temps per fer un petit partit de fútbol.



Tots nosaltres!


Incarnation, la responsable del grup francès, ens va portar nougats de xocolata i nougats tendres. Van volar! Boníssims!

Nougat chocolat i Nougat tendre

També em va manifestar que li agradaria mantenir el contacte i organitzar un intercanvi de cara al curs vinent. On verra! De moment, m’ha enviat un munt de fotos de la trobada i estem en contacte.

Gràcies a tots per la vostra col·laboració! Mille fois merci!

À vous! Donnez votre avis:

Je trouve qu'on a beaucoup appris et on s'est amusé! J'ai beaucoup aimé!
Oumayma Ghani 4eESOB

À mon avis, ils sont très sympas. Cela a été génial!
Andrea Pérez 4eESOB

Cette activité m'a plu. Je me suis amusé beaucoup et j'ai connu du monde.
Ma Mar Sorribes 4eESOB

Rencontre

SORTIDA A LA BORSA DE BARCELONA

 Ángels Serrano
Professora d' Economia

El divendres 16 de gener de 2009, els alumnes de primer i segon de batxillerat de la modalitat de ciències socials van fer una sortida acadèmica: visita a la Borsa de valors de Barcelona.

Van sortir de l’institut a les nou del matí . Quan van arribar a la borsa, al Passeig de Gràcia, van esperar  fins a les deu que ens va rebre la  Carolina Díaz, encarregada de guiar-nos en la visita.

La Carolina, primer  va explicar que és la borsa i la seva història. A Espanya hi ha quatre borses, la primera en crear-se és la de Madrid entre 1808-1831, la segona és la de Bilbao al 1890, la tercera és la que varem anar a visitar, la de Barcelona creada al 1915 i la quarta la de València creada al 1980.

Quan entres a la borsa es pot veure un panel, Parquet Electrònic, que ocupa tota la paret central proporcionant un munt d’informació del mercat espanyol als inversos, valor de tancament dels índexs espanyols el dia anterior, la seva evolució del dia, i també proporciona informació dels principals índex internacionals (Dow Jones de Estats Units, Nikkei 225 de Japó, CAC40, DAX,etc...). Aquest Parquet és un fet diferencial i emblemàtic de la Borsa de Barcelona.

Van treballar els principals índex bursatils espanyols: el famós Ibex 35 (és una mitjana ponderanda dels valors de les 35 empreses espanyoles més importants, com Endesa, Banesto, etc...) i el MID50 (engloba el valor de les 50 següents empreses espanyoles més importants).

Els colors predominants a la borsa tenen un significat concret: el verd (els valors estan pujant), el vermell (els valors estan baixant) i el groc (valors permaneixen sense alteracions).

El lloc des d’on ens feia aquesta explicació es deia el “corro”. El “corro” es troba al principi de l’accés al Parquet Electrònic, i des d’aquí es realitza el mercat de corros o també anomenat de “a viva veu” de 8:30 a 8:50 hores. Vol dir que en aquest curt temps els accionistes poden vendre accions allà mateix a “viva veu”, es fa per recordar l’àntic procés en què les accions es compraven i venien cridant; tots tenim a la ment aquest record ja sigui per haber-lo viscu o haber-lo vist a alguna pel•lícula.

A continuació van continuar la visita per la resta del recinte on podien veure més de 600 monitors que proporcionen informació en temps real de tots els mercats, nacionals i internacionals.

Aquests monitors petits faciliten el seguiment detallat de cadascuna de les empreses del SIBE: preu de les accions, posicions de la demanda i oferta, màxims i mínims de la jornada, volums de contractació, variacions de preus, últimes negociacions,etc...

Els alumnes van fer una pràctica: escollir  entre  una de les que formen el IBEX35, per tant, una d’important, i seguir la seva evolució durant el matí.  Amb aquest exemple  els alumnes van poder aplicar els  seus coneixements apressos a les classes d’economia quan van estudiar el tema del funcionament del mercat. I és evident que la borsa també és un mercat on opera la llei de l’oferta i la demanda del lliure mercat, on el producte que s’intercanvia són les accions, l’oferta són les accions que alguns accionistes volen vendre pel motius que siguin (obtenir liquidesa, obtenir una plusvàlua, etc....) i la demanda són inversors que disposen d’estalvis.

Amb aquest exemple, tal com diu la teoria de la demanda i l’oferta, els oferents volien vendre les seves accions al preu més alt possible i pel contrari la demanda volia compra accions al preu més vaig possible; doncs bé quan el preu de l’oferta i la demanda va coincidir es va produir la compravenda d’unes quantes accions.

A la sala de contractació es pot seguir l’evolució del mercat mitjançant pantalles retroprojectades. Es disposa de telèfons interiors per la canalització de les ordres als operadors i de terminals en temps real pel seguiment individualitzat del mercat.

També es disposa de servei de cafeteria i restaurant, i evidemmet dintre també es disposa de 21 monitors amb informació permanent dels mercat en temps real.

Gràcies a aquesta sortida,  a tothom li ha quedat clar el significat de tot el que passa a la borsa: quan els índexs borsàtils pugen o baixen, quina diferència hi ha entre els brokers i els dealers, què és el Ibex 35, etc... 

Després vam passejar pel Barri àntic, per contemplar  els monuments i  part de la història de Barcelona.

A tots ens va semblar que la sortida va ser  entretinguda, ens ho varem passar molt bé al mateix temps que varem aprendre molt sobre economia.

HISTORIAS QUE NO SON DE AMOR

ESTELA Y LA CASA ABANDONADA

Daniel Méndez Dávalos

1r ESO

Estela es una niña que vive en Sant Adrià del Besòs, tiene el pelo negro y los ojos también. Tiene trece años va al  instituto y tiene muchas amigas, pero sus mejores amigas son: Laia, Sandra y Esther. Un día ella iba al instituto cuando vio una casa abandonada, entró para investigar, pero cuando se oyó un ruido se asustó y se fue corriendo. Se lo comentó a sus amigas y no le creyeron, pensaron que estaba loca. Entonces Ana les propuso que fueran el viernes y las amigas aceptaron. 

Cuando llegó el viernes por la noche  las cuatro amigas entraron en la casa. Al principio no se oía nada y le dijeron que estaba loca. No había nada. En ese momento se oyeron unas voces y las cuatro empezaron a gritar. La puerta se cerró. Las niñas huyeron corriendo por las escaleras. Una de las amigas, Laia, se quedó enganchada con un clavo de las escaleras; las otras niñas no se dieron cuenta de que Laia estaba atascada. Mientras esta se quedaba atascada, un fantasma le arrancaba la cabeza con una puerta.

Sandra, Esther y Estela se refugiaron en el baño.Allí las luces se apagaban y se encendían, cuando un fantasma apareció en el espejo roto y con un cuchillo mató a Esther. 

Ya solo quedaban vivas Sandra y Estela que salieron del baño y se fueron al desván. Las dos se quedaron unos minutos quietas hasta que Sandra decidió tirarse por la ventana para poder huir de la casa. Sandra murió al lanzarse, porque en el suelo del jardín había un cuchillo que se clavó en la cabeza.

Estela pudo huir de la casa, pero cuando se lo contó a la gente no se lo creían. Pensaron que estaba loca; así que la mandaron a un psiquiátrico y allí murió.

KYLE NEW CASTLE

Eric Marín Cueliee

1r ESO

Había un niño llamado Kyle que nunca se encontraba mal. Un día, de repente, empezó a dolerle muchísimo la cabeza y después le dolió también la barriga. Al empezarle a doler tanto, fue al médico y le dijeron que no era nada. Estuvo tres meses con dolor de cabeza y de barriga hasta que entró en el sótano de su casa para buscar la llave inglesa que le había pedido su padre, al cogerla se le pasó el dolor.

Al abrir la puerta para entrar a su casa de nuevo, vio que estaba todo negro y pensó que se habría apagado la luz, al entrar, vio que le aparecía una ropa negra puiesta en el cuerpo y que la llave inglesa se hacía gigante, con un filo afilado y unos pinchos muy puntiagudos al final.  Después de fijarse en su nueva vestimenta, se dio cuenta de que estaba cayendo en picado. Al cabo de diez segundos, cayó sobre una tienda de campaña y vio un cartel.

-¡Espera!-gritó Kyle-¡Esos son mis apellidos!

Siguió la dirección de la flecha hasta llegar a la ciudad llamada New Castle.

Era una ciudad muy grande y oscura. Todo estaba muy solo y silencioso, a Kyle esa situación le dio una sensación extraña que le causó un gran escalofrio.

Kyle estaba perdido, no sabía cómo había llegafo hasta allí ni por qué. Se encontraba sólo en un lugar que no conocía y aparentemente no había nadie.  Empezaba a sentirse cansado y tenía frio. No sabía qué hacer ni a donde ir. 

De repente notó cómo algo se movía, se asustó y empezó a correr. Se sentía perseguido pero al volverse sin pararse no vio nada, aunque eso no le hizo detenerse. Continuó calle abajo y giró por una calle, que le era familiar aunque  no entendía por qué. 

Siguió corriendo hasta que vio una puerta entreabierta, que casi se le pasa de largo, entró por ella derrapando y cerrándola de un golpe casi sin haber acabado de entrar. 

Vio a un tabernero, que le dijo que le había estado buscando, le estaba avisando con el dolor de barriga y de cabeza porque necesitaba que le dejase la llave inglesa para arreglar su cohete espacial. 

De repente, vio entrar a dos hombres vestidos de negro. Llevaban pistolas y apuntaban a su cabeza y la del tabernero, entonces dijeron: 

-¡Queremos todo el dinero!

Kyle se asustó y se cayó al suelo. Se dio un golpe en la cabeza que le dejó inconsciente y, cuando le volvió el conocimiento estaba en la cama de un hospital. Al intentar levantarse, se dio un golpe con la máquina del suero y se durmió. 

Al despertarse, estaba en el sótano y ya no le dolía nada. Subio las escaleras lentamente y con  mucha prudencia, esta vez estaba en casa. Había luz y su padre le estaba llamando, necesitaba la llave inglesaí. Todo había sido una terrible pesadilla.

FIBERPARTY

Miguel Ángel Baeza

Professor de Cicles Formatius

Els alumnes del cicle formatiu de SMIX del nostre centre van assistir el passat divendres 25 de març a la FiberParty 2011.
La FiberParty és un esdeveniment que reuneix a 400 persones per jugar i compartir informació mitjançant una gran xarxa d’ordinadors, a més d’assistir a conferències i diverses activitats. La durada d’aquest esdeveniment són 3 dies i el lloc escollit és el Poliesportiu Campus Nord UPC de Barcelona.
Els nostre alumnes van fer una visita guiada per les instal·lacions i, gràcies a les explicacions de dos dels organitzadors, van conèixer com es munta i s’organitza la FiberParty. Donar les gràcies als organitzadors de la FiberParty per la seva invitació, als professors acompanyants (Javier i Lina) i als nostres alumnes pel seu bon comportament.

ELS DE 2N FAN DE PERIODISTES AL MÓN CLÀSSIC.

ENTREVISTA A PIGMALIO I GALATEA
Marc Molina
Sergio Navarro
2n  ESO


Pigmalio era un rei que es dedicava a fer escultures, un dia va crear una estàtua, que la a anomenar Galatea. Pigmalio es va enamorar de la escultura. En unes festes en honor a Afrodita, Pigmalio li ca demanar a Afrodita que transformés a Galatea en un ésser humà.

Preguntes a Pigmalio
Què et va inspirar per fer de Galatea?
-Em va sortir en un somni.
Com et senties mentre feies l'escultura?
-Em sentia molt relaxat i molt satisfet de la meva obra.
Com et vas sentir quan Galatea es va transformar en persona?
-Em vas sentir sorprès i a l' hora emocionat.

Preguntes a Galatea
Com et vas sentir quan et vas transformar en humana?
- Em vaig sentir com nova i amb ganes de descobrir el món.
Quina va ser la teva primera impressió sobre Pigmalio?
-Quan el vaig veure per primera vegada m'en vaig enamorar.

CREACIÓ DE LA MUNTANYA D' ATLES

Mónica Pérez 
Sara Cutillas
2n ESO

Avui, s’ha descobert la creació de l’antiga muntanya Atles. Perseu ha confessat tota la història a la premsa:

Perseu matà la Gorgona i s’emportà el seu cap amb ell i volà fins la terra on vivia el rei Atles. El major orgull d’aquest gegant, era el seu jardí ja que els arbres donaven fruits d’or. Perseu es presentà dient que venia en qualitat d’hoste, però Atles, desconfiat de que volgués robar-li els seus fruits d’or, el va fer fora. Perseu no s’animà a enfrontar-lo per això li oferí com a obsequi la caixa que amagava el cap de la Gorgona. Perseu obrí la caixa sense mirar els ulls de la Gorgona i Atles quedà convertit en pedra a l’instant. El seu cos augmentà de mida fins a quedar convertit en una muntanya.

Entrevista a Perseu

Com era Atles abans de convertir-se en una gegant muntanya de pedra?

-Atles era un gegant de mides descomunals i amb un cos musculós. De rostre pàl•lid i serè.

Com es presentà davant Atles demanant hospitalitat?

-Em vaig presentar davant d’ell educadament i li vaig demanar si us plau acolliment al seu habitatge una nit.

Què li contestà Atles?

-Atles m’ho negà i amb cara de desconfiança em digué que marxés.

Què va fer vostè al respecte?

-Li vaig oferir una capsa com a obsequi i ell l’agafà encantat. Jo vaig obrir la caixa i vaig agafar el cap de la Gorgona que amagava dins i sense mirar-la als ulls la vaig enfocar cap a Atles.

Què succeí quan la Gorgona mirà als ulls d’Atles?

-Quan els ulls de la Gorgona s’enfocaren cap a Atles, aquest quedà convertit en pedra a l’instant i el seu cos fou augmentant de mida fins a convertir-se en la muntanya d’Atles.

HADES RAPTA A PERSÈFONE
Oriol Melguizo
Aitor Muñoz
2n ESO

A les deu d´aquest matí Hades ha raptat Persèfone mentre ella passejava pel camp.

Avui a les 10 del matí, Hades ha raptat a Persèfone, filla de Demèter i Zeus, mentres la noia passejava pel camp. Segons l´únic testimoni, Helios (déu del Sol), la terra es va obrir i d´ella va sortir Hades muntat en un carruatge tirat per cavalls negres, la va raptar i se la va endur a l´inframón.

Segons els déus olímpics, ara fa 30 minuts, Demèter i Zeus han anat a negociar amb Hades. Hem entrevistat a Hermes per saber què ha passat:

Oriol i Aitor: Hermes, podries dir-nos que ha passat i com ho solucionarà això, Demetèr?

Hermes:  Anirà amb Zeus a negociar amb Hades per la tornada de Persèfone. Aquestes podrien ser les condicions per a la tornada de Persèfone:

• Si Persèfone ha menjat menjar infernal, es quedarà durant un terç de l´any amb Hades i els altres dos terços amb Demèter, sa mare.
• Si no ha menjat menjar infernal serà totalment lliurada a Demèter. Próximament els informaré de com avança el cas.        

L' ILLA D' ÈOL, DÉU DELS VENTS

Carlos Fructuoso
2n ESO

Resultà ser un dia tranquil a l’illa del vent, on Èol disfrutava xerrant amb les nimfes. Sobtadament una ombra aparegué a l’horitzó, la nimfa Gara avisà Èol ràpidament. Aquella ombra semblava un vaixell. Èol esperà fins que el vaixell estigué suficientment a prop com per a atansar-lo fins a terra amb vents provinents del nord.

Quan els tripulants, excitats, varen desembarcar, Èol rebé amablement els mariners i preguntà pels seus noms. Odisseu era el nom del capità.

Odisseu i els seus companys passaren uns anys a l’illa. A l’hora de marxar, Èol donà a Odisseu una bossa amb tots els vents menys la tramuntana, que esperava que ajudés a Odisseu en la seva travessia.

Al cap d’un temps Odisseu tornà a l’illa d’Èol, dient que els seus mariners havien obert la bossa i tots els vents s’escamparen. Èol, sorprès, va fer fora a Odisseu i li digué que no tornés a l’illa, i que pensés bé si podia confiar en els seus mariners.                                                                                                            

                                                                                    (Fragment de l’Odissea des de la perspectiva d’Èol)

ROBEN UNA POMA AL JARDÍ DE LES HESPÈRIDS!


Estranya desaparició d’una poma daurada de l’arbre custodiat per les quatre Hespèrids.
El passat dijous, Hera se’n va adonar que faltava un fruit daurat de l’arbre màgic, que va ser creat per celebrar el matrimoni entre ella i Zeus.Encara que la deesa, anteriorment, havia enviat un ferotge drac anomenat Ladon perquè ajudes a les Herpèrids a vigilar el lloc, ja que no se’n refiava gaire d’aquestes quatre noies, que eren molt juganeres i els encantava tocar i cantar dolces i alegres melodies que igual que les sirenes atreien els homes i els tornaven bojos.
Desprès de dies d’investigació s’ha sabut que aquesta poa l’havia robat Eris, deesa del conflicto, la lluita i la discordia.
Aquesta desapareció ha estat la causant de la Guerra de Troia.

Entrevista a Hera:

P1.Què vas pensar quan vas veure que faltava una poma al teu arbre màgic?
R1.Vaig pensar que a aquestes mocoses no se’ls pot encarregar res,són unes inútils.Ni tan sols vigilar un arbre.
P2.Quin és el primer sospitós que et va venir a la ment quan et vas assabentar de la notícia?
R2.Vaig pensar que podía haver estat alguna de les meves germanes, Atenea i Afrodita, per fer-me la punyeta.Perquè sempre m’han tingut enveja.
P3.Com vas esbrinar qui havia estat el lladre o lladregota?
R3.En realitat no va fer falta investigar massa, ella mateixa es va presentar a la boda de Peleu i Tetis (on no havia estat convidada) i va ensenyar la poma que va robar i a on apareixia una inscripció en la que deia: “Per a la més bonica”.



LA VEU D' ATENES
Laura Izquierdo

                                                                                   

QUÈ ÉS EL CANVI CLIMÀTIC

Carles Cardelo
Pare de 2n de Batxillerat

A l’atmosfera que ens envolta existeixen gasos d’efecte hivernacle (per sobre de tot el diòxid de carboni CO2), es a dir, gasos que no permeten que la radiació del Sol que entra en aquesta torni cap a l’exterior quan es reflecteix sobre la Terra. Gracies a això, la temperatura mitjana del planeta es una temperatura apta per a la vida. Sense aquests gasos, el fred seria tan intens que no hi hauria vida sobre la Terra. L’efecte hivernacle es, doncs, un fenomen natural de la atmosfera. Quin és, doncs, el problema? Doncs que la quantitat d’aquests gasos ha augmentat molt per efecte de l’activitat humana i que, amés, hem abocat altres gasos d’efecte hivernacle que no serien presents de forma natural a l’atmosfera, la qual cosa posa en perill el desenvolupament econòmic i social; la salut i el benestar de la humanitat, i en definitiva LA VIDA. Anomenem Canvi Climàtic a aquesta modificació artificial i accelerada del clima, unida al augment progressiu d’aquesta temperatura (cal aclarir que l’augment gradual de la temperatura també es produeix de forma natural, però d’una manera milers de vegades més lenta).

L’efecte hivernacle és de dos menes Natural i Artificial (forçat).

1. Efecte hivernacle Natural:

L’efecte hivernacle natural fa que sigui possible la vida a la Terra. Elss rajos que provenen del Sol actuen així:

• Hi ha una part que ni tan sols poden entrar. 
• Altra part és reflectida pels núvols.
• Altra es absorbida per l’atmosfera 
• D’allò que arriba a la superfície: una part és absorbit en forma de calor per la terra; altra es reflecteix en l’escorça terrestre i torna a rebotar a l’atmosfera, i altra aconsegueix escapar de nou a l’espai.

L’atmosfera actua, doncs, com els cristalls dels hivernacles. Si no existís l’atmosfera les diferències entre la nit i el dia serien de més de 100 graus.

2. Efecte hivernacle Artificial (forçat):

Quan hi ha a l’atmosfera massa quantitat de gasos com el Diòxid de Carboni (CO2) o el Metà (CH4), l’efecte és com si creàrem un “mirall” i la part de rajos de Sol que deurien escapar de l’atmosfera és menor, perquè tornen a rebotar en ella. Atrapem així més rajos i, per tant, més calor. El resultat és que la temperatura de la Terra augmenta més del normal.

  

Com produïm el Canvi Climàtic

En la nostra activitat diària produïm els gasos (principalment CO2) que causen el canvi climàtic, de diverses maneres:

• Consum elèctric: L’electricitat es produeix quan cremem, en central tèrmiques, combustibles que emeten CO2 (carbó, petroli i gas natural). Però cada cop depenem més de l’electricitat.
• Transport motoritzat: Cotxes, camions i furgonetes emeten el 20% del C02 total.
• Calefacció: Les calefaccions de combustibles i elèctriques també emeten gran quantitat de CO2. Si una casa no està ben aïllada i pretenem romandre en ella sense cap abric, l’ús de la calefacció és ineficient.
• Aparells d’aire condicionat: Els aparells d’aire condicionat també necessiten molta energia que emet CO2 i, malgrat això, normalment es fa un uso exagerat d’ells a l’estiu.
• Model de consum (el que anomenem “estil de vida”): La nostra forma de vida cada vegada suposa un major malbaratament energètic: depenem del transport motoritzat i augmentem exponencialment els residus, la qual cosa obliga a emissions que es produeixen amb l'energia que es necessita per recollir aquests residus i tractar-los en dipòsits controlats.

Per què el canvi climàtic és un problema ambiental greu?

El Canvi Climàtic és un dels PROBLEMES AMBIENTALS MÉS GREUS , si no el més greu, al que ens enfrontem en l’actualitat perquè...

1. Afecta a tot el planeta, l’atmosfera no té fronteres.  
2. Té una enorme inèrcia, per tant no es pot aturar “a voluntat” ni de cop.
3. El clima determina les condicions de vida: l’alimentació, l’activitat econòmica i la seguretat de les poblacions.
4. Els propis efectes del canvi climàtic contribueixen a accelerar el canvi i l’escalfament global. Per exemple provoquen la reducció de la coberta de neu de la superfície terrestre que, alhora, augmenta l’escalfament de l’esmentada superfície terrestre (efecte cíclic).
5. Dona lloc a un ventall d’efectes directes i indirectes que empitjoren les alteracions produïdes per altres causes o MOTORS DEL CANVI GLOBAL, com ara:

• Concentració de residus contaminants abocats als rius. Es provoca un increment de temperatures i, per tant, augmenta l’evaporació de l’aigua dels rius.

• Fa que els incendis forestals siguin més freqüents i perillosos. Amb el canvi climàtic plourà menys, les sequeres seran continues i, per això, els incendis seran més freqüents, perillosos i extensos.

• Contaminació per calor de rius i mars. El canvio climàtic provocarà un augment de les temperatures de la superfície de rius i mars que, amés, en molts casos ja son massa altes degut a que les seves aigües s’usen per a refrigerar instal•lacions como las centrals tèrmiques

• Canvis de l’ús del sòl. El canvi climàtic afavoreix l’abandó de terres estèrils (fenomen que s’anomena desplaçament de la població per desertització).

• Afavoreix la invasió d’espècies de latituds més càlides. Es veuen afavorides pel augment de temperatura i amenacen la vida de les especies animals i vegetals autòctones.

• Alteració de les rutes de les aus migratòries. Espècies típicament africanes ja s’han instal•lat a la Península en les últimes dècades, per exemple.

Conseqüències del canvi climàtic

El canvi climàtic produirà al nostra País moltes conseqüències que ja han estat descrites pels científics, a banda de les ja sabudes del augmento de las temperatures i de la pujada del nivell del mar, entre d’altres:

1. Efectes en el clima

• Augment de temperatures: A final del segle XXI la temperatura haurà augmentat entre 5 i 7 °C a l’estiu i entre 3 i 4 °C a l’ hivern.  
• L’escalfament és major a les zones de l’interior que a les de costa (desertització).
• Major nombre de dies amb temperatures màximes extremes, especialment a l’estiu.
• Disminució de les pluges, sobre tot a la primavera i a l’estiu.

2. Efectes en recursos i sectors

• Risc d’augment de plagues. Sobre tot agrícoles i infermetats forestals.  
• Dessecació de llacs, llacunes, rius, rierols d’alta muntanya i aiguamolls costaners.
• Reducció de la varietat de especies animals i menor pesca. Augment d’espècies invasores.
• Pèrdues a la vegetació d’alta muntanya, als boscos i a la vegetació litoral.
• Disminució de l’aigua disponible per a la vida.
• Disminució de la rendibilitat de las ramaderies (absència de pastures).
• Aquest segle augmentarà 50 cm el nivell del mar. Pèrdua de platges i inundació de deltes de rius.  
• Disminució de RECURSOS ECONÒMICS, com ara l’estància mitjana dels turistes disminuirà, amb les consegüents pèrdues econòmiques.

3.Riscos naturals

• Major virulència de los paràsits i infermetats produïdes por aquests. 
• Augment de la magnitud de crescudes fluvials, inundacions i esllavissades de terres.
• Augment de la intensitat, freqüència i magnitud de los incendis.
• Augment de la contaminació del aire relacionada con las partícules i l’ozó.
• Extensió de la possibilitat de contagi de malalties subtropic 

Formes d’ ENFRONTAR-SE AL CANVI CLIMÀTIC GLOBAL:

Tots els estudiosos del canvi fan un fort èmfasis en la reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle

Recomanacions:

• Millorar l’eficiència dels automòbils. Millor tecnologia, estructures més lleugeres, motors i transmissions altament eficients, majors nivells d’aerodinàmica, disminuir la resistència de les rodes, etc.

• Accelerar les millores d’eficiència en l’ús energètic d’indústries, de residències i d’establiments comercials i públics.

• Estimular i accelerar les tecnologies basades en fonts d’energia renovable.

• Finalitzar amb la desforestació i estimular la reforestació.

• No abusar en l’ús de les energies que tenim a l’abast. No per ser còmodes d’emprar significa que hem de malgastar.

• Optimitzar els sistemes de gestió de residus i tornar a aprofitar aquests.

• Però el més important és canviar la manera de consumir l’energia, d’emprar els recursos que tenim i ser responsable de la forma en que els consumim.

QUATRE PRIMERS PASSOS

Maria Querol
Manuela Hernández
Xavier Mañé
Núria Català

Tots recordem el dia que vam creuar per primera vegada les portes del MVM: carregats d'il•lusió, de nervis i una mica espantats. Seria la primera vegada que entraríem a una aula per viure-la des de l'altre cantó: el cantó del professor. Vam entrar a l’institut com els quatre estudiants del Màster, que venien a fer les seves pràctiques docents i tenien tot un món per descobrir. Ara ja ha passat un temps. Ara ja som la Maria, la Manuela, el Xavi i la Núria i, per als alumnes, fins i tot hem estat les “profes” de francès o el i la “profe” de socials! Per aquest motiu, hem decidit aprofitar aquesta oportunitat per dedicar unes paraules personals de cadascú de nosaltres sobre el que ha significat i significa haver pogut exercir per primera vegada com a docents en un institut com el Manuel Vázquez Montalbán:

Valoro molt positivament aquesta estada al MVM. En aquestes setmanes he pogut observar pràctiques docents ben variades que m'ajuden a fer-me una idea ben detallada de com s'ensenya i com puc enfocar el meu futur rol com a docent. Ensenyar no és només transmetre coneixements és molt més que això, implica compromís, esforç i dedicació. Poder experimentar sobre el terreny ha estat molt important i una bona oportunitat per veure tot el que envolta l'ensenyament i el funcionament d'un centre. La diversitat que ofereix el MVM fa que sigui un repte que he agafat amb il.lusió i motivació i trobo l'experiència que se m'ha brindat molt enriquidora.  Maria.

La meva estada a l’institut Manuel Vázquez Montalbán ha estat molt enriquidora per molts motius. En primer lloc, perquè he pogut veure i observar la pràctica docent de la meva tutora així com d’altres professors i aprendre a reaccionar davant situacions inesperades dintre de l’aula. En segon lloc, perquè he pogut adquirir més experiència com a professora i, a més a més, veure com funciona i s’organitza un institut públic. El bon ambient a l’institut, la seva acollida envers nosaltres i la relació amb els alumnes han contribuït indubtablement en el meu aprenentatge com a futur docent i, per això, m’agradaria agrair a tot l’equip docent aquesta oportunitat. Manuela.

L'estada al MVM ha estat molt positiva. He pogut observar de primera mà tot el treball i l’esforç que es realitza tant dins com fora de l'aula. La possibilitat de donar classes als alumnes de 2on d'ESO ha estat molt més que satisfactòria, només espero que els alumnes hagin pogut aprendre tant o més del que jo he après amb ells. Només em queda felicitar-vos i donar-vos les gràcies per la vostra amabilitat i per brindar-nos aquesta gran oportunitat. Xavi.

Quan vaig arribar al MVM encara no tenia clar si el meu futur professional estava o no en el món de la docència. Ara ja ho tinc clar. El món de la docència és un món fascinant i l'oportunitat de donar classes que he tingut aquí a l'institut ha estat, per mi, reveladora. El millor, sens dubte, ha estat el contacte amb els alumnes. Veure les seves cares mentre expliques, adonar-te que ho entenen i comprovar que han après alguna cosa nova gràcies a tu, no té preu. Aquesta és per mi, la màgia de la docència i estic molt agraïda d'haver-ho pogut experimentar. Núria.

Com veieu, no ens ha costat gens posar-nos d’acord. Però no podríem acabar aquestes ratlles sense agrair a tot l'equip docent i personal del centre la seva ajuda i col•laboració amb tot el que hem necessitat.. I això ens ha fet sentir acompanyats i segurs en tot moment. A tots, GRÀCIES!

Postal de 4rt ESO francès per al  professorat en pràctiques feta per Andrea Pérez.

POESIA A L'AULA D'ACOLLIDA

PROVA CANGUR 2011

Teresa Aragall 
Departament de Matemàtiques

La Prova Cangur és un activitat impulsada per la societat internacional Le Kangourou sans Frontières, de la qual és membre la Societat Catalana de Matemàtiques que, per aquesta raó, és l'entitat titular del Cangur en llengua catalana.

El nostre centre ja fa molts anys que hi paticipa. Està organitzada en 4 nivells: nivell 1 per a l’alumnat de 3r d’ESO, nivell 2 per a l’alumnat de 2n d'ESO, nivell 3 per a l’  alumnat de 1r de batxillerat i nivell 4 per a l’alumnat de 2n de batxillerat. L’edició d’aquest any va tenir lloc el 18 de març i la nostra seu va ser a la Universitat Pompeu Fabra.

Enguany hi varen participar 6 alumnes de nivell 1, 6 alumnes de nivell 2, 4 alumnes de nivell 3 i 1 de nivell 4.

Des del departament de matemàtiques volem felicitar a tots els participants, però en especial a EDGAR VICO  de 1r de batxillerat; el seu resultat ha estat sensacional!. Ha quedat entre els 3% millors; de 3901 participants ell està en el lloc 117. Molt bé Edgar!. També volem destacar les posicions obtingudes per RICARD FIGUEROLA de 1r de batxillerat (entre els 8% millors de nivell 3; posició 317 de 3901 participants) i per JOEL ACEDO de 4t d’ESO (entre els 8% millors de nivell 2; posició 479 de 5991 participants).

L’any vinent hi tornarem. Espero que força gent s’animi a concursar-hi.
Si voleu saber com són les proves (preguntes i solucions) ho trobareu a la pàgina web.

SASTIPEN THAJ MASTIPEN

Paula Davila

Professora de Geografia i Història.

Temps era temps que els nois de primer van assistir a una conferència sobre la cultura gitana.

En Sebastià Porras de la Fundació Pere Closa va presentar  la història del poble gitano, d'ençà que va sortir de l'India el s.IX i va començar el seu viatge fins avui.  Va explicar-nos que la cultura gitana és el resultat de la barreja dels costums propis amb els de les persones que es van trobar als territoris on van decidir acabar el seu viatge. Després d'aquesta xerrada, ens van quedar clares dues idees: tots els conjunts són heterogenis i hi ha més d'una manera de ser gitano. 

Tanmateix, sentíem curiositat per alguns detalls, així que dues setmanes després el Sebastià va ser tant amable de tornar a l'institut. En Jinsan Zhan, la Neus Mostaza i la Kelly Aguilar li van fer una entrevista amb les preguntes dels tres grups de 1r. Durant més de trenta minuts van estar parlant d'esterotips, palos del flamenc, família, professors de romano, condiments culinaris, aventures amoroses, contes populars i moltes altres coses.

Li donem les gràcies al Sebastià.

MALA FAMA



ROMANO




GASTRONOMIA



AMOR I FAMILIA



LA FUNDACIÓ PERE CLOSA



FLAMENC I OPTIMISME

EL DRAC I LA DONZELLA

Quim Gestí
 Professor de Clàsiques.

Mikhalis Pierís va néixer a Eftagònia de Xipre, l'any 1952 i va estudiar a la universitat de Salònica primer, i després a la de Sidney. Actualment és professor de literatura neogrega a la universitat de Nicòsia i fundador i ànima del Laboratori teatral de la mateixa universitat. Actualment és considerat una personalitat rellevant dins del panorama cultural i poètic de l'illa, però també a Grècia. Kavafis, Kariotakis, Seferis o Kalvos, així com el cançoner popular, demòtic, són els punts de referència de la seva poesia, centrada en la imatge de la ciutat; els seus versos estan inspirats per les freqüents visites culturals a ciutats de tot el món, des de Sidney a Granada, passant per Venècia, Roma, o Hamburg. L'any 2010 va ser guardonat amb el Premi Nacional de les Lletres per part del ministeri de Cultura de Xipre. Recentment, el govern italià li ha atorgat el càrrec honorífic de Commendatore d'Itàlia a Xipre.

Ο Δράκος και η Κόρη
    (γράφτηκε κοιτάζοντας τον πίνακα «Angelica
    saved by Ruggiero» του Dominique Ingres)

Πάντα σκεφτόμουνα τον φοβισμένο δράκο.

Εκείνον που μας έλεγαν στα παραμύθια
πως κλέβει το νερό και τρώγει τις ωραίες
κόρες. Όμως ποτέ δεν είδα εικόνα με μέλη
ανθρώπου μες στα δόντια του. Αυτό που είδα
ήταν πάντα τον καημένο δράκο καρφωμένο
μ’ ένα μακρύ κοντάρι. Τ’ Άη Γιώργη ή άλλου στρατηλάτη.

Πάντα σκεφτόμουνα τον φοβισμένο δράκο.

Όμως σπαράζει η καρδιά μου σαν σκέφτομαι
τον δράκοντα που είναι ερωτευμένος.
Τέτοιο θεριό και να ’ν του πόθου αρρωστημένο.
Με επιχειρήσεις τολμηρές και ριψοκίνδυνες
με βάσανα και κόπους έχει κερδίσει την αγαπημένη
την έχει φέρει στο βασίλειό του λαμπρό στολίδι
της έρημης και σκοτεινής σπηλιάς του.

Τώρα είναι θαμπωμένος απ’ την ομορφιά της.
Ανίκανος για ό,τι άλλο δεν τρώει, δεν πίνει,
δεν κοιμάται. Την έχει απλώς γυμνή, δεμένη
μην του φύγει. Και κάθεται και την κοιτά
και ψάχνει τρόπους να της πει πώς πρέπει
να τον αγαπήσει. Πως δεν είναι θεριό,
δεν είναι δράκος. Είναι ο πιο ιδεώδης εραστής,
ένας ρομαντικός που αγάπησε με όλη την ψυχή του,
που αν δει την ομορφιά του θα γίνει για πάντα
ευτυχισμένη, παντοτινά ανέγγιχτη κι ωραία.

Αλλιώς, την περιμένει συμφορά κι αυτήν,
κι αυτόν προπάντων. Που θα ’ρθει ένας Ρουτζιέρο
να την ελευθερώσει τάχα. Απ’ το βασίλειό του,
του μύθου και του ονείρου, να την πάρει πίσω
στη φριχτή ζωή. Στου χρόνου τα δεσμά που φθείρει.

Στη μαύρη σκοτεινιά του απάνω κόσμου.

El drac i la donzella
(escrit davant del quadre de Dominique Ingres
«Angèlica salvada per Roger»)

Sempre pensava en el drac espantat.

Aquell que als contes ens deien
que roba l'aigua i devora les noies
boniques. Mai havia vist, però, una imatge amb membres
humans entre les dents. El que sempre he vist
és un pobre drac travessat
per una llarga llança. La de Sant Jordi o de qualsevol altre cavaller.

Tanmateix se m'esquinça el cor quan penso
en el drac enamorat.
Una bèstia així malalta de desig.
Amb accions perilloses i agosarades
amb penes i turments, ha aconseguit la seva estimada
l'ha portada al seu reialme, brillant joiell
de la seva cova erma i ombrívola.

Ara està enlluernat per la seva bellesa.
Incapaç de res, no menja, no beu,
no dorm. Simplement la té allí nua, lligada
que no escapi. I s'està davant seu i la mira
i cerca la manera de dir-li
com l'ha d'estimar. Que no és una bèstia,
que no és un drac. És l'amant ideal,
un romàntic que l'estima amb tota la seva ànima,
i si veu la seva bellesa esdevindrà feliç
per sempre, eternament intacta i bella.

Altrament, també a ella li espera la desgràcia
i sobretot a ell. Perquè vindrà un Roger
a alliberar-la. Del seu reialme,
del mite i del somni, per retornar-la
a la vida espantosa. Als lligams del temps que destrueix.

A la negra foscor del món superior

Traducció Quim Gestí

VISITA AL MONESTIR DE SANTES CREUS I A MONTBLANC

Elvira Fernández
Professora de Geografia i Història.

L’alumnat de 2n d’ESO va visitar, a mitjans, de febrer el monestir cistercenc de Santes Creus, situat a la comarca de l’Alt Camp, dins del municipi d’Aiguamúrcia. Es tractava d’una activitat de la matèria de Ciències Socials.

Vam visitar algunes de les dependències del monestir escoltant les explicacions de les monitores i fent fotografies. Ens van agradar molt els claustres, la sala capitular, l’església amb les tombes reials, el dormitori dels monjos, ...

En tornar a l’institut ens quedava un dubte: per què es diu Santes Creus? Les monitores no ens ho havien explicat. Tampoc els nois i les noies de 2n d’ESO ho van preguntar. Alguns/es van buscar la resposta en enciclopèdies, altres encara no han trobat la resposta a hores d’ara. Per a ells/es aquí una possible explicació:

El nom d’aquest conjunt monàstic, segons la llegenda, es deu a petites resplendors nocturnes que de nit poblaven el paratge, probablement com a conseqüència de reflexos fosfòrics. Els pastors medievals, atemorits, creien que eren ànimes en pena i s’apressaven a clavar una petita creu de fusta en el lloc on recordaven la minsa flama de la nit anterior.

En acabar la visita al monestir van sortir cap a Montblanc, on vam dinar i visitar la ciutat. Malgrat el fred, vam poder visitar la plaça del Mercadal, l’església de Santa Maria, el call, el portal de Sant Jordi, ...

El professorat acompanyant – Eloïsa, Jordi i Elvira- vam quedar encantats amb els nois i les noies de 2n d’ESO. Es van comportar molt bé durant tot el dia.

ANNOUNCEMENT: AMERICAN STUDENTS ARE VISITING US

Amelia Haba
Head of Departament of Modern Languages

Some American Students, from Nantucket island, are going to visit us on de 15th of Abril. We will have the oportunity to talk to them and learn about their culture.
Don't missit!! And bring your camera! You  can make new friends for ever!
And, above all, we will have a lot of fun together!!



Nantuket island



SEGUIMENT DE LA BARCELONA WORLD RACE

Núria Riera
Professora d' Educació Física.

  

Els alumnes de 3r B han estat fent el seguiment de la Barcelona World Race, la volta al mon a vela a dos i sense escales

Des de la sortida que va tenir lloc el 31 de decenbre del 2010 hem fet varies activitats en les assignatures d’Educació física i Socials.

Cada setmana es col•laven les embarcacions en la posició correcta en el planisferi penjat a l’aula, que Angelita, Joel, Desireé i Nadia varen dibuixar i pintar.

Hem estat treballant la pagina web de la regata, consultant els vídeos penjats, les situacions dels vaixells en el tracking i les fitxes i documents de la zona jove. Fins i tot algun alumne ha participat en el joc virtual de la regata.

Des de Socials s’ha treballat amb el documental “Atrapados en el hielo” de l’expedició de Shackelton, a l’Antartida i han comprovat la duresa de la situació i com van sobreviure al gel i a la situació extrema quelcom paral.lela a la situació que han viscut el regatistes que han participat en aquesta volta al mon.

El dia 3 de març els alumnes van participar en una video conferència amb dos vaixells catalans: GAES i FORUM MARITIM CATALÀ fent unes preguntes relacionades amb la seva aventura, al finalitzar l’organització de la regata, la Fundació per la navegació oceànica ens va obsequiar amb un buff de la regata.

Finalment després de 93 dies 22h i 20 minuts l’embarcació francesa Virbac Paprec 3 va creuar la línea d’arribada batin el record de milles recorregudes en 24 hores amb 506,33. La primera embarcació catalana Estrella Dam va fer la volta al mon amb 98 dies 20 h. i 45 minuts tot i havent parat a Noca Zelanda per reparar varies coses trencades.

A dia d’avui encara hi ha embarcacions que no han acabat con el, BOSS, FORUM MARITIM CATALÀ, WE ARE WATER I CENTRAL LECHERA

El guanyador, Virbac Paprec 3

Classificació general

• 1r Virbac Paprec 3
• 2n Mapfre
• 3r Renault Z.E
• 4r Estrella Dam
• 5é Neutrogena
• 6é Gaes

ARTICLES D'OPINIÓ

Caldria prohibir l'aplicació de la pena de mort o la cadena perpètua?
Estela Villodre
2n BATX.

Penso que el que s’hauria de prohibir a tot el món sencer és la pena de mort, ja que és un tipus de condemna que fomenta allò que la llei prohibeix: l’assassinat. Si vols que un nen no faci allò que no ha de fer, comença per no fer-ho tu. No té cap lògica que es castigui amb allò que es predica que no s’ha de fer, és totalment contradictori.

A més d’això, trobo que és un càstig que no fa mal al castigat. Vull dir, pateix moments abans de ser assassinat però desprès qui pateix és la seva família, ell ja no, al contrari, li estalvien haver de penedir-se del delicte comès la resta de la seva vida. Em sembla una condemna totalment absurda i il•lògica. Vols castigar, no estalviar una vida martiritzada pel fet d’haver comès una il•legalitat.

Crec que si de veritat es vol castigar algú d’una forma dura per haver comès delictes de sang o similars, el que s’ha de fer és tancar a qui ha delinquit a la presó fins que es mori, per que així tingui temps suficient de penedir-se pel que ha fet. Aplicar la cadena perpètua no em sembla malament, sempre i quan hi hagi proves suficients com per condemnar algú amb un càstig com aquest, ja que és una pena molt important: et treu tots els dies que et queden per viure i si per qualsevol motiu, el condemnat ho ha sigut sense proves suficients, seria tan injust com la pena de mort.

 "El Verdugo,  una pel.lícula de Berlanga.

És el nostres cos, és la nostra decisió

Judit Cassé
2n BATX.
 

Caldria prohibir l’avortament? Hi ha la necessitat de tenir un nen si no vols i has estat violada? Tenim la necessitat de portar al món a un nen amb problemes, trastorns o amb alguna deformació greu? Difícilment es pot negar el caràcter traumàtic de l'avortament i els riscos que comporta per a la mare. Però tampoc es pot negar que són moltes les dones que prefereixen l'avortament a la continuïtat de l'embaràs.

Com he esmentat abans normalment la majoria de dones avorten per problemes greus ja sigui un embaràs no desitjat, si la dona ha estat violada o si el fetus pateix alguna malformació greu. Per tant, les dones tenim dret a decidir sobre el nostre cos, a decidir el que preferim. No s’hauria de prohibir ja que l’avortament ha de ser un dret i no un delicte.

Per a la majoria de les dones, la decisió és difícil, i poden patir diferents problemes psicològics com ara: culpabilitat psicològica i tristesa. Després de l’avortament, mostren una conducta evasiva respecte l’experiència ja que poden interioritzar-ho com una experiència traumàtica la qual cosa porta en elles una descarrega emocional molt gran i algunes necessiten ajuda per poder afrontar aquest problema.

Per tant, l'avortament és legal i legítim i a vegades és la solució a uns problemes greus. Però no tothom hi està d’acord ja que davant la llei de l’avortament, l'església catòlica, des de bon començament, s'hi ha manifestat en contra ja que defensa que la vida humana s'inicia en el moment de la concepció. L'avortament realitzat quan no és encara un fetus amb possibilitats de sobreviure no és un homicidi, però les morts d'innocents sí que ho són. L'Església que tant predica l'amor hauria de donar exemple.

UN VIAJE AL MÁS ALLÁ

Andrea de la Torre
2n ESO

Me acuerdo muy bien aquel día. Era el 28 de Diciembre del 2004. Iba yo sola por calle de la avenida dirigiéndome para la pastelería para comprar unos polvorones. La calle estaba desierta. Solo estaba yo y cuatros gatos solitarios que se dirigían al bar para emborracharse y así pasaban el tiempo. Entré a la pastelería, mientras me despachaba la pastelera iba entrando en calor con el funcionamiento de las máquinas, la estufa, etc.  Me dio lo que había pedido y el cambio. Salí de allí mentalizándome de aquel horrible frío. Estaba andando a paso ligero sin levantar la cabeza, entretenida mirando la nieve  y pensando qué sentido tenía la Navidad y por qué no la apreciaba,  cuando vi de reojo una espléndida luz que llamaba mi atención. Levanté la cabeza y me quedé desconcertada y a la vez sorprendida de lo que estaba viendo. En la pared había un círculo con una profundidad indefinida de colores, azul, rojo, etc. Cada vez que me iba acercando tenía mayor curiosidad hacía aquel objeto. Hubo un momento que me detuve y me puse a pensar.

- ¿Y sí me lo estoy imaginado?- pero no fue así. Me incliné un poco y asomé la cabeza. De golpe sentí como alguien me empujaba y caí en aquel extraño túnel. De repente aparecí en un lugar, parecía una aldea, era un aldea pero sin alegría, sin vida. Era todo oscuro, el cielo nublado, los árboles sin hojas y quemados, etc. Observé en aquel espacio, en aquel sitio tan melancólico una taberna en cuyo lugar se encontraban unas personas. De repente sentí un cierto consuelo al ver aquellas personas, no eran normales, estaban todos tristes, unos llorando, otros solo veían una solución que era emborracharse. Iban todos vestidos de negro, concordaban con el paisaje. No me lo pensé dos veces y decidí ir e intentar buscar una respuesta de lo que me había sucedido. Me acerqué a un mendigo que estaba sentado a la entrada de la taberna y le pregunté:

-     ¿Perdone, me puede decir dónde estoy y qué hago aquí?

-     Estás dentro de tus sentimientos- dijo aquel hombre con aquel olor a whisky.

-     Déjelo, se lo preguntaré a otra persona que no haya bebido tanto como usted-  le contesté sin pensarlo. -     Mira, este mundo es tan oscuro, es tan melancólico, es tan triste, tan afligido porque el sentimiento que tienes hacia la Navidad es este.

-     Es qué yo no creo en la Navidad, lo encuentro un engaño hacia los más pequeños, los reyes magos, etc. Yo solo lo que más deseo en este momento es salir de aquí.- confirmé.

-     Entonces debes encontrar la felicidad, la alegría de la Navidad.

Tuve que pasar unas series de aventuras. Todas me hicieron aprender algo. En cada una de las aventuras tenía un sentimiento diferente algunas, tristeza, alegría, consuelo, desesperación,… No tenía ningún objetivo, no sabía dónde iba. Cada minuto, cada hora, cada día, cada mes incluso cada año añoraba a mis padres, a mi ciudad, a la nieve incluso ya añoraba la Navidad, los regalos, etc. Tenía los pies hechos polvos de andar, tenía que ir descalza porque no tenía zapatos, tenía frío, un dolor permanente en la espalda de dormir en el suelo. Todas las horas el cielo estaba nublado y era de noche. Cuando aparentaba que era de día solo sabía andar y llorar y por la noche caerme al suelo del cansancio. Un día, cuándo me desperté estaba en un prado todo de un color verde de la hierba fresca, con flores, con la espléndida luz del sol. Creía que era un sueño, me comencé a pegarme en la cara para espabilarme. Empecé a correr con una energía que no sabía de dónde había salido y con una sonrisa que no me salía desde hacía mucho tiempo. De golpe se comenzó a mover el suelo, el prado, parecía un terremoto. Se puso ante mí una enorme nube gris, que poco a poco iba cogiendo forma de la cara del méndigo con en el qué había ablando hace tiempo, al llegar. Éste me dijo:

-     Todas las cosas buenas tienen un premio, y las cosas malas un castigo. Y tú has hecho de una cosa mala una de buena, has pasado de no creer en la Navidad a creerla y de tener sentimientos entristecedores a tener sentimientos confortables. Así, que tu premio es irte con tu familia.- dijo.

Después que el hombre dijera esto se hizo una grieta donde yo pisaba y se comenzaba a ver ese túnel del tiempo. Me caí en aquel conducto. Aparecí de nuevo en la avenida. Comencé a saltar y a saltar. Decidí ir corriendo hacía mi casa para ver a mi familia, abrí la puerta del bloque, subí las escaleras, abrí la puerta de mi casa  y entre corriendo diciendo:

-     Ya estoy aquí, ya estoy aquí.-

Cuando vino mi madre de la cocina, con el delantal puesto y me dijo:

-     ¿Ya has vuelto de comprar los polvorones? ¡Si que has venido rápido!-   Me quedé perpleja, sin saber que decir, pero lo comprendí en seguida, aquí en mi casa no había pasado el tiempo. Yo dije:

-     Sí mamá, ya estoy aquí. Decidí que no le contaría a nadie lo que me había pasado. Y, finalmente, aquella Navidad fue la Navidad más mágica de mi vida.