Professora de Literatura catalana
Un dels autors que hem treballat a l’assignatura de Literatura catalana de 2n de Batxillerat és Joan Vinyoli, figura cabdal de la nostra poesia contemporània.
Un dels autors que hem treballat a l’assignatura de Literatura catalana de 2n de Batxillerat és Joan Vinyoli, figura cabdal de la nostra poesia contemporània.
Vinculat al postsimbolisme, Vinyoli considerava que els versos han de partir de les experiències i que és a través de la poesia com podem arribar a conèixer la realitat que ens envolta i els secrets que un amaga. Els seus textos ens parlen de l'amor, el desamor, el desig, el pas del temps, la mort i, sobretot, del gaudi de les petites coses.
La lectura del llibre Vent d’aram (1976) ens ha emocionat –algunes vegades fent-nos entristir i, d’altres, dibuixant-nos un somriure– i el que és més important: ens ha fet reflexionar sobre el sentit de la vida i sobre qui som.
Una de les activitats realitzades a classe ha consistit a fer una representació visual del poema que més ens ha agradat. A continuació podeu veure algunes mostres dels treballs de les alumnes.
Una de les activitats realitzades a classe ha consistit a fer una representació visual del poema que més ens ha agradat. A continuació podeu veure algunes mostres dels treballs de les alumnes.
 |
| Il·lustració de Soraya Méndez sobre el poema "Joc d'escacs". |
Joc d'escacs
De vegades els himnes
són per aquells que estan
sota la terra.
Aquí, nosaltres
vivim encara del sinistre
són per aquells que estan
sota la terra.
Aquí, nosaltres
vivim encara del sinistre
I mirem com juguen
a escacs.
Avancen els peons
per molts que en caiguin. Salten
com el cavall i, ràpids,
obliqüen com l'alfil.
Sacrifiquen la dama i, ja quasi
perduts, enroquen.
Que el rei aguanta fort
-però segur
que amb tots els atributs, ceptre i corona,
acabarà caient.
 |
| Composició de Laura Manzanera sobre "Joc d'escacs". |
(Música: "Save me" de XXXTentacion)
Cap al no-res
No sé per on camino, sé només
que vaig cap al no-res.
Fa molt de temps que em destrueixo.
No sabré mai on soc.
No podré veure mai
la veritable mar al fons.
Se'm dona sols mirar
Se'm dona sols mirar
 |
| Il·lustració d'Alba Ruiz que representa el poema "El graner morat". |
El graner morat
El vent d'aram tremola sobre les muntanyes.
Les teranyines del bosc entelen el foraviat.
Tanca't en el graner
morat de la tristesa.
Fes compte que potser el més important
és collir nous o bé ensacar avellanes,
fer un tast de vi, passar d'un cove a l'altre
castanyes.
Mira, pesa, palpa
la finor de les glans.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada