UNA GENERACIÓ SENSE ESPERANÇA

Antoni Cabrera
Director

Diumenge al mati, gris i plujós del mes de març. Sona el telèfon ... era la meva filla: “Papa, m’han concedit la beca i marxo a treballar a Irlanda”. Penso: per fi ha aconseguit allò que ella anhelava. Jo no, jo no anhelava això.

Escola pública, institut públic, universitat pública, màster en una universitat pública i les ajudes de la família per “l’altra formació”, aquella que és impossible que avui dia puguin rebre els nostres alumnes en un sistema educatiu com l’actual. Diners públics i diners familiars. Una formació digna. Tot això per marxar a un altre país, que s’aprofitarà d’aquesta formació i d’aquesta inversió, pública i privada.

Dissabte 5 d’abril al camp del barça; una gran pancarta es desplega: “La masia no es toca”. Un lloc de formació per a futurs bons jugadors. Però quan surtin de “La Masia”, per fitxar per un altre club, el C. F. Barcelona cobrarà, com qualsevol altre club, diners per la formació d’aquests jugadors. Però el nostre país no cobrarà res per la formació que li van donar a la meva filla, i a milers i milers de bons estudiants que s’han format als instituts i a les universitats públiques d’aquest país. S’aprofitaran empresaris i empreses d’altres països i, en definitiva, les societats d’aquests altres països; però no la nostra.

És una jove més d'aquesta generació, “la generació perduda”. I tan perduda, perquè aviat no trobarem ni rastre d’ella; la majoria d’aquests joves marxaren a buscar un futur més digne que el que els nostres polítics, banquers i empresaris ofereixen en aquest país.

No entenc molt de com ha de governar-se un país, suposo que ha de ser una tasca molt difícil. Però només cal obrir una mica els ulls per veure que alguna cosa falla. Els polítics no deixen de proclamar la importància de l'educació i no paren de recordar-nos la problemàtica del fracàs escolar, i jo els hi pregunto: qui s'acorda dels joves que han complert amb tot allò que s'esperava d’ells, que han estudiat llicenciatures, graus, màsters, idiomes..?. Davant nostre s'obre la perspectiva d'una generació perduda de joves destinats a patir un empitjorament de les condicions laborals i socials durant tota la seva existència. Aquest és el veritable problema, que l'actual situació conjuntural de l'economia pot marcar a aquests joves per a la resta de la seva vida.

Existeix una generació de joves molt diferent a la que reflecteixen els programes “basura” de la televisió d'avui: uns joves preparats que, més que una generació perduda, se senten una generació oblidada i sense esperança. I pitjor encara: els millors cervells d'aquests joves es veuen obligats a marxar a altres llocs a la recerca d’un futur, privant-nos de científics, investigadors, enginyers, ... que són els que realment podrien modernitzar i donar una embranzida real a aquest país de “pandereta”.