UN METALL, INFINITAT D'USOS

Gonzalo Muñoz Jorquera
Anaïs Olaya Herreria
Nerea Sanchez Fernandez
Cesar Santos Gonzalez
1r Batxillerat

El titani és un element químic de nombre atòmic 22 que se situa en el grup 4 de la taula periòdica dels elements i se simbolitza com Ti. Aquest metall va ser descobert l’any 1791 pel científic William Gregor.

En els últims anys s´han descobert tota una infinitat de noves aplicacions on el titani pot arribar a utilitzar-se. En el següent article explicarem l’ús del titani aplicat a la medicina.

Als darrers 15 anys s’ha avançat notablement en el tractament de fractures i pròtesis per a les articulacions. Aquests avenços es basen en la utilització d’aliatges de titani i estan revolucionant el món de la traumatologia i la cirurgia ortopèdica. Les noves pròtesis, destinades als processos d’ artrosis i de fractures, se semblen cada vegada més a la fisiologia i anatomia que ha de ser substituïda.

El titani també té característiques úniques que permeten el creixement de l’os i és compatible amb certes proves mèdiques com per exemple ressonàncies magnètiques i tomografies computades. Ha permès l’ús de les pròtesis en pacients cada vegada més joves i actius, ja que ofereixen major durabilitat i resistència als esforços.

Avui dia, gracies als avenços en disseny, es disposa d’implants gairebé personalitzats per a cada pacient i per a cada tipus d’os. Els dissenys actuals premodelats han substituït als antics implants rectes i rígids.

Gràcies a la investigació en osteosíntesi,s’ha aconseguit que el pacient pugui ser donat d’alta en 3 o 4 dies després de la intervenció i que pugui recuperar la activitat física habitual en pocs mesos. Els avenços aconseguits en aquest camp permeten obtenir una bona reducció i fixació estable de la fractura.

La següent radiografia mostra el cas d’un adolescent de 16 anys que va patir una fractura i fissura de tíbia mentre practicava esport.

Va ser operat 5 dies desprès de patir la lesió, ja que a causa de la inflamació de la musculatura i de tendons no va poder ser operat abans.

A les dues setmanes va ser donat d’alta i la recuperació avança favorablement encara que sigui un procés lent i amb necessitat de rehabilitació. Amb l’avantatge de que la pròtesi no s’ha d’extreure de l’organisme.